UN ANY DE SORTIDES XINO-XANO

PRIMER ANIVERSARI I QUE PER A MOLTS ANYS MÉS HO PUGUEM CONTINUAR

El novembre de l’any passat encetarem, a partir d’una proposta d’en Joan Simarro, les Sortides Xino-Xano. Es tractava de fer una caminadeta, més lúdica que esportiva, una vegada al mes; com quan érem més joves. La iniciativa, vista amb la perspectiva d’un any, penso que ha estat molt positiva i engrescadora. Fem-ne, si m’ho permeteu, una mena de balanç.

Hem fet, de novembre a novembre, onze sortides. Amb un total de 123,45 quilometres caminats i salvant un desnivell total de 2.917 m. L’excursió més llarga va ser de 14,2 km (de Canet a Sant Pol per la Creu de Canet) i la que tenia un desnivell més gran arribà als 550 m. (el Castanyer Gros de Cànoves). Hem menjat (a l’hora de dinar) en deu restaurants diferents, amb uns menús que, de mitja, han costat uns 13 euros per cap i en una ocasió el menjar ha estat de motxilla. El nombre d’assistents ha oscil·lat entre el mínim de 7 i el màxim de 10 persones (la mitja dona 8,45). En cinc d’aquestes excursions hem fet servir el transport públic (tren o autobús), mentre que en les sis restants el mitjà utilitzat han sigut cotxes particulars. No ens ha plogut mai, excepte una petita remullada –al final de l’excursió- en la que efectuarem per la Carretera de les Aigües. Un encert ha estat el fet de responsabilitzar de la proposta i coordinació de cada sortida, per torn, cada cop a un dels assistents; això ens ha permès compartir i conèixer diferents estils, indrets i sensibilitats.

Fins aquí les, fredes però il·lustratives, dades estadístiques. No ens podem queixar. No ens ha anat gens malament. El balanç “tècnic” penso que ha estat bo i satisfactori. Fins i tot, sense perdre el to lúdic, alguna d’aquestes excursions –per a tots- a suposat un repte esportiu. Una “posada en forma” que hem experimentat, tots i cadascun de nosaltres, a mesura que el calendari de sortides anava avançant. Ja ho diu una màxima excursionista: “Un dia de senderisme equival a una setmana de salut”. Certament, al llarg d’aquest any –si això es cert- hem acumulat quasi tres mesos (11 setmanes) de salut. I a fe de Deu que ho hem notat !!!. Tots estem un pel més àgils, més forts i més sans !!!. Així que continuarem prenent d’aquesta “medicina”... mentre el cos aguanti !!!. Tenim perspectives d’anar augmentant la “colla” amb nous companys i companyes que, per raons diverses, disposaran de temps lliure entre setmana.

I es que, concloent, ens les Sortides Xino-Xano, caminem, gaudim de la natura, xerrem, riem, mengem (amb coneixement), bevem (amb més coneixement, encara), fem cultura, esport i salut,... Però, per damunt de tot, ens ho passem d’allò més be en un ambient de franca amistat i companyonia.

Que per a molts anys més ho puguem continuar fent !!!!.

SORTIDA DE TARDOR 2010

MONTSIÀ: MAR I MUNTANYA

Bon temps, magnífics paisatges, exel·lent allotjament, cuina tradicional i de qualitat, transport segur i còmode, tot dins del pressupost (fins i tot un pel menys) i - no cal dir-ho, però "perdoneu, algú ho havia de dir..." - amb una inmillorable companyia!!!

Així m'atreveixo a resumir el que ha estat aquesta Sortida de Tardor.

Fem-ne, per a la Historia, una breu ressenya/comentari.

Direm. per començar, que un dels objectius de les nostres ja tradicionals sortides de cap de setmana de Primavera i de Tardor, és a més del d'anar "regant" la nostra amistat, el de fer un "tast" sobre algún lloc, comarca o territori per tal de coneixer - i en molts casos descobrir - els seus paisatges, la seva gent, el patrimoni natural i històric, la gastronomia, l'artesania i productes propis,... trobar-li el gust per a tornar-hi, si és que ens ha agradat, en un altra ocasió o, també, el d'anar coneixent (i coneixer és un primer pas per a estimar) tots els racons del nostre país. Certament sense tenir d'anar molt lluny, tenim a casa nostra entorns meravellosos.

En aquesta ocasió, la comarca escollida ha estat el Montsià i el cap de setmana l'hem aprofitat com segueix:

Divendres 22.- Sortim de Barcelona, a les 5 de la tarda, en els tres "tot terreny" i els 12 membres que formem part de la expedició, arribem a Sant carles de la Ràpita, aproximadament a l'hora prevista, a quarts de vuit del vespre. Ens registrem i allotgem a l'hotel "Llansola" i per a fer temps fins a l'hora de sopar, fem una primera passejada per Sant Carles fins l'Esglesia Nova, el Passeig Merítim i l'urbanització que hi ha camí del Far. Després de sopar, bo i ben presentat, alguns - els menys cansats - s'arriben fins a la Plaça Porxada i el Port Nàutic.


Dissabte 23.- Després d'esmorzar ens disposem, d'acord amb el programa, a recórrer el Delta de l'Ebre. Comencem la ruta pujant al Mirador de la Torreta - antiga torre de guaita - des d'on podem contemplar, per un costat, la vila de Sant Carles a vol d'ocell i la gran extensió del Delta i, per altra banda, els Ports, la serra del Montsià i les terres de l'interior.


Continuem, després, cap a Deltebre i, des d'aquesta població, fins a la Platja de la Marquesa. L'intenció és arribar fins a la Punta del Fangar, però un cop de mar - la setmana passada - s'ha emportat el camí que hi mena. Conformats amb la vissió de la gran quantitat d'arrossars (grocs i daurats, amb reguerols de fang, palla i aigua, un cop segats) ens dirigim vers la desembocadura de l'Ebre: El Port Nàutic de Riumar i l'illa de Buda, fent una caminada d'uns 4 Km fins el Muntell de les Verges (on comença - o segons ho miris, acaba - el camí de Sant Jaume que, resseguint el riu, arriba fins el nord peninsular). Travessem el nou pont que uneix Deltebre amb Sant Jaume d'Enveja i pel mig, sempre, d'arrossars i d'un bon guirigall de camins (algun d'ells ben ple de crancs) continuem fins a l'estany de l'Encanyissada on ens esperen, al restaurant l'Estany, per a dinar.



Aquí si que l'apat és netament autòcton: Degustació d'anguila fumada i en suc, de fua d'ànec, d'ous de tenca, d'ortigues de mar i musclos a la marinera; Arròs negre, arròs seixat (rossejat) i fideuada i, per a rematar-ho, ànec trossejat amb alls i bolets. Després de dinar es fa necessari una passejada per la Casa de Fusta, l'observatori d'aus i la gran barraca on hi ha instal·lat un dels Centres d'Informació del Parc.

Per la tarda la ruta ens porta, pel Poble Nou del Delta totvorejant l'estany de la Tancada, - amb algúns flamecs - fins a la platja dels Eucaliptus on, amb els cotxes i circulant gairebé arran de mar, arribem a la Barra del Trabucador, estret corredor de sorra amb el mar a un costat i la badia dels Alfacs a l'altra, que ens porta fins a la Punta de la Banya. En aquest lloc, capitanejats per en Joan Miquel i el seu "Terrano", tenim l'oportunitat de fer la B.O. del dia: Treure de la sorra, on s'havia embarrancat, el cotxe d'uns amoïnats nois. El final de la tarda ens agafa en aquest lloc i mentre uns passegen per la platja buscant petxines... els més "valents" s'arriben, tot costejant i en un recorregut total d'uns 5 Km, fins el mirador de la Reserva Natural. El panorama des d'aquest indret i en aquella hora del capvespre, amb la posta del sol sobre les salines de la Trinitat, és impressionant. Ja fosc, retornem cap a Sant Carles, a sopar (semblava que no tindríem gana, però tots hi fem un bon paper) després, alguns a fer la passejada nocturna i a dormir.

Diumenge 24.- Avui, l'excursió és cap a l'interior vers la Reserva Natural de les Fagedes dels Ports. Sortim després d'esmorzar, de liquidar els comptes amb l'hotel i de comprar els típics "pastissets", una mica més tard del previst. Un cop a la Sénia, ens adrecem al Centre d'Informació del Parc Natural dels Ports a cercar informació actualitzada sobre la ruta prevista. En principi, sembla que no hem de tenir problemes. Al arribar al pantà d'Ulldecona, coincidim amb una trobada de

col·leccionistes de cotxes d'època, travessem - per un pont - l'embassament i ens desviem, per una pista, cap el Barranc de la Fou. Com el seu nom indica és un congost encaixat i estret que acull la capçalera i el naixement del riu Sènia. La vegetació de ribera i mediterrània, al començament, va canviant a mesura que pugem per boscos de pi negre, primer, i de pi roig, després fins a dominar, a les zones més humides i altes, les fagedes (les més meridionals de la Peninsula Ibèrica i, possiblement d'Europa). Després de passar per l'Àrea de lleure de la Fou i la Font del Teix, amb impressionants i verticals parets i cingles de pedra, a banda i banda, (algunes amb formes d'agulla, o d'altres com "Lo Catinell" o el "Pont Foradat" amb formes ben originals) arribem, recorreguts 12,5 Km de pista, a un lloc - tancat - on hem de deixar els cotxes.

El panorama, des d'aquest punt, sobre el barranc i la vall és espectacular. Continuem, a peu (uns 4 Km. en total) fins el Faig Pare (un arbre monumental de 250 anys, situat en un bonic racó de la fageda que en aquesta època ens comença a mostrar tota la seva gamma de colors, des del verd pàl·lid fins al bru més intens). És un arbre de conte de fades.

L'indret, amb altres arbres de faig, teixos, grèvols, boixos i moixeres ens porten una visió dels boscos boreals i un naturalista, caigut del cel en aquest lloc, mai no pensaria que és a Tarragona. Fem les fotos de rigor i, ja de baixada ens arribem fins el Pi Gros (un altre arbre majestuós, la pinassa més grossa de Catalunya i, possiblement, de l'Estat; té 4,60 m. de volta de canó, un diàmetre d'1,78 de mitjana i 33 m. d'alçària. Se li calcula una edat de més de 700 anys - que correspondria al temps de Jaume I, de Ramon Llull o del començament de les obres de la catedral de Barcelona - . Es diu que l'arbre feia de fita entre finques i per aquest motiuha estat sempre respectat); noves fotos i, ràpidament, retorn fins el punt on hem deixat els cotxes. Reprenem el camí de retorn per la mateixa pista, ara podem contemplar el Barranc, les seves parets i la vegetació des d'un altre angle diferent al de pujada.

Fem tard per al dinar, per tant deixem per un altre ocasió la visita al Convent de Benifassà i ens adrecem, de dret a Alcanar on ens espera el dinar. Arreu hem trobat gent amable i acollidora, a dos quarts de quatre de la tarda ens entaulem. La Rosa, mestressa i cuinera de "Can Bunyoles" ens espera amb un somriure i el seu "Menú de Festius":

Primer, uns entrants i pop amb "faves", després un "timbal" de pasta fullada farcida de fua d'àneci, per acabar, un llenguado amb llagostins. Els plats i, pot ser l'hora fan que a tots el dinar ens sembli un regal del cel.

És mitja tarda, però se'ns fa necessari estirar una mica les cames i per això, ens dirigim al port de les Cases d'Alcanar on, en mig de bromes i rialles i després de fer la darrera - fins el moment - foto de grup, ens acomiadem fins la propera trobada abans de reprendre el camí de retorn a Barcelona.

Tal com dèiem al començament: Una Sortida de Tardor 2010 brodada!!!




Text: Pep Arisa

Fotos: Joan Simarro, Pep Arisa, Lydia Ferré, J.M. Cortés

CRIDA A LA 11ena. XINO-XANO.

ANEM A LA ROCA FORADADA DE CORBERA, UN DELS MILLORS MIRADORS DEL BAIX LLOBREGAT

Data.- Dijous 4 de novembre

Tipus d’itinerari.- La proposta per aquesta sortida, surt del poble de Corbera de Llobregat, i ens porta fins a la serra de Les Canals. Al llarg de la ruta hi trobem, al mateix Corbera, l’església de Santa Maria (amb les talles de Santa Magdalena, de la Mare de Déu de la Llet i el Retaule del Roser), algunes masies típiques (Les Feixes, Can Planes i la Torre d’en Guillermo) i interessants accidents geogràfics (Cinglera del Calaix i la Roca Foradada). En arribar a la Roca, des d’una terrassa natural-mirador, es gaudeix d’una espectacular vista panoràmica sobre el Baix Llobregat. Tot i ser un recorregut per una zona propera a Barcelona i força urbanitzada, el pas per espais rurals i naturals i les vistes sobre el Baix Llobregat fan recomenable aquesta sortida.

Recorregut i dificultat.- El recorregut és d’uns 12,5 km. per pistes i corriols. El desnivell és de 360 m. Hom calcula 1h 30’ per a pujar des de Corbera fins la Roca Foradada i menys d’una altra 1 h 30’ de baixada. Al nostre ritme, xino-xano, l’excursió no presenta cap dificultat.

Equip necessari.- L’esmorzar (entrepà i/o fruita segons es vulgui). En Pep portarà la bota de vi i, segurament, en Pepe Lluís el cafè i les "gotes". Roba i calçat adequats al lloc i temps. Bastons. L’aigua que es cregui que hom necessitarà per a la caminada, l’esmorzar i el dinar. Barret i protecció solar.

Dinar.- En aquesta excursió dinarem de motxilla, com en el vells temps. Carmanyola o entrepans el que cadascú porti. Diuen que no plourà, per tant no hi ha perill de mullar-nos. En Pep ja portarà la bota ben plena...

Lloc i hora de trobada.- El desplaçament el farem en cotxes. En principi, els lloc de trobada son per al grup 1: Lepant-Travessera (a les 8h 15’) i per al grup 2: Aparcament del Nou Hospital de Sant Pau (a les 8h 15’). A les 8h 45’, els cotxes ens trobarem a la Diagonal, davant l’Escola d’Econòmiques (on quedarem per a la passada Sortida de Tardor).

Inscripcions.- Tots aquells/es que ens hi vulgueu acompanyar, podeu posar-vos en contacte, abans del dia 3 de novembre, amb qualsevol dels qui normalment anem a les sortides xino-xano o be directament amb en Llorenç que és el coordinador d’aquesta sortida. Més que res per tal d’organitzar el transport en el cotxes.