diumenge, 15 de setembre de 2013

CADENA CATALANA



HEM FET VIA PER LA INDEPENDÈNCIA !!.

Les xifres de la Via Catalana:
Llargada de la Cadena: 393,8 Km, des de El Pertús fins Alcanar, cal afegir alguns quilòmetres més doncs la Via es va allargar més enllà, dins de la Catalunya Nord i el País Valencià. En total més de 400 km.

Comarques que ha travessat: 15. Al Principat 13, més el Vallespir i el Baix Maestrat.
Termes municipals implicats: 86.
Nombre de trams: 778. Dels quals 57 dins Barcelona.
Llargada mitjana de cada tram: 506 m.
Punt més alt de la Cadena: 499 m a Subirats (Alt Penedès).
Nombre de voluntaris: Més de 30.000, dels quals 5.000 en tasques d’organització.
Autocars mobilitzats: 1.500, alguns contractats a fora de Catalunya.
Nombre de participants: 1.600.000 (segons la Generalitat), 400.000 (segons el Ministerio del Interior del  Gobierno de España) tot i que el ministre espanyol de Asuntos Exteriores ha tingut de reconèixer que la Via Catalana ha sigut “un èxit de convocatòria, d'organització, de logística i de comunicació”.
Nombre de samarretes de l’ANC venudes: Més de 500.000.
Periodistes acreditats: 1.000, dels quals 200 de mitjans estrangers, indiquen l’expectació davant la jornada.
Repercussió internacional: El ressò de l’èxit de la Cadena a la premsa internacional ha estat notable, diaris de 35 països n’han donat notícia (fins i tot a les portades) o hi han publicat articles. Els principals canals de televisió del món com la BBC, Aljazeera, Euronews, Russia Today, France TV, entre d’altres, han fet extensos reportatges per al seus espais informatius.

La nostra participació:
Nosaltres, la gent de la nostra colla, també hi hem contribuït. Repartits, concretament a Premià de Mar, a Barcelona -al Fòrum i al Passeig de Gràcia-, a  Alcanar i, el grup més nombrós, a Montbrió del Camp (tram 183) amb una “pancarta” d’estelades de més de 23 m –idea de la Lydia i en Joan- amb la qual els organitzadors locals ens han demanat que obríssim el tram.

Ha estat –a tot el territori- una jornada festiva, emotiva, pacífica, multitudinària, plena de civisme i desig de llibertat, reivindicativa i alhora alegre. Un dia on la dignitat col·lectiva ha omplert d’estelades i samarretes grogues les ciutats, els carrers, les places, els pobles i les carreteres de tot Catalunya. La Via Catalana i concretament la societat civil que l’ha fet possible, posant-se davant dels polítics, marca un camí sense retorn fins assolir la irrenunciable sobirania del nostre poble.
Gent diversa, de tota condició i origen, grans i petits, famílies senceres, en grups o individualment, originaris i nouvinguts,... però tots amb el mateix sentiment de voler manifestar -com un sol poble i donant-nos les mans- l’ anhel d’esdevenir una nació, un estat, lliure.

 
I el que també és molt important: el món ens ha vist i son molts ja els qui comencen a comprendre que Catalunya és un país que, d’una manera cívica, integradora i democràtica, vol ser un estat independent.
Tot i l’indiscutible èxit d’aquesta manifestació ciutadana, encara ens queda molta feina per fer. Cal fer pedagogia, saber explicar el projecte a molts conciutadans que encara  hi son aliens, que pensen que d’altres alternatives son possibles o en desconfien de les seves conseqüències. Ara ens toca eixamplar la majoria social, explicar –amb un programa coherent, engrescador, al màxim unitari i amb voluntat constructiva- el que volem i per què ho volem.
La darrera paraula, no ho oblidem, sempre la tindrà les urnes. Serà el vot de la majoria –confiem que d’una gran i inequívoca majoria-  el qui, a la fi, decidirà.
Se’ns gira feina i no tenim massa temps per fer-la. Jo, com molts de vosaltres, aquell dia -el de la independència- hi voldria ser !!.

 
Text.- Pep
Fotografies de la colla.- Enric, Joan i Montserrat (fotógrafa de Montbrió del Camp).