 |
| Sant Guillem de Campins i el seu entorn |
NOTA IMPORTANT
Com a conseqüència
dels danys provocats per la tempesta “Gloria” aquests darrers dies a tot el
país, els responsables del Parc Natural del Montseny s’han vist obligats a
tancar diversos itineraris de senderisme en aquesta muntanya, entre ells el que
preteníem fer nosaltres, el dijous 6, al SOT DE L’INFERN.
Per aquesta raó ens
hem vist obligats -per a no descartar del tot i haver de triar una nova zona on
anar- a improvisar una passejada alternativa prop del lloc on ja teniem
previst fer el dinar, la localitat de CAMPINS.
Hem parlat amb
l’Ajuntament d’aquest poble i després de visitar la seva web, hem trobat una
passejada que pot acomplir, pensem, les nostres expectatives. Un recorregut
-apartat de torrents i fondalades, per evitar els danys provocats per l’aigua-
que ens permet fer una mica d’exercici i amb prou atractius paisatgístics, de
natura i culturals. Amb aquesta caminada matinal, ben segur, que agafem gana
per al dinar.
L’itinerari és el següent:
PASSEJADA FINS A SANT GUILLEM DE CAMPINS
Campins (Església
parroquial de Sant Joan) – Can Pitarra – Can Bruguera – Creu de la Missió –
Ermita de Sant Guillem – Cal Teixidor – El Figueral – Campins.
És un recorregut,
principalment per pistes, per indrets solejats entre camps, masies, arbredes i
alguna casa d’estiueig. Son uns 3,5 km de tranquil·la passejada, amb poc desnivell (+/- 60 m) que
podem fer, sense comptar les pauses i les aturades en poc més de 1h 30’. La dificultat la qualifiquem de fàcil.
Un cop a Campins,
anirem a l’Ajuntament (obren a les 9h) on ens facilitaran un fulletó amb més
informació sobre l’itinerari.
Llocs d’interès al
llarg del recorregut:
Parròquia de Sant
Joan de Campins.- L’església de Sant Joan de Campins apareix
documentada l’any 1231, però té elements romànics del segle XII i conserva una
pica baptismal romànica que podria ser, com a molt, d’inicis del segle XIII. De
l’estructura original conserva la base del campanar i l’antiga porta d’entrada.
L’any 1895 va capgirar-se el sentit de l’església, s’obrí una nova façana on
abans hi havia el presbiteri i el portal primitiu romànic va ser tapiat. Des
del mes de desembre de 2007, el campanar de l’església de Sant Joan llueix un
carilló amb dotze campanes que toca per les festivitats i cada dia, just després
de les dotze campanades de migdia, fa una melodia que recorda a l’Àngelus.
Can Pitarra.- De
fet son dues cases, Can Cullell i la casa que al seu costat hi construí el
dramaturg i poeta Frederic Soler i Hubert, ”Serafí Pitarra”, l’any 1886.
Can
Pitarra, està adossat a la cara de migdia de la masoveria . A la casa es van
fer diferents ampliacions, amb un estil similar a la casa original; només, la
façana té un estil colonial, amb les columnes i el porxo.
En el frontis de
l'edifici, al primer pis, hi ha dos marcs de rajoles blanques, amb lletres
blaves. Al primer diu: “Aquesta casa, coneguda per “Mas Collell”, fou
comprada per en Frederic Soler i Hubert (Serafí
Pitarra) el dia 21 d'abril de 1886”. A l'altre posa: “Pertanyent aquest mas a la seva filla
Blanca Soler de les Cases, s'hi calà foc el dia 25 de setembre de 1907 i el
feren reedificar ella i són marit Carles Serra Clarà, l'any 1908, en què s'hi
col·locà el bust del seu inoblidable pare per honrar sa memòria”.
Actualment és
propietat de la família Tohà.
La Creu de la
Missió.- Aquest és el nom “oficial” i el de la Creu de Sant Guillem,
el “popular”. Es tracta d’un monument commemoratiu de la Santa Missió de l’any
1929. És de base circular, construït amb pedra mig desbastada i suporta vuit
contraforts que acaben de manera fusiforme. Aquest cos superior té vuit
elements de pedra, dels quals els quatre de dalt sostenen a manera de mènsules,
els extrems del ferro forjat que surt dels peus de la creu, la qual corona el
conjunt. La creu, pròpiament dita, té decoracions amb claus i cintes sinuoses
de forja. Es diu que va ser obra de seguidors arquitectònics d’en Antoni Gaudí.
Ermita de Sant Guillem
Confessor.- La primera notícia d’aquesta ermita és de
l’any 1488, quan es donà llicència per a captar diners destinats a la seva
construcció o reparació. L’any 1581 es diu que feia poc que s'havia construït;
alguns autors, però, daten la construcció de l’ermita els primers anys del
segle XVI. D’altres arriben a afirmar
que ja hi havia una temple més antic, del segle VIII, que es va ampliar
i reformar (com sembla ho confirmen la volta de canó del sostre del presbiteri
i d’altres detalls de l’edifici). Els altres tres trams del sostre de la nau
són de volta d'aresta. Hi ha dos ulls de bou oberts en els trams segon i
tercer. Té un petit campanaret d'espadanya, amb un sol ull de mig punt, per a
la campana.
A l’interior hi ha un cor amb balustrada de fusta i a la façana, protegint
l’entrada, hi ha un porxo -amb un embigat de fusta- que es recolza sobre la
paret de pedra i suportat per dos pilars d’obra. L’interior de la capella, es
pot visitar si els masovers de la casa que hi ha, paret per paret de l’ermita,
hi son i se’ls demana la clau.
El segon diumenge de
maig s’hi celebra l’Aplec, amb una missa, ballada de sardanes i un esmorzar
popular.
Pel demès tota la
resta de la sortida es farà tal i com havíem previst: Dinar, a les 13h 30’, al restaurant La Terrassa de Campins;
el lloc i hora de trobada, un cop siguem tots al
punt on començarem l’excursió, en lloc de l’aparcament de la Plana del Coll
(tal i com havíem dit al principi) serà al pàrquing
del Restaurant La Terrassa de CAMPINS sobre les 9h 45’. La data límit d’inscripció, recordem, és fins el vespre del
dilluns dia 3 de febrer.
Nota publicada el 29 de febrer 2020 a les 12h.
EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL
El dijous 6 de febrer, sembla que ens farà
bon dia. Però com sempre, mai se sap.
Ela mapes que vaig començar a mirar ahir em
deien que ens plouria pràcticament tot el dia, i així li vaig dir a algú de la
colla quan vàrem coincidir en una visita cultural. Però ara la cosa ha canviat,
i és que tot i que ahir marcaven una mica d’altes pressions, un front procedent
del atlàntic amenaçava amb pluges poc intenses. Avui els mapes presenten un
potent anticicló a les Illes Balears, concretament centrat a Eivissa, que
constitueix una tanca probablement insalvable per el front que us deia, i les
pluges regaran molt més al nord.
He dit tot això per significar que amb només
un dia d’interval, les coses meteorològicament parlant poden canviar moltíssim
(i políticament parlant, ni us ho explico).
Bé, si no canvien gaire els paràmetres, el
proper dijous pels voltants de Campins gaudirem del sol fins després de dinar,
moment en que el cel poc a poc s’anirà poblant de núvols alts. A l’hora
d’arribar és possible que encara hi hagin boires d’inversió tèrmica que
s’esvairan poc després de les nou. El vent serà molt fluix de ponent de Força
1-2 i les temperatures que esperem seran de 1º al arribar, pujarà a 6º tot
seguit i a 10º cap a migdia, baixant després de dinar a 2º.
Repeteixo la conclusió de la convocatòria del mes passat: No oblidem els barrets, gorres i capells no només pel fred sinó també pel sol i la roba d’abric en funció de les sensacions de cadascú.
NO S’ADMETEN RECLAMACIONS
J.M.
L'ITINERARI D'AQUESTA EXCURSIÓ HA ESTAT SUBSTITUIT PEL QUE HI HA DINS DEL REQUADRE
 |
| La "perxada" |
A L’OMBRA DEL TURÓ DE L’HOME: EL SOT DE L’INFERN
També, en aquesta ocasió,
repetim excursió. Ja havíem anat al Sot de l’Infern, l’abril del 2012.
Llavors va ser a l’arrencada de la primavera, ara ho farem en ple hivern.
Segurament el paisatge serà diferent
però, segur, tindrà també el seu encant i interès. Confiem, això si, que el
(bon) temps ens hi acompanyi.
Data.- Dijous
6 de febrer de 2020
Tipus d’itinerari.- Ben
amagat, en un racó ombrívol als peus del turó de l’Home es troba el Sot de
l’Infern, un paratge especialment tranquil, regat per un rierol i envoltat
de vegetació. S’hi arriba en només una hora i mitja des de la Plana del Coll,
el punt de sortida, on hi ha un aparcament per a deixar-hi els cotxes, una font
i taules per a l’esmorzar. L’itinerari -senyalitzat- segueix camins de pendents
suaus i permet contemplar alguns dels elements paisatgístics i patrimonials més
típics del Montseny, amb diferents tipus de bosc: un conjunt de castanyers
vells, una castanyeda explotada en règim de “bosc menut” o de perxada i un gran
alzinar amb una fidel reproducció d’una antiga barraca de carboners.
 |
| Passera per damunt del torrent del Sot de l'Infern |
Recorregut i dificultat.- El
recorregut és una ruta circular, (senyalitzada
amb fites de color groc) de 3,5 km que surt i
retorna de l’aparcament i font de la Plana del Coll. El desnivell acumulat es de +184 m / -179 m. La dificultat baixa. El temps
de caminada, sense comptar les aturades, és d’1h 45’. L’itinerari comença, com ja hem dit, a la Plana del Coll
(936 m) on deixarem els cotxes i esmorzarem.
 |
| Pàrquing de la Plana del Coll |
El camí, desprès de passar pel costat del càmping de Fontmartina, puja suaument fins arribar al lloc conegut com “els
castanyers vells”, una clariana amb tres vells castanyers de troncs curts,
buits i gruixuts. El camí s’endinsa dins un espès alzinar tot travessant
un parell de torrents. De sobte el paisatge canvia, les alzines van deixant pas
als castanyers, senyal que arribem a “la perxada”, una castanyeda
explotada tal i com es feia antigament per a obtenir-hi “perxes”.
 |
| Un dels vells castanyers |
Continuarem fins al Pla de la Pomera,
lloc on s’ha reconstruït una vella cabana de carboners (en planes com aquesta, els bosquerols feien les piles de llenya que, després d'una lenta combustió, es convertien en carbó. El carboner, obligat a controlar dia i nit el procés, bastia amb els materials que tenia al seu abast aquests pràctics i sòlids aixoplucs). Baixem tot
seguit, passant per un antic forn de pega, fins el Sot de l’Infern.
En aquest obac indret les falgueres i la molsa entapissen el sol i les roques a
la vora del torrent tot formant, amb l’aigua i el frondós bosc de ribera, un
ombrívol i harmònic paratge. L’itinerari continua, en suau pujada, fins arribar
de nou al punt de sortida.
  |
| Cabanes de carboners al Pla de la Pomera |
Dinar.- El
dinar el farem, a les 13h 30', al restaurant La Terrassa de Campins, carretera
de Sant Celoni a Santa Fe, km 5,3, CAMPINS, telèfon 938 47 53 29, https://www.laterrassadecampins.es/es/ .Tenen un menú diari a un preu de 14 euros.
Visita a l'esglèsia de Sant Esteve de la Costa del Montseny.- Abans de dinar, ja de camí cap al restaurant, ens aturarem per a fer una visita a l'interesant esglèsia de Sant Esteve de la Costa del Montseny. Guarda encara restes de l'edifici del segle XII, així com un magnific comunidor del segle XVII. La seva situació privilegiada permet contemplar unes molt bones vistes de la vall.
Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a
l'esmorzar i la caminada. Si poden venir, en Jaume i la Mª Rosa portaran el
cafè; en Llorenç i en Zac “les gotes”, en Pep la bota amb vi, l'Elena i en
Pedro les olives i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.
Roba i calçat adequats al temps i
recorregut i bastons (qui en vulgui dur). Barrets, “boes”, bufandes,
passamuntanyes i crema protectora per al sol o el fred i –si assenyala pluja-
paraigües o capelina.
Lloc i hora de trobada.- Farem l’ “aproximació”, fins al lloc on iniciarem la caminada, en cotxes.
Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, en funció
dels qui hi anem, el nombre de vehicles que necessitem i la distribució i
“repartiment” dels xino-xaners/es en els mateixos.
Per tant, si us plau, confirmeu quan us
sigui possible l’assistència i –si és el cas- la disponibilitat de vehicle per
tal de que els coordinadors organitzin la logística de transport.
L'hora de trobada, per als qui sortim de
la Travessera/Llepant de Barcelona, serà a les 7h 45’ del matí. Per als qui veniu d’altres llocs (Mollet o
el Maresme) el segon lloc de trobada serà, ja al punt
on esmorzarem i hi iniciarem la caminada, a l’aparcament de la Plana del
Coll, sobre les 9h 30’ del matí.
Aproximació.- Per anar fins la Plana del Coll, cal sortir de Sant Celoni per la
carretera BV-5114, que va a Santa Fe i a Mosqueroles. Al cap d’uns 15 km, en
una rotonda, deixarem aquesta carretera (que segueix cap a Santa Fe) i a la
tercera sortida agafarem la BV-5119 que va cap a Mosqueroles i La Costa del
Montseny. Al punt quilomètric 10,2 de la carretera que va de Sant Celoni al Turó
de l’Home, després de passar l’entrada del càmping de Fontmartina hi ha
l’aparcament de la Plana del Coll.
Hi ha dos pàrquings. El primer està situat a la mateixa carretera BV-5119, està destinat al autocars i es pot aparcar en ambdós costats; des d'aquí podríem accedir, per una amplia pista, al càmping Fontmartina. El segon pàrquing també està situat a la carretera però més amunt, a uns dos-cents metres aproximadament. Hi ha un àrea de lleure, taules i una font. Nosaltres ens trobarem en aquest segon. Aquí hi trobarem panells informatius de la ruta.
Hi ha dos pàrquings. El primer està situat a la mateixa carretera BV-5119, està destinat al autocars i es pot aparcar en ambdós costats; des d'aquí podríem accedir, per una amplia pista, al càmping Fontmartina. El segon pàrquing també està situat a la carretera però més amunt, a uns dos-cents metres aproximadament. Hi ha un àrea de lleure, taules i una font. Nosaltres ens trobarem en aquest segon. Aquí hi trobarem panells informatius de la ruta.
Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho
podeu fer, fins al vespre del dilluns 3 de febrer contestant ("respondre a tots")
el correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Pep -el company que coordina aquesta sortida-; més que res per tal de
poder confirmar al restaurant (dimarts al matí) el nombre de comensals que
serem el dijous a dinar.
