dimecres, 12 de setembre del 2018

ONZE DE SETEMBRE 2018. LA MANIFESTACIÓ.







"AQUEST PAÍS, SI S'HA DE SALVAR, EL 
SALVARÀ LA GENT"
Josep Fontana

Un any més hem participat, de forma activa, en la manifestació de l’Onze de Setembre. 

Enguany però, el persistent clam per la llibertat del nostre poble, l’hem focalitzat -amb noms i cognoms- en l’exigència de llibertat per als presos/es polítics, els exiliats/es i els injustament represaliats.

Aquells de la colla (i les seves famílies) que hi han pogut anar, s’han anat repartint -en funció de la proximitat a llurs domicilis o d’altres condicionants, com el d’estar propers a àrees d’esbarjo per als nets...- en els diferents trams de la concentració.

Malgrat la duresa del moment, l’independentisme s’ha mobilitzat de forma persistent, massiva, festiva i pacífica però, alhora, reivindicativa.

Adjuntem algunes fotografies i un anàlisi d’en Vicenç Villatoro que, creiem, sintetitza magistralment el que molts de nosaltres pensem.




PERSISTIR

La manifestació de l’Onze de Setembre (d’ahir) ha superat les expectatives i ha servit exactament per al que havia de servir: per demostrar que l’independentisme no era a Catalunya una moda passatgera i frívola, sinó una dada persistent amb què s’ha de comptar. Que té una enorme capacitat de resistència: un any terrible de repressió no l’ha desinflat, i a sobreviscut a molts dels qui el donaven per liquidat. I que té, a més, l’hegemonia social a Catalunya (només un referèndum permetrà saber si també té la majoria). Perquè l’hegemonia es demostra construint i no arrancant. I les diferències en el volum i les formes de presència al carrer entre l’independentisme i l’unionisme són clamoroses. Si a Madrid es miressin seriosament les imatges de la manifestació (els gabinets d’anàlisi, no tan sols els de propaganda), arribarien a la conclusió que la seva estratègia per desactivar l’independentisme ha fracassat. Gràcies a la repressió i la intransigència no hi ha república, és cert. Però no han aconseguit desmobilitzar gens els sectors més dinàmics de la societat catalana. La manifestació els ha dit això: que la remor persisteix i que no baixa. I que, malgrat tots els patiments, el temps va a favor d’aquesta remor que s’ha sentit a la Diagonal.
Vicenç Villatoro. Diari “ARA” 12.09.2018.









Vídeo d'en Jaume: https://youtu.be/Uk6LL2UrNp4

Gràcies a tots/es per la vostra participació i per enviar les fotos i el vídeo.

Una forta abraçada.





dilluns, 10 de setembre del 2018

CRIDA A LA 88ena SORTIDA XINO-XANO

Tines de les Tosques


LES TINES ENMIG DE LES VINYES: PASSEJADA PEL PATRIMONI ETNOLÒGIC I HISTÒRIC DE LA VALL DEL FLEQUER


Data.- Dijous 20 de setembre de 2018.


Tipus d’itinerari.- Les tines enmig de les vinyes són unes singulars construccions de pedra utilitzades en el passat per produir el vi en els mateixos camps on el cultivaren. Van ser construïdes al bell mig de les vinyes plantades en els llocs més aïllats i /o costeruts de les valls del Montcau, a la comarca del Bages. Es troben repartides pel vessant nord-oest del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i la seva àrea d'influència, formant un patrimoni etnològic i històric únic a tot Catalunya.

Quan fa cent cinquanta anys la comarca del Bages estava pràcticament entapissada de vinyes, els pagesos van excel·lir en la construcció d’elements que els ajudaven a treballar més còmodament i a evitar que la collita es malmetés.

L’enginy agrari, va tenir molt clar que les característiques dels lloc on tenien les vinyes, feia impossible el trasllat del vi cap els masos, situats a una o dues hores de distància.  La solució va ser construir tines a peu de vinya, tant grosses i tantes com calgués. A les tines, el vi només hi fermentava (entre 8 o 10 dies) i després es portava als masos on es guardava en botes. L’arribada de la fil·loxera a Europa, l’any 1863 (França, Àustria, Suïssa, Prússia...), va generar una gran demanda de vi i, conseqüentment, un espectacular augment de la producció. Els pagesos catalans s’espavilaren plantant vinya, primer, als plans i desprès construint marges i terrasses muntanya amunt (com va passar a la vall del Flequer). Foren els anys bons. Quan, cap l’any 1890, la fil·loxera arribà a la comarca provocà un daltabaix que suposà l’ abandonament d’aquest cultiu i la tradició agrícola i cultura ancestral que l’acompanya.



S'han catalogat, en aquesta zona, 103 tines enmig de les vinyes en diferents estats de conservació. Algunes es troben aïllades, amb només la seva barraca adossada (13 en total) i d'altres formant conjunts (les 90 restants). Aquests conjunts són considerats com les construccions més interessants: tres, quatre o més tines construïdes simultàniament (sortia més barat) que, de vegades, posseïen en comú una premsa per la brisa residual. Aquesta era l'única eina col·lectiva, ja que cadascuna de les tines eren usades individualment pel seu propietari.

Tines d'en Bleda

La major part són de planta circular (81), tanmateix n’hi ha de rectangulars (12) i mixtes, amb dipòsit circular i parets exteriors rectangulars (10). Les seves capacitats  són entre els 1.200 litres la més petita i 31.000 la més gran. No solien passar dels 2,5 m de diàmetre ni dels 3 de fondària. Per a la seva construcció s'utilitzava pedra presa amb morter de calç, folrant les parets interiors amb rajoles vidriades quadrades, planes o lleugerament corbades. La part superior, amb la porta per accedir-hi, es realitzava amb pedra seca i la coberta es construïa en falsa cúpula, amb una capa atapeïda de terra per impermeabilitzar-la, alhora que feia d'aïllant tèrmic. A la part inferior hi havia una obertura (la boixa, anomenada així pel tap del broc, fet de fusta de boix) per buidar el vi ja fermentat, protegida normalment a dins d'una barraca de pedra seca adossada a la tina.

En aquesta excursió us proposem una tranquil·la passejada per la Vall del Flequer, dins dels municipis del Pont de Vilomara i de Rocafort, per a conèixer aquestes interessants i enginyoses construccions agrícoles.




Recorregut i dificultat.- 

L’itinerari transcorre majoritàriament per corriols i camins dins del bosc i dona l’oportunitat de fer volar la imaginació per traslladar-se fins a una època on el paisatge i la vida eren radicalment diferents. L’extraordinari conjunts de tines que anirem veient en són una bona mostra representativa, ja que, gràcies al seu bon estat de conservació, permet reconstruir el passat, no tant llunyà, de la comarca. Els marges, les rases, els dipòsits de vinya i l’entorn natural són la resta d’elements definidors d’aquesta ruta.


Al passar per El Pont de Vilomara, val la pena visitar-ne el pont gòtic.



Aproximació.- Anirem i tornarem en cotxes. Sortirem de Barcelona per l’autopista de Manresa (C-16) fins a la Sortida 49 (Manresa Sud/Pont de Vilomara). Agafarem la carretera BV-1224 que va al Pont de Vilomara i, passat aquest poble, continuarem cap a Rocafort. Al Km. 4,2 trobarem a mà dreta un trencall, ben indicat, que seguint una pista cimentada ens portarà, tot creuant una riera, a l’aparcament de Ca n’Oristrell on hi deixarem els cotxes.

Cliqueu damunt la imatge per ampliar-la


Itinerari a peu.-

0,00 km. 0h 0’.- Sortim des de l’aparcament.

0h 3’.- Bifurcació. Deixem la pista formigonada que marxa amunt i seguim per la pista de terra de la dreta. Està indicat amb marques verdes i blanques (Sender Local SL-C 52).

0h 7’.-  Cruïlla. Girem a la dreta. Per l’altra aniríem a la pedrera Montjuic.

0h 12’.-  Bifurcació. Agafem la que baixa a la dreta. L’altra que fa pujada és per on tornarem. Veiem uns indicadors.

1’ 00 km. 0h 14’.- Cruïlla. En un revolt que gira 180º a la dreta, surt un camí que porta a les Tines d’en Bleda, que són a tocar. És un conjunt format per dues tines i les seves respectives barraques. Tant en aquest com en els altres llocs hi ha uns plafons informatius.

0h 20’.- Som de retorn a la pista principal. Seguim endavant.

0h 22’.- Cabana de pedra. Al costat dret de la pista de terra.

0h 27’.- Bifurcació. Agafem el camí de l’esquerra. Al cap d’uns 100 metres arribarem a les Tines del Tosques.

1, 2km. 0h 31’.- Tines del Tosques. Conjunt de quatre tines amb unes barraques de grans dimensions a la base i on hi podrem observar les anomenades boixes o brocs que es feien servir per poder buidar el contingut de les tines.

0h 48’.- Som de retorn a la cruïlla. Seguim endavant en direcció a les Tines de l’Escudelleta. El camí comença a pujar i es converteix en un corriol.

2’00 km. 1h 01’.- Dipòsit de Vinya. Enmig del corriol que seguim. Un plafó ens explica perquè el feien servir. Era un petit dipòsit auxiliar, també anomenat xupet, que es feia servir per fer el brou bordelès, una barreja de sulfat de coure i calç que empraven per pintar els ceps i guarir-los de possibles malalties. Més endavant, desprès d'una petita pujada, el camí comença a baixar cap el torrent. Hem de passar per unes escales de roca força pronunciades.

2’55 km. 1h 17’.- Tines de l’Escudelleta. Primerament trobem una tina i la seva barraca a la dreta i més endavant trobem dos conjunts de tres tines cadascun. A la part inferior podem trobar les barraques que protegeixen les boixes. Més enllà trobem el conjunt de Tines de l'Escudelleta-2 format per 4 tines i les seves barraques.

Tines de l'Escudelleta

1h 24’.- Continuem el nostre camí. Creuem el torrent, sovint sec, del Flequer.

1h 31’.- Cruïlla. Nosaltres continuem recte per veure unes tines que hi ha més endavant.

3,70 km. 1h 40’.- Tines del Ricardo. Un conjunt format per sis tines i dues barraques al costat mateix del llit del torrent.


Tines d'en Ricardo

A partir d’aquí podem retornar fins l’aparcament, en una hora, desfent els camí (el recorregut total és de 7,4 km i uns desnivells de +/- 80 m) o continuar una mica més amunt fins arribar a la casa del Flequer, situada a 466 m d’alt, en un bell indret. Passarem per les Tines del camí del Flequer i, una mica més amunt, les Tines de la casa del Flequer. En aquest segon cas l’excursió s’allarga en 2 km més (entre anar i tornar) amb un recorregut total de 9,4 km i un desnivell acumulat total de +/- 157 m.

El temps previst, sense pauses ni aturades, per a fer tot el recorregut curt és de 2h 40’ i arribant fins dalt la casa del Flequer, en el llarg, 3h 20’. La dificultat és baixa, en l’excursió curta, i moderada-baixa en la que és una mica més llarga.


Dinar.- El dinar el farem, a les 14h, al restaurant Cal Carter, plaça de Tomàs Viver 1, tel 938 317 036, MURA. http://www.calcarter.net

Els dies feiners fan un menú (3 primers i 3 segons a escollir-ne un de cada), amb beguda i IVA inclòs, a un preu de 13 euros. Podem encarregar-los, així mateix, un dels seus famosos arrossos (com, per exemple, la paella de muntanya amb trompetes) i una amanida però el preu, per cap, de l’arròs -m’han dit- ja és una mica superior al del menú. Ho podem decidir, si és el cas, en el moment d’inscriure’ns.




L'opcional arròs de muntanya amb trompetes... ummmmmmm !!!.

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i l’excursió. En Pep portarà la bota amb vi. Cal dur roba i calçat adequats al temps i recorregut. Barrets i cremes protectores per al sol i –si assenyala pluja- paraigües o capelina. I, els que en necessitin o en tinguin, els bastons.


Lloc i hora de trobada.- Farem el recorregut d'aproximació, fins al punt d’inici de l’excursió i després fins el restaurant de Mura, en cotxes. Caldrà, doncs, anar confirmant uns dies abans –per telèfon o correu electrònic- els qui serem i amb els vehicles que hi anirem. El lloc de trobada a Barcelona serà el mateix dijous 20 de setembre, a les 7h 45’ (puntuals), a Travessera de Gràcia/ Llepant.


Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer abans de darrera hora del dilluns 17 de setembre, contestant al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Pep -el company que coordina aquesta sortida- i així poder confirmar, al llarg del matí de dimarts, al restaurant el nombre de comensals que serem el dijous a dinar.


Una abraçada.



EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL 


El proper dijous 20 al Bages, en conjunt, ens farà bo.

El dia es llevarà una mica cobert a les sis del matí, s’esperen núvols alts i mitgencs en una cobertura del cel del 5% que s’aniran esvaint i al migdia, segurament ja no hi seran. El sol lluirà tot el dia i el vent, de Garbí molt fluix o gairebé inexistent, propiciarà que l’ambient es vagi escalfant i si bé s’esperen temperatures de 16º al matí, aconseguiran enlairar-se fins els 27º a migdia i només baixaran als 22º a la tarda.

La mala notícia és que la humitat relativa, que haurà aportat el Garbí durant tota la nit, serà del 70% a les sis i només baixarà al 50% a migdia restant així per la resta del jorn. Amb aquestes condicions, la temperatura que nosaltres notarem al cos serà de entre un i dos graus més, que afegit a la absència de brisa ens farà suar de valent. *

Conclusió: Aneu protegits amb barrets, gorres o pameles.
Ah! I no oblideu les capel·lines, no fos cas!

De moment la probabilitat d’aquest pronòstic és només del 70%

* Les hores reflectides en quest pronòstic son UTC,  per tant correspondran a les nou del matí i a les dues de la tarda respectivament.


NO S’ADMETEN RECLAMACIONS
J.M 

ACTUALITZACIÓ

Del dimarts 18 de setembre

L'única novetat que es pot afegir és que ja no s'esperen núvols ni tan sols al matí, pel que es veu al mapes gaudirem d'un dia totalment assolellat i en conseqüència si bé que la temperatura matinal serà dels 16º anunciats, a migdia assolirem els 29º i ja no baixarà a 25º fins el vespre quasi a posta.

Probabilitat del pronòstic del 85%

NI HORES D'ARA, S’ADMETEN RECLAMACIONS
J.M.