Clan Ós Gris: 26/6/22

dissabte, 2 de juliol del 2022

DEL NOSTRE FONS DOCUMENTAL (17): 60 ANYS DE LES RIUADES DEL VALLÈS

AQUEST SETEMBRE FARÀ SEIXANTA ANYS DE LES RIUADES DEL VALLÉS: 1962-2022, ON L’ESCOLTISME I D’ALTRES ORGANITZACIONS JOVENILS HI TINGUEREN UN IMPORTANT PAPER.

El 25 de setembre del 1962, durant tota la tarda, una pluja intensa va descarregar al Vallès. El que semblava ser una tempesta típica de l’estiu mediterrani es va convertir en una de les desgràcies naturals més fatídiques –si no la pitjor- que va patir Catalunya durant el segle passat. La riuada es va endur barriades senceres a diverses ciutats -especialment a Terrassa, Sabadell, Les Fonts, Rubí i Cerdanyola-, arrossegant cadàvers a desenes de quilòmetres de distància. La xifra de víctimes va ser de 700 morts, 213 ferits, 374 desapareguts i més de 12.000 damnificats. Els supervivents van veure com l’aigua s’havia endut casa seva i tot el que havien construït amb anys d’esforços i penúries... La revista Sapiens n'ha fet un molt bon i complert reportatge històric [1]

Davant la inoperància de les institucions, especialment a les primeres hores, el paper de centenars de voluntaris –principalment de l’escoltisme, de la Creu Roja i d’altres organitzacions juvenils com la JOC (Joventut Obrera Cristiana) i la JAC (Joves d'Acció Catòlica)- va ser clau per atendre les víctimes i ajudar a restablir una relativa normalitat a les zones afectades.

En aquest sentit és important el testimoniatge escrit d’en Francesc Clua, aleshores membre de l’Agrupament Mossèn Norbert Font i Sagué, situat al carrer Portal Nou de Terrassa, que va relatar les seves vivències a “Les riuades del Vallès” [2]. Segons aquest testimoni directe: “… A Rubí, les Noies Guies que ajudaven a netejar les cases inundades, van ser obligades a retirar-se quan aparegueren les càmeres de Televisió Espanyola; van ser substituïdes, per un breu temps, per les muchachas de la Sección Femenina”. El règim no volia perdre l’ocasió per utilitzar la desgràcia en benefici propi.

També, l’escriptora i poetessa Núria de Espinosa al seu llibre biogràfic “La catástrofe que marcó un pueblo. Rubí 1962-1964” [3] diu que “el alcalde de Rubí, Miguel Rufé Majó, fué destituido el 15 de octubre de 1962 –havia sido nombrado alcalde el 15 de marzo de este mismo año- por negarse a obligar a los jóvenes Scouts a trabajar con las camisas azules de la Falange durante las obras de reconstrucción de los daños causados por las inundaciones.” Aquesta referencia al lliurament, per part de les delegacions locals de Falange, de camises falangistes als joves voluntaris que seguint les crides, especialment de les emissores de radio i aprofitant els mitjans de transport d’algunes empreses, con Trinaranjus o Damm, acudien fins als llocs afectats, és un comentari freqüent. A la revista anual “L’Ordit” del Centre de Recerques i Estudis de Santa Perpetua de Mogoda se’n fa un bon reportatge i en recullen nombrosos testimonis [4].

De l’associació Scouts de España, atenent la crida que l’endemà de les inundacions (cal tenir en compte que durant forces hores les comunicacions telefòniques varen estar tallades) va fer el Comissari Scout de Terrassa, en Fermí Garcia, hi acudiren nombrosos scouts, caps i ròvers dels grups Sant Jordi de Terrassa i Santíssim Redemptor, Gilabert de Centelles i Hernan Cortés de Barcelona. Lògicament els scouts terrassencs, per proximitat, foren els qui primer i en major nombre hi prestaren servei; mentre que els de Barcelona, ho van fer (cal tenir en compte que els llavors anomenats Ferrocarrils de Catalunya i els de la Renfe van quedar molt malmesos) acudint al Vallès, amb algun cotxe particular o fent ús del servei de transport que -de forma totalment voluntària i gratuïta- alguna empresa oferia. La ràdio, també va ser, des dels primers moments, el principal altaveu informatiu i de mobilització.

Gràcies a un post d'en Eduard Candami i a diversos comentaris a la pàgina scout de Facebook "Proyecto Siempre Adelante" (del 24 d'agost de 2015) sobre aquestes inundacions, sabem que també hi acudiren a prestar servei tres ròvers del "Clan Mangosta" de Madrid així com diversos testimoniatges personals com el d'en Ferran Guimaraes o d'en Dario José Pozo Ruz (podeu veure-ho a:

https://m.facebook.com/groups/proyecto.siempreadelante/permalink/777847942327630/ ).

Pel que recorden els nostres vells companys les principals missions dels scouts consistiren, al lloc dels fets, en treballs de desenrunament, suport a les víctimes, control i regulació del transit i, a la campanya de Radio Barcelona -juntament amb els Boy Scouts de Catalunya i la DDE- fent "servei d'ordre" i col·laborant en la recollida de roba, menjar i material per als damnificats.

Agustí Colomines, a l’article “La riuada del 1962” publicat a El singular digital [5] diu que aquella riuada va generar un torrent de solidaritat. Van arribar-hi voluntaris de tot arreu, independentment del que fessin les autoritats.

Com bé expliquen Ferran Sales Aige i Lluís Sales Favà en el llibre “La riuada de Franco” [6], l’oposició va detectar els intents de manipulació franquista de la catàstrofe i va contrarestar-la com va poder, però qui va combatre-la amb més habilitat —diuen— fou el president Josep Tarradellas. El president de la Generalitat, capitanejant els exiliats polítics, desafià el franquisme amb la promoció de col·lectes. En aquesta operació, comptà amb la col·laboració dels monjos de Montserrat. Aquesta fou, segons els autors, una de les maniobres més ambicioses dutes a terme per la Generalitat a l’interior de Catalunya des del final de la Guerra Civil. Metges, mossens i organitzacions catòliques van ser molt actius alhora de suplir la ineficàcia de les autoritats franquistes. “No saben ni per on començar —va dir a un grup de joves l’arxipreste de la diòcesi i prior de la basílica de l’Esperit Sant de Terrassa, el sacerdot Jaume Llauger. Així que allò que no feu vosaltres, no ho farà pas ningú”. Aquells joves eren en la seva majoria activistes de les organitzacions catòliques i militants del moviment escolta. Ja ho hem explicat abans. I molts d’aquests joves, amb el temps s’integrarien en els diferents grups d’oposició al règim.

En destaquem, així mateix, dins aquest corrent de solidaritat ciutadana la campanya que des de Radio Barcelona-Cadena SER encetà, des dels primers moments, en Joaquin Soler Serrano (per cert antic scout). Després del butlletí de les 9 h, del 26 de setembre, en què es va informar de la catàstrofe al Vallès, Soler Serrano, va intentar saber més detalls de la notícia a través del governador civil, l'alcalde de Barcelona i l'alcalde de Terrassa. Els dos primers no van contestar, i amb l'alcalde de Terrassa va ser impossible perquè les línies havien quedat danyades. Empès per la curiositat periodística, va fer anar els seus col·laboradors cap a les zones devastades. Amb els testimonis de primera mà, i fent-se càrrec de la magnitud de la tragèdia, Soler Serrano va suspendre el magazín i va començar un programa especial que no acabaria fins a les 2.30 h de la matinada del dilluns 1 d'octubre. Durant cinc dies va fer una crida a la solidaritat amb la Operación Dinero, que va col·lapsar els estudis del carrer de Casp -també davant d’aquesta emissora els scouts hi vàrem fer una mena de “servei d’ordre” canalitzant a la gent- i va obligar les autoritats a habilitar, primer a la plaça de Catalunya i després al Palau Municipal d'Esports de Montjuïc, uns espais per rebre les donacions de roba, menjar i materials. Així va sortir cap a Terrassa, Sabadell i Rubí la primera caravana d'auxili i es van recaptar trenta milions de pessetes per als damnificats.

En tenim molt poques imatges però les poques que tenim, pensem son uns interessants documents que donen fe d’aquells fets. Les publiquem amb un breu comentari.

Scout col·laborant en les labors de regulació de trànsit

. (Foto Fermí Garcia. Arxiu Tobella)

30 de setembre 1962. Moment de la visita dels aleshores Prínceps d'España. Hi podeu veure al Comissari Scout de Terrassa, Sr Fermí Garcia, amb un grup d’scouts saludant als Prínceps i a l’alcalde de Terrassa Sr. Josep Clapés. Foto d'en Enric Vilaplana Vargas (llavors Comissari Scout de Barcelona)

"Cordó", sota la pluja, davant de Radio Barcelona. Hi podem veure alguns Scouts i familiars -concretament d'en Llorenç Cabrol-. (Retall de premsa de l'arxiu de Mª Rosa Cabrol),

Scouts de Terrassa amb els seus caps (Fermí Garcia i Josep Blanes) en l'homenatge que,
mesos després de les inundacions, varen fer a Radio Barcelona a en Joaquin Soler Serrano.