TOT
ASSENYALA QUE ENGUANY, AIXÒ DE LES XINO-XANO I LES TROBADES DE TOTA LA COLLA, NO SERAN FÀCILS ...
Que us he d’explicar. La situació del corona-virus entre
nosaltres, que semblava havia entrat en una fase de “nova normalitat”, tot indica que no està resultant tant be com semblava.
Diuen que un cert relaxament
en les mesures de protecció, la inconsciència i irresponsabilitat de molts, la
manca de controls i mesures per part d’algunes empreses (càrniques,
agroalimentàries, llocs i espais d’oci...), col·lectius (alguns joves i d’altres
de més grans neguitosos de fer costellades i trobades sense cap mena de
prevenció ni mesura...) i autoritats (el tema del poc control en l’arribada
-diuen que a molts els havien portat d’altres llocs de l’estat en autocars-, l’allotjament
i el control sanitari dels temporers de la fruita, el tema de l'insuficiència de "rastrejadors,... tot plegat ha fet que els “rebrots” de l’epidèmia s’hagin produït i reproduït en molts llocs.
Fins i
tot, avui mateix, he sentit que es possible que ciutats com Barcelona tinguin de tornar al confinament domiciliari... (de moment la Generalitat recomana, a partir d'avui 17 de juliol, no sortir de casa -si no és estrictament necessari- a
Barcelona, l’àrea metropolitana, el Segrià i la Noguera...). En un altre sentit,
sembla que la anunciada FESTA DE SANT JORDI que s’havia traslladat al proper 23
de juliol, tampoc -per raons sanitàries- serà permesa...
El que dèiem, sembla que
enguany per a fer determinades activitats HO TINDREM CRU...
Amb la il·lusió amb que teníem ja
preparades un munt de propostes de sortides xino-xano... i amb algunes de les
nostres trobades tradicionals (que han coincidit en ple confinament) com la
Paella d’estiu necessàriament suspeses..., el calendari d’activitats d’enguany
ha quedat força “tocat”...
I, em temo, vist tot com va, que aquest corona-virus ha vingut per a quedar-se.
Deien que a la tardor tindríem
un nou rebrot important (fins i tot, afirmaven alguns, pitjor que el que hem passat
fa uns mesos). Hi ha qui diu que, en part pel que hem explicat més amunt, ja el podríem
tenir aquí...
Lamento que aquest post, m’estigui
sortim un pel trist i pessimista, no era aquesta -francament- la meva intenció.
Personalment tinc motius per
a estar content i perdoneu la pròpia referència. A casa tots i totes (dona, filles, nets i demes família estem
tots be). Jo, desprès d’una breu -tot i que per a mi moooolt llarga
hospitalització- estic més bé. Sembla que ja han trobat el diagnòstic als meus
mals i la medicació dona bons resultats. Aprofito la avinentesa per agraït el
vostre interès, trucades i missatges i prego em disculpeu pel fet que, inicialment
-al no donar excessiva importància al tema-, no us ho hagués fet saber.
Veig que, aquells de vosaltres
que teniu “castells” a fora, des del final del confinament, gairebé hi feu vida
i els altres -pel que he deduït- també aneu fent la “viu viu” de la millor
manera que sabeu i podeu. Molt ben fet. Aquesta pandèmia, si una cosa ens està ensenyant es que tenim d’aprofitar, gaudir i viure el present de la millor
manera possible, que no sabem el demà que ens pot deparar.... I si la cosa es
complica, mentre conservem la salut, “que nos quiten lo bailao...!!!”
El Blog, tot i que feia dies
que no el visitava, veig que -tot i que, des del 30 de maig, no hi ha cap entrada nova-
segueix viu.
Amb més de 143.000 visites (des del dia que el vàrem obrir); una freqüència raonable de gent que hi entra (si mireu la gràfica que hi ha damunt del comptador de visites veureu que les crestes son contínues, fins i tot, amb alguna punta considerable...). Aviat arribarem als 500 articles, anuncis i comentaris publicats (ara n’hi ha, amb aquest, 498...). Hi ha de tot, clar: Anuncis, ressenyes d’activitats i excursions (moltes excursions), opinions, records, articles sobre temes diversos (històrics, sobre natura, actualitat política i social, llibres, música, poesia, art,...). Penso que, en general, no està gens malament. Alguns lectors -us ho dic perquè normalment només ens escriuen als correus d’algun dels administradors del Blog- ens han felicitat pels continguts i el mateix Blog i ens han demanat permís per a fer ús (per algun treball o tesi) d’algunes de les dades, vivències o imatges, especialment, del nostre Fons Documental, que hi hem publicat. Les xino-xano, ho sabem també pel nombre de visitants, son una bona font -on forces colles de senderistes- hi agafen idees i itineraris... Penso que, d’aquesta manera, a més de l’objectiu principal del Blog, que és el de ser un nexe de comunicació entre tots nosaltres fem, també, realitat aquell vell lema del Clan: SERVIR ! i ser útils als altres.
Amb més de 143.000 visites (des del dia que el vàrem obrir); una freqüència raonable de gent que hi entra (si mireu la gràfica que hi ha damunt del comptador de visites veureu que les crestes son contínues, fins i tot, amb alguna punta considerable...). Aviat arribarem als 500 articles, anuncis i comentaris publicats (ara n’hi ha, amb aquest, 498...). Hi ha de tot, clar: Anuncis, ressenyes d’activitats i excursions (moltes excursions), opinions, records, articles sobre temes diversos (històrics, sobre natura, actualitat política i social, llibres, música, poesia, art,...). Penso que, en general, no està gens malament. Alguns lectors -us ho dic perquè normalment només ens escriuen als correus d’algun dels administradors del Blog- ens han felicitat pels continguts i el mateix Blog i ens han demanat permís per a fer ús (per algun treball o tesi) d’algunes de les dades, vivències o imatges, especialment, del nostre Fons Documental, que hi hem publicat. Les xino-xano, ho sabem també pel nombre de visitants, son una bona font -on forces colles de senderistes- hi agafen idees i itineraris... Penso que, d’aquesta manera, a més de l’objectiu principal del Blog, que és el de ser un nexe de comunicació entre tots nosaltres fem, també, realitat aquell vell lema del Clan: SERVIR ! i ser útils als altres.
A veure, si com hem fet al
llarg del confinament, aprofitem aquest període de “vacances” i “nova
normalitat” per a continuar remenant velles caixes i carpetes i rescatant-ne
imatges i records (algun dia els posarem en ordre i els portarem -si ens ho
permeteu- a aquestes pàgines) o explicant-nos les vostres “escapades” i
activitats “d’estiu”.
Tornant al començament. A
veure si la situació ens permet, en un futur no gaire llunyà, fer - amb seguretat i coneixement- alguna
activitat. Sinó pot ser, per raó del nombre, el mitja de transport o les circumstàncies
de tots plegats, si que en podríem anar organitzant -sense superar les 10
persones i respectat totes les mesures de protecció- algun esmorzar de
forquilla, vermut, visita cultural o trobada reduïda puntual. Ho podem anar pensant.
Cuideu-vos, tots i totes,
molt. Continuem en contacte.
