divendres, 30 de setembre de 2016

CRIDA A LA 71ena SORTIDA XINO-XANO


ELS BUFADORS DE BEVÍ (SANTA MARIA DE BESORA)

Data.- Dijous 6 d’octubre del 2016.

Tipus d’itinerari.-  Caminada circular que, sortint del coll de Beví, dona la volta començant per la cara solejada de la Serra dels Bufadors i retornant al punt de sortida per la part obaga d’aquesta mateixa serra. Un dels punts destacables del recorregut son els Bufadors un indret de gran bellesa que té un cert aire de lloc encantat o màgic. Grans blocs de roca coberts de molsa amb una flora ben particular dibuixen forats, petits avencs o escletxes per on surten, sovint provocant xiulets, corrents d’aire; d’aquí el nom dels Bufadors.

Serra dels Bufadors


Aquells de la colla que així ho desitgin podran retornar desfent el camí, un cop visitats els Bufadors, fins al Coll de Beví. La nostra proposta, però, és continuar pujant per un camí carener fins el collet dels Bufadors amb boniques vistes, per un costat, sobre el tram que ja hem recorregut, el castell i el poble de Santa Maria de Besora i, al fons, la serra de Bellmunt i per l’altra banda (la cara nord), el Pirineu destacant-ne el Puigmal, la serra de Milany i, en primer terme, el castell de Llaers. Passarem per prats, boscos de roures, alzines i fagedes, cingleres, ombrívols canyons i racons farcits de boix grèvol. El tram final el farem, ja de baixada, retornant fins al coll de Beví on haurem deixat aparcats els cotxes en arribar.


Recorregut i dificultat.- La aproximació fins a Santa Maria de Besora la farem, sortint de Barcelona per la C-17 i un cop a Sant Quirze de Besora (en aquest poble hi dinarem), travessarem el pont sobre el riu Ter i agafarem la BV-5227 -que va fins a Vidrà- i que, en uns 7 km, ens portarà fins a Santa Maria de Besora.
Coll de Beví
Quasi al final de la recta que travessa aquest darrer poble, trobarem a mà esquerra la senyalització que indica "a Ripoll per Llaers". Hem d'agafar aquesta estreta pista cimentada que recorre un paisatge molt bonic i que està en prou bon estat per poder-la fer amb un vehicle tipus turisme. Cal que aneu alerta ja que els revolts sovint són tancats i constantment trobarem pronunciades pujades i baixades. Després de recórrer 3,5 km arribarem al coll de Beví (910 m d'alt) -punt divisori entre Osona i el Ripollès- on aparcarem el cotxe: serà el lloc de sortida i arribada de la caminada i on, molt probablement, hi esmorzarem.

Recorregut a peu. Iniciarem el recorregut tot reculant de baixada per la pista per on hem vingut fins trobar, a 300 metres i a la dreta, una cruïlla amb l'indicador a Mas Veí i Sant Moí. Agafarem la pista que marxa en sentit nord-est i que ens portarà a fer planerament, entre camps i pastures, tota la cara assolellada de la serra dels Bufadors (aquest mateix camí tomba cap a la part obaga en el seu tram final). Quan arribem, després de quasi una hora de camí, a un petit collet cal deixar la pista que baixa a la Farga de Bebié per l'ermita de Sant Moí per girar cap a la dreta (sol haver-hi un indicador "Bufadors") primer, per una zona esclarissada i pedregosa i desprès, a través d'una fageda. Farem la baixada per un ample camí de pedra en sentit nord fins que, en la seva part final, trobarem un altre indicador que ens farà desviar cap a llevant per un agradable corriol: hem passat de la banda solella a l'obaga. Trobarem un tercer indicador en el qual hi podrem llegir una interessant explicació de l'entorn que trobarem tot seguit. En aquest punt, hem d'agafar el camí que marxa un xic enfilat per la dreta i que ens portarà a trobar els primers forats. L’ indret no és gaire gran, de forma allargassada i un pel estret. Ens hem de fixar en els forats que es van trobant de forma dispersa al terra. Si hi acostem l'orella, notarem que l'aire que surt és fred i, a vegades, es pot arribar a escoltar com l'aire xiula en el seu interior, d’aquí el nom de bufadors. L'entorn és màgic i el silenci, especial.



Continuarem el recorregut pel corriol que marxa en direcció est. El camí es comença a enfilar per anar a buscar la carena. En arribar a dalt trobarem una bifurcació de camins: un baixa en direcció sud cap a la cara solella i l'altre puja en sentit est, és el que nosaltres hem d'agafar. A partir d’aquí el recorregut el farem per la part alta de la serra fins que arribem al collet dels Bufadors on podrem veure (cal estar alerta amb l'estimball), si el dia ens hi acompanya, unes magnífiques vistes.
El Pirineu amb el Puigmal i, a l'angle inferior dret, el castell de Llaers

 El tram final de la caminada el farem, en sostinguda baixada, fins arribar al coll de Beví i, ja amb els cotxes, per la pista encimentada desfarem el camí fins a Sant Quirze de Besora on dinarem.

El recorregut a peu és d'uns 7 km aproximadament. Els desnivells acumulats de +/- 300 m i el temps emprat en la caminada (sense descansos ni aturades) unes 3 hores. Aquells que només vagin del Coll de Beví fins als Bufadors i retornin al punt de sortida faran un recorregut total d'uns 5,5 km amb uns desnivells molt inferiors. La dificultat de la sortida la valorem com de moderada-baixa.

Dinar.- El dinar el farem, un cop retornats a Sant Quirze de Besora, a les 14 h, al restaurant Ca La Candida situat a la Carretera de Berga 8 (de fer és la mateixa BV-5227), tel 93 852 90 83 (relativament proper al pont sobre el Ter, a la l’estació de ferrocarril de Sant Quirze de Besora i de la C-17 que va de Ripoll a Barcelona) https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g948385-d996333-Reviews-Ca_La_Candida-Sant_Quirze_de_Besora_Catalonia.html Tenen un menú, els dies feiners, d’11 euros (IVA inclós).   


Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar. En Pep portarà la bota amb vi i en Joan la farmaciola.
Cal dur roba i calçat adequats al temps i recorregut. Barrets i cremes protectores per al sol o el fred i –si assenyala pluja- paraigües o capelina. I, aquells que els necessitin o desitgin, bastons.  

Lloc i hora de trobada.- Farem el recorregut en cotxes. Caldrà, doncs, uns dies abans –per telèfon o correu electrònic- dir els qui serem i amb els vehicles que hi anirem. El lloc de trobada a Barcelona serà a les 7h 30’ del matí a Travessera de Gràcia / Llepant. Des d’aquest lloc prendrem la C-17 direcció Vic i Sant Quirze de Besora.

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins a mig matí del dimarts 4 d’octubre contestant al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Pep -el company que coordina aquesta sortida- més que rés per tal de poder confirmar, el mateix dimarts (els dimecres tenen tancat) al restaurant el nombre de comensals que serem el dijous a dinar. 

Una abraçada.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

Precipitacions pronosticades
No us puc donar bones notícies per aquest proper dijous.
L’ambient atmosfèric està molt alterat aquesta setmana. Sembla que participi de l’excitació política i de la anomalia esportiva d’aquests últims dies.
Estem totalment instal·lats en una situació de front oclús, que es caracteritza perquè es dona quan dues masses d’aire fred de diferents temperatures entren en contacte i es queden en la superfície terrestre. Com que no es barregen, si la primera tongada d’aire és la freda, la pluja serà dèbil però contínua però si és la segona llavors es produiran aiguats i ruixats
Així les coses aquest dijous a la Serra del Bufadors, i de fet a tot el país, cal esperar pluges de entre 2 i 5 litres per metre quadrat que arribaran cap les nou del matí. Per descomptat que no veurem el sol en tot el dia, però com us explicava més amunt la incògnita està en si ens calarem fins el moll de l’os o si podrem fer via amb capelines i paraigües.

Perquè el problema que tenim és que la mesura de pronòstic que disposem és de acumulació, però no de intensitat i és clar, no és el mateix 2 o 5 litres en tot el dia que 2 o 5 litres en mitja hora.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.



ACTUALITZACIÓ



Del dimecres 5 d'octubre






















Ho lamento, no hi ha variacions de cap mena del pronòstic d'ahir. Ens mullarem.

La bona notícia és que, a part de és bo per pal·liar la sequera que estem patint, no sembla que ens dutxarem, més aviat serà un degoteig constant que probablement podrem suportar a base de capelina.
Lirola no t'oblidis de la "xtapela" que serà molt útil.
Com podeu veure al gràfic es preveu que hi haurà una punta d'intensitat cap a les onze. La temperatura anirà des dels 8º a les vuit als 18º a les dues.

Com va dir en Pep, un dia rufol.

J.M.


dimecres, 28 de setembre de 2016

Crònica de una Xino – Xano molt especial





















UN FESTIVAL TARDORENC

Per ser honest, cal dir d'entrada que la que em disposo a relatar-vos no va ser realment una xino-xano en el sentit que tenim per costum referir-nos. Però si ens atenem al que és  veritablement el que ens mou a l'hora d'apuntar-nos a una de les clàssiques, si que ho és.
Va ser una excursió de Barcelona a Girona, en cotxe això si; hi vàrem anar fonamentalment per menjar, fora del pressupost habitual és veritat; i fins i tot vàrem acomplir amb el ritual de equivocar-nos en un trencall de camins, però també com sempre no ens vàrem perdre.
Tal com us va advertir en Pep Arisa en el passat post, la XX de setembre no es va poder fer perquè  «a un important nombre dels habituals caminadors els coincidia el dia programat –el dijous 22- amb el de la reserva d’un dinar al prestigiós restaurant El Celler de Can Roca...». La nostra VEXX (Very Especial Xino – Xano)  va ser anar a sopar al (aquest any) segon millor restaurant del mon.

Tot va començar, si fa o no fa, un any enrere quan en Joan Simarro va comentar a en Josep Maria Serena que seria bo d'anar a tastar els espectaculars plats del Celler de Can Roca. Ens ho explica en Joan: ”En una sortida de XX vaig comentar que volíem anar al Celler de Can Roca i en Josep Mª va dir que li faria molta il·lusió anar-hi, i si podria venir amb nosaltres. Evidentment no teníem cap inconvenient ja que no era cap celebració  especial nostre i varem pensar fer-ho extensiu a tot el grup”.
"Con él empezó todo"

Tots dos es van engrescar mútuament (no els hi cal gaire per això) i ens van fer partícips del seu desig a tota la colla, i així és com ens vàrem finalment aplegar els Simarro, els Cabrol, en Josep Maria i els Cortés.
A la dreta l'altre engrescat





 Ens vàrem aplegar a l’àrea de servei de Sant Celoni perquè l’hora d’inici de l’expedició a can Cabrol / Serena no permetia que la Ma. Glòria (que encara cotitza) arribés de la feina a temps. Un cop abraçats i petonejats seguírem a en Josep Maria que anava de copilot en el cotxe d’en Llorenç per tal de sortir de l’autopista i estalviar-nos el peatge (cal estalviar per pagar a Can Roca). Al enllaç de la general amb el tram gratuït de l’AP7 que circumval·la la ciutat de Girona, el que us escriu va prendre el relleu del lideratge convençut que el coneixement del camí seria d’ajuda per la comitiva. Però heus aquí que la nit, l’excés de rotondes i el no escoltar a la M.G. i respondre -“que m’has de dir a mi per on s´hi va”- va donar com a resultat que haguéssim de fer un 360 en una rotonda i recórrer quasi un quilòmetre en sentit contrari.
Tot i així la nostra arribada va ser a les nou en punt, com estava previst.

I entrem al restaurant. Una decoració en tons de natura, una sala gran que no ho sembla, un bosc interior que acompleix amb la seva funció (els arbres no deixen veure el bosc), és a dir no deixen veure els comensals de les altres taules, una taula a la justa mida de la reserva. En resum un espai especialment dissenyat per fer agradable l’estada.
I és que cal que l’estada sigui molt confortable perquè el menú que hem triat dura quatre hores si com recomana la cap de sala que ens atén es va fent gaudint dels sabors i no pas empassant. Hem hagut de convèncer a en Llorenç que és home d’anar a dormir d’hora, per triar el menú Festival (el de les quatre hores) i anar sopant en el més pur estil xino - xano.
Re-invenció d'una estrella de mar


El nom del menú és molt adient, és un autèntic Festival de sabors i textures procedents del munt de països que el germans Roca han voltat. I també em va servir a mi per colar l’argument de que no es pot guardar l’experiència de un gran restaurant per una gran ocasió. El dia que un menja en el Celler de Can Roca és per si mateix la gran ocasió, el Festival que estàvem esperant.
Amanida verda
De fet, l’argument no és meu. És copiat de la pel·lícula “Entre copes”, allà referint-se a ampolles de vi.
Gamba de Palamós elevada a la enèsima potència
Taronja esferificada
 L’inconvenient d’aquests restaurants que ofereixen menús de tast, siguin més o menys abundants, és que és tot tant exquisit que en acabat no pots definir el que més t’ha agradat, allò que en voldries repetir, allò que diries – “si mai hi torno, demanaré un plat sencer d’això”. I no ho pots fer perquè son tants els plats que tastes que després no te’n recordes, i també perquè el gust propi i aliè no te unitats de mesura i en conseqüència no es pot dir aquest plat és millor que aquell altre, però sobretot no pots perquè no t’ofereixen carta.
Però no us penseu que per ser mostres de diferents plats ens vàrem quedar amb gana, dels set que érem van haver-hi dos (28%), un dels que ho trobava tot perfecte i un dels que va venir un pel forçat, que no van poder acabar amb tot!!

No entenc quin és el criteri que empren per establir la llista de millors restaurants del mon. De ben segur que a falta de una unitat de mesura científicament rigorosa, la llista és subjectiva. A més, no crec que els opinadors hagin estat a cada un dels restaurants que avaluen. Sent les coses així jo dic: “Dels dos restaurants Michelino-estelats que he anat aquest és el que més m’ha agradat”.

Aquest va ser el menú 


En Llorenç i la Isabel a les dues i cinc de la matinada ja van estar al llit. Ho sabem perquè, conscients que havia estat una experiència irrepetible, tots els xinoxanaires ens vàrem enviar whatsapps de bona nit.