CRIDA A LA 119ena SORTIDA XINO-XANO

 

Vista parcial dels cingles de Busa, des del Mirador de La Creu. Al fons, a la dreta, la Vall d'Ora 

CAMINADA PEL PLA DE BUSA: LA CREU DEL CAPOLAT I

 L’ANTIGA "PRESÓ NATURAL" DEL CAPOLATELL

Data.- Dijous 13 d’abril 2023.

Tipus d’itinerari.- Ens hem «inspirat» per proposar-vos aquest itinerari en una ruta de la revista «Descobrir» del setembre del 2009 i en una part de l'itinerari https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pel-pla-de-busa-des-del-rial-al-capolatell-i-sant-cristofol-18413003. Confiem que sigui del vostre interès.

Indicador al espai d'aparcament del Pla de Busa

El Pla de Busa és un altiplà aixecat sobre la vall de Lord, al Solsonès, estès entre els rius d'Aigua d’Ora, a llevant, i el Cardener, a ponent. En els seus punts més amples mesura uns 4 x 2 quilòmetres i està totalment envoltat per cingleres i estimballs de fins a 200 m de desnivell. Els pocs graus que permeten el pas dels penya-segats han mantingut Busa aïllat fins ben entrat el segle XX, quan s’hi va obrir un accés per a vehicles que porta a la Masia del Rial de Busa, una de les més antigues del Pla de Busa (del segle XIV) i la única actualment habitada.

El Rial l'unica casa habitada permanentment del Pla de Busa.
Al fons a l'esquerra Casa Vila.

La ruta a peu comença al Pi Gros, a tocar de la masia del Rial de Busa, i ens permetrà contemplar la natura, gaudir de les vistes i al mateix temps conèixer un dels tants episodis i llocs curiosos de la història del nostre país: El Capolatell, la «presó» de Busa. El Capolatell és una mena d’illa de roca, rodejada de penya-segats, situada a l’extrem nord-occidental del pla de Busa.

Durant la guerra del Francès va ser utilitzada com a presó, ja que només s’hi podia accedir a través d’una passera de fusta (avui al mateix lloc n’hi ha una de metàl·lica), que col·locaven per a fer-hi entrar els presoners –els deien que ja no en sortirien, vius, mai més- i que treien un cop els deixaven allà. Hi ha una llegenda que afirma que molts soldats, desesperats per l’aïllament, el fred i la gana i amb nul·les esperances de sortir de la presó, es llançaven al buit cridant "Morir a Busa i ressorgir a Paris".

"La presó"

Un segon fet històric es produí a Busa. Desprès d'aprovar-se la Constitució de Càdis, el 1812, el campament del Pla de Busa va ser el primer lloc de l'estat on es va proclamar aquesta Constitució davant de 8.000 soldats i força gent del país.

Un altre punt que visitarem en el decurs de l’itinerari és el Mirador de la Creu del Capolat (bé, la creu ja no hi és). El panorama és espectacular, amb vistes a la Vall de Lord, la Mola de Lord coronada pel Santuari i el pantà de la Llosa del Cavall. En la distancia podem veure ells cims del Port del Comte, la Serra del Verd, el Pedraforca, la Serra d'Ensija i els Rasos de Peguera. Una taula indicadora ens ajudarà, si el dia ens hi acompanya, a identificar tots aquests llocs.

Recorregut de la caminada.-

- 0,00 km (1.324 m). El Pi Gros (en realitat, un parell d’exemplars de pins notables situats a la dreta de la pista). Se surt en direcció al nord, cap a la masia del Rial, deixant a l’esquerra dues grans basses d’abeuratge. Al cap de 4 minuts (300 m), quan la pista gira a la dreta (E) per entrar al mas, es deixa i es pren al davant el camí herbat que surt en direcció nord a frec d’un mur de pedra, que es deixarà a mà esquerra. Es passa un vailet amb una tanca, es gira a l’esquerra (O), a ponent, després a la dreta (NO) i se surt a un camí que du a la masia de Casa Vila (0,58 km, 1.337 m), que se segueix a la dreta.

Font de l'Espedraguer, al Pla de Busa (entre el Rial i Casa Vila)

Casa Vila al Pla de Busa

- 0,80 km (1.355 m), 13 min. Trencall davant de la masia de Casa Vila -una de les quatre masies que hi ha al Pla de Busa, és del segle XVII i actualment està deshabitada i només es fa servir per al bestiar- Es pren el brancal de l’esquerra (NO) i es passa per davant del mas. El ramal de la dreta, du a Sant Cristòfol -l’antiga parròquia de Busa capella neoclàssica (a la porta hi ha la data de 1758) construïda damunt de una primitiva romànica-. El camí discorre planer, se segueix el traçat principal. A mesura que s’avança cap a ponent, el pla s’estreny estrangulat, a banda i banda, per les cingleres que l’envolten.

Mirador de la Creu del Capolat

- 2,04 km (1.352 m), 30 min. La Creu del Capolat (com ja hem dit abans aquí hi havia una creu, però ara no. Tot i això, encara, se'n manté el nom). Esplèndid mirador amb un plafó indicatiu de la panoràmica que s’hi albira i una bústia o registre amb una llibreta on es poden anotar impressions. Es baixa cap al coll del Capolat (O), a 1.340 m, estret, i després d’una curta pujada s’arriba al Capolat. Es continua carenejant, de baixada, en direcció SO fins que, en uns 30 min. més, s’arriba a la passarel·la metàl·lica que permet el pas al Capolatell (2,70 km, 1.300 m) o Presó de Busa, separat del Capolat per una profunda escletxa de 109 m de fondària. Es travessa el pont, salvant una timba d’uns 8 m d’amplada, es passa pel costat de l’avenc de la cova del Diable i s’arriba al cim del Capolatell (1.311 m).

Passarel·la de La Presó

- 2,90 km (1.316 m), 43 min. Cim del Capolatell. Ara la vista s’estén sobre la vall del Cardener i l’embassament de la Llosa del Cavall. Enfront, sota el Port del Comte, destaca la Mola de Lord i el seu santuari; a la dreta, Sant Llorenç de Morunys. Es torna enrere fins a la Creu del Capolat.

- 3,75 km (1.354 m), 59 min. Creu del Capolat.

- 5,80 km (1,324 m), 90 min. El Pi Gros

El recorregut de la caminada és d’uns 6 km. El temps estimat, al nostre ritme -sense gaires pauses ni aturades-, és d'unes 2 hores. Els desnivells acumulats son d’uns 100 m. La dificultat, mitjana-baixa.

Esmorzar.- L’esmorzar tenim previst fer-lo, sobre les 10h, un cop arribem a l’espai d’aparcament que hi ha a tocar del Rial de Busa.

Espai d'aparcament al Pla de Busa.

Ho diu, també, el cartell: Des del Pla de Busa
al Capolatell hi ha 2,3 km (d'anada + 2,3 de tornada)
No us enganyem... !!!

Dinar.- El dinar el farem, desprès de la caminada i un cop retornats al lloc on hem deixat els cotxes del Rial de Busa, baixant fins al Restaurant de la masia EL PUJOL de la Vall d’Ora (NAVÈS), telèfons 608 998 164 – 973 299 045, on tenen -els dimecres, dijous i divendres no festius, un menú a 19 euros (IVA inclòs). http://www.masiaelpujol.com/restaurant.html

Tenim previst fer el dinar a les 14 h. (Ja hem compromès el dinar només ens cal, un parell de dies abans, confirmar els qui serem).

El Pujol de la Vall d'Ora

Detall del menjador.

Equip necessari.- Roba i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons. Barrets i crema protectora per al sol i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Porteu aigua per l’esmorzar i el recorregut i, qui ho desitgi, gel hidró-alcohòlic i mascareta protectora.

Lloc i hora de trobada.- Farem el viatge fins al Rial de Busa en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, els qui hi anem en el propi cotxe i els qui compartirem vehicle. També ens aniria be saber aquells que acudiran al Rial de Busa, directament, des dels seus domicilis.

El lloc i hora de trobada, per als qui sortim de Barcelona, serà el tradicional de Travessera de Gràcia/Lepant, a les 7h 15’ del matí del dia de la sortida.

La ruta en cotxe que, des de Barcelona, proposem fins al Rial de Busa, és anar per la autopista C-55 (de peatge), passant per Manresa, Súria i Cardona, fins a Navès. Continuarem per la carretera C-26 (Solsona-Berga) i al punt quilomètric 114,2 agafarem una pista asfaltada -una mica estreta- que passa pel nucli de Besora (municipi de Navès) i pel coll d’Arques (amb un recorregut total de la pista de 14,8 km). Superat el grau de la Creu, s’arriba al pla de Busa. Un ampli espai d’estacionament amb plafons indicadors, que permet permet aparcar-hi el vehicle; 700 m més amunt. Havent deixat el trencall a Sant Cristòfol i la Bertolina, a la dreta, hi ha el Pi Gros. 

De Barcelona al Pla de Busa, fent aquesta ruta en condicions de transit normals (uns 125 km), hem estimat que hi ha una mica més de 2 hores.

Final de la pista asfaltada, ja al Pla de Busa

El cartell que a la foto anterior veiem d'esquena...

Inscripcions.- Ens aniria be saber, abans del vespre del dilluns 10 d’abril (dilluns de Pasqua) els que serem -per a dir, el dimarts 11, als del restaurant el nombre de comensals que serem, el dijous 13, a dinar-.

Ho podeu fer contestant "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, per qualsevol altre mitjà, a en Pep.

Gracies per la vostra col·laboració.

CRÒNICA DE LA "CLOTXA 2023"

 

CRÒNICA DE LA «CLOTXA 2023»

La trobada «clotxera» d’enguany.- Doncs si, gràcies a la insistència del «botenc» (encara que, també, ens han dit que tenen el mal nom de: «els del fanalet») Josep Maria, hem tornat a repetir una trobada per fer i menjar «la cotxa».

La darrera vegada que, col·lectivament, en vàrem fer una va ser a la primavera de l’any 2014. Us en posem una foto per a que veieu com, tot i el pas dels anys, estem «quasi» iguals:

La "Clotxa 2014"

Ara, com llavors, la trobada l’hem fet al «Mas Teixidor» acollits amb la generosa i característica hospitalitat de la Margarida i en Joan. Un marc i un ambient, veritablement, immillorable !

I també la companyia !!!. Malauradament enguany, comparant-ho amb els qui érem llavors, hi falta algun company i, en la trobada de fa pocs dies, tampoc hi han pogut acudir alguns que, per convalescència o per trobar-se en procés de recuperació, estaven en tractament... trist. Tots i totes han estat, però, en el nostre pensament i record. Segur que ho repetirem i llavors si que, físicament i recuperats, hi serem tota la colla... !!!.

La "Clotxa 2023" (a la foto del grup, hi falta l'Enric S. que és qui la va fer...)

Els dies previs al divendres 24 de març, han sigut moguts, per telèfon, whatsapp i correu electrònic: concretar i confirmar els assistents; la intendència necessària i el qui, porta el que...; la mida dels pans -de mig o d’un quart de quilo ?-; les mongetes cuites -del «ganxet» clar-; les botifarres de Sant Cebrià -que anirà a buscar, expressament, en Josep Maria-; el vi, de la terra -que proporcionarà en Joan però que, també, en Josep Maria en portarà de Bot-; les arengades, del majorista en pesca salada del Born; els tomàquets -de penjar, eh !!-; les cabeçes d’alls, per escalivar; l’oli, que sigui extra verge, he !!! i per postres, «casquetes» -pastissets amb cabell d'àngel- de Benifallet i el cava, d’un celler de la comarca que el fan molt bo...

Al llarg del matí, a partir de les 12 -per a no fotre fora del llit als del «Mas Teixidor»- anem arribant els «menjadors i menjadores de clotxa».

Petons i abraçades a dojo... i, tot i que, alguns, ja ens hem anat trobant en les darreres xino-xano, les mostres d’alegria al veure'ns dona a entendre que feia mesos o anys que no ho fèiem... o potser -i perdoneu la insolència- és que ja son símptomes de vellesa !!.

Hem vingut al «Mas Teixidor» a trobar-nos, a menjar però, també, a treballar...

Aperitiu, «masterclass», tiberi, cafè i «gotes».- En Joan i la Margarida -com a amfitrions que son i experimentats en acollir, sovint, els amics- tenen tot l’equipament necessari a punt: Taules, cavallets, «tableros», cadires, plats, gots i coberts -tot de material reciclable-...

Avui ha estat, també, un bon dia per a empapar-nos de vells records i imatges. En Joan Blanc ens tenia a punt uns vells àlbums familiars amb fotografies del seu pare -quan era Explorador i Rover- i de les nostres primeres activitats -fetes, quan en Joan i en Pep eren infants- que ens han omplert de joia i, també, de «vitamines».

Com que avui fa vent, les brases per a coure tot «el fato», les farem a la ben condicionada «barbacoa» de dins «Les quadres d’en Pep». On, també, hi farem l'àpat. En pocs minuts ja tenim la taula parada i alguns voluntaris, fent de «fogoners», seguint les instruccions d’en Josep Maria, començant a escalivar tomàquets i «cabeçes» d’alls, amb les brases que des de fa una estona han anat generant. No s’hi val a badar... !!!

Fa bon dia i el vent (que feia quan hem arribat) s’ha aturat. Parem una taula a fora, al sol s’hi està bé, per a fer-hi «el vermut», picar algunes patates fregides i ganyips, beure unes cerveses, coca-cola o aigua (que, diuen, no fa mal...) i, com no !!, continuar -amb l’escalforeta del sol primaveral- xerrant i rient.

Quan els «fogoners» i en Josep Maria, que fa de «mestre de cerimònies», ens diuen que ja gairebé tot està a punt; entrem cap dins. «A la taula i al llit, al rimer crit...» que deien abans. La llarga taula, tant ben parada, fa goig.

Quan ja tothom ha trobat i/o triat el seu lloc, en Josep Maria ens fa la «master class» o el seminari de com s’ha de preparar una bona clotxa:

Partim per la meitat els pans rodons de 1/2 Kg, formant dos grans «crostons» -un per cada comensal-, en trèiem la molla (que guardem), pelem i hi fiquem dins 3 tomàquets (poseu-ni tres o quatre, segons la mida, no gaires més... he !!!), desespineu i esqueixeu l’arengada (que prèviament en Jaume ha «premsat» aprofitant les frontisses d’una porta), ara -qui en vulgui- que s’hi posi alls escalivats i, finalment oli bo, un bon raig d’oli, no l’estalvieu... !!! (l’oli d’arbequina l’ha portat, també, en Josep Maria de la Cooperativa de Bot). I ja tenim la «clotxa» a punt per a menjar... Nyam, nyam... Hummm que bona !!!

Oli bo..., força oli bo... sense estalviar-lo !!!

Desprès, vindran les botifarres, prèviament cuites a la brasa i les mongetes, que l’Elena Soler, ha encarregat i comprat en una parada del Mercat del Ninot, també molt bones i ben cuites.

Els porrons de vi, repartits estratègicament al llarg de la taula, no paren i els tenim de reomplir diverses vegades.... la culpa, clar, és de les arengades...!!!

Llorenç, tu que tens bona memòria, coneixes els que
 surten en aquesta vella fotografia del 1958 ?

Culminem l'àpat amb els cafès acompanyats com mana la tradició, els uns, amb llet i, d’altres, amb esperitosos i digestius...

Sortejem l'ampolla de vi XINO-XANO i l'agraciat, en aquesta ocasió, ha sigut en Carles Pérez. 

«Els papers d’en Beltran» i unes pel·lícules de, segurament, fa quasi 100 anys.- A la sobretaula, l’Enric ens informa sobre la donació que, en Javier Beltran -el fill d’en Pedro Beltran-, amics i veïns de Moià, li va fer «als que quedeu del Grup segur que us interessarà...» dels papers, correspondència, documents, revistes, fitxes, primera bandera del Grup, informes, llibres d’actes, algunes fotografies,... i un munt de records personals i de la història del Grup «Santísimo Redentor» que, en Pedro Beltran, conservava a la segona residència que la família tenia a Moià. L’Enric ho ha portat, en diverses caixes, damunt una petita «carretilla»....

Fa uns dies, alguns dels més antics -i vells- del Grup (en Josep Lluís, en Llorenç, en Walter, en Joan Miquel -que no hi va poder acudir perquè, pocs dies abans, l'havien ingressat a un hospital- i aquest cronista) ja vàrem anar a casa de l'Enric per a donar una primera mirada a aquest interessant legat -acompanyada, clar, d'un bon dinar gentilesa de l'amfitrió-. 

Com que sabíem que, a finals de mes, teníem prevista aquesta trobada per a fer i menjar «la Cotxa» amb un bon nombre de membres del Clan, volíem aprofitar l’avinentesa per a donar a conèixer i mostrar, als companys i companyes que hi acudirien, el conjunt del material i documents rebuts.

En aquest sentit, l’Enric, aprofitant les possibilitats que avui ens ofereix la informàtica, ens ha projectat i comentat en una pantalla alguns dels documents. Així mateix, alhora, ha depositat damunt de la llarga taula -per a que els assistents els poguessin veure amb més detall, la vella bandera del Grup -tota una relíquia històrica- i els diferents papers i documents d’en Pedro Beltran, que el seu fill li ha cedit en dipòsit.

Durant una llarga estona, molts dels assistents -principalment els qui havíem estat antics scouts del Grup o les noies guies -moltes d’elles Akela o Bagheera dels diferents grups de Barcelona- mirem i comentem, amb curiositat i interès aquests vells papers que l’Enric, amb cura torna a recollir per a posterior estudi, si cal, amb més profunditat i decidir el lloc d’arxiu i custodia dels mateixos. Coincidim que, aquesta part de la història de l’escoltisme a Catalunya i a Barcelona, de fet un bon tros de la nostra propia història, no es pot perdre. 

Cal així, mateix, reconèixer i agrair -a en Pedro Beltran i a la seva família- el haver conservat, si cal per al seu posterior coneixement i estudi, tot aquest legat.

Culminem la sobretaula amb la projecció d’unes pel·lícules, dels anys 30 del segle passat, recuperades «miraculosament» dels «Encants Vells» de Barcelona, comentades per en Walter -reconegut col·leccionista i estudiós cinematogràfic-. La primera és del Jamborre d’Hongria del 1933, el darrer on hi va aparèixer BP -que tenia llavors 80 anys- i una delegació espanyola.

Continuà amb un parell de pel·lícules més on hi apareixien «Exploradores» aragonesos en diferents excursions pel Pirineu Aragonès i, finalment, unes demostracions dels Exploradores de España de Barcelona, en diferents competicions d’atletisme. En una d’elles ens sorprengué, gratament, veure -precisament en aquest Mas Teixidor on ell hi va viure molts anys- al Rover José Blanc «Campeón absoluto en todas las pruebas» d’atletisme. Molt emotiu.

A la imatge: el Rover José Blanc

"El ROVER BLANC Campeón absoluto en todas la priebas"

Culminem, així, una magnifica jornada plena de gastronomia "de la terra", de tradició i bones costums, emocions, companyonia i, també -i això tambe alimenta...- de records. Evidentment, de tant en tant, això va molt bé i reconforta. 

Tindrem d’anar repetint i «instituir» d'una manera periódica, doncs, la «Trobada de la Clotxa». En podeu estar segurs que així ho farem. Amén.

Gràcies a tots i totes per la vostra participació (o seguiment). Una forta abraçada.

Fotos: Del nostre Arxiu al Dropbox, Joan B. i Pep.

Recordeu que la propera SORTIDA XINO-XANO, la que farà el número 119, serà -si tot va com ha d'anar- el proper dijous 13 d’abril i molt probablement anirem a la Serra de Busa. Ho comunicarem pels canals habituals.