divendres, 16 de novembre de 2012

DEL NOSTRE FONS DOCUMENTAL (4): LA CREU DEL COMABONA


"Motxilles i Creu al Comabona", maig de 1970. Foto d'en Camil José Guiu
(Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)
 
 
LA CREU DEL COMABONA

El novembre de 1969, per tal de commemorar un doble aniversari: el 1er any de vida de l’ESAM (Equip Scout d’Alta Muntanya) i el 15è de l’Agrupament Santíssim Redemptor (1), decidirem col·locar una creu dalt d’un pic o cim emblemàtic.

Es tractava d’una creu de forja, d’uns 80 cm d’alt per uns 35 cm d’ample, amb una imatge de Jesús –d’estil romànic-  feta de resina plàstica. Per tal de guanyar una mica més d’ alçada la varem emplaçar, convenientment fixada amb pitons d'acer -com els que es feien servir a l’escalada-, sobre una fita o columna prismàtica de granit, d’uns 70 cm d’alçada, que ja hi havia dalt del cim. D’aquesta manera separàvem la creu, amb la capsa del llibre registre que hi havíem fixat, del terra i del previsible gruix de neu que a l’ hivern segur hi hauria. Sobre aquest recipient hermètic, que protegia el llibre registre, hi posarem una placa –també de resina plàstica- amb el nom i l’alçada del cim i una breu referència als dos aniversaris. Envoltàrem el petit pilar amb un munt de pedres i, d'aquesta manera, la creu quedà -ben ferma i visible- dalt d'un cim, fins aleshores, sense cap mena de senyal o referència. 

Treballs d'instal·lació de la Creu. 

 La Creu ja al seu lloc.

El lloc triat per a instal·lar la creu va ser el cim del Comabona, una muntanya –la més oriental de la Serra del Cadí- formada per dos pics gairebé bessons de 2.548 m d’alçada. El punt el va suggerir el qui aleshores era el responsable o "president" -com cordialment l'anomenavem- de l’ESAM, en Ferran Carrión (2), un dels membres més actius de l’equip, enamorat del Berguedà i, per tant, bon coneixedor d’aquest indret.
 
 La Serra del Cadí des de la Cerdanya. El primer pic de l'esquerra és el Comabona.
 
Des de dalt del Comabona, si el dia és clar, es pot distingir un magnífic panorama. Al nord, bona part del Pirineu des del Pic de Salòria, punt culminant de l’Alt Urgell, la Tossa Plana de Lles, el Puigpedrós i el Carlit fins al Roc de Madres, ja al Capcir. A llevant, tenim el Moixeró, el Puigllançada i la Tossa d’Alp. A ponent, podem veure-hi la resta de la Serra del Cadí destacant, en primer terme, el cim de la Costa Cabirolera o Roca Puntxent de 2.605 m d’alçada. Pel sud, s’estén la vall del Llobregat i, davant nostre, l’impressionant cara nord del mític Pedraforca i, al seu darrera, la Serra d’Ensija, la de Verd i, al fons, el Port de Comte. Als nostres peus, sota els impressionants cingles de la cara nord,  Prat d’Aguiló i, al fons, la plana de la Cerdanya.  Una vista impressionant !!!
 
Cara nord  dels dos pics bessons  que formen el cim del Comabona . Foto Xavier Romero

Vàrem efectuar l’ascensió seguint el següent itinerari: Barcelona-Guardiola en els Ferrocarrils Catalans. Un cop a Guardiola començava el recorregut, a peu, fins a Bagà (785 m) – Gisclareny (1.339 m) – Coll de la Bena  (1.460 m) – Coll de la Bauma (1.577 m) – Casa del Roset, cabana de pastors (actualment en queden molt poques restes) (1.610 m) on hi passàrem la nit –  Forta pendent de les Costes del Roset (amb un desnivell de pujada, en un recorregut d’uns 2,5 km,  de 800 m) – Coll de Terrers (2.425 m) – i cim del Comabona (2.548 m).  Un recorregut, només d'anada, d'uns 23 km amb un desnivell de més de 1.800 m. No recordo si retornàrem desfent el mateix camí, per a poder agafar el tren a Guardiola fins a Barcelona, o per Prat d'Aguiló -on hi deguèrem passar la segona nit- fins a Martinet i d'allà, amb bus, fins a Puigcerdà  per a retornar amb el tren de la RENFE cap a Barcelona. L’”expedició” la formàvem els següents integrants de l’ESAM: Andreu Iniesta, Elena Iniesta, Ferran Carrión, José Figueredo, Josep Blanc, Josep Fitó, Josep Surdé, Mª Rosa Escorsa, Marius Niubó i Pep Arisa.
 

Els 10 "expedicionaris", en dos grups, amb la Creu
 
El Pirineu i l'Alta Cerdanya des de la Creu del Comabona. Maig de 1970. Foto Camil José Guiu. Arxiu del CEC.
(Dins la capsa que hi ha al peu de la Creu s'hi pot veure el llibre registre)
  
Un any desprès, el novembre de 1970, retornarem al Comabona a veure com estava la “nostra” creu.  Tot seguia prou be, llevat de l’ imatge de Jesús que havia desaparegut (com  es pot comprovar a l'imatge precedent i a la de la mateixa data que encapçala aquesta entrada, el mes de maig de 1970 ja no hi era). Al llibre-registre hi figuraven poc més d’una vintena de visites. En dúiem un  de nou per si calia canviar-lo però, com que no estava gaire ple, hi deixarem el que ja hi havia.
 
Novembre 1970. Foto Ferran Carrión.

L’ octubre de 1972, en dos caps de setmana seguits, bona part dels membres de l’ESAM tornarem a visitar el cim. El llibre, sense estar ple del tot, contenia un bon nombre de visites. El contingut dels diferents missatges deien molt sobre les persones o colles que les havien escrit; hi havia frases ben boniques i fins i tot poètiques; algunes molt tècniques amb detalls sobre l’itinerari efectuat o el temps que havien trobat; d’altres molt concretes amb un simple “ja hem arribat” i la signatura i algunes –molt poques- grolleres i poca-soltes. Substituírem el vell llibre-registre per un de nou (3) .

Octubre de 1972.
 
Passaren els anys fins que, el juny de 1976, decidirem tornar a fer una nova visita a la Creu del Comabona. En aquesta ocasió havia desaparegut el llibre-registre i la tapa (amb cadena inclosa) que mantenia tancada i estanca la caixa que el protegia. La creu, però, continuava al seu lloc damunt la columneta de granit.
 
Juny de 1976. Foto Joan Blanc.
Camí del Comabona. Juny de 1976.
 
Camí del Comabona, cara nord del Pedraforca. Juny de 1976.
 
Ni amb el grup, ni individualment cap de nosaltres hi ha tornat a pujar més (almenys aixó no ens consta). Sabem per un article -sobre una excursió feta el maig de 1979- a la revista Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya (4) que “...i arribem al cim (del Comabona). Hi ha una petita creu i un piló de pedres. I una panoràmica immensa”. La creu, doncs, quasi deu anys després encara hi era. És la darrera referència -documental- que hem pogut trobar, fins ara, de la “nostra” Creu del Comabona.
 
Prat d'Aguiló i el refugi "César August Torres" de la FEEC, des del cim del Comabona. Foto Jordi Calzada.

No sabem quan, que, com, qui o perquè, va fer desaparèixer la Creu. Potser varen ser els elements naturals o, potser, la mala intenció d’algun altre “element”... El cert és que, a dalt del Comabona, ja no hi és. 

El testimoniatge d'amics muntanyencs i les fotos que hem vist del cim, ja no hi mostren cap creu; només hi apareix un senyal o vèrtex geodèsic, cilindric, molt malmès –per cert, un “detall” segurament necessari però ben poc original i gens fotogènic-.
 
El vèrtex geodèsic que hi ha, actualment, al cim del Comabona. Vista, des d'aquest lloc, vers la resta del Cadí.
 
En agradararia saber quelcom més sobre la "nostra" Creu i, especialment, fins quan hi va estar. Algú ens pot ajudar ? (5).

De tota manera pensem que, mentre hi va ser, la Creu del Comabona per a tots aquells que feiem el cim va ser -simbolismes a part-: un referent en la ruta, el senyal de l'objectiu assolit i la salutació de benvinguda. Almenys aquesta va ser la nostra principal intenció quan la hi vàrem posar.

 

NOTES.-

(1).- En aquella època –que no filàvem tant prim-  pensàvem que l’Agrupament s’havia fundat l’any 1954. Desprès, segons el testimoni del seu promotor-fundador en Pedro Beltran, hem sabut que el Santíssim Redemptor inicià la seva activitat escolta, amb una petita colla de nois, abans de l’estiu del 1953.

(2).- En Ferran Carrión, el "doctor Ferran" com l'anomenavem afectuosament, –bon company, amic i excel·lent persona- morí l’11 de setembre de 1986, als 35 anys, víctima d’un dissortat accident de muntanya. Enamorat de l'alpinisme i l'escalada, els cims i la natura -de fet, abandonà la ciutat per anar a viure a la muntanya- deixà, arreu, un inesborrable record i empremta del seu pas.  Reposa, a Sant Jaume de Frontanyà, emparat per aquesta terra bergadana que ell tant estimà. Mai l’oblidarem.

 (3).- Malarauradament, si és que encara existeix, hem perdut el rastre d’on o qui pot tenir aquest primer i, creiem, interessant llibre-registre. Un bon testimoni, sens dubte, de la presència humana -al llarg de tres anys- dalt del Comabona.

(4).- Josep Mª Sala i Albareda: Al Comabona amb esquís. Revista Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, número 710, agost del 1980, pàgines 150-151.

(5).- El Comabona és un cim molt estimat  i visitat pels excursionistes. Immortalitzar l’estada al cim amb una fotografia és, ben segur, un acte gairebé obligat.  Per això agrairíem tota aquella informació que ens pugueu fer arribar sobre les dates (i si pot ser una imatge, molt millor) –posteriors al juny de 1976- en que la Creu encara hi era o qualsevol altra dada que cregueu interessant sobre aquest tema. Podeu fer-ho per mitja d’un comentari, aquí, al Bloc o al correu clanosgris@gmail.com .Gràcies.

 
Grup dalt del Comabona. Maig de 1970. Foto Camil José Guiu. Arxiu CEC.