CRIDA A LA 21ena SORTIDA XINO-XANO

CARENEJANT PER LA SERRALADA DEL MONTNEGRE

Data.- Dijous 1 de desembre del 2011.

Tipus d'itinerari.- L’excursió que ens proposen la Montserrat i en Josep Mª, és ideal per a la tardor, ja que ens permetrà descobrir tota una amplia gama de colors i paisatges. Per un costat, les rouredes, fagedes, castanyedes, avellanedes i d’altres arbres caducifolis que poblen les zones més obagues del Montnegre i, per l’altra, en el relleu de la serralada encarat a migdia, els alzinars i les pinedes que miren a mar. La ruta es complementa amb la visita a les pintoresques ermites de Sant Martí (regentada pels caputxins) i la de Santa Maria (restaurada de fa poc) de Montnegre; l’ascensió al Turó Gros, el punt més alt de la serralada (766 m) i una bona colla d’arbres monumentals: les cinc alzines del Coll de Basses, la soca del roure de Santa Maria (caigut a les nevades del 2010) i l’Alzina Grossa. El recorregut pels punts careners de la serralada ens proporcionaran, si el dia hi acompanya, uns bons panorames.

Recorregut i dificultat.- El recorregut és una ruta circular de 8 km, que surt de Sant Martí de Montnegre i torna, fent un circuit que passa pel punt més elevat d’aquesta serralada –el Turó Gros-, al mateix lloc de sortida. El desnivell acumulat es de 450 m. La dificultat és mitjana. El temps de caminada, sense comptar les aturades, és de 3h 30’. L’itinerari comença, com ja hem dit, a Sant Martí de Montnegre on deixarem els cotxes (s’hi arriba, des de l’interior, per una pista forestal que es pren al km 57,5 de la carretera C-35, al nord de Sant Celoni, en un trencall indicat amb el rètol “Can Batlle”, un quilòmetre abans d’arribar a Sant Martí, se’ns ajuntarà la pista que ve d’Olzinelles i Vallgorguina). La ruta, a peu, passa pel Coll de Basses, el Turó Gros, Santa Mª de Montnegre, l’Alzina Grosa i, un altre cop, Sant Martí de Montnegre. En Joan Miquel, portarà el seu GPS, i els coordinadors ja han fet, en una altra ocasió, bona part de l’excursió, així que tranquils...aquesta vegada, no ens perdrem !!!!.

Dinar.- El dinar el farem, un cop acabada l'excursió, al restaurant "Can Lluís" de Sant Pol de Mar, a primera línea de platja. Tenen un menú a un preu -sense extres- de 12 euros.

Equip necessari.- Cal portar l'esmorzar i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. En Pep portarà la bota amb vi, els Serena/Bosch el cafè, en Llorenç "les gotes" i en Carles les tasses de “disseny” i el sucre. Roba i calçat adequats al dia que faci i els bastons (aquells que ho vulguin). En funció del temps no oblideu la capelina i/o el paraigua. Els organitzadors ja han advertit que encara que plogui, sortim !!!!!. Alguna cosa farem, si plou molt, fins l’hora de dinar.

Lloc i hora de trobada.- Com que la “logística” de transport es amb cotxes, tindrem els tres tradicionals punts de trobada: els companys/a del Maresme (en el lloc i hora que ells decidiran), els de l’Hospital (nou) de Sant Pau i els de Travessera xamfrà amb Lepant ( aquest dos últims es trobaran als punts d’origen a les 8h del matí). El lloc i hora prevista, on tots confluirem, serà l’Ermita de Sant Martí de Montnegre a les 9 h. del matí. Els cotxes ja els concretarem, en funció dels assistents, per Internet.

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, abans del 29 de novembre, trucant o escrivint un correu a en Josep Mª o la Montse que son els coordinadors d'aquesta sortida, més que rés per tal d’organitzar el transport i reservar lloc al restaurant on dinarem.

COMENTARI

En relació amb el nostre temps lliure, els “hobbies” i les aficions

Un bon amic, jubilat i amb temps –un altre “desvagat” com diria la meva dona-, que sovint entra al nostre Bloc (potser ens llegeix més gent de la que no ens pensem !!!); a rel de l’entrada on parlava de la meva modesta col·lecció de segells scouts, m’ha fet un interessant comentari relacionat amb el temps lliure, el col·leccionisme, els “hobbies” i les aficions.

Diu, aquest company, que no cal gastar masses euros (especialment ara que la “crisis” es va fent crònica) per a gaudir d’aquests petits o grans entreteniments que tant ens poden ajudar a omplir el nostre temps lliure.

El col·leccionisme, possiblement, si que resulta un pel car; i més si es tracta d’articles costosos o si ets una persona amb molta fal·lera per a acaparar tot el que hi ha (o es pot aconseguir) sobre el tema objecte de la teva dèria. A més, amb el pas del temps, diu, s’hi pot afegir un altre i greu problema: com i on guardarem tot aquest recull de material que hem anat arreplegant ?. Trens en miniatura, botelles de cervesa, capsetes de llauna, plomes estilogràfiques, nines de porcellana, didalets d’arreu, càntirs, joguines de fusta, fòssils, aparells de radio, còmics, “caganers”, escarabats dissecats,... o qui sap que ?. Amb els anys i la perseverança del col·leccionista, tots aquests entranyables objectes acostumen a transformar-se en monstruoses andròmines, que poden acabar – si no es te un espai o lloc adient per a encabir-ho- amb moltes col·leccions o matrimonis, amb la traumàtica, rotunda i temuda expressió de: “o les... (i aquí poseu-hi el nom de qualsevol dels estris que hem anomenat) o jo !!!!. Coneixement, seny i precaució, amics –amb això de les col·leccions- o podem prendre mal... !!!!

Però hi ha “hobbies” i activitats –com algunes de les qui practiquem nosaltres-, continua dient, que costen molts pocs diners o, fins i tot, cap. I me’n esmenta i recomana, un munt:

• les caminades tipus Xino-Xano, com les que la nostra colla anem fent;
• la lectura, de llibres, diaris i revistes, en biblioteques públiques;
• la contemplació i l’amor per les arts plàstiques, encabint dins d’aquest concepte la pintura, l’escultura, l’arquitectura, l’urbanisme, la fotografia, el dibuix… amb tot un seguit de llocs (edificis, instal·lacions, indrets, racons,…), exposicions i museus per a visitar, fins i tot, de franc (amb la tarja de jubilat);
• l’observació dels ocells i de la flora, que ell practica –totes les estacions de l’any-, a la natura i en molts dels nostres grans parcs urbans;
• la fotografia, art que, amb les màquines “de retratar” actuals, resulta molt senzill, gratificant, pràctic i econòmic. A més, amb la fotografia, es poden “col·leccionar”- sense cap dels “riscos” que acabem d’ esmentat- infinitat de temes, llocs i moments;
• Internet, molt criticat per uns i valorat per d’altres, és una finestra oberta al mon i, amb la mesura adequada, ofereix d’una manera relativament còmoda un molt ampli ventall d’informació que -un cop contrastada i passada pel “sedàs”- pot ser la font de múltiples treballs o recerques de tipus històric, geogràfic, excursionista, social o cultural. Sense oblidar el correu electrònic, una eficaç eina per a mantenir el contacte i passar informació, de forma relativament ràpida i barata, entre coneguts i amics (sense, però, “bombardejar” ni saturar a la gent amb correus inútils o de dubtós gust... !!!);
• el plaer de sentir bona música o rememorar, ara amb tranquil·litat i sense cap pressa, aquelles melodies del “nostre temps”... reposant els vells discos de vinil, els CD’s o “descarregant-la” d’Internet;
• la natació, la bicicleta, l’exercici físic o alguns esports (adequats a la nostra edat i preparació), en els diferents complexos municipals o, si el temps ho permet, a les platges i circuits adequats per a aquestes pràctiques esportives que hi ha dins o propers a la ciutat;
• la jardineria i, aquells que puguin i en tinguin, el petit hortet urbà –ni que només sigui en grans testos o jardineres- amb un parell de tomaqueres, una mongetera i -si hi cap- alguna mata de pebrots;
• la cuina, si, si..., preparar alguns plats per al dinar o el sopar; la tria de la recepta, la compra prèvia dels productes al mercat del barri, l’elaboració i, finalment, la presentació del resultat a taula... i recollir els comentaris (gairebé sempre favorables, segur) de la parella, els familiars o els amics;
• el dedicar una part del nostre temps, independentment de a la família (als pares, a la parella, als fills i -sobretot- als nets... que és la nostra “obligació”) però, també, a d’altres persones o a finalitats de tipus social: ONG’s, entitats culturals, veïnals, socials, benèfiques o “de defensa” de la natura o de la llengua,...
• cursets, xerrades o tallers als centres cívics o universitats; cantar en alguna coral (el meu amic ho fa...); tocar (o aprendre a tocar) un instrument musical; seguir i, si es pot, participar en les actuacions i aplecs de cultura i tradicions populars ( sardanes, castells, grallers, bastoners, trabucaires, concursos de gossos de tura, festes, fires o mercats tradicionals,...);
• també (per que no ?, si això us agrada) practicar el joc de la petanca -la variant provençal de les nostres boxes- a qualsevol parc; les cartes o el dominó al casal; les puntes fetes amb boixets, el patchwork o la mitja a la botiga de labors…o anar a ballar !!
• els viatges, aprofitant els descomptes de la Renfe o amb l’ INSERSO (n’hi ha de culturals o a llocs on fa anys o, potser, mai hi hem estat), diu que és molt recomanable anar a aquests viatges –si es pot, clar- dos o més parelles d’amics i, un cop a destí, llogar un o més cotxes i voltar plegats...;
• i, finalment i sense cap intenció de donar la llista per tancada... (tots segur hi podríem afegir d’altres iniciatives, activitats o “hobbies”), cal pensar una mica en nosaltres mateixos i en la necessitat de disposar d’un temps i d’un ”espai” personal i íntim per a la reflexió o, simplement, per –amb la tranquil·litat que suposa, a vegades, el estar sol...- badar i no fer res.

Conclou, el meu amable comunicant, que –a la nostra edat i per a tots els anys que es pugui- del que es tracta es de fruir amb el que es fa i que, potser, no varem poder, volguer o saber fer abans o, al menys, amb la “intensitat” amb que ho podem fer ara. Pensar que amb tot això, alhora i sense adonar-nos, anem millorant la nostra salut física i mental; les pròpies possibilitats, aspiracions i autoestima i, també, el nostre coneixement, respecte i estimació per tot allò que ens envolta. Fent algunes d’aquestes activitats, ben segur, ens tornem més “sociables” i ens mantenim més “en forma” aconseguint, a la fi, una més gran i millor qualitat de vida.

M’ha semblat, tot i que el meu amic no és cap especialista en la matèria, una reflexió molt engrescadora. Li he dit que intentaria –amb el seu permís- traslladar-la, de la forma més exacta possible, al Bloc. Confio haver-ho sabut fer (ja m’ho diràs).

Gràcies, un cop més, per la vostra atenció i una forta abraçada a tots i a totes.