 |
| Sant Pol de Mar. Detall de la Platja de les Barques. |
PASSEJADA I DINAR D’ESTIU
A SANT POL DE MAR
Data.- Dijous 6 de juliol 2023
Tipus d’itinerari.- Passejada urbana pel SANT POL DELS INDIANS.
Els indians o «americanos».- A finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX, amb la concessió de la llibertat de comerciar amb Amèrica (el 1778) Catalunya va viure un ressorgiment econòmic gràcies al comerç de productes com el vi o els aiguardents.
A Sant Pol la pesca era l'activitat econòmica més important tot i l'existència d'una fàbrica d'aiguardents i el cultiu de la vinya. En aquella època també es van passar penúries i va haver-hi guerres com la del Francès o les Guerres Carlines i molts homes, que arrel de tot plegat havien quedat sense treball, decidiren marxar cap a Amèrica amb l'esperança de construir-se una vida millor.
Aquest moviment migratori es va estendre sobretot a les zones del litoral especialment entre la població marinera. Els nois partien de ben joves i treballaven fent feines dures, en plantacions, com a descarregadors als ports o -aquells que podien i tenien «contactes»- fent d’aprenents o dependents al taller, botiga o negoci d’algun familiar o conegut ja establert.
Si tornaven, ho feien al cap de 15 o 20 anys després d'haver creat -els qui tingueren més sort- una petita fortuna. Quan arribaven al poble, el primer que feien era construir-se petits palaus o cases submtuoses, amb jardins de regust antillà i flora tropical per demostrar la seva nova condició social. Tanmateix, en forces casos, el capital americà que aportaren impulsà el desenvolupament industrial i urbanístic de moltes poblacions catalanes i va permetre que molts d’ells s’inserissin al si de l’alta societat i, fins i tot, la noblesa, exercir càrrecs públics tant en les institucions locals com les estatals. Els més generosos dedicaren alguns dels seus recursos, mitjançant iniciatives i donatius, en obres filantròpiques, assistencials o educatives en les seves viles nadiues.
La majoria d'emigrants anaren a Cuba i és per això que alguns carrers del poble tenen noms de ciutats cubanes, com el Carrer Manzanillo o el Carrer Havana.
Recorregut.-
- Estació «Rodalies Renfe» i Platja de les barques.
- Plaça de l’estació.
- Carrer Nou nº 22, «Mas Noguera».
- Carrer de l’Abat Deàs nº 3 «Can Cristòfol» o «Can Jaume de la Punta».
- Carrer del Consolat de Mar.
- Plaça de la Vila «Ajuntament» i Museu de pintura dels «Amics de les arts».
- Carrer del Consolat de Mar nº 1-3, «Cal Dr. Roura» i nº 5 «Can Mas»
- Carrer de la Riera nº2 «Can Coderch» i números 13, 14 i 15.
- Carrer de l’Abat Deàs números 59, 53 i 54 (casa natal de l’Abat Deàs), 52, 51, 30 «Can Planiol», 27 i 28 (cases de cos dels segles XVI i XVII), 25 «Ca l’Adroher» i 17 «El Pla» (el jardí, al nº 20, és privat però visible, des de l’exterior, a través d’una reixa).
- Carrer de Manzanillo nº 1 «Can Roca Ravell», els horts del carrer Manzanillo i al nº 17 (xamfrà amb el nº 1 de Santa Victòria), Les Tribunes».
- Carrer de Santa Victòria.
- Carrer de Santa Clara nº 2-4 «Escoles públiques» al nº 3 el Restaurant Talamàs, on acabarem la passejada i hi dinarem.
Passejada.- Sortirem de l’estació, per la plaça que porta aquest nom,-al litoral hi haurem vist la recollida «Platja de les Barques»-. L’arribada del tren va potenciar el creixement dels pobles del Maresme i el primer estiueig a finals del XIX. L’estació és un edifici neoclàssic d’aquesta època igual que les boques del túnel sota el turó de Sant Pau de l’any 1870.
Enfilarem, girant a l’esquerra, pel carrer Nou. Aquest carrer connecta els antics veïnats de Sant Pau i de Sant Jaume. Al nº 22 hi trobarem el «Mas Noguera» una casa que fou construïda el 1886 per a en Alejo Deàs, encara que a la placa de rajola de València que hi ha a la façana hi figura la inscripció "Mas-Noguera 1898", i això es deu a que aquesta placa amaga l'original, que porta el nom d'en Alejo Deàs. Es tracta d'un edifici que combina diferents estils, amb influència neomudèjar, que es caracteritza per l'ús d'elements de tradició musulmana en edificis construïts entre els segles XIX i XX. Edifici de planta baixa i pis, amb pati anterior i posterior. De la façana en destaquen la porta i la balconada, emmarcades amb pedra natural. Tot i que l'element més característic de la casa son les aplicacions de rajola de València policromades, que li proporcionen l'element arabitzat.
 |
| "Mas Noguera" |
A la casa del nº 28, reformada per l’arquitecte Ignasi Mas Morell hi estiuejà el músic Amadeu Vives.
Una mica més avall, deixem el Restaurant Sant Pau a l’esquerra i gairebé davant del trencant amb el carrer Consolat de Mar, al carrer de l’ Abat Deàs nº 3 hi veiem «Can Cristòfol» o «Can Jaume de la Punta» una casa del 1870 que representa l'exponent més ric d'arquitectura neoclàssica de Sant Pol. Fou construïda per encàrrec d’un indià -les inicials del qual son C.P.- amb una gran qualitat artística i amb estils barrejats, mostra una mescla de tot allò que els seus propietaris havien vist i desitjat. És una construcció amb planta baixa i dos pisos, amb coberta plana i amb una torre mirador, amb cúpula, que només s'observa des del carrer del darrera. La façana s'organitza segons els manuals vigents de l'època amb els ordres clàssics superposats a les columnes: Jònic i Dòric, els murs de color son ricament ornamentats mitjançant estucs i encoixinats. També trobem elements decoratius de terrissa, així com forjats a les reixes i baranes dels balcons. I al balcó principal hi ha un escut amb les lletres que corresponen a les inicials del nom del propietari, així com l'any de construcció de l'edifici.
 |
| "Can Cristòfol" |
Tornem al carrer del Consolat de Mar. Passem per davant d’unes de les anomenades cases de cos (el nom prové del cos o crugia situat entre dues parets paral·leles que aguanten el sostre de bigues que separen la planta baixa -espai de treball- del primer pis -residencial-), dels segles XVI-XVII, molt poc modificades (a les façanes destaquen les obertures emmarcades amb pedra granítica) i d’un antic pou que indica la importància que tenia, antigament, el fet de disposar d’aigua dolça a ran de mar. que seguim fins arribar a la Plaça de la Vila, al xamfrà amb la plaça (nº 5 del carrer Consolat de Mar) hi ha «La Torre de la Plaça» o «Can Mas», un dels edificis més emblemàtics de Sant Pol, obra de l’arquitecte Ignasi Mas Morell dels anys 1919-1922 per al seu germà, amb referències classicistes que mostren el pas del modernisme al noucentisme. Va ser una prova del canvi d'estil de l'arquitecte, que conservà en quasi tots els seus projectes futurs. L'afegit lateral és dels anys 50, a base de porxo, pis i galeria superior.
 |
| "La Torre de la plaça" |
Al nº 1 de la Plaça de la Vila hi ha l’edifici de l’Ajuntament construït el segle XIX, fent servir elements anteriors com la porta adovellada -del segle XVIII- de la masia de Can Jan i a prop, al nº 14, el Museu de Pintura dels «Amics de les arts» (els dies feiners només obren de les 18 a les 21h) on hi ha obres d’en Joan Miró, Perejaume, Ramon Casas, Guinovart, Ràfols-Casamada, etc. Seguim de nou pel carrer del Consolat de Mar fins al nº 1-3 on hi ha «Cal doctor Roure» un edifici construït per l’arquitecte Ignasi Mas i Morell entre els anys 1906-1907. Les façanes, asimètriques, es caracteritzen per la cornisa escalonada del cos més alt, i un estilitzat disseny de les finestres. També és molt característic d’aquest arquitecte el conjunt de cartel·les en escaleta que sostenen el balcó més baix. La nota cromàtica la proporcionen els aplics de ceràmica vidriada de color verd. L'edifici es caracteritza per la teulada a dues aigües i el ràfec de rajola i teules volades, així com pel jardí enlairat amb mur de tanca i les pilastres coronades amb gerros que li donen un aire senyorial.
 |
| Casa de la Vila de Sant Pol de Mar |
 |
| "Cal doctor Roure" |
A l’altre costat de les vies hi podem veure la llarga platja de Sant Pol.
A partir d’aquesta casa, el carrer pren el nom de carrer/passeig de la Riera, ja que va vorejant la riera de Sant Pol, deixant a l’altre costat l’anomenat Parc del Litoral amb el pont de la Riera. Aquest carrer-passeig, a partir del segle XIX, esdevingué el vial per excel·lència de la burgesia catalana que estiuejava a Sant Pol i, també, dels qui havien fet fortuna a les Amèriques. Al número 2 hi ha Can Coderch, una casa senyorial d'estiueig construïda per l'arquitecte Josep Coderch l'any 1924. L'arquitecte i propietari va voler recrear un ambient pairal, típic de les construccions noucentistes del període. D'aquesta manera, trobem elements propis de l'arquitectura catalana com poden ser les obertures de les golfes, els colomers, l'era o els accessos enjardinats. També cal remarcar alguns elements d'estil gòtic civil català que podem trobar a les finestres amb coronelles, a les motllures amb mènsules esculpides o a les galeries de solana a les golfes. És un edifici de grans dimensions format per diversos cossos.
 |
| "Can Coderch" |
Quan som a l’alçada dels números 13 i 14, veiem unes cases que son exemple de l’arquitectura dels mestres d’obres de l’època. Mostren un estil neoclàssic simplificat amb façana estucada imitant carreus. Abans, aquest dues cases, n’eren una de sola. Més endavant, la del nº 15, és un edifici entre mitgeres amb patis davant i darrera, de planta baixa i pis amb sostre mort, està inspirada en els hotels francesos, amb façana estucada que imita la obra vista i amb motius ornamentals de rajola de València i pedra del Montseny als sòcols.
 |
| La casa nº 15 del Passeig de la Riera |
Seguim pel Passeig de la Riera, passant per sota de la NII, fins que -a la dreta- trobem el carrer de l’Abat Deàs que seguirem. Josep Deàs i Villardegrau (1837-1921), fill d’una família de pescadors, va ser abat de Montserrat del 1885 al 1913, la seva casa natal que porta el número 54; és un edifici, dels segles XVI-XVII, de planta i pis amb pati al davant. Hi podem veure encara els carreus irregulars de la cantonera i els que envolten la porta principal. Davant de la casa, en un petit espai enjardinat, hi ha un petit monument dedicat a l’abat. Estem davant de l’església parroquial de Sant Jaume (nº 47 del carrer Abat Deàs), un edifici gòtic tardà construït a partir de 1590 sobre una capella anterior. Té planta rectangular capçada amb absis poligonal, amb contraforts i amb capelles laterals. El campanar s'alça damunt d'una torre de defensa del segle XV. Del presbiteri en destaca la pintura mural de J.M. Aragonès, amb escenes de la vida de sant Jaume. A l'interior de l'església es conserva un grup escultòric de Juan Martínez Montañés (segle XVII).
 |
| Casa natal de l'Abat Deàs |
No gaire lluny de l'església de Sant Jaume, hi ha 3 cases vuitcentistes (les número 52, 53 i 59) construïdes -possiblement- per a famílies burgeses de Barcelona. Amb arquitectura d'estil neoclàssic simplificat son cases senyorials que, amb una gran solemnitat, encara avui donen caràcter noble a la zona on estan situades. Les tres construccions son de planta baixa, dos pisos i jardí i presenten característiques comunes de les quals en destaquen: la façana estucada imitant carreus, el recercat de les finestres fet amb pedra de Girona, les llosanes del balcó de pedra natural, les baranes de ferro colat, la reixa i el barri de ferro forjat i la porta de l'entrada de fusta massissa i amb molta ornamentació. La casa del núm. 51 presenta, a més, la peculiaritat de tenir una cotxera al fons del jardí lateral i frisos esgrafiats i policromats a la façana.
Quan som a l’alçada del número 30 d’aquest mateix carrer, hi podem veure «Can Planiol». Un edifici obra de l’arquitecte Ignasi Mas Morell (Barcelona 1881-1953), del 1910, encarregada per l’indià Ramon Planiol per al seu germà Josep. L'arquitecte i Ramon Planiol, l’americano, eren amics que van fer un viatge junts a l’Havana, on l’arquitecte va residir durant un temps (1907-1910). Allà va revalidar el seu títol d’arquitecte i hi va construir el Col·legi de Notaris i una casa per als Planiol. Quan va tornar a Catalunya, Ignasi Mas Morell va ocupar el càrrec d’arquitecte municipal de Sant Pol. La casa és una nova mostra d’arquitectura modernista del primer període d’aquest arquitecte: Una casa de planta baixa i dos pisos entre mitgeres, amb façana molt ornamentada i on en destaca el balcó amb grans cartel·les escalonades. El gran protagonista de la façana és el color, que li ve donat per la rajola de València sencera i de trencadís. Blau, vermell i blanc, esquitxats amb flors grana, cobreixen tota la façana. Cal destacar l’ornamentació amb els escuts de Sant Pol i la bandera de Cuba, els còdols incrustats al sòcol i la barana i la reixa d’acer retorçat i d’estil popular.
 |
| "Can Planiol" |
 |
| Detall de la façana de Can Planiol |
Al números 26 i 28 del carrer de l’Abat Deàs hi tornem a trobar noves cases de cos considerades de les més antigues del poble, aixecades els segles XVI i XVII amb coberta de teula a dues vessants, portals i finestres emmarcades amb carreus o llindes de pedra granítica. Un molt bons exemples de arquitectura popular, residència de pescadors o de gent de condició humil.
 |
| Cases de cos al carrer de l'Abat Deàs |
«Ca l’Adroher», és el nom amb el qual es coneix la casa del núm. 25 d’aquest mateix carrer de l’Abat Deàs. Construïda l’any 1875 i propietat de la família Adroher, establerta a Sant Pol des del segle XV. Alguns dels seus membres emigraren a Cuba i s'establiren a Manzanillo, on ampliaren la seva fortuna. Amb arquitectura neoclàssica d'aparença solemne i severa, és un edifici de planta baixa, dos pisos i coberta plana, amb l'adició posterior d'una planta baixa al lateral esquerra. El conjunt està dominat per un gran balcó amb tres obertures clarament d'inspiració neoclàssica per l'ordre, les proporcions i la moderació ornamental. A la part posterior de l'edifici hi ha una torreta de guaita circular cupulada amb penell.
 |
| "Cal Adroher" |
«El Pla» o "Can Sauleda" és el nom de la casa situada al núm. 17 del carrer de l’Abat Deàs, construïda entre el 1870 i el 1880 pels emigrants de la família Sauleda al seu retorn de Cuba. El nom popular de "El Pla", li ve donat a causa del jardí davanter, ple de palmeres (és privat però es pot veure a través de la reixa de la façana). La casa d’estil neoclàssic simplificat que contrasta amb l’excés decoratiu de l’estil barroc precedent, i amb aparença solemne, mostra una façana pròpia dels manuals neoclàssics. Construïda entre mitgeres i orientada a mar, amb un gran jardí d'aire colonial que té una font recoberta de rajola vidriada amb una escultura de terrissa que representa un jove pescador amb una tortuga.
 |
| "El Plà" o "Can Sauleda" |
 |
| Detall del Jardí de "El Plà", davant de "Can Sauleda" |
«Can Roca Ravell» o de «Maria Pujol de Roca». Al núm. 1 del carrer Manzanillo, mostra una arquitectura amb motius arabitzants i medievals i es un exemple d’arquitectura de transició entre el neoclassicisme i el modernisme. És obra de l’arquitecte Ignasi Mas Morell de l’any 1919. Edifici entre mitgeres, de planta baixa i pis, que es caracteritza per la seva façana vermellosa amb franges horitzontals de totxo vermell i de pedra d’imitació i per les finestres balconeres amb arc de mig punt al pis superior.
 |
| "Can Roca Ravell" |
Una mica més amunt, en aquest mateix carrer, a l'alçada del nº 16, hi ha un conjunt de jardins, coneguts com «els horts» que pertanyen a les finques de la banda oposada del carrer i que evitaven, originàriament, que s’aixequessin nous edificis que tapessin la vista al mar. La vegetació original combina plantes autòctones i altres com les palmeres que recorden les colònies d’ultramar. Les tanques de ferro forjat, els murets de separació, els bancs i les fonts denoten la privacitat dels espais o el seu ús com a zona d’oci i descans.
 |
| Dos detalls dels "horts" del carrer Manzanillo |
Al nº 17 del carrer Manzanillo i nº 1 del carrer de Santa Victòria hi ha Les Tribunes», nom popular de la casa d’en Josep Sala Agut. Una casa modernista situada en un dels punts més elevats de Sant Pol, projectada per en Ignasi Mas Morell, l’any 1915. Fa cantonada i té quatre façanes, la principal mirant al mar. És de planta baixa rectangular, dos pisos i àtic i coberta plana de rajol. La façana principal, malmesa durant els anys quaranta del segle XX amb la supressió de dues grans tribunes de ferro i vidre (actualment substituïdes per dos balcons arrodonits), conserva les finestres ovalades del segon pis, els arcs de les llindes, les formes ondulants del balcó del primer pis i la barana de ferro forjat. També hi ha petites rajoles vidriades de formes florals sobre les obertures. El color blanc dels murs amaguen l'aspecte original de la casa, de maó vist intercalat amb paret blanca. L'àtic, de construcció recent, ocupa tres quartes parts del terrat.
 |
| Foto antiga amb la façana original de la casa de "Les tribunes" (observeu el parallamps) |
 |
| "Les Tribunes" actualment. |
Pel carrer de Santa Victòria arribem al carrer de Santa Clara. Als números 2-4 hi podem veure «Les escoles públiques». Obra de 1907-1910 de l’arquitecte Ignasi Mas Morell, patrocinada per l'indià Ramon Planiol. Té un cos elevat en un dels angles que li atorga un aspecte monumental. Aquest cos és coronat per un estilitzat pinacle cònic revestit de ceràmica vidriada. Servia com a habitatge del mestre. Al seu costat, la nau baixa, on hi ha les aules, amb una entrada -de l'època- separada per a nens i nenes. A la banda de mar hi ha el pati. Actualment és una llar d'infants.
 |
| "Escoles públiques" |
Acabarem la passejada, al Restaurant Talamàs, situat davant de les Escoles al número 3 d’aquest mateix carrer, on hi dinarem.
El recorregut total de la passejada pels carrers de dins del poble, l’estimem en uns 5 km amb un desnivell acumulat de +/- 50 m. La dificultat la considerem baixa.
Esmorzar.- En aquesta sortida, com que no tindrem de matinar gaire, recomanem acudir ja esmorzats des de casa. Si que, segurament, farem una pausa -al llarg del recorregut i en algun lloc que considerem adient- per a fer les cerveses o, si és el cas, el vermut.
Dinar.- El dinar, aquest dinar abans de les vacances d’estiu, el farem al voltant de les 14h, al Restaurant Talamàs del carrer de Sant Clara nº 3 de SANT POL DE MAR, tel. 937 60 23 65.
https://bar-restaurant-can-talamas.business.site/
Tenen un menú, entre setmana, a 15 euros.
 |
| La nostra darrera estada, el passat febrer, a "Can Talamàs" |
Equip necessari.- Roba i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons. Barrets i crema protectora per al sol i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Porteu aigua per al recorregut i, qui ho desitgi, gel hidroalcohòlic.
Lloc i hora de trobada.- La majoria farem el recorregut d'aproximació fins a Sant Pol, d’anada i tornada, en tren. Els qui sortim amb aquest mitjà, des de Barcelona, ens trobarem a l’estació de Rodalies Renfe de la plaça de Catalunya, sota del rellotge que hi ha davant de les taquilles, a les 8h 45’ del matí (amb prou temps per a comprar el bitllet) i agafar el tren, de la R1, que surt d’aquesta estació a les 9h (arriba a Sant Pol a les 10h 01’). Aquells a qui els vagi millor agafar aquest mateix tren en alguna altra estació per on passa -o prefereixin anar-hi en cotxe-, es prega que ho comuniqueu en el moment d’apuntar-vos a la sortida, per a tenir-ho en compte.
Inscripcions.- Ens aniria be saber, abans del del vespre dilluns 3 de juliol, els qui vindreu per a dir, el dimarts 4 de juliol als del restaurant, el nombre de comensals que serem el dijous 6 a dinar.
Ho podeu fer contestant "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, per qualsevol altre mitjà, a en Josep Mª o en Pep.
Gràcies per la vostra atenció, col·laboració i -confiem- assistència.
I, a tots i totes, un molt bon estiu !!! Cuideu-vos, cuidem-nos, molt !!!.
Una abraçada.
EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL:
