GIOVANNA MARINI REFERENT DE LA CANÇÓ SOCIAL ITALIANA
Giovanna Marini neix
a Roma el 19 de gener de 1937, ara ha fet 81 anys, de família de músics.
Giovanna començà
interpretant música clàssica fins que, a començament del anys 60, trobà un grup
d'intel·lectuals entre els quals hi havia Pier Paolo Pasolini, Italo Calvino,
Roberto Leydi, Gianni Bosio, Diego Carpitella i, amb ells, descobrí el cant
social i la història cantada.
Des de llavors, la
Giovanna Marini s'ha dedicat a explicar la història no oficial d'Itàlia i ha
recuperar, amb les cançons, la tradició oral "la placenta de la qual és el
camp", segons li agrada dir.
En aquesta
recuperació, l'artista ha viscut molts alts i baixos, com també els ha viscut
la pròpia música popular.
Recorda que la
dictadura feixista italiana va intentar arraconar la música del poble i quan
ella mateixa i d'altres destacats músics van iniciar la seva recuperació
"va ser tota una revolució", que tingué un dels seus punts àlgids en
el Festival dei Due Mondi di Spoleto,
el 1964, amb l'espectacle "Bella
Ciao".
L’any 1974, amb un
grup de músics, creà la Scuola Popolare
di Testaccio a Roma. El 1976 formà el “Quartetto
Vocale” pel qual composà des d’aleshores les “Cantate” i amb els quals va a molts concerts i tournées per Itàlia
i l’estranger.
En els vuitanta,
aquest tipus de música popular va tornar a decaure perquè "a la indústria
musical no li interessava", però Giovanna Marini va ressorgir amb força el
2002 de la mà de Francesco De Gregori (cantautor que començà interpretant,
traduint-les al italià, cançons de Bob Dylan i Leonard Cohen i que, avui, és un
dels clàssics exponents de la cançó d’autor italiana).
Amb Francesco De
Gregori enregistrà el disc ”Il Fischio
del Vapore” (2002) amb un gran nombre
de vendes. Al que seguiran, entre molt d’altres, “La torre di Babele” (2004), “Le
ceneri di Gramsci” (2005) i “La
ballata del carcere di Reading” (2006).
L’últim disc, amb la
coral “Inni e canti di Lotta” junt
amb la “Banda della Scuola Popolare di musica
del Testacció” és “Ed un pensiero
ribelle in cor ci sta!” gravat el 2016, en ocasió dels seus 80 anys.
"Ara la música
popular està millor perquè s'estudia a la universitat, però pitjor perquè els
estudiosos s'han distanciat de la gent. Jo segueixo recorrent Itàlia buscant
cançons perquè, per mi, la part humana és la més interessant", assegura.
A més de recuperar
cançons populars, Marini també ha compost els seus propis temes,
"generalment cantates de mitja hora o 45 minuts, que no s'ajusten a les
mesures comercials que utilitzen els cantautors", per la qual cosa ella no
es considera una cantautora.
No obstant això, hom
la sol incloure dins dels catàlegs, antologies i estudis sobre cantautors
italians, probablement perquè, com ells, escriu cançons quan té "coses
importants per a explicar" i confia que el seu treball ajudi a canviar el
món.
Lluny de jubilar-se,
Marini està plenament activa i, a més dels concerts que ofereix periòdicament,
segueix component sobre assumptes que li interessen.
Com la immigració,
"el tema més viu dels nostres dies", que ha abordat en una recent
composició sobre un poble calabrès on l'alcalde ha decidit lluitar contra la
despoblació facilitant l'arribada d'immigrants.
"La màfia
s'oposa perquè porten la gestió dels camps de concentració on tanquen als
immigrants i guanyen molts diners amb això", ha denunciat l'artista, que
considera a l'alcalde "un heroi".
"Aquestes coses
no s'expliquen en els periòdics, així que jo les canto", ha afegit,
convençuda que la música "no soluciona les coses, però les dóna a
conèixer, i quan la gent té informació, actua, perquè la gent no és
ximple".
En la seva opinió, la
immigració "és una oportunitat per a Itàlia", si se sap aprofitar
"el que suposa que tanta gent, alguna amb molta formació, vulgui viure a
Itàlia i convertir-se en els futurs italians", però per a això és
necessari "un canvi de mentalitat" perquè "s'ha estès la por i
la gent veu la immigració com un problema".
Giovanna Marini,
aquesta lluitadora política i social, ha vingut diverses vegades a cantar a
Barcelona: La primera ocasió va ser per a "La
Cantanta quotidiana", el 1982. Tornà el 1983, al Grec, amb l'òpera "El regal de l'emperador". De
nou, al Grec del 1989, com a responsable dels cants de "Les troianas". I, el 1991, a la Placa del Rei dins, així
mateix del marc del Festival Grec, per a oferir-nos la seva "Cantanta profana a quatre veus",
una recopilació de peces seves que parlen de la Itàlia contemporània al costat
d'altres temes tradicionals.
Aquest passat dissabte, el dia 3 de febrer, hem tingut la sort de poder gaudir, un cop més, del seu art i
la seva presència al Teatre Joventut de l’Hospitalet, en el marc del Barnasants
d’enguany. Actuà amb el Quartetto urbano i els cantants de la
coral Inni e Canti di Lotta. Fogli volanti: due secoli di canti sociali
in Italia era el nom del
concert, un títol que ens anunciava tot un interessant contingut.
En els “fogli volanti”
del concert, en cada interpretació, ens han anar explicant la historia popular,
no oficial (i per a molts poc coneguda), d’Itàlia. Cantar i escoltar aquestes
emotives cançons de lluita -de pagesos, d'obrers i de combatents, d'homes i de dones,...- significa fer volar, de nou, aquests missatges i uns anhels i fets
viscuts que, sovint, no es troben explicats dins dels llibres.
Gràcies, Giovanna
i amics italians; que per molts anys us puguem continuar escoltant i, plens
d'emoció, sentint !!!
