divendres, 27 de desembre de 2013

ESTIMATS



Benvolguda colla,

Em sembla que ja he comentat en altres ocasions que quan hom diu, bon, seguit d’un substantiu temporal no és que constati que aquell dia o aquell any sigui, o hagi de ser bo, l’expressió no passa de ser un desig.

Dic això perquè quan us desitjava a tots un bon Nadal estava lluny de intuir que el Nadal d’enguany podia no ser bo per la nostra família. Tot i que el pare de la Ma. Glòria portava ja uns mesos que no estava fi, res feia sospitar que en dos dies la situació faria un tomb letal.
El cas és que fruit d’una infecció pulmonar, el meu estimat sogre va traspassar en la vetlla de Nadal.

No cal que us afligiu massa, perquè pels que som creients la mort és una renaixença. Certament, els que quedem en terra quan els éssers estimats parteixen ens dol com a qualsevol veí, però sempre ens queda la esperança de retrobar-nos. D’altra banda la seva qualitat de vida havia minvat molt en el darrer any, mentre que ara no sols ja no pateix, sinó que de ben segur gaudeix del cel perquè, us ho asseguro, era un sant baró.

En aquest dies he sentit dir a amics i coneguts, quina dissort morir en Nadal! Pot ser si que en els propers anys serà dur brindar, però com diu el meu gendre: - “És una nit molt bona per arribar allà dalt quan estan festejant l’aniversari del naixement del Fill de l’Amo.”

Bé, aprofito l’avinentesa per demanar-vos perdó per no haver avisat per mitjà de la llista de correu electrònic a tots vosaltres. La meva raó era que no volia coaccionar-vos en unes dates tant assenyalades que tothom té compromisos familiars, però com ja m’ha fet veure algú de la colla, el resultat ha estat que sense ser la meva intenció, us he privat del vostre dret a decidir.
Ho sento.

Us desitgem que acabeu de passar unes Bones Festes.

Una forta abraçada,


Joan Miquel i Ma. Glòria

CALENDARI ACTIVITATS 2014


 
 
CALENDARI - PROGRAMA D' ACTIVITATS PER AL 2014

 

Benvolguda colla,
 
Recollint els vostres comentaris i suggeriments ja tenim el calendari i el  programa d’activitats per al 2014.
 
Com sempre, és un calendari d’”intencions”. Per tal de que tots i totes ho puguem tenir en compte de cara a planificar les nostres agendes –particulars- de cara a l’any vinent. Mirarem, raonablement, de complir-lo.
 
Planificar amb temps, ho sabem, te els seus avantatges i els seus inconvenients. L'avantatge de saber, amb temps, les dates de les activitats previstes i tenir-ho en compte i l'inconvenient de que qualsevol contratemps, imprevist o compromís -de darrera hora- pot deixar-nos sense poder anar-hi.
 
De tota manera ja sabem que, sempre –amb bona voluntat per part de tots-  quan això s'ha produït, hem procurat "consensuar" alguna nova data, que vagi be a la majoria, per a poder fer l’activitat en qüestió. Una mica “emprenyador” però, com diem, amb bona voluntat tot (o quasi tot) es pot solucionar.  
 
Preneu  doncs nota, siusplau, de les dates i de les activitats previstes:

 
GENER.-
Dijous 16: 44ena Sortida Xino-Xano.

FEBRER.-
Dijous 6: 45ena Sortida Xino-Xano.

MARÇ.-
Dijous 13: 46ena Sortida Xino-Xano.
 
ABRIL.-
Dijous 10: 47ena Sortida Xino-Xano.
 
MAIG.-
Divendres 9, dissabte 10 i diumenge 11: Sortida de Primavera per l’ Alt Empordà i el Rosselló.
Dijous 15: 48ena Sortida Xino-Xano.

JUNY.-
Dijous 5: 49ena Sortida Xino-Xano.
Divendres 27: Trobada-Sopar d'Estiu 2014.

JULIOL.-
Dijous 3: 50ena Sortida Xino-Xano.
 
AGOST.-
Vacances.
 
SETEMBRE.-
Dijous 18: 51ena Sortida Xino-Xano.

OCTUBRE.-
Dijous 9: 52ena Sortida Xino-Xano.
Divendres 24, dissabte 25 i diumenge 26: Sortida de Tardor.
 
NOVEMBRE.-
Dijous 6: 53ena Sortida Xino-Xano.

DESEMBRE.-
Dijous 4: 54ena Sortida Xino-Xano.
 
UNA MOLT BONA ENTRADA D'ANY NOU I UN MOLT FELIÇ 2014 AMB SALUT, PAU I LLIBERTAT !!!
 
 

dilluns, 23 de desembre de 2013

FELICITACIÓ DE NADAL

 
 
BON NADAL I UN ANY 2014 PLE D'ESPERANÇA
 
 
 
(Feu clik damunt la imatge per a ampliar-la)                             Idea i disseny d'en Joan MIquel




dimecres, 18 de desembre de 2013

CRÒNICA DE LA 43ena SORTIDA XINO-XANO


 
UNA PASSEJADA ARRAN DE MAR:
DE SANT POL A PINEDA

Ens aixequem amb un molt bon dia. Sol, pocs núvols i gens de vent. La passejada promet. Com a mínim, no ens mullarem, ni passarem fred.

 
Sortim de l’estació de Sant Pol amb un petit contratemps, a l’Elena –que tenia d’agafar el tren a Premià- aquest li ha passat pels nassos (bueno, nasset) i, al no veure’ns (nosaltres, xerrant dins, tampoc ens hem adonat per on passàvem), ha pensat que aniríem en el següent tren...

 
Un quart d’hora després, ja tots a Sant Pol de Mar, esmorzem al mirador que hi ha sota la blanca ermita de Sant Pau i que ofereix un bon panorama sobre les platges de Sant Pol, del Tumultu i de les Barques o dels Pescadors, la població i l’amfiteatre de muntanyes o turons que l’envolta. Entrepans, aigua, vi, olives artesanes, cafè, “gotes”, coca –que les “noies” han comprat, al sortir de l’estació, en un forn del poble - i llaminadures. Comencem be !!.
 
 
Avui és Sant Llúcia i és un dels dies en que aquesta ermita, normalment tancada, està oberta perquè més tard hi faran missa. Aprofitem per a visitar-ne l’interior. Hi pugem per unes escales fetes de maó. Una noia, que ens comenta viu a sota mateix i que amb el seu company en tenen cura, està preparant uns rams de flors per a l’altar. Entrem. El temple fa uns intens olor d’encens, “és un tipo de incienso de sudamerica” ens diu la noia –amb un clar accent sud-americà- mentre nosaltres inspirem profundament. Després ens comentarà que ella no és d’allà, que és italiana... (?). La capçalera de la capella, vista per l’interior, ens sorprèn. Aquesta ermita, que domina la població per llevant i és molt visible des de tot arreu, sempre ens havia donat l’aspecte de ser una mena de fortalesa, una antiga torre de defensa transformada en capella. És tot el contrari. En realitat és la primera fita històrica del terme, el que queda del monestir de Sant Pol del Maresme -que existia ja l’ any 955- i que ha donat origen i nom a la població. Ens sorprèn agradablement l’absis romànic, del segle XI, genuí per l’interior i realçat i fortificat per l’exterior davant el perill dels pirates, el segle XIV. La nau i les voltes del temple son, segurament, del segle XIII. Per això des de fora, sinó fos pel campanar que en delata la funció, Sant Pau sembla més una torre-castell que una pacífica capella.
 
 
 
 
 
Comencem la passejada baixant del promontori on hi ha l’ermita, per un caminet que passa entre la carretera i la via del ferrocarril, fins a l’alçada de la Platjola o platja de Can Lluís amb el restaurant on hi hem menjat en alguna ocasió. Travessem la platja del Morer arribant a un punt on sembla que la via passi a ran de mar per sobre d’un estret trencaones que intenta protegir-la i on, damunt d’unes roques, hi podem veure una nombrosa colònia de corbs marins prenent-hi el sol. Som ja a la petita i recollida platja de la Roca Grossa coneguda també per la de la Cabra. Rep aquest nom per l’ illot –ara ja unit a terra per un braç de sorra- que sobresurt dins el mar. El camí, en aquest tros, voreja la carretera i travessa una riera per un pont amb diverses arcades. A l’interior, vall amunt, hi podem veure els càmpings Bonavista i Roca Grossa, fora de temporada, sense cap tipus d’activitat.

 
 
 
Arribem a la línia termenera entre Sant Pol i Calella a un lloc anomenat Les Roques. Els contraforts que baixen del Montnegre arriben en aquest punt al mar formant, en la trobada, espadats rocosos, petites cales i algunes roques emergents. La carretera i el camí –per on anem- s’hi enfilen suament guanyant alçada en mig d’un petit bosc de pins, mentre que el ferrocarril ho te de travessar per mitjà d’un parell de túnels. A sota hi veiem la Platja de la Vinyeta –en realitat formada per un seguit de petites i recollides cales. La sorra és de gra gros i, diuen, que l’entrada al mar amb forta i pronunciada pendent. És una platja nudista i per aquesta raó els miradors que, al costat d’uns petits espais d’aparcament la dominen, estan molt freqüentats també, a l’estiu, per malaltissos “miradors” de carn humana.

 
 
 
Continuem la marxa. En Josep Mª, l’organitzador de la sortida, ens proposa fer una petita variant en l’itinerari previst per a pujar fins dalt de l’anomenat Capaspre (Cap Aspre) –a 119 m d’alçada-, on hi ha les restes d’unes antigues torres de telegrafia òptica (1). Finalment, davant d'alguna veu discordant, decidim prendre una ruta intermèdia, no farem cim, ni anirem per baix pel costat de la carretera, pujarem fins a mitja alçada fent un tros de l’anomenada “Ruta del corb marí”. Travessem la carretera per un pont de fusta fins que arribem gairebé a tocar del Far de Calella, inaugurat el 1859 en el lloc on hi havia una torre de guaita medieval, i actualment uns del símbols de la població. La vista especialment sobre la platja i la població de Calella (2) és des d’aquest lloc molt amplia. Travessem de nou, amb precaució, la carretera fins a un aparcament de vehicles i unes escales que baixen fins la platja. Trobem uns wàters públics oberts i molt nets que, després d’un recorregut amb pocs amagatalls, ens fan un bon servei. Aquest tros de la platja d’uns 800 m de llarg, que va des de sota el far fins a la riera de Calella, l’anomenen platja de Garbí. Caminem per un Passeig Marítim molt ben condicionat. Passem sobre  la riera de Calella per un modern pont “de disseny”. Som a la platja Gran de Calella, ampla, de sorra gruixuda, amb un suau pendent damunt l’aigua i amb uns 1,5 km de llargada, és l’orgull d’aquesta vila. La platja, solitària en aquesta època de l’any convida a passejar-hi, cosa que fan alguns/es de la colla. Una mica més enllà hi podem veure, mig submergit, un bunker dels molts que al llarg de la costa es construïren durant la darrera guerra civil. Passem per un passeig urbà, ombrejat per uns grans plàtans que ara van deixant anar les fulles. Aquí hi fan els Aplecs de la Sardana (hi veiem el monument de quan va ser “Ciutat Pubilla”)  i moltes altres celebracions, com la Festa de la Cervesa, ens comenta en Josep Mª. Voregen el Cementiri Vell, un típic cementiri mariner ple de nostàlgia, en Llorenç proposa entrar-hi però –incomprès- ningú li fa cas.
 
 
 
 
Passem a tocar d’un càmping amb uns gran eucaliptus -ara vuit- i, al travessar l’anomenat Rierany dels Frares (un antic torrent cobert i urbanitzat que ara permet enllaçar amb la carretera nacional) entrem dins el terme de Pineda. De pins, al menys a ran de mar, cap; el que si hi han plantat, al costat del Passeig Marítim, son palmeres. Palmeres i alguns tamarius ja que aquests darrers, diuen, aguanten be la salinitat del sol. Més enllà trobarem bellaombres, aquells gruixuts arbres que diuen van portar els indianos des d’Amèrica. Anem molt be de temps i portem un ritme tranquil, xino-xano, que ens permet anar badant i xerrant fins que arribem on hi ha l’estació de Rodalies de Pineda de Mar.
 



Coincidim amb un matí de mercat, millor dit  de mercadillo, i com cal fer temps fins l’hora de dinar... mentre uns s’entaulen per a prendre unes cerveses, unes  decideixen donar un tom per les parades: no comprarem rés, només mirarem... diuen. Però algunes (no totes, clar), tornen amb alguna bossa... amb camises per a les seves parelles !!. Son així de maques i generoses !!.

 
Quan falta ¼ per a les dues decidim, carrer del Mar amunt, anar fins al restaurant Can Formiga on ja ens deuen esperar ells que només han vingut al dinar i, ben segur, ja hi tindrem la taula parada. El dinar, com ja ens imaginàvem, perfecte. Als postres hem brindat amb cava: a) per la salut de tota la colla, b) pel 4art aniversari de les sortides Xino-xano i c) l’endemà de l’acord, per fixar la data i el contingut de la pregunta sobre el futur del nostre país, pel Si i Si !!!!. Aquest darrer punt ha estat ratificat, també, pels comensals de les taules veïnes.
 


 
A mitja tarda, a 2/4 de sis, donem per finalitzada la sortida fent-nos la “foto oficial” del grup a la porta de Can Formiga i acomiadant-nos amb el desig de que tots plegats passem unes molt FELICES FESTES i una BONA ENTRADA D’ANY NOU.

 

Agraïm a tots i a totes la vostra assistència i, especialment, a en Josep Maria l’organització de la sortida. Fins la propera !!.

 
Una abraçada.            
 
 
NOTES.-

 
1.- A mitjan segle XIX van ser construides al cim del Capaspre dues torres destinades a la transmissió de senyals òptics, que formaven part d’un sistema de comunicacions basat en una cadena de torres, algunes d’elles d’origen medieval. El sistema de telegrafia òptica funcionava mitjançant banderes i boles de colors, d’acord amb una complexa codificació. Aquestes torres de Calella constituïen una estació intermèdia entre la torre dels Encantats de Caldetes i les de Malgrat i Blanes, a l’altre costat. Van ser edificades al 1848, una, i la segona, més alta, el 1857. La més antiga, voltada d’un fossar i amb nombroses espitlleres, era servida per soldats i tenia fonamentalment funcions de caràcter militar, mentre que la segona tenia finalitats comercials. Van deixar de funcionar quan es va implantar la telegrafia elèctrica. Actualment es troben en estat ruïnós però han estat consolidades.

 
2.- Aquesta vila, segurament per a no confondre’s amb Calella de Palafrugell -més amunt, a la Costa Brava- s’anomena de diverses maneres: Calella (a seques) el nom oficial, Calella de Mar, Calella de la Costa, Calella del Maresme, Calella dels alemanys.... en Salvador Ginesta al seu llibre El Maresme (1968) diu que l’origen d’aquest darrer nom ve de quan un autocar ple de turistes germànics sortí del seu país en direcció a Calella... de Palafrugell. Proveït del corresponent mapa de carreteres SPANIEN i un cop ben informat (!), el conductor anà a parar a Calella... de la Costa. El lloc era bell, tranquil (parlem dels inicis del turisme), la gent acollidora, hi... s’hi quedaren. Aquest grup en portà d’altres, s’engrescà la cosa i... resultat: els dos-cents hotels actuals. El nom ...dels alemanys i, segurament, la Festa de la Cervesa... afegiriem nosaltres.
 
Text.- Pep

Fotografies.- Montserrat B., Antonio, Enric i Joan Miquel.

 

dilluns, 2 de desembre de 2013

CRIDA A LA 43ena SORTIDA XINO-XANO


La Roca Grossa des del terme de Sant Pol de Mar
 
 
DE SANT POL DE MAR A PINEDA DE MAR
PER LA COSTA

Data.-

Divendres 13 de desembre de 2013.
 
 
Tipus d'itinerari.-

Abocat al mar -d’aquí li ve el nom- el Maresme, és una terra amable, de clima suau i assolellat. Tota la comarca està formada per una estreta llenca de terra, entre les serres de Sant Mateu, del Corredor i del Montnegre i el mar.  L’andana litoral, des de molt antic un lloc de pas, és especialment estreta en alguns indrets com al peu del turó de Montgat i des de Caldes d’Estrac fins passat el Far de Calella; a partir d’aquí s’eixampla fins a 1 km  i fins a 2 km al delta del Tordera, al límit de la comarca. Nosaltres, en diferents xino-xano, hem fet caminades per algunes d’aquestes serres i ens hem endinsat per les valls que  formen les rieres que hi neixen i baixen fins al mar. El recorregut que us proposem en aquesta ocasió és diferent: vorejarem la costa, pràcticament, a ran de mar. L’itinerari surt de Sant Pol de Mar transcorre per diferents paisatges (pobles, platges, roques, petites cales, algun espadat abrupte com el cap de Calella, passeigs urbans,...) i acaba a Pineda de Mar. Confiem que el bon temps ens hi acompanyi i ens permeti gaudir, en el decurs de la caminada, d’un panorama –en aquesta època de l’any- de pobles tranquils i de racons i platges solitàries.
   
Platja de la Vinyeta i Roca Grossa

Recorregut i dificultat.-
 
Començarem la caminada a l’Estació de Rodalies de Sant Pol de Mar; pujarem fins l’ermita de Sant Pau (on, segurament, hi esmorzarem); continuarem per la Platjola de Can Lluís i la Platja del Morer; arribarem a la Roca Grossa o la Cabra; vorejarem la Platja de la Vinyeta (ara segurament sense nudistes) i serem ja a l’alçada del Cap de Calella amb el seu far; pel Passeig Marítim travessarem la llarga Platja de Calella i, després de passar el límit del terme municipal amb Pineda, vorejarem la Platja de Pineda que seguirem fins a la Plaça de l’Estació de Pineda de Mar. Ja dins del nucli urbà, pel carrer del Mar, ens arribarem a Can Formiga per a dinar-hi.
 
Platja de Calella

El recorregut total és d’ uns 8 km i el temps estimat per a fer-lo, sense parades, de poc més de 2h. El desnivell acumulat, pràcticament inexistent, és de +/- 35 m. La dificultat de la sortida és baixa.

Far de Calella

Modern Pont sobre la riera a Callella
 
Dinar.-

El dinar el farem –a les 14h- un cop acabada l'excursió, al restaurant “Can Formiga” http://www.canformiga.com carrer Església, 104 de PINEDA DE MAR. Tel. 937 671 735. El preu del menú és de 12,50 euros (IVA inclòs).
 

Equip necessari.-

Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Cal pensar, com ja és tradicional , que –si poden venir- en Llorenç, l’Antonio (i d’altres companys que hi col·laboren...) portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi, l'Elena I. les olives, en Josep Mª i la Montse la llet i el cafè,  l’Elena S. les tasses de “disseny”, les culleretes i el sucre i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.
Roba i calçat adequat al temps -que en Joan Miquel, ben segur, ens pronosticarà- i al recorregut i bastons (qui en vulgui). No oblideu, barrets (pel sol o el fred) i protecció solar i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.

 
Passeig Marítim de Pineda

Lloc i hora de trobada.- 

El desplaçament fins a Sant Pol de Mar el farem en tren. Agafarem el tren de Rodalies-Renfe de la línia R 1 que va de L’Hospitalet fins a Blanes. Passa per l’estació de la Plaça de Catalunya a les 8h 21’ (per l’estació de Premià de Mar a les 8h 54’ i per la de Cabrera-Vilassar de Mar a les 8h 59’). Arriba a Sant Pol a les 9h 25’.
Els qui  agafem el tren a la Plaça de Catalunya ens trobarem, sota el rellotge de davant les taquilles, a les 8h. Suposem que la companya de Premià i el company de Cabrera ho faran –a les hores indicades- en les estacions de les seves respectives localitats.
No oblideu de portar la “Targeta Dorada” de Renfe, penseu que amb ella ens fan un 40% de descompte en el preu del bitllet.
 
 
Inscripcions.-

Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins al vespre del dimarts 10 de desembre, trucant o escrivint un correu electrònic a en Josep Maria, el company que coordina aquesta sortida; més que rés per tal de  confirmar, al restaurant, el nombre de comensals que serem al dinar.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA 43ena XXR


Estem empantanats.
Com ja sabeu prou, estem gaudint (i patint) d'uns dies d'altes pressions gaire bé centrats en la península Ibèrica que fan que les borrasques passin de resquitllada per l'oest o per el nord (en aquest cas no pas de resquitllada). Amb aquesta situació, l'atmosfera a penes es mou i el sol brilla sense núvols (gaudi), però propicia la inversió térmica, (patiment).

Demà sembla ser que el sol serà present tot el dia des del alba fins la posta i el vent estarà pràcticament en calma, amb això cal esperar que la temperatura seguirà l'horari fins migdia i anirà de baixa a la tarda. És a dir, 6º a les 6:00, 11º a les 9:00, 13º a les 12:00, 12º a les 15:00 i 6º a les 18:00.

Quan caminarem per la costa, la mar estarà pràcticament plana (10 cm d'onada).

I és que com deia al començar: Amb el temps, TAMBÉ ESTEM EMPANTANATS.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS


J.M.

divendres, 29 de novembre de 2013

QUATRE ANYS DE SORTIDES XINO-XANO




QUATRE ANYS DE SORTIDES XINO-XANO
(Balanç estadístic)

 
Amb  l’excursió Xino-Xano del passat 21 de novembre -la 42ena- hem acomplert  el 4è aniversari d’aquestes sortides mensuals. Com ja vàrem fer en els anys anteriors (1), permeteu-nos que fem un petit balanç-resum del que ha donat de sí aquest curs, uns breus comentaris comparatius amb el realitzat en els tres anys que l'han precedit i un sintètic anàlisi d’algunes qüestions relacionades amb les sortides.
 
CURS 2012-2013
 
·        Nombre de sortides: En tot el curs (de desembre de 2012 a novembre de 2013) hem fet 11 sortides. Els mes d’agost, a causa de les vacances de tots plegats, decidirem no fer cap excursió Xino-Xano. En els cursos anteriors (2009-2010 i 2010-2011), vàrem fer 10 sortides -la del mes de desembre no la vàrem fer- en cadascun d’ells i en el curs (2011-2012) el nombre d' excursions van ser ja d’11.

 
 
·     Quilòmetres totals recorreguts: En el total de les 11 excursions hem recorregut -a peu- 107,45 km. La Xino-Xano més curta han sigut de 5 km (la passejada pels voltants de Pontons, fins a Sant Joan de la Muntanya) i la més llarga de 17,25 km (la caminada pels salts i els gorgs del Torrent de la Cabana a Campdevànol). Els cursos anteriors els recorreguts totals varen ser de 113, 95 km el 2009-2010; de 115,5 km el 2010-2011 i de 121,4 el 2011-2012.
 
 
·        Desnivells superats: En aquest curs hem salvat, primer pujant i desprès baixant, un desnivell acumulat total de 2.115 m. El desnivell menys acusat de totes les sortides, ha estat de 5 m (a l’Espai Natural del Delta del Llobregat) i el més considerable, de 350 m (en la caminada, per les Guilleries, entre Savassona i el monestir de Sant Pere de Casserres). El curs 2009-2010 el desnivell acumulat total va ser de 2.767 m; el 2010-2011 de 2.646 m i el 2011-2012 de 2.368 m.

 

·        Nombre d'assistents: Aquest curs el nombre mínim d’assistents a les sortides ha sigut de 7 persones i el màxim de 18. El promig (nombre total d’assistents/ nombre de sortides) ha estat de 14,36. El curs 2009-2010 el mínim va ser de 7 i el màxim de 10 i el promig de 8,6; el 2010-2011 el mínim continuà sent de 7 i el màxim pujà a 11, mentre que el promig ascendí a 9,3 i el 2011-2012 el mínim pujà a 9, el màxim a 15 i el promig a 11,55. 

 
 
·        Lloc on hem dinat: En totes les sortides d’aquest curs el dinar l’hem fer de menú en un restaurant. El preu de cada menú, més o menys com en els anys anteriors, ha oscil·lat entre els 8 i els 14 euros (sense extres). El curs 2009-2010 vàrem fer un “dinar de motxilla” (a Corbera) i el 2010-2011, en van ser dos (un a Montserrat i l’altre, al Pla de la Calma, sota del Tagamanent) tots els demès varen ser, també, menús en restaurants locals dels pobles que visitarem.
 

·        Mitjà de transport (fins al lloc d’inici de l’excursió): L’aproximació fins al lloc on hem iniciat l’excursió a peu ha estat, en 6 sortides en cotxes particulars i en les altres 5 en transport públic (tren o bus). Els cursos anteriors la proporció va ser, el 2009-2010, de 4 sortides en transport públic i 6 en cotxes; el 2010-2011 de, justament al revés, 6 en transport públic i 4 en cotxes i el curs 2011-2012, en cotxes 7 sortides i en transport públic 4.
 
Cal puntualitzar que, en moltes excursions –per raons de tipus pràctic- els companys i la companya del Maresme han fet l’aproximació, fins al lloc on hem iniciat la caminada, en un mateix cotxe.

 
ALGUNES CONCLUSIONS
 
Podem concloure que el “nivell tècnic” (desnivells, recorregut, dificultat,...) de les sortides, en general i tenint en compte el nostre grau d’entrenament, ha estat similar al dels cursos anteriors. Potser hem baixat, una mica, la dificultat que suposa els grans desnivells: fent sortides una mica menys “canyeres” (amb desnivells pronunciats) substituint-les per caminades o passejades, igual de llargues, però més “suaus” i amb pendents més apropiats als nostres -ja un pel cascats- genolls.
 
 
On si, creiem, hem aconseguit una molt bona nota ha estat en l’assistència. No sols hem anat augmentant el nombre de membres de la colla fins arribar a ser, en alguna sortida, 18 persones; sinó que també ha millorat el nombre d’assistents (normalment hem sigut, com a mínim, 14 companys/es –excepte en la sortida del mes de maig a l’Espai Natural de les Guilleries que, per diferents raons, vàrem ser només 7-) i incrementant, de forma destacable, el promig dels participants (8,6 el 2009-2010, 9,3 el 2010-2011, 11,55 el 2011-2012 i 14,36 aquest darrer curs 2012-2013).

 
 
En el tema dels dinars, sembla que s’ha consolidat el fet de fer-lo –sempre- entaulats i “de menú” en un restaurant. És cert que els “dinars de motxilla” que, en ocasions anteriors havíem fet, eren per imperatiu del recorregut o l’itinerari triat -normalment llarg- que no passava per un lloc on hi podíem dinar... i que, tot i que menjar assegut damunt d’un tronc o una pedra i envoltat de formigues és molt bucòlic (si no ha plogut les hores anteriors)... cal reconèixer que (mentre els preus dels menús ho permetin) també ens ho passem molt be xerrant, menjant i rient asseguts -tots plegats- al voltant d’una taula ben parada i assortida i –molt important- havent pres prèviament les ja tradicionals i obligatòries cerveses i rematant l'àpat amb un bon cafetó. Suposo que la cosa, en aquest sentit, seguirà doncs per aquest camí.

 
El transport és també una qüestió molt lligada amb l’itinerari o el lloc on hem decidit anar. Hi ha indrets prou interessants on el transport públic no hi porta o recorreguts que, a l’anada o a la tornada, no ofereixen possibilitat d’anar o tornar en tren o bus.
Tots coincidim en el parer de que viatjar, especialment en tren, és –normalment- molt agradable i còmode però no sempre, aquest mitjà de transport, arriba a on volem anar.
Pensem prioritzar aquest mitjà –el transport públic- en les futures sortides Xino-Xano. Però ens temem que, sovint, caldrà continuant fent servir la flexibilitat que permeten els vehicles propis per a poder fer excursions, a llocs que considerem d’interès, però un pel llunyans o mal comunicats en tren o bus.

Segurament, a partir del curs que ara començarem i després de nombroses peticions en aquest sentit per part principalment dels companys que van "de paquet", establirem –un cop una “comissió de tècnics experts en l’automoció” ho estudií- i en els casos d'utilitzar per a la sortida cotxes particulars, un preu per quilòmetre, a pagar al propietari/a-conductor/a del “cotxe-taxi” en concepte de despeses de benzina, entre tots els passatgers que ocupin aquest vehicle. Ja ho estudiarem i en parlarem. 
    
 
Destacaria, d'aquest passat curs, un fet que no se si a tothom haurà complagut (caldrà preguntar-ho i parlar-ho). Com a mínim en quatre ocasions (Sant Pere del Riu, Sant Jeroni de la Murtra, Sant Pere de Casserres i el Conjunt –església i castell- de Sant Martí Sarroca) hem aprofitat l’oportunitat del nostre pas per aquests interessants llocs per a visitar-los –en els quatre casos amb el suport d’un/a guia o ermità locals-. El preu de la visita ha estat sempre reduït -entre 1,7 i 3 euros per persona- en tarifes de jubilats o de grup. Aquest complement artistic-històric-cultural a la caminada, crec que ha estat una mena de “valor afegit” a l'excursió que, donant-nos a conèixer amb més detall els monuments més importants dels llocs que visitem, enriqueix la sortida. No se que en penseu vosaltres, però una xino-xano d’aquest estil –de tant en tant- crec que no està gens malament, tot al contrari.

 
El balanç del curs penso que ha estat força positiu. Suposo que coincidirem a l' afirmar  que aquestes -esperades- sortides ens permeten, per un costat, fer cultura, esport i salut però, també, un altre aspecte molt important, el fet de poder seguir conreant la nostra amistant i passar-ho -tots plegats- d’allò més be: caminar (que és molt sa), gaudir de la natura o del nostre patrimoni històric/artístic, xerrar i debatre (a vegades apassionadament) els temes d’actualitat, riure (que també és molt bo i necessari), menjar (amb coneixement), beure (amb més coneixement, encara),… tot això en un ambient de franca cordialitat, afecte, respecte i companyonia.
 
 
Això no te preu !! i el mèrit és de tots i totes nosaltres. Gràcies, doncs, a tots i a totes pel vostre interés, assistència i participació. I que  puguem anar celebrant, amb salut i harmonia, molts aniversaris i sortides més !!!.

 
Una abraçada
 
 
NOTA.-
 
1.- Podeu veure les entrades al Bloc: “ESTADÍSTIQUES: II Aniversari Sortides Xino-Xano” publicada el 8/12/2011 i “TRES ANYS DE SORTIDES XINO-XANO (Balanç estadístic) publicada el 24/11/2012.