dissabte, 28 de setembre del 2019

A la vora del centenari de sortides Xino Xano



Després de la 99ena. sortida ve la del centenari i comencem a festejar-ho. És per això que hem recordat que us havíem promès de publicar altres poemes del nostre poeta xinoxanaire l'Enric Cots. 




Aquí en teniu tres més de la prolífica obra d'en "Quique".







En el dia de Sant Jordi d'enguany, l'Enric envoltat de llibres i de festa es va encomanar de la diada, i lletraferit com és, ens va obsequiar amb aquests versets:



El llibre dels llibres. A la diada de Sant Jordi


El llibre dels llibres
la rosa de les roses
una paraula, un pensament
del pensament a la paraula recitada

De la llibertat a la nostra identitat
com la sang de les venes que passeja
per les nostres emocions, i que caminen
per el rierols, dreceres i muntanyes nostrades

Nasqué la diada, nasqué un sentiment, Sant Jordi
arrels de la nostra terra, arrels de la nostra creativitat
mans agafades, roses regalades, petons retrobats
i tot sota el parany dels llibres plens de vida enriquida

El llibre dels llibres
la rosa de les roses
una paraula, un pensament
del pensament als paisatges de paraules estimades.

                                                                                     dimarts, 23 d’abril de 2019
                                                                                                               Enric Cots

        


En ocasió de la trobada a Premià per homenatjar l'Oscar del Valle, feliçment retrobat, l'Enric Cots va composar aquest poema:



Asseguts a la vora de la mar


Asseguts a la vora de la mar
en bona i llarga taula ens hem aposentat
i a l'Ona de Premià  hem degustat 
d'un bon esmorzar.

El bon solet ens ha acompanyat
i els que en l'àpat hem participat
la bona sintonia amb la brisa de la mar
a tothom ens ha encisat.

Que sí morralla, que sí xipirons, que sí musclos
 que sí calamars, que sí croquetes, que sí entrepans
 que sí formatge, tot ens ha deleitat
i amb fresca i bona cervesa, i amb bon vinent blanc
tot ha estat ben regat.


 Bona pensada de l'amic Josep Lluis Lirola
eficient amfitrió i gentil organitzador
hem d'agrair-li aqueixa entranyable trobada

Als xinos-xanos de la bona conversa s'ha afermat
la grata sorpresa ha estat que l'amic Oscar del Valle
s'ha presentat, que molts de nosaltres
d'antuvi que no el vèiem.
Cal felicitar-nos tots, de gaudir de tant bonic matí

Asseguts a la vora de la mar
entre Ona i ona els somriures han abundat.



 dimarts, 4 de juny de 2019
                                                                                                               Enric Cots


I romantic com ha estat sempre i també com són la majoria de poetes, un dia que no sabem si era dimarts, però que sens dubte anava molt enamorat va confegir aquest cant a l'amor: 


De tu, amb tu



Neix l'amor, neixes tu
i neix la necessitat de dir-te,
t'estimo molt amor meu, 
t'estimo com els somnis
en que tu apareixes al meu costat.

Són tantes les ganes de tu, 
que en l'espera en no tenir-te,
el teu nom s'escriu amb les lletres
més hermoses, les lletres que
dibuixen el teu amor.

L'amor que entra dins el cor,
l'amor que perdura en els dies,
en els dies que podem passejar tu i jo.

Neix l'amor i neixes tu,
com l'elixir que enriqueix la meva vida
com l'estimació que desprèn el teu ser.

Neix l'amor i neixes tu,
amor meu, amor de la meva vida !!!




                                                                                                               Enric Cots

Això és tot per ara, però n'hi haurà més.
Amb el seu permís, és clar.

Ja tenim el seu permís, ha arribat just a temps per poder sortir al blog. I cal fer una observació en honor a la veritat, i és que la cronologia dels poemes no correspon al meu relat. perdoneu-me, tinc tendència a posar "més pa que formatge".
Us transcric el correu que he rebut del Enric:

"Bon dia Joan Miquel,

Aquests tres poemes em van sortir la primavera passada, i ara en tornar a llegir-los veig que tenen un estil força romàntic. La primavera és la primavera.
Tu mateix si consideres de publicar-los i encaixen en la filosofia del bloc. Jo agraït, i espero que no cansin. Em van sortir així en plena llibertat, i si influenciats per les sortides amb el Clan Òs Gris, les entranyables xinos-xanos. Si la natura i les excusions xino-xano resulten una font d'inspiració per a mi, i aquest romanticisme d'algun dels meus poemes són motivats per la natura.  

Et sonarà rar, però ja fa molts dies que estic embarassat d'un poema dedicat a la 100 xino-xano. Quan ja hagi parit, fet que jo no puc preveure quan això succeirà, jo te'l enviaré. La poesia no respon a un fet volitiu cerebral, surten quan volen sortir. Surten de mi, de les meves mans, em sento mitjancer, però no autor d'ells.
Ja estem en contacte i ens veiem en aquesta propera xino-xano 


Salut"

26 d'agost 2019

dimarts, 24 de setembre del 2019

CRIDA A LA SORTIDA XINO-XANO Nº 100


ANEM AL CONGOST DE MU

Amb el desig de que la sortida Xino-Xano nº 100 que coincideix, també, amb el 10è aniversari d’aquestes periòdiques excursions, tingui un “regust especial” hem triat un indret que sigui, així mateix, singular: El Congost de Mu, a la comarca de La Noguera.


Data.- Dijous 3 d’octubre del 2019.


Tipus d’itinerari.- L’excursió que us proposem és una interesant i espectacular caminada que ens permetrà conèixer les gorges del riu Segre al seu pas per l’estret de Mu (o de Mur). Aquest estret o congost s’ha format per l’erosió del riu, al llarg dels segles, al  passar entre els contraforts prepirinencs de les serres del Montsec, al nord i la de Carbonera, al sud.

El recorregut per aquest fantàstic engorjat es fa seguint l’antic camí de bast que comunicava el poble d’Alós de Balaguer i la vila de Camarasa.

Una part d’aquest antic camí va ser negat, l’any 1991, al construir-se el pantà de la mini central hidroelèctrica d’Alòs que hi ha aigües avall, poc abans d’arribar a Camarasa. Per aquesta raó, la companya elèctrica es veié obligada a refer el camí passant per una cota superior, per sobre del màxim nivell de l’aigua, enfilant-se a les penyes, mitjançant passarel·les de ferro ancorades -de forma segura- a les parets i un pont penjat. Tot plegat fa que el recorregut, independentment de les belleses naturals, sigui espectacular i atrevit.


L’excursió es pot fer sortint de Camarasa o d’Alòs de Balaguer. La distància i desnivells son, aproximadament, els mateixos. Nosaltres hem optat per sortir i retornar d’Alòs de Balaguer. Això ens permet -anar amb els cotxes fins a l’Àrea d’esbarjo de la Font de l’Espadella, situada a 1 km d’Alòs- i així poder escurçar, en uns 2 km (1 d’anada i 1 de tornada), els 14 km del recorregut total (d’anada i tornada) de la caminada, reduint-los a 12 km.


Recorregut i dificultat.- 

Aproximació.-  Sortirem de Barcelona per l’autovia A-2 fins poc després de Cervera, on agafarem la sortida 517: “Agramunt/Cervera (Nord)”. Un cop siguem a Agramunt prendrem la carretera C-14 direcció “Artesa de Segre i Tremp”. Poc abans d’Artesa de Segre, en una rotonda, agafarem la tercera sortida C-26 en direcció a “Cubells/Balaguer/Lleida/C-26”. Poc després d’uns 3km es desviarem, a la dreta, per la LV-9137 en direcció a “La Foradada/Rubió de Dalt/Alòs de Balaguer”. Abans d’entrar al nucli d’Alòs, un cop passat el pont sobre el Segre, girarem a l’esquerra per una pista, l’anomenat Camí del Solà, en direcció a la Font de l’Estadella, on hi aparcarem els vehicles.

Itinerari a peu.-

0’00 km, 0h 00’.- Font i àrea d’esbarjo de l’Espadella, un bon lloc per a esmorzar-hi.



El camí continua per la riba dreta del riu. Podrem copsar la bellesa i espectacularitat de l’indret amb altes parets rocalloses que es despengen des del cim de la muntanya del Mu (718 m d’alt). Si mirem a la nostra dreta veurem les anomenades Roques Prenyades, on s’hi troba el important jaciment arqueològic de la Cova del Parco. També és un bon lloc per la pràctica de l’escalada. A la riba del riu hi podem veure ocells i altres animals com les fotges, les polles d’aigua i petjades de senglar que hi han baixat a beure.


Les Roques Prenyades

2’00 km, 0h 30’.- El camí-pista s’acaba i ja no és transitable als cotxes. Comença la part més estreta de l’engorjat. El camí passa per unes passarel·les metàl·liques fermament ancorades a la paret (no tenen cap perill ni dificultat però pot impressionar una mica a qui no hi estigui acostumat).


Just en aquest punt podem observar l’espectacularitat amb què els contraforts de la Serra Carbonera i les parets de Lo Castellar i el Serrat Poll cauen verticalment sobre l’aigua.

Més endavant les parets s’obren i la marcada V de la vall ens indica el camí. Passem per una zona de vells camps de conreu, ara abandonats. De fet, al llarg del camí, anirem trobant restes de marges de pedra seca i algun petit mas, testimonis de l’antiga activitat agrícola de la zona. 


El sender va pujant, poc a poc, per la penya de Lo Palomar (691 m d’alt), separant-se i elevant-se del riu. No és un esforç gaire dur, perquè el desnivell a superar és, tant sols, d'uns 100 m. Les vistes son espectaculars: el riu pel fons del congost, les parets a un i altre costat i la gran mola del Mont-roig que ens tanca el panorama per l’oest. Desprès baixem fins al 

Vista parcial del Congost de Mu amb el pont 
penjat i la Mola del Mont-roig al fons

5,30 km, 1h 15’.- Barranc del Palomar, trobem un trencant a la dreta que porta als Graells de Mauvera i al Mirador de la Penalta. No el tenim que agafar, sinó que hem de seguir avall, pel camí que baixa -tot fent giragonses-, un altre cop fins la vora del riu i que ens conduirà fins 




5’70 km, 1h 30’.- El pont penjat que travessa el riu Segre -permetent-nos apreciar l'amplada del seu curs en aquest punt- i ens situa al seu costat esquerre.


El camí continua per aquesta riba amb unes noves passeres, més llargues i penjades que les que hem passat al començament, uns 10 m per damunt de l'aigua, fins a la 



6’00 km, 1h 45’.- resclosa de la minicentral d’Allòs i a l’aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa, sota del pantà de Camarasa que veurem a la dreta.



Camí de tornada:

12’00 km, unes 3h 30’.-  Retornarem, desfent el camí, fins a la Font de l’Espadella on hi hem deixat els cotxes. 

El recorregut total és d’uns 12 km, amb uns desnivells acumulats de +/- 300 m. El temps que hem estimat necessitarem per a fer tot l’itinerari -amb aturades, l’esmorzar i visites incloses- pensem que pot ser d’unes 4h 30’. La dificultat de l’excursió és mitjana-baixa. Al anar i tornar pel mateix camí, la sortida facilita la possibilitat de “plantar-se” en un punt concret del recorregut i retornar al lloc d’origen de l’excursió o esperar, ja de retorn, el pas dels companys de caminada


Dinar.- El dinar el farem, a les 14h 30’, al restaurant “El Molí d’Alòs” de la carretera d’Artesa 3, d’ALÒS DE BALAGUER, tel 635 66 19 06. Un antic molí d'oli i farina que actualment és un restaurant i botiga, on la Lidia i en Narcís venen també productes del seu hort ecològic o locals.
Tot i que -habitualment- només obren els caps de setmana, hem acordat que -tractant-se d'una colla- hi podríem dinar amb un menú especial per a grups (molt complet -i si n'hi ha tastant bolets..., de cargols m'han comentat, que ara no és temporada...-) a un preu, per cap, de 18 euros.

El Molí d'Alòs




El Molí d'Alòs detalls de la botiga 

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i l’excursió. En Pep portarà la bota amb vi. Cal dur roba i calçat adequats al temps i recorregut. Barrets i cremes protectores per al sol i –si assenyala pluja- paraigües o capelina. I, els que en necessitin o en tinguin, els bastons.


Lloc i hora de trobada.- Farem el recorregut d'aproximació, d’anada i tornada de l’excursió, en cotxes. Caldrà, doncs, anar confirmant uns dies abans –per telèfon o correu electrònic- els qui serem i amb els vehicles que hi anirem. El lloc de trobada a Barcelona serà el mateix dijous 3 de juliol, a  les 6h 30’ (puntuals) -una mica abans de l’hora habitual- a Travessera de Gràcia/Lepant.
  
Estimem que per anar de Barcelona a Alòs de Balaguer (uns 150 km) hi podem trigar aproximadament 2h 15’, per tant calculem que podem estar a l’aparcament de la Àrea d’esbarjo de la Font de l’Espadella -lloc d’origen i final de l’excursió- sobre les 9h. Prèviament podem quedar de trobar-nos o fer una breu pausa, els cotxes que surtin d’orígens diferents, sobre les 7h 45’, a la benzinera de Repsol que hi ha passat Jorba, a la A-2 sortida 543, abans de pujar a La Panadella.

Inscripcions.-  Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer abans del migdia del dimarts 1 d’octubre, contestant al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Pep -el company que coordina aquesta sortida- i així poder confirmar, aquella mateixa tarda, al restaurant el nombre de comensals que serem dijous a dinar.

Gràcies per la vostra col·laboració i participació.

Una abraçada.


EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

Aquesta és la "previsió" generada per la pàgina web de El tiempo.com per Alós de Balaguer.


El proper dijous 3 al congost de Mu no ens farà el que en diem bon dia en el sentit estricte, perquè no farà gaire sol, però si que gaudirem de bon temps. Sobretot perquè la temperatura anirà des dels 17º al matí fins els 22º a migdia, per tant durant el recorregut tindrem l’aire condicionat natural engegat (sense profit per les elèctriques, però).
Un vent fluix, canalitzat al llarg del congost, ajudarà en la refrigeració dels nostres músculs que patirien en cas contrari de la xafogor resultant de la humitat relativa, que serà del ordre del 85%.
Tanmateix el cel es mostrarà cobert de núvols mitgencs (50%) i núvols alts (85%), però de ben segur, amb aquesta combinació  hi haurà estones de clarianes que deixaran passar els raigs del astre rei. (Circumstancia que celebrarem encara que siguem republicans).

Conclusió: Podrem anar lleugers d’equipatge només amb la precaució de la típica “rebequeta”.


NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.