dissabte, 24 de març del 2018

MOSTREM LA NOSTRA INDIGNACIÓ: 23 de març del 2018






UNITS CONTRA LA REPRESSIÓ: 
JA N'HI HA PROU !!

Després de la sentència del jutge Llerena d’ahir, a molts de nosaltres, ens envaí una barreja de tristor i ràbia que va anar evolucionant en indignació i en una necessitat imperiosa -per dignitat- de demostrar-ho.

Per això, els qui van poder i voler de la colla, sortirem al carrer, a la plaça de Catalunya, al voltant de la Delegació del Gobierno de España a Barcelona o davant els Ajuntaments dels respectius pobles. 

No acceptem ni acceptarem les imposicions d’un estat que empresona i empeny a l’exili els nostres representants, democràticament elegits. És l’hora d’ estar units i ferms contra la repressió i dir ben fort i clar: "JA N'HI HA PROU !".









Reproduïm l’anàlisi que sobre aquesta situació fa Vicent Partal a l’editorial d’avui de Wilaweb.

PRIMAVERA CATALANA: ARA ENS TOCA A NOSALTRES ENCAPÇALAR EL COMBAT PER LA DEMOCRÀCIA

«Ara anar a eleccions perquè els partits republicans no es poden posar d’acord gràcies a les jugades d’un jutge prevaricador seria indigne»

Els fets d’aquestes darreres quaranta-vuit hores han mogut el tauler molt més que no som capaços d’entendre. I pense que amb això s’obren noves oportunitats.

—Els partits republicans han pres consciència dels seus errors i poden corregir-los; de fet, tenen dos mesos per a fer-ho.

—La reacció del carrer és d’una indignació molt difícil de contenir i segurament acabarà esclatant. La barbaritat supera allò que qualsevol estómac podria digerir.

—Llarena situa la línia de defensa de l’estat espanyol en l’extrem més extrem i més impossible de compartir, amb una interlocutòria de processament simplement delirant.

—L’exili de Marta Rovira, mantenint-se com a secretària general d’ERC, i la presó de Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa són extremadament rellevants.

—Els comuns sembla que estiguen al límit d’allò que poden tolerar i avui han tingut gestos d’acostament i empatia que cal valorar i agrair. I he de constatar, perquè és així, que fins i tot dins el PSC, i especialment en el seu entorn, s’han fet visibles per primera vegada gestos d’incomoditat. El to que empren ja no és el de fa un mes.

—Com a contrast, la seua contenció xoca amb la prepotència insultant i irritant de l’extrema dreta política i mediàtica, que amb els seus improperis obre un autèntic fossar social, sense adonar-se que són ells els qui amplien el perímetre de l’independentisme.

Crec que aquestes darreres quaranta-vuit hores s’ha fet evident allò que l’independentisme explica des de fa anys: que això va de democràcia. Ni més ni menys. Molta gent que no és independentista ho ha començat a palpar emocionalment avui, perquè Llarena i Rajoy, i l’estat espanyol com a tal, han anat massa lluny. Massa mentides. Massa arbitrarietats. Massa irregularitats. Massa violència. Massa extremisme. I això no és anecdòtic. Les majories es construeixen així.

Posant-se en un extrem tan bèstia, l’estat ha perdut tot sol qualsevol possibilitat de guanyar que no siga aniquilant l’independentisme de manera completa. I això és una tasca impossible. Al contrari, posant-se tant a l’extrem, l’estat espanyol ha regalat a l’independentisme la possibilitat de convertir qualsevol avanç en una victòria. Si Espanya col·lapsa i la República emergeix, l’independentisme guanya. Però si Espanya no pot aguantar la pressió i acaba cedint a una negociació, qualsevol negociació, l’independentisme també guanya. Perquè tomba aquesta intransigència i aquest extremisme en el qual el jutge Llarena ha instal·lat Espanya, fins i tot contra l’opinió d’alguns defensors del 155. Vaig avisar fa mesos que el pendent ferroviari marcaria la fase final del procés d’independència.

Això, i els dos mesos que hi ha encara per a negociar, haurien de moure des d’ara mateix l’independentisme a entendre que està més legitimat que mai per a encapçalar la lluita per la democràcia. Més i tot: que està obligat a encapçalar la lluita per la democràcia. I en aquest sentit, pense que la reacció del carrer ha de ser contundent, però la dels tres partits independentistes també. S’haurien de tancar tan discretament com fóra possible i pactar un programa de govern rupturista i republicà, a més del nom d’un president –tenint en compte que Puigdemont perdrà l’escó pel processament judicial. L’independentisme ha d’encapçalar el combat per la independència i per la llibertat perquè és qui té la legitimitat per a fer-ho, i ha de demostrar que no hi haurà democràcia ni autogovern sense República.

Després de tot el que ha passat avui, em sembla que anar a eleccions ara perquè els partits republicans no es poden posar d’acord gràcies a les jugades d’un jutge prevaricador seria indigne. Ja es va veure dijous que pel camí pel qual s’havia anat fins ara no s’arribava enlloc. Els partits van constatar la seua feblesa i espere que entenguessen quins van ser els errors comesos. Però avui la repressió desbocada i descarnada obre una nova oportunitat, que exigeix canvis immediats en les formes i en les actituds i que emplaça tothom, sense fissures. Demà es pot formar un govern dels tres partits independentistes investint Jordi Turull, tal com ell ha demanat, o se’n pot fer un altre d’ací uns dies. Si tots tres partits entenen la gravetat de la situació i són capaços de posar davant de tot la resistència a l’opressió, el combat contra la tirania i el respecte al vot.

I aleshores que, des d’aquest govern, s’interpel·le obertament tots aquells demòcrates que no volen la violència que l’estat espanyol té com a únic valor compartit. Per fer-los entendre que hem arribat a un punt de no retorn, on ells tenen també una responsabilitat personal que no poden defugir. Per explicar-los que això que avui veuen ells amb horror és el que nosaltres, cadascú al seu ritme i segons les seues circumstàncies, havíem descobert anys enrere, la raó per la qual ens vàrem fer independentistes.

Vicent Partal (Wilaweb 24-03-2018)

Fotos.- José F., Joan S. i Pep

Vídeo.- https://www.youtube.com/watch?v=L_qxTwAJpso




dilluns, 19 de març del 2018

CRIDA A LA 85ena SORTIDA XINO-XANO












CAMINADA DE SALLENT A MANRESA PEL 
CAMÍ DE LA SÈQUIA


Data.-  Dijous 5 d’abril del 2018


Tipus d’itinerari.-

Ni muntanya ni pla, terra de tots,
amb petites alçàries i planells,
fent paratges recòndits, com d’ocells
que dalt la branca oculta han fet el niu.

Així descriu el poeta i editor Miquel Arimany, a Paisatges de Catalunya, la comarca del Bages. El recorregut que avui us proposem te una mica de tot això i, a més, molta història, tradicions, patrimoni i paisatge.

La nova capella de Santa Magdalena, prop d'aquest lloc hi hagué
una important reunió per a resoldre un conflicte sobre la 

construcció de la Sèquia. Al fons la Muntanya de Sal del Cogulló
És una caminada seguint, en bona part, el curs de l’anomenat Camí de la Sèquia. Comencem, per a que aneu “fent boca”, explicant una   mica d’ història:

Per a pal·liar la sequera que, al llarg del segle XIV, de forma endèmica afectava Manresa, entre els anys 1339 i el 1383, els consellers de la ciutat (amb el permís del rei Pere III el Cerimoniós) decidiren construir un canal o sèquia que prenent l’aigua del Llobregat, al peu del castell de Balsareny, la conduís, en suau pendent, fins a Manresa. L’obra, amb un recorregut de 26,32 km i un desnivell de només 10,63 metres, no va ser fàcil. A més de les dificultats econòmiques, del terreny i tècniques (ho anirem veient al llarg del recorregut) els manresans tingueren d’afrontar -i resoldre-, també, problemes de tipus polític. El poderós bisbe de Vic, Galcerà Sacosta, inicialment d’acord amb el projecte, va prohibir el pas de l’obra per les seves propietats iniciant un conflicte que va dur-lo a excomunicar els consellers i, fins i tot, a obligar a tancar les portes de les esglésies. La necessitat empenyia els manresans que seguiren, malgrat tot, endavant amb el projecte. En ple enfrontament amb el bisbe, el migdia del 21 de febrer de 1345, una potent llum provinent de Montserrat envaí l’església del Carme de Manresa i l’ompli d’un màgic raig celestial. Mentre això succeïa, les campanes de tota la ciutat arrencaren a repicar totes soles, deixant astorada la població (encara ara, cada any, el manresans celebren el fet com la “Festa de la Misteriosa Llum”). Aquest signe s’interpretà com la voluntat divina per posar fi al plet. Un més i mig després d’aquest sorprenent fet, el bisbe Galcerà Sacosta morí i el seu successor, Miquel de Risomà, es va avenir a negociar amb els manresans per tal d’intentar posar fi al conflicte. Poc temps després, representants del bisbe i dels consellers, es reuniren a l’ antiga església de Santa Magdalena, al terme de Sallent (prop de la qual, també, hi passarem), per tractar de resoldre les diferencies. Ho van fer dins d’un temple, potser, perquè les actituds, veus i formes fossin contingudes... No ho hem sabut trobar a les cròniques, però després de l’acord, ben segur, en la gran sala-menjador d’alguna de les importants masies properes, degueren fer -entorn d’una ben proveïda taula- un molt bon tiberi per a celebrar-ho. Pagant els vilatans, clar,.... Si les velles pedres parlessin !!.

Visitarem o passarem a prop, doncs, d’alguns llocs on es produïren aquests fets històrics o llegendaris i de més antics (com el poblat iber del Cogulló) però també, tornant a l’avui, veurem durant bona part del camí, entre les muntanyes blanques de sal, racons feréstecs, alzinars i rouredes, antics masos, velles capelles, arbres centenaris, ponts i aqüeductes, treballats camps de conreu, barraques de vinya, vistes de Montserrat, evidentment, la Sèquia i nombrosos detalls d’aquesta important obra hidràulica que aporta, des de fa segles, aigua i vida a la ciutat de Manresa i els seus entorns.

Un detall del recorregut

Recorregut i dificultat.-

Aproximació.- Farem el viatge d’anada en l’autobús de l’empresa ALSA que fa el trajecte Barcelona-Sallent. Surt de l’estació d’autobusos de l’Estació del Nord a les 9h 30’ i arriba a Sallent (parada a la carretera de Manresa-Berga) a les 10h 37’.

Itinerari a peu.-

0, 00 km. Sallent, parada del bus ALSA.- Des de la parada del bus agafem el carrer del Pont i, desprès, el carrer de Balmes. Abans d’arribar a un Servei de rentat de cotxes, girem  per un carrer-camí (a la dreta) que ens permet passar per sota de la C-16, la E-9 i la via del tren de Manresa a Sallent -dedicat exclusivament al transport de potasses-. Un cop a l’altre costat, ens incorporem al Camí de la Sèquia, a l’alçada del Aqüeducte del Vilar (que passa per sobre del Torrent de Soldevila).

0, 30 km.  Aqüeducte del Vilar.- De sis arcades, construït l’any 1344. Actualment en desús, te un dels arcs enrunat. Caminem a ran de via i de les instal·lacions d’ Iberpotash, seguint les indicacions dels cartells, creuem la via i ja ens trobem amb la Sèquia al descobert. Entre la carretera i la Sèquia hi ha la Botjosa on, al lloc on hi havia una antiga masia, s’hi construí -el 1931- una colònia per als treballadors de les mines de sals potàssiques. Davant mateix del poblat miner, a la nostra dreta, hi veiem l’anomenada Muntanya de Sal o Runam Vell, el més gran dels abocadors de residus de Catalunya. Des de molts i molts quilòmetres de distància, l'acumulació gegantina de residus salins destaca en el paisatge del centre de Catalunya. Aquesta característica muntanya vista de tan a prop i il·luminada pel sol, impressiona per les seves dimensions, les tonalitats del blanc i rosat, les ondulacions i reguerons que té i, alhora, pels problemes que comporta.

2, 00 km. Desviament al poblat iber de Cogulló.- Un rètol ens indica el camí que porta, en 2,2 km, a les restes arqueològiques -dalt del turó- del poblat ibèric. Sembla que va ser habitat entre els segles V aC fins el III de la nostra era, ja en plena romanització. S’hi fan visites concertades nosaltres, però, nosaltres continuem pel camí de la Sèquia.

Tombs Xic i Llarg.- L'aprofitament dels accidents del relleu per aconseguir l'imperceptible desnivell que requereix la Sèquia, va obligar als mestres anivelladors a seguir un traçat molt irregular per tot el Pla de Bages. La Sèquia forma en aquest tram, primer, l’anomenat Tomb Llarg on hi ha Cal Peixater i, desprès, el Tomb Xic  fent unes grans voltes per tal de salvar els alts i baixos del terreny i mantenir una mateixa alçada o cota.

En aquesta zona trobem, també, una de les construccions típiques de la Sèquia: una caseta del bagant, molt ben conservada (el bagant és un mecanisme que serveix per regular la sortida d'aigua d'un canal, mitjançant una comporta; permet d'aquesta manera buidar-lo completament).

Mas de les Coves i sortida de la Sèquia de la "mina" .
3, 10 km. Aqüeducte, mina, Mas de les Coves i casa del bagant.- Per un petit pont passem per damunt del Torrent del Mas de les Coves. Una mica més avall arribem a sota del mas. En aquest punt la Sèquia entra en una mina o un túnel de 321 metres de llarg. És un indret obac, amb molta vegetació, que no impedeix veure la volta de pedra que aguanta la mina. El camí s'enfila fent una ziga-zaga, per salvar el desnivell que hi ha, per pujar fins al mas. El Mas de les Coves, a 307 m d’alçada, és una masia gòtico-medieval documentada des de l'any 1400; emmurallada i amb una torre de defensa, conserva l’estructura típica d’una casa pairal pràcticament autosuficient (amb celler, forn de pa, teuleria, pou propi, diversificant la cria de bestiar i els conreus... i amb l’aigua de la Sèquia que hi passa per sota). Com que necessàriament s'hi ha de passar per davant, val la pena fixar-se en tot el seu conjunt i detalls. Passada la casa, baixem de nou per reprendre el camí, que ara transcorre entre conreus. Podem veure d’altres masies (Can Terradelles i, més llunyà, el Mas Martorell del segle XIV) força grans i interessants. 

4, 40 km. Santa Magdalena de Bell-lloc.- Passem prop de la nova capella de Santa Magdalena (l’antiga, romànica del segle XII, està -en runes- dalt d’un turó proper al mas Martorell) va ser edificada -pel hereus dels masos Martorell i de les Coves, els més importants de la seva feligresia- al pla, amb una bona pedra i en dues repeses (canvi de material a una altura determinada) que dona una tonalitat diferent a la part superior. Tot i l’època en què es va fer, l’any 1576, té la planta i disposició d’un temple romànic, amb la nau dividida en tres trams per arcs torals i un absis, si bé l’aparell, disposició i arrebossat indiquen que és una obra tardana i d’imitació. Si el dia ens hi acompanya, des d’aquí veurem unes boniques vistes, per sobre de la capella, de Montserrat.

El Roure Gros.- Tal com indica el seu nom, es tracta d'un roure de grans dimensions que es troba ajagut, formant un pont sobre la Sèquia. Aquest arbre, de més de 300 anys, està catalogat d'interès local per l'Ajuntament de Sallent.


El Roure Gros

5, 10 km. Bosc de La Sala.- El recorregut fa un gir cap a ponent entrant al Bosc de La Sala. Es tracta d'un bosc envoltat de camps que s'estén des de la masia d’aquest nom, fins la serra dels Emprius. És un dels espais forestals més extensos que hi ha al Pla de Bages. Ocupa unes 100 Ha. d'extensió i és travessat pel Torrent de La Sala -que nosaltres passarem per un viaducte-. Abunden els roures, els pins i les alzines. Té gran transcendència per a la fauna ja que serveix de corredor natural i d’ amagatall de nombrosos animals.

La Sèquia al seu pas pel Bosc de La Sala

5, 60 km. Amfiteatre de La Sala.-
Situat dins del Bosc de La Sala és un dels paratges més frondosos per on passa la Sèquia, format per una illa de vegetació espontània. S'ha aprofitat un antic estany per adequar una aula en plena natura. És obra de l’arquitecte portuguès Álvaro Siza, creador de projectes de recuperació del patrimoni arquitectònic i paisatgístic.

6, 60 km. Veïnat de Sant Ponç.- Quan arribem al serral de Sant Ponç el canal deixa enrere el tram frondós per endinsar-se una altra vegada enmig dels camps. Som als anomenats Plans de Santa Anna, unes planúries actualment conreades de cereal i vinya que, amb algunes masies, han quedat semi-aïllades enmig d’una zona que pateix una alta pressió urbanística i industrial. A la nostra dreta veiem l’església de Sant Ponç, al costat del mas El Coll i de La Coma encara dins el terme de Sallent, és de tradició romànica (segle XII), modificada i ampliada al segle XVII. Aquest lloc està també relacionat amb la història de la Sèquia i la tradició de la Llum de Manresa: segons els goigs populars “el bisbe que visitava / a Sant Ponç, prop Santpedor” hauria rebut aquí la notícia del prodigiós esdeveniment d’aquella Llum misteriosa. Aquest paisatge agrari es manté fins que som al Polígon de Santa Anna, dins ja del terme de Santpedor. A l’esquerra, a tocar de la C-16, hi ha la gran pagesia de La Sala de Sant Ponç, documentada des de l’any 1283, actualment un restaurant.

8, 70 km.- Polígon de Santa Anna i Pont de les Bonegues.- El canal travessa pel mig el polígon industrial fins on hi ha el Pont o Aqüeducte de les Bonegues (situat a l'entrada del polígon). Tal i com hem vist, als “tombs” del començament del nostre recorregut, per a mantenir el suau pendent el rec entra en el terme de Sant Fruitós pel nord, per la zona de Claret, i en surt aviat per entrar en el terme de Santpedor, on descriu un revolt molt pronunciat per franquejar el Riu d'Or; torna a entrar a Sant Fruitós per l'oest, però immediatament entra un altre cop a Santpedor, on fa un altre revolt sobtat (són els anomenats "Revolts de Santpedor") i es torna a ficar a Sant Fruitós en direcció a Sant Iscle de Bages i el Parc de l'Agulla, ja en el terme de Manresa.

10, 40 km. Desviament a Santa Maria i Santa Anna de Claret.- Santa María és una capella del segle XII molt ben conservada, d'una sola nau amb absis i portal adovellat. Al segle XIV s’hi va afegir una torre-campanar, amb espitlleres. El Santuari de Santa Anna és una construcció barroca, construïda entre els anys 1762 i 1769, amb afegits del segle XX. Conserva una imatge romànica, del segle XIII, de Santa Anna copatrona de la vila de Santpedor.

Santa Anna (romànica) i darrera Santa Maria (barroca) de Claret 

10, 70 km. Casa del Sequiaire i Aqüeducte del Riu d’Or.- En cases com aquesta és on vivien els sequiers o sequiaires, que són les persones encarregades del manteniment de la Sèquia. La Sèquia necessita un manteniment constant. Diàriament els sequiaires la ressegueixen de cap a cap. La seva feina és vetllar perquè els ponts estiguin en bon estat i reparar els murs que s'ensorren. Dues vegades a l'any es neteja el fang del fons traient-hi, també, tot el que s’hi troba (restes de brancatge, d’animals morts, deixalles, etc.). Per realitzar aquesta operació cal buidar -amb els bagants- la Sèquia per trams. Només passar la casa hi ha l’aqüeducte que permet que la Sèquia salvi l'esvoranc del riu i el pont que, per damunt del canal, permet que hi passi la BV-4511.  Un cop creuat el riu, la Sèquia fa un gir pronunciat i es soterra per salvar el Polígon Industrial Pla de Santa Anna.

La Casa del Sequiaire

Font de la Riera.- Un cop travessat el Riu d’Or, una mica més endavant a la dreta, trobem l’àrea de descans de la Font de la Riera. És un lloc ombrejat i tranquil, amb la font i quatre taules per a fer-hi un mos. El nom li ve d’una petita riera que passa pel seu costat.

14, 50 km. Mas de Sant Iscle.- Mas d'origen medieval i un dels nuclis de població, amb masies disperses, més antics del pla de Bages. Està situat dins el terme municipal de Sant Fruitós de Bages. Es pot visitar l'església preromànica i romànica (del segle XII) de Sant Iscle. És un temple amb una nau coberta per una volta de canó lleugerament apuntada i un absis semicircular. El campanar, que ha estat força reformat, és de planta quadrada i s'aixeca al cantó sud-est, adossat a l'absis; malgrat totes les restauracions, encara conserva unes arcuacions llombardes a la part del mig, i a la base queden restes també de la capçalera quadrangular de l'antiga església preromànica. És un edifici protegit com a bé cultural d'interès local. El mas i l'església destaquen per estar situats sobre un turó al bell mig de terres majoritàriament planes. En aquest indret s’hi cultiva la vinya –com molts antres llocs per on hem passat, abans de que la fil·loxera ho esberles tot- des de temps remots. Actualment el mas acull un celler productor de vins i caves sota la denominació d'origen «Pla de Bages».

16, 00 km. Pas per sota de l’Eix Transversal (C-25).

Detall del Parc de l'Agulla amb Montserrat com a fons
16, 30 km. Manresa. Parc de l’Agulla. Restaurant El Berenador.- Al Parc, recollint el cabal de la Sèquia, hi ha un estany artificial amb la funció d’assegurar el proveïment d'aigües -durant sis o set dies- de la ciutat. La presa del llac es va començar a construir el 1966 i va entrar en servei l'any 1974, després de ser revestit totalment amb lloses de formigó. Aprofitant l'estany, el 1977, es va bastir al seu voltant el Parc de l'Agulla, que s'inaugurà per les festes de la Misteriosa Llum d’aquell any. Va ser remodelat el 1986. Permet emmagatzemar uns 200.000 m3 d'aigua en una superfície de 64.000 m2 i una fondària màxima de 4 metres. El seu entorn, amb una gran varietat d'arbres, així com ànecs i altres aus aquàtiques, s’ha convertit en el lloc d'esbarjo predilecte dels habitants de Manresa i el Bages. Nosaltres hi dinarem al restaurant El Berenador que hi ha en una de les seves ribes.

18, 00 km. Manresa. Parada del bus urbà nº 2 del carrer Pau Casals.- Desprès de dinar, vorejant el llac, recorrerem 1,7 km fins la parada del bus urbà nº 2 (línia verda “La Parada”, en passa un cada 15’), que hi ha al carrer Pau Casals, per tal de que ens porti fins el centre de la ciutat, a l’estació “Manresa-Alta” dels FGC, on hi tenim trens, cap a Barcelona, als minuts 20 i 40 de cada hora.

El recorregut total de la caminada és d’uns 18 km (16 km pel Camí de la Sèquia i 2 km des de la parada del bus ALSA de Sallent a aqüeducte del Vilar i des del Parc de l’Agulla a Manresa fins a la parada del bus urbà) amb uns desnivells acumulats de +71 / -47 m i un temps total, amb pauses i aturades, d’unes 4 hores. La dificultat, només per la seva llargada, la qualificaríem de moderada-baixa.


Dinar.- El dinar el farem, a les 14h 30’, al restaurant EL BERENADOR, del Parc de l’Agulla, Carretera de Santpedor s/n, tel 938 741 014 de MANRESA. https://www.facebook.com/elberenador/
Els dies feiners fan un menú, amb beguda i IVA inclòs, de 15 euros.

Emplaçament del Restaurant El Berenador

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i l’excursió. Cal dur roba i calçat adequats al temps i recorregut. Barrets i cremes protectores per al sol i –si assenyala pluja- paraigües o capelina. I, els que en necessitin o en tinguin, els bastons.


Lloc i hora de trobada.-  Davant les taquilles de l’estació d’autobusos de l’ESTACIÓ DEL NORD a les 9h (amb temps suficient per a treure el bitllet per al bus de l’empresa ALSA que va a Sallent -el preu és de 9,45 euros per persona). Agafarem el que surt a les 9h 30’ i arriba a Sallent a les 10h 37’.


Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, abans de darrera hora de la tarda del dimarts 3 d’abril, contestant al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Joan Puiggermanal o en Pep -els companys que coordinen aquesta sortida- per a poder confirmar, al llarg del matí de dimecres al restaurant, el nombre de comensals que serem el dijous a dinar.


Una abraçada.


EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL 




Aquesta vegada, Bon dia no serà només un desig de bona educació sinó que més aviat serà una probabilitat amb visos de realitat.

Els mapes que he tingut al abast mostren que el dijous al matí hi haurà un potent anticicló centrat a la península Ibèrica que anirà desplaçant-se cap a França i una falca d’aquest girarà cap les Illes.

Amb aquest panorama el més probable és que gaudirem d’un sol molt maco i que cap a migdia entre les altes pressions a França i la falca de les Illes Balears bombaran aire.

Un vent que haurà estat “Tramuntaneta” i “Mestraló” fins a les hores, una mica fredós, però que a partir de les dotze començarà a bufar de sud per l’efecte que us he mencionat. Aquest aire de sud aixecarà les temperatures i arrossegarà humitat, fet que amb moltíssima probabilitat farà que a l’hora de dinar hi hagin intervals de núvols alts que enteranyinaran una mica el sol.

La temperatura al matí serà de 7º al arribar a Manresa i augmentarà a 14º a migdia, arribant als 20º a la tarda.

La probabilitat d'aquest pronòstic és del 90%.

Conclusió: Barrets, gorres, pameles, ulleres de sol i protecció solar els tingueu "la pell molt fina" (no només pel sol sinó també per les animalades que cal sentir).


NO S’ADMETEN RECLAMACIONS
J.M