divendres, 22 de març de 2013

CRIDA A LA 36ena XINO-XANO

L'inconfunsible forma cònica del Turó de Montpalau.


PER LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA DE MAR
I EL TURÓ DE MONTPALAU


Data.- Dijous 4 d’abril de 2013.
Tipus d'itinerari.- La sortida que us proposem –després d’unes Xino-Xano prou interessants però que podríem classificar, per la seva longitud i comoditat, de “passejades”- pensem que te una bona barreja d’atractius que ens satisfaran a tots/es.
La riera de Pineda és un cas força excepcional dins el conjunt de la comarca ja que la seva conca no ha comptat amb el desdoblament de poblacions, entre els nuclis de mar i els nuclis de dalt, com sí passa a la majoria de rieres del Maresme, ni la gran expansió -i sovint- desgavell urbanístic que això ha suposat. Això ha fet que la vall que forma –la de la riera de Pineda- sigui, encara, un espai agrícola i forestal relativament “verge” i d’un gran valor ecològic i paisatgístic. La riera de Pineda realitza, també, l’important funció de corredor biològic entre els contraforts del Montnegre i la plana litoral.


Aquesta vall concentra, així mateix, un interessant patrimoni històric, arquitectònic i cultural. L’església romànica, amb un comunidor, de Sant Pere de Riu (que tots hem vist, enfilada a l’esquerra de l’autopista quan, direcció a Blanes, passem a l’alçada de Pineda) i les restes del castell de Montpalau són els reclams medievals més importants d’aquesta ruta. Però també els romans hi van deixar una sorprenent mostra del seu pas: l’aqüeducte de Can Cua i el pont-canalització sobre la riera que hi ha a la Font del Ferro. La vall compta amb un nombre considerable de masos l’origen dels quals se situa en plena edat mitjana i, alguns d’ells, edificats sobre alguna vil·la romana: can Cassola, can Castellar- que te adossada la Torre de Sant Jaume-, ca n’Oliver de Sitjar, can Cànovas –que destaca per les seves dimensions i per la torre quadrada que encara conserva-, can Martorell o can Palau de la Guitarra, entre d’altres. No podem oblidar, tampoc, d’altres edificacions que anirem trobant al llarg del recorregut com el molí fariner i el forn de calç de can Marquès, les ermites de Sant Rafael i de Sant Jaume o les fonts del Ferro i de Sant Jaume testimonis de la vida quotidiana i de forces aplecs dels habitants de la zona.







A més aquesta sortida te –si el temps ens hi acompanya- una motivació afegida: el poder gaudir, des de la talaia natural del cim del Turó de Montpalau, d’una de les millors panoràmiques de l’Alt Maresme. Per tot això i més, us animem a que vingueu a aquesta excursió.
Recorregut i dificultat.- La caminada transcorre pel nucli urbà de Pineda (uns 1,5 km, el tros d'anar i tornar a l'estació), per pistes (uns 7,5 km) i per corriols (2,3 km). Des de l’església parroquial de Santa Maria farem un itinerari circular, senyalitzat amb marques de color blanc/verd, amb dues petites derivacions –opcionals, però recomanables- a Sant Pere de Riu i al cim del Turó de Montpalau. El recorregut total és d’ uns 11,3 quilòmetres i el temps estimat per a fer-lo, sense parades, d’ unes 4 h 30. El desnivell acumulat és de +/- 300 m. La dificultat de la sortida és mitjana (l’excursió no te gaire dificultat, només hi ha un ascens constant i decidit –d’uns 30’ i un desnivell d’uns 130 m- des de Can Marqués fins al coll dels Altars i, des d’aquest punt, 10’ més fins al cim de Montpalau  amb un desnivell de 75 m., per això classifiquem la dificultat com a mitjana i no baixa). Pensem que tots i totes nosaltres (excepte aquells/es que estiguin "lesionats"), al nostre ritme XINO-XANO, la podem fer i gaudir sense cap problema.
PUNTS DEL RECORREGUT I HORARI (aproximat) PREVIST:
9h 00’.- Estació de Rodalies de Pineda de Mar (10 m d’alçada)
9h 20’.- Església parroquial de Santa Maria (20 m d’alçada).
9h 30’.- La Rectoria Vella.
10h 15’.- Aqüeducte romà de Can Cua (60 m d’alçada).
10h 30’.- Font del Ferro (esmorzar) (102 m d’alçada).
11h 30’.- Sant Pere del Riu (120 m d’alçada). Els qui no vulguin pujar a veure aquesta ermita -s'hi pot anar en cotxe- es poden esperar a la Font del Ferro.
12h 00’.- Molí fariner i forn de calç de Can Marquès (65 m d’alçada).
12h 40’.-Coll dels Altars (192 m d’alçada).
13h 00’.- Cim i castell del Turó de Montpalau (267 m d’alçada). Els qui ho prefereixin es poden quedar al Coll dels Altars doncs son uns 15’ de pujada que s’estalvien (però, si fa bon dia, es perdran la vista que des d’aquest lloc es domina).
13h 30’.- Ermita de Sant Rafael (130 m d’alçada).
14h 00’.- Conjunt patrimonial de Sant Jaume (font, ermita, torre medieval i molí fariner) (60 m d’alçada).
14h 30’.- Pineda de Mar. Restaurant Can Formiga.
Dinar.- El dinar el farem, un cop acabada l'excursió, al restaurant “Can Formiga” http://www.canformiga.com carrer Església, 104 de PINEDA DE MAR. Tel. 937 671 735. El preu del menú és de 12,50 euros (IVA inclòs).
Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Cal pensar, com ja és tradicional , que –si poden venir- en Llorenç i l’Antonio portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi, l'Elena les olives, en Josep Mª i la Montse la llet i el cafè i en Carles les tasses de “disseny”, les culleretes i el sucre.
Roba, calçat adequat al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui). No oblideu, barrets i protecció solar i –si en J M anuncia pluja- paraigües o capelina.
Lloc i hora de trobada.-  Anirem des de Barcelona a Pineda de Mar en tren. L’ hora de trobada, per als companys/es que surtin de Barcelona, serà a les 7h 40’ sota del rellotge, davant la venda de bitllets, de lestació de Rodalies–Renfe de la Plaça de Catalunya (el tren de la línia R1 surt a les 7h 51’). Els companys i companya del Maresme –si és que poden venir- poden agafar aquest mateix tren que passa per l’estació de Cabrera-Vilassar de Mar a les 8h 29’. Te prevista l’arribada a Pineda de Mar a les 9h 04’.
Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins el matí del dimarts 2 d’abril, trucant o escrivint un correu a en Pep, el company que coordina aquesta sortida, més que rés per tal de  confirmar, al restaurant, el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar.




EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA 36ena XXR


Aquest dijous 4 sembla ser que continuarà l’anticicló estranyament situat al nord d’Europa, i a les Azores, seu quasi permanent del famós anticicló, seguirà regnant una borrasca. No gaire profunda, això si, però emprenyadora.
Així les coses, el vent tot i que moderat estarà de xaloc impulsant tota la humitat de la mediterrània sobre nostre. D’aquí que alguns serveis meteo pronostiquin pluja fluixeta del ordre de mig litre cada tres hores i altres que el cel romandrà ennuvolat tot el dia però sense arribar a ploure.
Personalment m’inclino a creure que no ens arribarem a mullar, més que res perquè és el que diu el meu servei preferit, però situats en aquest marasme hipobàric que està caracteritzant aquesta primavera, No Sé Jo Si...


Conclusió: Agafeu els paraigües, les capelines i roba de canvi per si de cas.
Reflexió: Ajornar la sortida tampoc ens garanteix el bon temps.


Això és tot amics, i com és habitual:
NO S’ADMETEN RECLAMACIONS
J.M.


ACTUALITZACIÓ A LES 18:30 UTC 3/4/2013

A la actualització d'avui, s'esperen pluges minses del ordre de un litre per metre quadrat entre les 11:00 i les 14:00.

O sigui: QUE AJO Y AGÜA.
J.M.

dilluns, 18 de març de 2013

MUSEUS I COL·LECCIONISME SOBRE TEMÀTICA SCOUT-GUIA (3)


 
 
LA SELVA DEL KANGURO (CÁDIZ)


La Patrulla del Kanguro.-
 
La Patrulla del Kanguro de Cádiz, amb una activitat continuada -dins l’escoltisme- de més de 85 anys !  és, per aquesta raó, la més antiga Patrulla Scout, en actiu, del Món.
 
Fer-ne, doncs, una síntesi històrica no és feina fàcil. En el resum que segueix hi hem destacat allò que, segons el nostre particular criteri, hem considerat més destacable afegint-hi algunes petites anècdotes o detalls de la seva relació amb el nostre Clan.  Per aquells que hi estigueu més interessats us recomanem la lectura del seu llibre La saga del Kanguro (2ª edició, commemorativa del 75è aniversari de la fundació de la Patrulla, editat per ASDE-Scouts de Andalucía. Córdoba 2002)

Per a nosaltres, aquesta mítica Patrulla, és tot un exemple  i referent de com  un col·lectiu de persones -fins i tot, inicialment, desconegudes-, si els uneixen uns idèntics sentiments  i valors, poden esdevenir ferms companys i veritables amics. Els mateixos Kanguros van dir, en nombroses ocasions, que uns ideals comuns, la cordialitat i  la franquesa però, també, el respecte i la tolerància mútua han estat uns elements clau per tal de fer possible aquesta llarga i solida convivencia.
 
La Patrulla del Kanguro es fundà el 10 d'abril de 1927. Uns nois que jugaven, en el que més tard seria la Plaza de España de Cádiz, s’ estranyaren en veure passar a un jove en bicicleta amb una estranya vestimenta. Era en José Aznárez García, "Akela", que cada diumenge es dirigia –vestit de boy-scout- a San Fernando, a uns 15 km. de Cádiz, fins a la Tropa de Exploradores que existia en aquesta localitat i de la qual n’era membre. La curiositat  impulsà a aquests nois a entaular conversa amb “Akela”, que -al explicar-los que feien excursions, activitats i acampades per la natura-  no trigà a il·lusionar-los. D’aquesta manera es constituïren a Cádiz les tres primeres patrulles d’ Exploradores –una d’elles la del Kanguro-, encara que, de moment, inscrites a la Tropa de San Fernando. Al poc se’n separaren per a crear, a la mateixa ciutat de Cádiz, la seva pròpia Tropa.
 
Patrulla del Kanguro 1927.

 
El març de 1929, Baden-Powell -el fundador de l’Escoltisme- visità Cádiz, Palma de Mallorca i Tenerife. La ciutat de Cádiz rebé, per aquesta raó, una gran concentració d’ escoltes de tota la península. A la Patrulla del Kanguro se la responsabilitzà per a organitzar la rebuda d’en B-P i els actes de la jornada, que resultaren ser tot un èxit. Les noves inscripcions als Exploradores locals es desbordaren, per això es necessitaren -amb urgència- nous caps. Els membres de la Patrulla del Kanguro (llavors d’entre 17 i 20 anys) hagueren de “transformar-se” en caps. La formació, aleshores sense en prou feines bibliografia ni recursos, era del tot “artesanal” i pràcticament autodidacta. No oblidàren, però, les activitats ni la vida de Patrulla convertint-la en una Patrulla de Caps. Van fer tant bona feina que el mateix agost de 1929, aconseguiren portar tres modèliques patrulles, en representació de la ciutat de Cádiz, al Jamboree Nacional Scout que, coincidint amb l’Exposició Internacional que es feia a Barcelona, hi aplegà uns 2000 escoltes de 14 països diferents.

 
El setembre de 1930, quatre membres de la Patrulla del Kanguro assistiren, com a caps d’una nombrosa selecció d’escoltes, al Jamboree INTERSCOUT que es celebrà a la ciutat belga de Lieja. Això dona a entendre l’alt nivell assolit per aquells nois.

 
Fins a l’esclat de la Guerra Civil les activitats de la Patrulla del Kanguro continuaren amb una doble vessant: com a nucli de companys-amics dins la Patrulla i com a instructors –com els anomenaven aleshores- de les diferents unitats i caps de l’escoltisme local.
Afortunadament, tot i la mobilització i la dispersió –fins i tot en bàndols oposats- que la Guerra Civil suposà, cap Kanguro morí a la guerra. 


El novembre de 1939, amb la discreció que els temps i les “autoritats” franquistes imposaven, la Patrulla del Kanguro reprengué les seves activitats: reunions, excursions i campaments “Kui” (uns campaments, fixos o volants, anuals que efectuaren de forma continuada des de 1940 al 1952). 

 
El juny de 1964 en un període de “tolerància”, pel règim franquista, amb la pràctica de l’escoltisme s’encomanà, des de la direcció dels Scouts de España, a la Patrulla del Kanguro la tasca de participar en la reestructuració i l’ enfortiment de l’escoltisme espanyol, especialment a Andalusia. El Guia de la Patrulla va ser nomenat Comissari de la Zona Andalusa i tres Kanguros més en van ser els seus Ajudants; un altre Kanguro passà a ser el Comissari del Districte de Cádiz i els altres tres Kanguros els seus Ajudants. És aquest un període de gran activitat, d’intensa vida de la Patrulla i de grans satisfaccions pels resultats.

 
L’agost de 1965 acudiren –com a Patrulla del Kanguro i no amb els seus càrrecs “oficials” de Comissaris- a la Peregrinació Nacional Scout a Santiago de Compostela. Allà coincidiren, per primera vegada, amb els nostre Grup –el “Santíssim Redemptor”- i una bona colla de scouts catalans.

 
L’any 1966, per acord de l’Assemblea General de l’ASDE, el seu Secretari General els  lliurà  el “Diploma al Mèrit, la Constància i la Lleialtat” i un distintiu per al Banderí. Serà el primer d’un seguit de distincions i reconeixements, entre ells el “Lobo de Plata” màxim guardó de l’escoltisme español (1982), la Placa dels Scouts de Andalucía (1997) o la Medalla de la Ciutat de Cádiz (2007).
 
 
L’abril de 1969, la Patrulla del Kanguro acudí a Barcelona on, en companyia de nombrosos scouts catalans, celebrà -a la localitat de Sant Quirze de Safaja- la Festa de Sant Jordi i el 42è aniversari de la seva fundació. Com a record d’aquesta estada editaren un llibret-cançoner i un fulletó commemoratiu que molts encara conservem.

 
El 1970 nomenaren “Espíritus Fraternos de la Patrulla del Kanguro” al, aleshores, Cap del nostre Agrupament –“Santíssim Redemptor”-, en José F. Mota i a la seva esposa Montserrat, amb els quals mantingueren -fins a la seva mort- uns estrets vincles d’amistat. Per a celebrar-ho amb la gent del nostre Clan, els Mota obriren unes botelles de “Fino Kanguro” que la Patrulla els hi havia enviat.
 

 
El 1971, nova visita a Barcelona de dos membres de la Patrulla del Kanguro, “Akela” el Guia i “Mukoki” el Sub-Guia, per a un aniversari dels “Espíritus Fraternos”. A la foto hi podem veure, a més dels "Espíritus Fraternos” i els Kanguros, una representació del nostre Clan “Ós Gris” i alguns antics Exploradores.
 

 
A rel de la visita de la Patrulla del Kanguro a Barcelona l’any 1969, on el nostre Clan hi va fer d’amfitrió i de la relació amb els “Espíritus Fraternos” -el matrimoni Mota- el Clan Ós Gris mantingué una cordial relació de fraternitat scout amb la Patrulla del Kanguro. Una mostra d’això és l’ intercanvi de correspondència i felicitacions nadalenques com la que reproduïm de l’any 1972.
El 14 d’abril de 1974 és una data important i emotiva per a la Patrulla del Kanguro, després de quasi 50 anys es retrobaren -a “La Selva del Kanguro” de Cádiz- tots els qui, des de la seva fundació, havien estat membres de la Patrulla: “Akela"( el Guia), “Ojo de Lince”, “Pantera Negra”, “Oyaha-Ke”, “Oluski”, “Shere-Khan”, “Tigre Pardo”, “Garza Gris”, “Pie Ligero” i "Mukoki” (el Sub-Guia). Alguns d’ells, per diverses raons, dispersos -arreu de l’estat- des de la guerra civil.
 
Els membres fundadors de  la Patrulla del Kanguro
 
L’any 1977 commemoraren el 50è aniversari de la fundació de la Patrulla del Kanguro (compareu, siusplau, la fotografía de sobre amb la que hem publicat, al inici d'aquesta entrada, de l'any 1927. Els membres de la Patrulla hi figuren -50 anys després- en el mateix lloc i posició). En ocasió d’aquest aniversari redactaren un llibre La saga del Kanguro. Medio siglo de una patrulla scout que publicarien uns anys després (Editorial Don Bosco. Barcelona 1980) i prengueren un important acord: per tal de que l’esperit, la labor i el patrimoni de la Patrulla continuïn quan ells, per raons d’edat, vagin desapareixent, decideixen nomenar, entre persones de reconeguda trajectòria scout, nous “Membres Agregats” –més joves- que es vagin incorporant a la Patrulla. Així i ja com a membres de ple dret,  s’han anat formant noves generacions de Kanguros que son els qui, actualment, en continuen mantenint l’esperit i la flama encesa. L’actual Guia és en “Nube Roja” i el Sub-Guia, “Lobo Gris”.
 

 
Per molts anys i llarga vida al Kanguro !!!.
 
 
La Selva del Kanguro.-

 
La Selva del Kanguro és el cau o racó de patrulla d’aquesta mítica Patrulla scout. En el moment de la seva creació l’any 1927, com molts infants, pensaven que tots els animals salvatges vivien a la selva. Per això adoptaren aquest nom per al seu cau. Més endavant descobriren que aquests marsupials, els cangurs, no hi viuen a la selva, sinó en els boscos i sabanes australianes, però el nom ja s’havia consolidat i decidiren no canviar-ho.

 
La primera Selva del Kanguro va ser una cambra dels mals endreços situada al terrat de casa d’en Mukoki i que el pare d’aquest els va deixar. Amb unes velles caixes de fusta varen fer-se els primers mobles: una taula, uns bancs, unes prestatgeries... era, però la “seva” Selva.

 
Amb els anys han tingut quatre trasllats i locals diferents fins que, des de l’octubre de 2010,  la Selva està –sembla que definitivament- instal·lada, amb un espai propi, a la seu de la Delegació dels Scouts de Andalucía de Cádiz.
 
Racó amb les dues banderes històriques de la Tropa dels Exploradores de Cádiz, els bordons
 amb els banderins de cada membre de la Patrulla i d'altres records i distincions.

 
Traduïm (amb algun afegitó de la nostra part), perquè ens sembla una descripció molt encertada, l’ informació que els mateixos membres de la Patrulla del Kanguro donen sobre la Selva a la seva pàgina web http://www.kanguro.scoutsdeandalucia.org:
 
“La Selva del Kanguro és quelcom més que un local de Patrulla. Cada racó, cada prestatge, cada petit detall tanca tota una vida al servei dels altres. Centenars de fotos, publicacions, documents, etc... recullen la història no només de la Patrulla, sinó, i a través d'ella, de gran part de l’ escoltisme a Espanya.
 
Lema de la Patrulla

 
Curiositats de valor scout incalculable, com dos llibres de patrulla amb la signatura autògrafa d’en Baden Powell en la seva visita a Cádiz l’any 1929. O els llibres de la Patrulla, amb les ressenyes de cada reunió des de la seva fundació, primorosament elaborades a mà, fins que la deterioració de la vista els va obligar a recollir-les en cintes magnetofòniques. Banderes, ensenyes, banderoles, els bordons-banderins dels seus membres... Tot un món impressionant, no només pel seu valor escoltista sinó històric, que fidels al seu esperit de servei, els actuals membres de la Patrulla expliquen als visitants que per ella s'apropen amb la precissió i simpatía que caracteritza als gaditans.
 
La Selva del Kanguro és un lloc de visita obligat, tant per als estudiosos interessats en treballs de documentació, informació, recerca, sobre l'escoltisme... com per a nens, nenes i joves, als quals es dóna la possibilitat de conèixer de primera mà gran part de la història de l’Escoltisme a Espanya, en un reduït espai i d'una forma divertida i amena.

És digne de veure l'actitud dels escoltes, castors i llobatons davant les explicacions que els Kanguros els donen de tot allò que hi ha a la Selva, com escolten bocabadats les explicacions  dels centenars d'anècdotes que impregnen la vida de la Patrulla i que els seus membres els exposen amb tot luxe de detalls.
 
La Selva del Kanguro pot visitar-se fàcilment. Està situada en ple Casc Històric, al carrer Regimento de Infanteria, 8 de Cádiz. Normalment les visites es realitzen els matins dels dissabtes (tot i que és aconsellable concertar previament la visita), amb temps suficient per a conèixer la Selva amb deteniment.

 
La millor manera de concertar una visita a la Selva, o ampliar-ne l' informació és dirigir-se a la Delegació Provincial de Scouts de Andalucía a Cádiz, al Telèfon 956-229724.
Adreça postal, Delegación en Cádiz de Scouts de Andalucía. c/ Regimiento de Infanteria, 8. 11003 CÁDIZ.”

 
Enhorabona per tot el que hi teniu, per conservar-ho i per la vostra feina.  Felicitats i per molts anys !!
 
Una abraçada.


Fotografies: Patrulla del Kanguro, Cartoon scout para todos, Cuaderno de aventuras (Eliecer.blog.com), Federación AISG Andalucía i Fons Documental del Clan Ós Gris.