divendres, 16 de setembre de 2016

AQUEST NOU CURS


SOBRE LA PROPERA XINO-XANO I D’ALTRES ACTIVITATS D’AQUEST NOU CURS

Amb la ressaca de l’estiu la propera xino-xano es fa esperar... Si, amics i amigues, la propera sortida xino-xano –la número 71- que teníem programada per al dijous 22 de setembre, no es farà en aquesta data. Quedeu avisats.

Hem tingut, la majoria, un estiu intens. Als qui fem “vacances” durant tot l’any, els mesos d’estiu se’ns desborda l’activitat. Els missatges i imatges dels whatsapp’s o els facebook’s, les respostes de mòbil dient “ho sento noi, estic molt liat...” ho deixaven ben clar: fotografies d’ impressionants paelles (amb fusta de ceps, d’alzina, amb butà o amb la flama dels encenedors...), parrillades, garotades, imatges marines (amb boniques cales i grossos peixos –pescats, no us penseu que comprats- fora de l’aigua), excursions a la muntanya (amb impressionants vistes), aplecs i festes majors,... Els uns de viatge, d’altres visitant o fent d’amfitrions de fills i nets (amb un emotiu interès aquells que els tenim lluny de casa), uns pocs amb els avis (heu de saber que tenim companys i companyes amb pares gairebé centenaris...), la majoria a les segones residències i, també, algun “desgraciat” o “afortunat” (segons com es miri) fent reformes a casa o trasllat de pis... El que dèiem, un actiu estiu, mogut i intens.

Així hem arribat a l’11 de setembre, la Diada, data en que oficiosament donem inici al nostre nou curs d’activitats. Enguany, però, la descentralització de les concentracions i el fet de que alguns de la colla eren encara –la calor i xafogor no han acabat fins a les darreres pluges- a les seves “torres” d’estiueig, ha originat que, per raons de proximitat geogràfica, ens manifestéssim per separat.

Quan, a partir de la Diada, hem començat a moure els fils per a organitzar la sortida xino-xano ens hem trobat que a un important nombre dels habituals caminadors els coincidia el dia programat –el dijous 22- amb el de la reserva d’un dinar al prestigiós restaurant El Celler de Can Roca (consti que és un grup “selecte” però no “exclusiu” ni “excloent” doncs cal dir que prèviament havien fet córrer aquest desig entre els components de la colla...). Per tot això els de la Comeclog –aquesta mena de junta directiva o remenadors de cireres- en una reunió virtual, han acordat deixar el mes de setembre sense xino-xano i reprendre les sortides, és a dir, fer la 71ena Xino-Xano, el dijous 6 d’octubre.

Per anar fent boca i, si cal, en digueu la vostra us avancem algunes propostes de xino-xano i de sortides, de cap de setmana, de primavera/tardor.  

Propostes de llocs on anar a les properes xino-xano.- Son diversos els llocs que alguns han suggerit per a les properes sortides:

Dinar mariner a Cala Tavallera, com que hem de fer l’atac per terra i, especialment, mar cal que les condicions meteorològiques ens siguin favorables


Si la calor es manté podríem anar als Bufadors o al Molí i el Salt del Mir de Santa Mª de Besora.


Si els colors de la tardor s’avancen i estem una mica entrenats, es podria pujar al Puigsacalmp  (1.512 m d'alt) des del Coll de Bracons. Desnivells +/- 400m. Recorregut 8,5 km.


El nostre company Josep Lluís es ha proposat una sortida de tipus cultural pel seu poble Cabrera de Mar amb possibles rutes guiades pel seu patrimoni arqueològic, arquitectònic i històric.


Si estem en forma, anar a la Serra de Busa i pujar fins El Capolatell o “la presó” dels francesos (1.355 m d'alt). Desnivells +/- 100m. Recorregut 10 km.
  

Per als vermuters, hom proposa una visita etílico-cultural a Reus, visitant el Museu del Vermut i la ruta que explica l’origen i tradició vermutera d’aquesta ciutat. 



Propostes de llocs on anar a les possibles sortides de tardor/primavera.- En la darrera reunió presencial del Comeclog, celebrada a la Bodega Pàdua el passat 16 de juny, es proposaren com a possibles llocs on es podrien fer les sortides de tardor o primavera:

Les Guilleries-Collsacabra amb lloc de pernoctació a Rupit.


La Vall de Boí amb pernoctació en algun lloc adient de la vall (Boí, Taüll, Erill la Vall, Barruera,...).


L’Alt Urgell amb pernoctació, per exemple, a Coll de Nargó.


Com en gairebé tot, caldrà per a que finalment aquestes propostes tirin endavant que, com a mínim, un parell de companys/es es vulguin fer càrrec de l’organització.


I com a cloenda de curs, a començament del proper estiu, la paella (molt possiblement als Banys Lluís de Sant Pol de Mar).

No és un mal pre-programa per aquest nou curs. No us sembla ?.
En continuarem parlant.

dilluns, 12 de setembre de 2016

11 DE SETEMBRE 2016

Barcelona

HEM TORNAT A OMPLIR ELS CARRERS....

Felicitats !!!, als organitzadors, als voluntaris i, especialment, a la gent que per cinquè any consecutiu ha omplert els carrers amb aclaparadores i massives manifestacions. Nosaltres també hi hem aportat el nostre granet de sorra. Ha estat, com totes les altres, una jornada alegre, pacífica, cooperativa (quan toca cantar, la gent canta; quan toca cridar, la gent crida; quan toca aixecar el punt, la gent l'aixeca...), serena i festiva però, alhora, reivindicativa. 
Ara cal que tothom, especialment els polítics, "es posin les piles". Els propers mesos és l'hora de prendre decisions. No s'hi val a badar.


Tarragona
Salt
Berga
Lleida
Reproduïm, pel seu interés, l'editorial que avui ha escrit en Vicent Partal a VILAWEB:

NOSALTRES HEM TORNAT A OMPLIR ELS CARRERS, ARA VOSALTRES PROCLAMEU LA INDEPENDÈNCIA ABANS DE LA DIADA VINENT.


Per cinquena vegada consecutiva, el país ha reaccionat multitudinàriament a la crida de les organitzacions independentistes i ha deixat clar al carrer que la majoria social està disposada a fer el pas que ens ha de convertir en una república independent.

Els qui tenien por d’un fracàs, o tenien ganes que fracassàssem, s’han quedat amb un pam de nas. Una vegada més. Perquè la gent ha tornat a demostrar que l’independentisme, al cap de cinc diades, no és cap suflé (us en recordeu?), ni dubta sobre l’objectiu a assolir.

Ha estat la cinquena gran diada seguida. És a dir, fa només quatre anys de la primera. I en quatre anys hem girat aquest país com un mitjó, l’hem canviat per sempre i ho hem fet amb una alegria, amb una convicció en nosaltres mateixos que ens hauria de fer sentir orgullosos.

Però ha arribat el moment dels resultats. El 27 de setembre de l’any passat els ciutadans de Catalunya van votar un parlament on els independentistes som la majoria. I un full de ruta de divuit mesos que ens ha de menar a la proclamació de la independència. Segons si els comptem des de la nit electoral o si els comptem des de la formació del govern, el termini oscil·la entre l’abril i l’agost del 2017. Aquest és el límit. Aquest és el moment, just abans de la Diada vinent, en què el resultat de tanta feina i de tant d’esforç ha de fer-se realitat. El setembre del 2017 s’ha d’haver superat el marc legal espanyol i s’ha d’haver proclamat la independència.

A final d’aquest mes el govern ha de superar una qüestió de confiança que hauria de significar un acord ferm dels setanta-dos diputats independentistes per a explicar-nos com es clourà el procés i per a aclarir-nos exactament quan s’acabarà. És evident que hi ha qüestions de dubte sobre la manera de resoldre’l. Aclarir-los és feina dels partits, dels diputats i del govern. Nosaltres, la gent, aquest Onze de Setembre hem tornat a fer la feina eixint al carrer en massa. Nosaltres no els hem fallat. Ara no ens poden fallar ells. Per això aquestes setmanes que vénen volem objectius clars i comprensibles, que incloguen la proclamació de la República Catalana, sense subterfugis. I volem terminis raonables per a obtenir-ne els resultats.

Al carrer, durant la manifestació, he de dir que no he observat el neguit que als actes públics, a les reunions o a les xarxes socials domina aquest debat. Hi he vist, per contra, molta serenitat i molta seguretat en allò que fèiem tots. La gent sap què va votar i sap quan s’han d’atènyer els resultats. Crec que hi ha marge, per tant, per a fer propostes, per a discutir, per a pactar, si cal i es considera necessari, addicions al full de ruta, canvis del projecte que vam votar el 27-S. Però els dotze mesos vinents són l’hora de la decisió. I en això, president, govern, diputats, ja no s’hi val a badar. Nosaltres hem tornat a omplir els carrers. Ara vosaltres proclameu la independència abans de la Diada de l’any vinent.

PS: A hores d’ara, només des del pessimisme més voluntarista es pot dubtar de l’enorme consistència i de la gran coherència del moviment cap a la independència. Ja és hora que els dubitatius estigueu segurs d’això que fem.

Només es pot dubtar des del pessimisme o des de la voluntat de disfressar la realitat. Que cada any ho hem vist, això, també: les hores immediatament posteriors a la manifestació, la força de la gent, l’impacte de les imatges, tapa totes les boques. Ni els mitjans més unionistes no s’han atrevit a dubtar-ne. Però ja veureu com demà o demà passat, la setmana vinent o d’ací a uns quants mesos, la mateixa gent que avui no s’atreveix a fer el ridícul ens tornarà a dir que ja no som tants, que fem figa, que fallem, que l’independentisme es desinfla o que no sap on va. No els feu cas, perquè només cerquen la vostra decepció, només volen que, decebent-nos d’un en un, ens decebem tots plegats.


GALERIA D' IMATGES

A Salt...

A Barcelona...








I els que, per diferents raons, no hi han pogut estar fisicament...



Tots, tots alhora, hem "bategat" amb els mateixos sentiments !!!

Una forta abraçada.


Fotografies.- Joan Miquel, Carles, Jaume, Mª Rosa, Enric, Mireia i -les de les manifestacions- tretes d'internet.
Vídeo.- El vídeo d'en Jaume: https://youtu.be/AtNJNb82Z0E