dilluns, 22 d’abril de 2013

SANT JORDI 2013




SANT JORDI 2013
LA CANÇÓ DE SANT JORDI
Què en traureu de passar com el vent,
capità del cavall sense brida,
si deixeu endarrera el jovent
amb l’espatlla corbada i junyida ?

Sou capità valerós!
Sant Jordi, mateu l’aranya,
volem ser lliures com vós
per volar ven lluny d’Espanya.

Què en traureu de florir el roserar
si les roses no duren apenes
i el que queda i no es pot esborrar
son els sécs de fuets i cadenes

Sou capità valerós!
Sant Jordi, mateu l’aranya,
volem ser lliures com vós
per volar ven lluny d’Espanya.


Què en traureu de mostrar-los l’amor,
si la força de mà ens allunya
i morim sense amada i honor,
beneint i enyorant Catalunya.

Sou capità valerós!
Sant Jordi, mateu l’aranya,
volem ser lliures com vós
per volar ven lluny d’Espanya.

Ventura Gassol i Rovira (1)
  
UN MOLT FELIÇ DIA DEL LLIBRE I DE LA ROSA !!!

 
NOTA.-  
1.- Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, va néixer a La Selva del Camp l’any 1893 i morí a Tarragona el 1980. Tota la seva vida va ser un home compromès en la lluita per la cultura i les llibertats de Catalunya. Per aquesta raó patí persecucions, presó i exilis.
L’any 1926, durant la dictadura del general Primo de Rivera, prengué part -formant part del grup de militants d’Estat Català capitanejats per en Francesc Macià (Ventura Gassol n’era un dels seus lloctinents)- en la frustrada invasió de Catalunya, des de Prats de Molló, per tal de restablir-hi, les llibertats. Després de la detenció per la policia francesa i el procés judicial a París -amb un ampli ressò a la premsa europea- Macià, Ventura Gassol i quaranta catalans més van ser condemnats i expulsats de França.
A començament dels anys 30 en tornar, després de la caiguda de la Dictadura, del seu primer exili a Bèlgica va ser conseller de Cultura i d'Ensenyament en el Govern de la Generalitat de Macià i, posteriorment, en el de Lluís Companys. Ventura Gassol hi dugué a terme una considerable obra de govern. Entre les seves realitzacions hi ha el Consell de Cultura de la Generalitat, format per les principals figures del país, l'Institut Escola, l'Escola Normal amb les seves Escoles d'Estiu, la participació en la Universitat Autònoma i la creació, l'any 1936, del Comitè de l'Escola Nova Unificada, amb el projecte més ambiciós d'ensenyament fet mai a Catalunya.
Home culte i de pau, l'antic seminarista -Gassol estigué, el 1913, a punt de cantar missa- des del seu càrrec continuà treballant, vetllant i lluitant per tot allò en el que creia. Així, el 1936 en començar la guerra civil, reaccionà amb indignació i amb coratge davant d’alguns lamentables fets que es produïren. Intentà salvar temples i persones tot i saber que ell mateix estava en perill. Contribuí a preservar el patrimoni artístic de Catalunya; evitant que fos incendiada la catedral de Barcelona, gràcies a una acció que portà a terme amb la col·laboració dels mossos d'esquadra i aconseguí la salvació de molts altres monuments, entre ells, el monestir de Montserrat; impedí l'assassinat de nombrosos civils i religiosos, com el doctor Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, i el doctor Cartañá i Inglés, bisbe de Girona. Amenaçat de mort pels incontrolats, Ventura i Gassol hagué de fugir. El president Companys li facilità un avió que el traslladà a Marsella, després s’instal·là a París i dimití del seu càrrec de Conseller de Cultura, però això no impedí que continués treballant per Catalunya i organitzés en aquella ciutat la famosa exposició d’Art Català. Començà un exili que duraria més de quaranta anys, fins el 1977 -ja que el desig de tornar a la seva terra era cada cop més gran- i una vegada mort Franco i celebrades les primeres eleccions, tornà a Catalunya. Després del retorn, fins a la seva mort, tot el país li va retre un seguit de multitudinaris i sentits reconeixements i homenatges.
El poema La Cançó de Sant Jordi que hem reproduït, formava part del recull de poesies patriòtiques que sota el títol genèric de  Les tombes flamejants edità l’any 1923. Aquest llibre prengué el nom del sonet que obria el recopilatori, que esdevindria molt popular -especialment durant els períodes de dictadura- i que el consagrarà com a poeta. La Cançó de Sant Jordi no és, però, un dels seus versos més coneguts, la primera vegada que el vaig llegir va ser a la revista VÈRTEX de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya en el seu número de març-abril de 1978. El publicaren mutilat (no se si per la censura oficial o per una mena d’autocensura) sense les tonades que diuen: “Sou capità valerós!  / Sant Jordi, mateu l’aranya, / volem ser lliures com vós / per volar ven lluny d’Espanya.” perdent, per tant, tota la força i el sentit que -suposem- el poeta li volia donar. Aquí el teniu en la seva versió original i integra.