 |
| Llobatons de Els Exploradores de España - Federació de Boy Scouts de Catalunya en la Festa de Sant Jordi 1936 a Torre Baró. |
Els
Exploradores de España a Catalunya (3)
Durant
la II República, de l’any 1934 al 19 de juliol de 1936
Explicació
prèvia.- Hi ha una dita francesa que diu “celui qui s'excuse, accuse...”,
“el qui s’excusa, s’acusa...”, pensem
que no sempre és així.
Disculpar-se pot ser, també, un gest de bona educació o
-com és aquest cas- un advertiment o justificació prèvia. A rel del primer post
d’aquesta “sèrie” que vàrem publicar -fa temps- en aquest Blog [1],
hi va haver -especialment des d’alguns llocs de l’estat, “sense que la sang
arribés al riu...”- un cert escepticisme. La Història i especialment la seva
interpretació, sempre seràn polèmiques. Encara que nosaltres no haguem estat en
el passat, per confirmar les coses que hi han esdevingut, podem apropar-nos a
aquest a través de documents o de la tradició oral. Però també és cert que tota
la informació del passat que avui ens arriba, pot ser triada o interpretada de
diverses maneres i que, en aquesta tria i interpretació, hi intervé el present –manipulant-la
i ajustant-la als nostres sentiments, ideologia, interessos, filies i fòbies-.
El diccionari defineix “Objectivitat” com la capacitat o l’ideal de saber
tractar els esdeveniments, les dades, els fenòmens, etc, amb independència de les
reflexions, sentiments, tries, etc, propis de l’observador. És
això possible ?. Ho
hem intentat, recollint dades -sempre que això ens ha estat possible- de
diverses fonts i especialment (les que hem sabut trobar) dels propis
protagonistes o de l’època i -molt important- contrastant-les. Hi hem afegit així mateix, cercant aquesta objectivitat, alguns apunts sobre els fets històrics i socials que els van
precedir o envoltar i, potser, la nostra pròpia interpretació.
Estem en
general, tot i que amb algun temor, satisfets. Ens atrevim a dir que hem pogut
demostrar (en contra de l’opinió generalitzada de nombrosos estudiosos de
l’escoltisme català, que sovint “enterren” als Exploradores de España a Catalunya després de l’escissió -de febrer-abril
de 1933- que va fer néixer els Boy Scouts
de Catalunya), que aquests continuaren “vius” i ben vius. Fins i tot en
clara competència amb la recent nascuda organització.
Confiem entengueu la nostra intenció, en aquesta recopilació i rememoració de dades i fets del passat, de ser útils i la nostra voluntat de servei al oferir-vos-ho.
Confiem entengueu la nostra intenció, en aquesta recopilació i rememoració de dades i fets del passat, de ser útils i la nostra voluntat de servei al oferir-vos-ho.
Gràcies,
un cop més, per la vostra atenció i comprensió.
Dit
això, continuem.- Al passat capítol parlàrem de l’adaptació
dels Exploradores de Catalunya al
canvi de règim -de la Monarquia a la República- i d’alguns destacats fets que es
produïren els primers anys republicans, com l’escissió que originà els Boy i Girl Scouts de Catalunya. En
aquesta “entrega” procurarem explicar-vos la “vida” i l’ evolució d’aquestes
dues organitzacions escoltistes, en els anys que seguiren: l’anomenat “bienni
negre”, els “fets d’octubre” de 1934 i les seves conseqüències -la pèrdua i
posterior recuperació de l’estatut d’autonomia i l’autogovern de Catalunya- i les
repercussions que tot plegat, pensem, tingué en les dues principals
organitzacions escoltistes objectiu d’aquesta “història”. Acabarem el capítol
en el moment en que es produí l’alçament militar contra la República, que a
Barcelona es va materialitzar el 19 de juliol de 1936.
El període que seguirà, el
de la Guerra Civil, mirarem d’analitzar-lo properament en la que pensem serà la
darrera “entrega” d’aquest treball, que mirarem de publicar d’aquí a unes setmanes.
Tornem, però, al període del
qual parlem avui. Orfes d’algunes fonts (les revistes portaveus de les dues
principals organitzacions escoltes, que tant ens han ajudat fins ara –“Catalunya Escultista” dels Exploradores de España a Catalunya i “Redreçament” dels Boy Scouts de Catalunya-, publicaren molts pocs números) hem hagut de
recórrer, doncs, per a recavar
informació sobre aquestes organitzacions i aquells anys, als pocs treballs que
s’han dedicat a l’estudi -en aquest període- dels Exploradores a Catalunya (sobre els Boy Scouts de Catalunya n’hi ha forces
més); a la consulta de la revista El
Explorador òrgan oficial, editada a Madrid, dels Exploradores de España i a algunes hemeroteques, com la de La Vanguardia, La Publicitat, L’Opinió, La
Humanitat, La Veu de Catalunya, El Diluvio, ABC, Las Notícias... i d’altres diaris i
revistes.
Els
Exploradores de España-Federació de Boy Scouts de Catalunya i les
Girl Guides, per un costat, i els Boy i Girl Scouts de Catalunya, per un
altre, continuaren -pel que hem pogut anar veient a la premsa- amb les seves tradicionals
activitats, sortides i campaments. Els comunicats més habituals eren generats
per les agrupacions de Barcelona i Terrassa, pel que fa als primers, i per les
de Barcelona, Badalona, Terrassa i Tortosa, pel que fa als segons. Sembla que, en
el període republicà, cap de les dues organitzacions que estem estudiant,
tingueren gaire implantació a les comarques gironines -tot i que dels Exploradores n’hi havien hagut, històricament,
uns quants grups, a Banyoles (1914), Sant Feliu de Guíxols, Figueres, Olot i
Girona (des del 1925 al 1929) i una secció de noies, les “Madrines de Girona”. Els qui si hi tingueren un cert arrelament a
aquestes comarques van ser la Germanor de
Minyons de Muntanya, concretament a Girona, Olot i Sant Feliu de Guíxols- [2].
Per les terres de Lleida i les de Tarragona -excepte Tortosa-, pel que hem pogut
veure, les “nostres” organitzacions escoltistes, en aquest període, no hi
tingueren cap implantació.
1934.-
 |
| La Tropa de Múrcia, l'any 1934, rendint honors tot passant per sota la bandera de la República. |
 |
| Portada, que vol mostrar l'agermanament entre la República i Catalunya, obra d'en Francesc Fontanals, a la revista Mundo Gráfico de desembre 1932, dedicada a Catalunya. |
Boy
i Girl Scouts de Catalunya.- Per la Diada de Reis, efectuaren el tradicional lliurament de joguines entre
els infants més necessitats de barris obrers. Els més de 600 joguets, “veritables prodigis de la mecànica i de la
fantasia” -segons la crònica periodística de l’acte- [3]
fets
pels mateixos scouts, van ser repartits dins del pati gòtic del Palau de la
Generalitat.
El mes de gener, editaren el
primer número del seu portaveu “Redreçament”
[4],
amb el mateix format i profusió de fotos que el “Catalunya Escultista” dels Exploradores
de España-Federació de Boy Scouts de
Catalunya.
 |
| Primer número de Redreçament la revista portaveu dels Boy Scouts de Catalunya |
A començaments d’aquell any s’afiliaren,
com una entitat més, a la Federació
d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
Antoni Serra, a la seva “Història de l’Escoltisme Català”,
explica: “L’any 1934 és escomès (pels
Boy Scouts de Catalunya) amb plena autoritat per una organització
disciplinada i estructurada, les principals característiques de la qual son:
l’ús d’un uniforme igual al de l’associació de procedència (els Exploradores), però de color gris i com a signes més diferencials de l’ “escoltisme
català”, el barret d’ales rígides i amples i el fulard. L’adopció de la mateixa distribució dels
afiliats, però de vegades amb altres noms, com “Llobets” per “Lobatos”, “Scouts”
per “Exploradores”, els “Ròvers” els anomenaven igual; la “Tropa local” es
transformà en l’ “Agrupament local”; els “Jefes” passen a ser els “Caps”... Els
“Llobatons” són dividits en “Seccions” i aquestes en “sisenes”; els Scouts en
categories segons l’edat (tercera, segona, primera i “sèniors”) i, dins cada
una, en patrulles i els ròvers en Clans” [5]. Una nomenclatura i estructura molt similar -excepte el color de
l’uniforme (que en els exploradores
era marró-caqui)- a la que tenien o anaren adoptant els Exploradores de España – Federació de Boy Scouts de Catalunya.
Editaren així mateix un fulletó propagandístic, “Feu-vos Boy Scouts de Catalunya”, on
afirmaven que eren “l’única institució
(escolta) genuïnament catalana”. En
aquest mateix full es demanava el suport de les classes benestants: “Si sou home de negocis, carregat de
maldecaps, no tindreu temps, però la vostra prestació personal sens dubte podrà
substituir-se per l’ajuda econòmica. Els Boy Scouts esborren l’odi de classes
socials mitjançant la germanor”. Tot un contrast amb el nacionalisme català
radical -al qual s’adheriren alguns dirigents de la Germanor de Minyons de Muntanya- que solia lligar l’emancipació
nacional amb uns canvis socials més igualitaris.
L’objectiu dels Boy Scouts de Catalunya, com explica
Narcís Romaguera al segon número de Redreçament,
era fer servir l’escoltisme com una eina complementaria i continuadora de
l’escola i la família, allunyant a la joventut de “la ciutat viciosa i corrompuda” per a portar-la a la contemplació
i el gaudi de la Natura, obra del Creador [6].
 | |
|
 |
| Boy Scouts de Catalunya i autoritats, en un acte davant la tomba del president Macià. |
El 14 d’abril, III aniversari de la proclamació de la
República, els Boy Scouts de
Catalunya assistiren -col·laborant-hi amb el servei d’ordre- a la festa
commemorativa i popular que es celebrà -amb l’alliberament de centenars de
coloms- a la plaça de Catalunya de Barcelona.
El 17 d’abril, publicaren
els nous estatuts de l’Entitat en
els quals hi figurava els components de la Junta Directiva o Consell de Govern [9].
Segons aquesta reglamentació, els Boy
Scouts de Catalunya establien com a objectiu, per aquell any,
l’organització, sosteniment i la propagació de l’organització (Boy Scouts, els nois i Girl Scouts, les noies) a tot el
territori de Catalunya, mitjançant la creació d’Agrupaments locals sota la direcció dels seus respectius Consells. El Consell de Govern era la màxima autoritat i representació de
l’organització a nivell de tot Catalunya.
La Festa de Sant Jordi, els Boy
i les Girl Scouts de Catalunya, la celebraren -el diumenge dia 22 d’abril-,
conjuntament amb les agrupacions de Terrassa i de Badalona, a les Fonts de
Terrassa. La agrupació de Tortosa ho va fer, prop d’aquella localitat, a
l’ermita de Mig Camí.
Els dies 5 i 6 de maig
assistiren un cop més, amb una delegació, al X Campament General de Catalunya, organitzat per Federació d’Entitats Excursionistes i celebrat
a Can Gibert de Caldes de Montbui.
A finals de maig, en una
visita al Palau de la Generalitat, els Boy
Scouts de Catalunya nomenaren -amb el lliurament d’un diploma acreditatiu-,
com ja havien fet anteriorment amb el president Macià, a Lluís Companys president
d’Honor de la Institució [10].
El dissabte 2 de juny, els Boy de Scouts Catalunya traslladaren l’estatge “provisional” que tenien fins
llavors (a la Via Laietana 61) a un nou
local més ampli, situat, als números 32-36 de la mateixa Via Laietana, en
unes “botigues” dels baixos de l’anomenat Palau
del Foment del Treball Nacional, seu de la gran patronal catalana.
El 9 d’agost, la Generalitat
publicà un decret [11]
posant sota el seu patronatge els Boy Scouts de Catalunya i atorgant-los
una subvenció de mil pessetes per al segon semestre d’aquell any. La Germanor de Minyons de Muntanya protestà
i va obtenir també el patronatge del Govern de Catalunya -juntament amb la Germanor de Noies Guies i la Germanor de Guies Excursionistes-
mitjançant un nou decret del 18 de setembre, poques setmanes després.
Els mesos de juliol i
d’agost les diferents agrupacions dels Boy
Scouts de Catalunya organitzaren diversos campaments. Els de l’Agrupació de
Barcelona, la més nombrosa, efectuaren la segona quinzena de juliol el II Campament Scout Català al Bosc dels
Ocells de Can Rabassa a Vilanova del Vallès; els de Terrassa, a l’”Església
Vella” de Rellinars i els de Tortosa, el ja tradicional i també anomenat “II
Campament Scout Català”, a l’ermita de Sant Roc de Paüls.
En aquest període
estiuenc, veiem que també organitzen algunes sortides singulars com la que van
fer, la segona quinzena d’agost, els nois de la primera categoria de Barcelona,
realitzant una travessa -en bona part
nocturna- pel Montseny.
 |
| Boy Scouts de Catalunya davant el monument a Rafael Casanova |
 |
| Commemoració de l'11 de setembre, l'any 1934. Als escoltes de segon terme s'hi afegiren els escamots de les Joventuts d'Estat Català. |
Exploradores
de España–Federació de Boy Scouts de Catalunya.- Els
nois i noies d’aquesta organització, començaren l’any amb la ja tradicional
“Bona Obra” benèfica de lliurament de regals
als infants de classes més modestes. L’acte es va fer a la “Casa del
Scout”, del carrer del Carme 56. Els nens i nenes beneficiats van ser, en
aquella ocasió, els del districte municipal on els Exploradores hi tenien la seva seu que, el dia de Reis, pogueren
recollir els joguets amb la presentació d’un tiquet que prèviament els havia
lliurat – acreditant-los com a família necessitada- el tinent d’alcalde del
Districte [15].
Observem que les Girl Guides d’aquesta Federació, el mes de gener, tenien ja un
nou local -la “Casa de la Guia”- al carrer Girona 94 principal, de Barcelona.
El 14 d’abril del 1934, era
dissabte, per al diumenge s’havia programat -des de l’ajuntament- una
celebració popular i festiva amb alliberament de coloms a la plaça de Catalunya
i on els Boy Scouts, com hem vist més
amunt, hi feien el servei d’ordre. Els Exploradores,
per una nota a la premsa, sabem que: “Con
motivo de las Fiestas del III
Aniversario de la proclamación de la República, este Consejo local ha
suspendido todas las actividades y campamentos anunciados para los días 14, 15
y 16. Por la Comisión nombrada para los actos que tendrán efecto hoy y mañana
domingo, ha sido presentado un extenso programa con importantes actividades
que, una vez impreso, será repartido a los scouts y protectores. Para mas información
se puede acudir a la “Casa del Scout”, Carmen 56.” [16].
El mes d’abril, els Exploradores de la Federació de Boy Scouts de Catalunya crearen, al seu si, una nova secció d’atletisme [17]
una pràctica esportiva que, hem constatat, va anar agafant força i nivell -a
més de les pròpiament scouts- en les competicions, trobades i -fins i tot- Jamborees escoltistes.
 |
| Anunci, a la premsa, de la Concentració de Sant Jordi del 1936 |
 |
| Creu a l'abnegació (Col·lecció Esteve Puig Pinos) |
 |
| Incendi Magatzems El Siglo (Foto Barcelofília.blogspot.com) |
Per la premsa, del 16 de
juny, sabem que: “Ha sido adquirido para
establecer un campamento permanente, con campo de deportes, pista de
atletismo y campo de basquetbol el terreno conocido por Torre Baró. Los
Trabajos para cercarlo comenzarán seguidamente.” [19]
i pocs dies després: “Se pone en conocimiento de todos los scouts
que el próximo domingo, día 8 (de juliol), tendrá efecto la salida colectiva final del Curso Escultista 1933-34.
El campamento se establecerá en el campo adquirido (a Torre Baró) por el Consejo Local.” [20].
Efectivament des de feia mesos, els Exploradores
i les Girl Guides efectuaven sovint
sortides, activitats, competicions i acampades a l’anomenat “campamento” de Torre Baró [21].
El desig de disposar d’un lloc estable en plena natura per a fer-hi les activitats
era, al llarg de la seva història, per als Exploradores
-principalment de la ciutat de Barcelona- una constant (la Arrabassada, Santa
Fe del Montseny, Torre Baró,...). Un anunci de la programació d’activitats a La Vanguardia del 10 de novembre, ens fa
saber que: “Han comenzado los trabajos de
cerca y arreglo del campamento permanente de Torre-Baró, donde se
establecerán pistas de tenis y de basquetbol, al mismo tiempo que se dividirá
en parcelas para los varios grupos y categorías. Se han presentado varios
proyectos de parcelas, algunas de verdadero mérito.” [22]
 |
| Detall "campament" de Torre Baró |
A l’estiu, el quinze primers
dies del mes d’agost, els Exploradores,
efectuaren un campament a l’illa de
Mallorca. Els boy scouts de Palma i d’altres localitats actuarem com uns
veritables amfitrions acompanyant-los, en tot moment, als principals llocs
d’interès turístic, natural i cultural de l’illa.
El mes d’octubre, el quadre de responsables dels Exploradores de
España–Federació de Boy Scouts de Catalunya era el següent: Comissari
Provincial i President de la Federació
Carlos Cifuentes Rodríguez, Comissari Local Ignacio Solanas Gracia, Vocals:
Joaquim Bonet Irriborren, Sergio Solanas Gracia, Carlos Kuhn Steinhausen, Eduardo
Fernández de la Reguera, Aurelio Garcia Cordoncillo, Jerónimo Tevar Cruz, Ramon
Lizcano de la Rosa, Enrique Schepelmann i José Mª Blasco Pujades [23].
El 11 de novembre el nou “president
accidental” de la Generalitat, el coronel Francisco Jiménez Arenas [24],
convidà als Exploradores a la inauguració del Museu d’Art de Catalunya
a la nova seu del Palau Nacional de Montjuic. Hi acudiren, amb els seus caps,
els lobatos, boy scouts, ròvers i noies guies [25].
L’acte estava inicialment previst per al dia 7 d’octubre, però els fets del dia
6 obligaren a ajornar-lo.
Les Festes de Nadal, d’aquell
any, els Exploradores les van dedicar, un any més, als mes petits de
l’organització -els lobatos i les haditas-. Dies abans, els scouts construïren
el Pessebre i guarniren un avet, amb aquest
objectiu, a la “Casa del Scout” del carrer del Carme, on se’ls va lliurar
-envoltats d’il·lusió- diversos obsequis.
La
tèrbola relació entre les dues organitzacions escoltes, però, es mantenia.- Tot
i que, com veiem, les dues organitzacions -els Boy Scouts de Catalunya, per un costat, i els Exploradores de España- Federació de Boy Scouts de Catalunya, per
l’altre- anaven fent via, de tant en tant, saltava alguna espurna que indicava (encara)
una tensa, tèrbola i, fins i tot, hostil relació.
Un clar exemple el tenim amb
la nota que, a finals de setembre, des de la Comisaria General dels Exploradores de España s’envià a la premsa [26]
i es publicà al seu òrgan oficial El
Explorador [27],
com a reacció a la presencia dels Boy
Scouts de Catalunya en els serveis d’ordre de la passada Diada de l’Onze de
Setembre: “La Asociación Nacional de los
Boy Scouts españoles (Exploradores de España) ha de hacer público que los
titulados “Boy Scouts de Catalunya” carecen de todo derecho para utilizar este
nombre, pues no han sido reconocidos ni pertenecen a la Asociación Mundial de
los Boy Scouts, ni a su filial española. Los Boy Scouts españoles de Barcelona,
como los del resto de España, ajenos en absoluto a todo partidismo se abstienen
escrupulosamente de participar en actos políticos, de cualquier clase que sean,
lo que además les está prohibido por sus Estatutos.” La
publicació d’aquesta nota en alguns dels diaris catalans va anar però, en
alguns d’ells, carregada d’intenció; veieu especialment els titulars amb que
l’encapçalava La Humanitat [28]
: “ÉS UN ACTE POLÍTIC HONORAR LA
MEMÒRIA DELS PATRIOTES ?. AIXÍ HO AFIRMEN ELS QUI ANAVEN A REBRE AL REI I
FORMAVEN A LES PROCESSONS” i a continuació reproduïa -traduïda al català-
la nota dels Exploradores. Els Boy Scouts de Catalunya, dos dies
després, publicaren en aquest mateix diari el següent aclariment: “Els Boy Scouts de Catalunya que compleixen
estrictament els Estatuts internacionals i que tenen plena consciència de llur
nacionalitat, no han de modificar llur conducta, influenciada per la nota dels
“Exploradores”, en tenen prou, avui per avui, amb el patronatge de la
Generalitat amb el ben entès que els preguem que ens deixin fer la nostra via i
que per a assolir-ho no ens obliguin a la publicació de documents que deixarien
mal parats els dirigents de “Los Exploradores” [29]. La “guerra” però continuà. A la pàgina 10 de El Explorador, l’òrgan oficial dels Exploradores de España, del mes d’octubre d’aquell mateix any, en
Carlos Cifuentes -com a president de la Federació
de Boy Scouts de Catalunya- hi publicà la següent nota:
 |
(Reproduït de El Explorador)
|
Els
fets del 6 d’octubre.- La repercussió de la proclamació de
l’Estat Català per part del president Companys, el 6 d’octubre, amb la seva
fallida i posterior repressió [30]
vindria a trasbalsar, encara més, la situació i la relació entre les organitzacions
escoltes de Catalunya.
Ho explica de forma força
clara i sintètica en Marcel Gabarró [31]:
“...Els Minyons de Muntanya hi van tenir involucrada una part important dels
seus dirigents i els nois grans -els guies- van ser cridats a fer servei
d’armes, fet que va provocar en Mossèn Batlle una actitud de rebuig i de
protesta. Alguns locals van patir escorcolls i crema de banderes i Josep Mª
Batista i Roca va haver d’exiliar-se. En els Boy Scouts de Catalunya, un dels seus principals dirigents A.
Pinyol hi participà a títol personal i també va haver-hi moviment entre els més
grans, fet que motivà que alguns nois -ben pocs, que sapiguem- reingressessin
als “Exploradores de España”. Pinyol, posteriorment, hagué de respondre (sense
conseqüències) davant un jutge militar.”
Com veurem tot seguit,
continua dient Marcel Gabarró: “Les dues
entitats van perdre, d’immediat, el patronatge de la Generalitat. El nou Govern
autonòmic, imposat pel Govern central, l’anul·lava i aprofitava per precisar
que l’única organització de naturalesa escoltista era la dels Exploradores de España. Una vegada més
els “Exploradores de España” apareixien de nou lligats a postures oficialistes
i espanyolistes.”
Tot i les restriccions
imposades, a partir del “fets d’octubre” l’activitat de l’escoltisme a
Catalunya no es va interrompre però si s’alentí i, ben segur, se’n va veure
afectat el seu creixement.
Ràpidament, l’òrgan oficial -a
tot l’estat- dels Exploradores de España,
“El Explorador”, ja al seu número del
mes de novembre -a la pàgina 31, sota el títol IMPORTANTISIMO destacava la exclusivitat,
com a l’única organització escolta a Catalunya, que les noves autoritats els
acabaven de reconèixer.
 |
| (Reproduït de El Explorador) |
Veiem, exactament, el
contingut d’aquesta Ordre [32]:
“Vista la significación y fines patrióticos
de la Asociación de los Exploradores de España (Federación de Boy Scouts de
Cataluña), establecida en esta región sin interrupción desde el año 1912, en
razón a formar parte de la Asociación Internacional de Boy Scouts, que permiten
su actuación fuera de fronteras, llevando el nombre y la bandera de España a
otras naciones en las grandes concentraciones universales conocidas con el
nombre de “Jamborees”, cual ocurrió en la verificada el año 1933 por terrenos
de Hungría (Godollo), en la que se prohibió la estancia de diversas
organizaciones que pretendían hacerlo sin pertenecer a la Internacional.
Atendiendo de una manera muy
particular a las circunstancias de ostentar la representación la presidencia de
honor de dicha Asociación su Excelencia el señor Presidente de la República,
permite que esta Presidencia de la Generalidad reconozca su existencia
aceptando los organismos que de ella dependan, prestándole el apoyo a que por
sus fines benéficos se ha hecho acreedora al apartarse en absoluto de toda
tendencia política.
Teniendo en cuenta que aún está en
vigor el R.D. de la Presidencia del Consejo de Ministros de fecha 26 de febrero
de 1920, por el que no se pueden crear grupos de exploradores o de Scouts ni el
hacer uso sus afiliados de trajes o uniformes iguales o parecidos a los que vienen
usando desde su formación los Exploradores de España.
En virtud de las atribuciones que me
han sido conferidas:
He resuelto:
Primero. - Quedan nulos y sin efecto
alguno los Decretos del Gobierno de la Generalidad de Cataluña de 9 de agosto y
18 de septiembre últimos, por los que se ponían bajo el Patronato de la
Generalidad los organismos escoltistas “Boy Scouts de Catalunya”, “Germanor de
Guies Excursionistes”, “Germanor de Minyons de Muntanya” i “Germanor de Noies
Guies”, respectivamente, y
Segundo. – En cumplimiento de las
disposiciones sobre la materia queda bien entendido, para estos fines, que no
existe otra organización de esta naturaleza que la que lleva el nombre ya reconocido
de “Los Exploradores de España”.
Barcelona, 6 de noviembre de 1934.
El Presidente accidental designado
por la Autoridad gubernativa militar de la 4ª División.
Francisco Jiménez Arenas.”
 |
Capçalera del Butlletí Oficial on es publicà l'Ordre d'exclusivitat a Catalunya, com a organització escoltista, dels Exploradores de España. |
Pensem que tot i que aquesta mesura suposà, per al Exploradores d’aquí -especialment davant la seva rivalitat amb els Boy Scouts de Catalunya- un recolzament (tal i com hem vist diu Marcel Gabarró, "oficial i espanyolista"); això provocà que, una part de la societat catalana -no ho oblidem, molt polititzada i amb un fort sentiment autonomista- ho interpretes com una actuació més, “des de Madrid”, en contra d’unes institucions “del País”.
Pensem que aquesta nova “falta de simpatia”, entre alguns cercles de la societat catalana -com també succeí en temps de la Dictadura de Primo de Rivera-, ver els Exploradores no els ajudà, precisament, en la seva consolidació.
1935.-
Els Boy Scouts de Catalunya.- El diumenge 27 de gener,
organitzada per l’empresa General Motors,
es celebrà a l’actual passeig Lluís Companys -llavors Fermín Galán-, entre
l’Arc del Triomf i el Parc de la Ciutadella de Barcelona, el I Gran Premi Automobilista Infantil amb
la participació en les proves i el servei d’ordre dels Boy Scouts de Catalunya [33].
 |
| I Gran Premi Automobilista Infantil. Gener 1935. |
La rivalitat i “el mal
rotllo” entre les dues organitzacions escoltes però continuava i, de tant en
tant, es feia públic. Així ho confirma la NOTA DELS BOY SCOUTS publicada a La Veu de Catalunya a mitjans de març: “Com sigui que les sortides, reunions i
festivitats organitzades pels Boy Scouts de Catalunya son sovint publicades
erròniament per la premsa local amb el nom d’”Exploradores de España”, ens
veiem obligats a fer públic que les nostres activitats no tenen res a veure amb
les desenrotllades pels esmentats “Exploradores” car es tracta de dues col·lectivitats
completament diferents.” [34]
Per la Diada de Sant Jordi de 1935 efectuaren, durant tota la jornada,
diversos actes: Missa a la Capella de Santa Clara oficiada per mossèn Aleu;
al·locució radiofònica a Radio Barcelona;
visita a la relíquia del Sant que hi ha al Palau de la Generalitat; ofrenes
florals al bust del president de la Mancomunitat Enric Prat de la Riba i a la
tomba del president Macià; sessió de cinema, per la tarda, a la sala d’actes de
l’Agrupació de Barcelona i, al vespre, sopar de germanor [35].
Segons La Vanguardia [36]:
“...«Els Minyons de Muntanya» cuidaron del
orden en la capilla y montaron guardia de honor durante la celebración de los
actos religiosos... i, una mica més avall, continua la notícia: “... A la una de la tarde estuvieron a
depositar flores en el altar del Santo Caballero nutridas representaciones de
la Federación de Jóvenes Cristianos de Cataluña y de los boy-scouts.”
Al llarg de l’any, els Boy i Girl Scouts de Catalunya
continuaren realitzant les habituals activitats. Podem anar-ho seguint, en
certa manera, pels anuncis previs publicats a la premsa de l’època. Les
sortides es continuaren fent a cada Agrupació local, per separat, d’acord amb
les diverses “categories” o grups d’edat dels scouts i girls (llobatons, 1ª,
2ª, 3ª, sèniors i ròvers) i -normalment- a llocs i amb mitjans de transport
diferents.
Periòdicament, es feien “sortides col·lectives” de tot l’Agrupament, amb totes
les categories i unitats, que es solien fer en autocars –“autoòmnibus”, els
anomenaven aleshores- a un mateix lloc,
en motiu d’algun esdeveniment o trobada concreta, inauguració de curs o per a
efectuar les “promeses” o passos d’una a l’altra unitat.
La segona quinzena de juliol,
els Boy Scouts de Catalunya, organitzaren
el III Campament Scout Català al
Prat Sobirà de la Llosa (Cerdanya). El tingueren de repetir amb un segon torn,
després de l’èxit del primer, del 25 d’agost fins el 8 de setembre [37].
 |
| Boy Scout de Catalunya, fent sonar el corn. 1935. Foto Agustí Centelles |
Els
Exploradores de España–Federació de Boy Scouts de Catalunya.- La Diada
de Reis, els nois i noies de la Federació
de Boy Scouts de Catalunya de Barcelona acudiren a l’hospici-hospital de
Sant Joan de Déu i a la “campanya benèfica” de Ràdio Barcelona, respectivament, per lliurar-hi joguines i roba per
als infants més necessitats [38].
 |
| Els Exploradores lliurant regals als infants, el dia de Reis, a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. (Foto La Vanguardia) |
A primers de febrer, els Exploradores inauguraren, així mateix,
un nou local o “Casa del Scout” a
Barcelona, al carrer d’Avinyó 52, molt més ampli i amb nombroses instal·lacions
(racons i sales per a les unitats i caps, biblioteca, gimnàs, taller de
manualitats i un molt digne teatre per a representacions i conferencies) [39].
 |
| (Reproduït de El Explorador) |
Els 2 i 3 de febrer, els
ròvers dels Exploradores i els scouts
més grans del “Grup francès” de
Barcelona, efectuaren una sortida -segurament
per a esquiar o fer practiques damunt la neu- al refugi de Santa Fe del Montseny [40].
A partir d’aquell any
observen una nova nomenclatura als grups o agrupaments dels Exploradores de España – Federació de Boy
Scouts de Catalunya a Barcelona i una certa dinamització de les activitats.
S’establi una ordenació numèrica: Grup nº 1 (“Puigmal”), nº 2 (“Aneto”), nº 3 (“Numancia”), nº 4 (“Montseny”), nº 5
(“Cervantes” també anomenat “Barceloneta”) i nº 6 (“San Martín”) a més dels
grups “autònoms”: el “Francès” (“Scouts de France”) i l’ “Anglès”. Continuaven
consolidats, el Clan de ròvers i l’Agrupació d’Antics Scouts que, a partir del
més d’abril anirien organitzant -a més de les reunions- una sortida mensual i
l’ Agrupament de Noies Guies. Veiem que, durant uns mesos, s’organitzen a la “Casa
del Scout”, cada dijous per la tarda, sessions de cinema i audicions musicals.
L’Agrupació de Terrassa, d’aquesta mateixa organització, estava formada per dos
grups: el “Sant Jordi” i el “Montblanc”.
 | |
|
En motiu de la commemoració de la proclamació de la
República, els membres i agrupacions (grups autònoms i Noies Guies) de la Federació de Boy Scouts de Catalunya van ser convidats -“per gentilesa de les autoritats militars”- amb la reserva d’un
espai al Passeig de Gràcia a presenciar la desfilada, que les tropes d’aquesta
guarnició, van fer pel matí en motiu d’aquell aniversari. Per la tarda, a la
“Casa del Scout” es va efectuar, en motiu d’aquesta Festa, una sessió de cinema
i diverses representacions teatrals [41].
 |
| Medalla al Mèrit Escoltista d'or |
 |
| Festa de Sant Jordi 1935. Torre Baró. Lliurament de la Medalla al Mèrit Escoltista d'Or al president accidental de la Generalitat, Francisco Jiménez Arenas, per part de Carlos Cifuentes.
(Foto reproduïda de El Explorador)
|
Un dia després, el 25
d’abril, una nombrosa representació, de 50 nois parisencs amb els seus caps, de
l’organització “Scouts de France” visitaren
Barcelona. Els Exploradores, amb
en Carlos Cifuentes al davant, els van fer d’amfitrions, visitaren el punts més
interessants de la ciutat i van ser rebuts a l’Ajuntament, on van ser molt ben
atesos i obsequiats amb un aperitiu [45].
El mes de juliol els Exploradores celebraren el VII Campament del Montseny a l’arbreda
de Can Valls d’Olzinelles. En el decurs d’aquest campament efectuaren diverses
excursions per les serres del Corredor, el Montnegre i el Montseny. El
diumenge destinat a les visites d’amics
i familiars, hi acudiren els membres del Consell i un bon nombre de socis
protectors, Antics Scouts i les Gils
Guides. S’aprofità aquesta jornada per a lliurar al propietari dels
terrenys on es feia l’acampada, el senyor Pius de Valls i de Feliu [46]
i “socio protector perpetuo de la
Institución” la Medalla del Mèrit
Escoltista d’or concedida per la Comissaria General [47].
El mes de setembre els Exploradores de Barcelona estrenen una nova publicació: “Barcelona Scout”.
Apareixerà, encartada -4 pàgines d’aquesta nova la revista, en cada número-
dins la secció “Las gotas de agua...”
[48]
de l’òrgan oficial de l’organització, editat a Madrid, El Explorador. El primer i únic exemplar d’aquesta revista scout
barcelonina es va anar publicant, successivament, als números de agost-setembre
(nº 279-280), octubre (nº 281), novembre-desembre (nº 282-283) de 1935 i gener (nº 284), febrer
(nº 285) i març (nº 286) de 1936, de El
Explorador.
 |
| Capçalera de la nova revista dels Exploradores de Barcelona. Setembre 1935.
(Reproduïda de El Explorador)
|
1936
(fins el 19 de juliol).-
El 3 de gener, el cinema
agermanà -durant una estona- les dues organitzacions scouts “rivals”, els Boy Scouts i els Exploradores. La distribuïdora de Metro Goldwyn Mayer els convidà, en sessió matinal, al cine Fémina de Barcelona a
la projecció de la pel·lícula SEQUOIA
d’en Chester M. Franklin (un film, amb forces escenes de fauna i natura, sobre
la fauna nord-americana a les muntanyes de Sierra Nevada de Califòrnia). Hi
acudiren tots els scouts i noies guies d’uniforme [49].
“Una flor, però, no fa estiu...” el “mal rotllo”, entre les dues organitzacions
scouts, continuà.
 |
| Ressenya de la matinal on es visualitzà a Barcelona, per les dues organitzacions escoltes, la pel·lícula SEQUOIA (Retall reproduït del diari Las Notícias del 4 de gener 1936) |
Aquell mateix mes de gener,
el diari de la tarda barceloní, Las
Notícias començà a publicar una pagina setmanal (els dissabtes) dedicada
als Exploradores de España per a
parlar de les seves activitats i sobre escoltisme en general [50]. Aquesta pàgina aparegué, gairebé de forma ininterrompuda, des del dissabte 4 de gener fins el dissabte 30 de maig de 1936, una vintena de publicacions.
 |
| Pàgina dels Exploradores al suplement infantil setmanal del diari Las Notícias de Barcelona |
Hem de fer aquí un petit
parèntesi comentant un nou fet històric, que tingué una certa repercussió en la
trajectòria de les dues organitzacions escoltes que ens ocupen.
Les
eleccions a diputats a Corts del 16 de febrer i les seves conseqüències.- Els
escàndols financers protagonitzats pel govern republicà, especialment al final
de l’anomenat “bienni negre” –de novembre de 1933 a febrer de 1936-, van motivar
la dissolució de les Corts i la
convocatòria de noves eleccions legislatives, el 16 de febrer, que guanyaren
les candidatures d’esquerres. A Catalunya, el Front d’Esquerres obtingué 700.403 vots i el Front d’Ordre -que agrupava els partits de dretes- 483.791, que
representaven respectivament el 59 i el 41 per cent dels vots emesos (a
Barcelona ciutat suposà el 64 i el 36 % respectivament). Això suposà 41
diputats d’”esquerres” i 13 de “dretes”. Darrera aquest plebiscit popular,
d’aquesta condemna a la política de l’anomenat “bienni negre”, hi havia el
desig d’unes masses populars que demanaven -amb impaciència- reformes serioses [51].
El primer de març, arran
d’ésser decretada per part de la República l’amnistia i restablert l’Estatut de
Catalunya. El president i el Govern català retornaren a Barcelona. Arribaren, des
de Madrid, fins a Castelldefels en tren i a partir d’aquesta població, una
comitiva -amb cotxes descoberts entre l’entusiasme de la
multitud- els conduí fins al Parlament de Catalunya i el Palau de la
Generalitat. Òbviament els Boy Scouts de
Catalunya celebraren l’alliberament [52]
i, alhora que anunciaren la seva presencia a la rebuda de Companys i el Govern
amnistiats, publicaren a La Humanitat [53]
el següent comunicat: “Els fets del 6
d’octubre serviren per a desposseir injustament els “Boy i Girl Scouts de Catalunya” -malgrat tractar-se
d’una Institució escoltista sense significació política ni religiosa
determinada- del patronatge oficial que li atorgà el Govern de la Generalitat
en benefici d’una altra organització similar que a l’endemà dels fets no reparava
a posar-se als peus dels que trepitjaven els drets del nostre poble, tal com
havien fet abans en temps de la Dictadura...”. Déu n’hi do... com estava
“el pati”.
Els al·ludits Exploradores, però, també anunciaren a
la premsa [54]
la seva assistència i
participació en aquesta popular rebuda al president i el govern indultats.
Els
Boy Scouts de Catalunya es tornaren a
sentir legitimats.- La conjuntura històrica tornava a ser, en
aquells moments (com abans ho havia estat per als Exploradores), favorable als Boy
Scouts de Catalunya. I aquets no trigaren a reaccionar.
Sis dies després del retorn
del president Companys a Catalunya, el 7 d’abril, els Consells Locals dels Boy Scouts de Catalunya publicaren, en
la línia del que ja venien fent, una nova nota de premsa: “CAL POSAR LES COSES AL SEU LLOC. Barrant el pas al confusionisme que
en matèria de noms i representació tracten d’establir “Los Exploradores de
España” d’aquesta ciutat -últim baluard, a la nostra terra, d’un règim que el
nostre poble a bandejat definitivament- en dir-se o escriure “Federació de Boy
Scouts de Catalunya”, els Agrupaments locals d’aquesta Institució catalana de
escoltisme tenim interès en aclarir, una vegada més, que la tal denominació de
“Federació de Boy Scouts de Catalunya” no és més que una apropiació vergonyosa
reconeguda així pel nostre poble i fallada de semblant manera per la Advocacia
de l’Estat en recurs interposat oportunament davant les autoritats competents...” I després d’algunes consideracions sobre la
seva lleialtat al país i al Govern que aquest s’havia donat i “als moments difícils perquè ha travessat la
nostra terra” afegien: “... Per
aquesta causa i no pas per cap altra, tenim a fer les anteriors manifestacions,
per tal que no sigui sorpresa la bona fe del nostre poble per aquells que
l’endemà dels fets d’octubre no reparaven a posar-se als peus d’aquelles
persones que trepitjaven els drets de la nostra Pàtria, com havien fet ja abans
en temps de la Dictadura. Fetes aquestes manifestacions considerades de
principi ètic, els Boy, Girl i Marins Scouts de Catalunya creiem que aquest
moment és l’indicat per a arribar a una unió de tots els scouts de la nostra
terra i treballar conjuntament per tal que el nostre poble sigui un model de
voluntats fecundes, un espill de noblesa i germanor incomparables davant de
tots els pobles del món.” [55]. Aquest abrandat llenguatge populista
de l’inici de la nota, que potser estava pensat per afalagar a alguns dirigents del govern català, contrasta, però,
amb el desitjos d’agermanament, d’unitat escoltista i l’internacionalisme finals.
Per la Diada de Sant Jordi, a més dels actes de la pròpia organització en
honor del Patró, els Boy i Girl Scouts de
Catalunya acudiren, amb moltes altres entitats, a depositar uns rams de
flors a la tomba del president Macià [56]. Després al Palau de la Generalitat, com ja havien fet en anys anteriors, visitaren la
capella de Sant Jordi i dipositaren flors al bust d’en Prat de la Riba. Per la
tarda, a la seva seu, inauguraren, la biblioteca i la sala d’actes i, també, es
pogué visitar una exposició fotogràfica. Al vespre, com també era costum, es va
fer el sopar de germanor. Al llarg de tot el dia, els Boy i Girl Scouts de Catalunya col·laboraren -amb finalitats
benefiques- en la “Diada del Llibre” [57].
 |
| Sivella de cinturó dels Boy Scouts de Catalunya. |
Entre els dies 29 de maig i
el 7 de juny, una representació dels Boy
i Girl Scouts de Catalunya acudiren al XI
Campament General de Catalunya que es celebrà a la Torre Marimon de Caldes
de Montbui.
 |
| Membres dels Boy Scouts de Catalunya, amb d'altres formacions -com les joventuts d'ERC-, en un acte davant el monument a Pau Claris, amb el president Companys i l'alcalde de Barcelona Pich i Pon, el 11 de juny 1936. |
Els Boy Scouts de Catalunya programen el IV Campament Scout Català, del 2 al 16 de juliol, a Sau (les
Guilleries) [58], afortunadament, pocs dies abans de l’Alçament Militar.
Els Exploradores de España-Federació
de Boy Scouts de Catalunya, pel seu costat, assumiren la nova situació.
 |
| Entrega de joguines a l' hospital Sant Joan de Déu de Barcelona per part dels Exploradores de España en la Diada de Reis de 1936. (Foto reproduïda de la pàgina que aquesta Institució publicava setmanalment al suplement infantil del diari Las Notícias) |
El 26 de març el Consell Directiu dels Exploradores
visità l’alcalde accidental de Barcelona per a presentar-li un “dossier” on
s’explicava el caràcter, el principis, la estructura i els projectes de futur
de la Institució, així com la composició del Consell [59].
 |
| "Bandera de la Raça" |
 |
| Girl Guides de la Federació de Boy Scouts de Catalunya (Exploradores de España), fent pràctiques de tir amb arc, a la Festa de Sant Jordi 1936 a Torre Baró. |
 |
| Festa de Sant Jordi 1936. Torre Baró. Al centre de la fotografia es pot veure un scout amb la "Bandera de la Raça". A l'esquerra, asseguts, alguns dels convidats entre ells la representació consular de les repúbliques hispanoamericanes a Barcelona. |
Pel decret del 2 de maig de
1936 del President de la República reconegué oficialment la Associació
Nacional dels Exploradores de España i
es confirmaren els seus estatuts del 29 de juliol de 1932.
Els Exploradores, tenien previst efectuar, del 16 al 31 de juliol, el VIII
Campament del Montseny [63]. L’ alçament dels militars contra la República, obligà a que en Carlos Cifuentes es desplaces, des de Sant Celoni fins a Barcelona, per a informar-se de la situació.
Però de tot això i de les accions d'aquestes dues organitzacions escoltes durant la Guerra Civil, si en
seguiu interessats, en parlarem en el proper capítol.
Fins llavors, doncs. Gràcies per la vostra
atenció.
Agraïment.-
Aquesta
capbussada en el passat, relativament recent, dels Exploradores de España a Catalunya no la faig sol. Mi acompanyen -que sempre
és d’agraïr i més segur- en Eduard Candami i en Bernat Bertomeu, que ja us vaig
presentar en anteriors capítols. Com si d’una immersió en un misteriós gorg es
tractés, hi anem descobrint interessants i sempre sorprenents esdeveniments, accions i moments històrics.... alhora
que, mentre ho fem i ho anem comentant -en podeu estar ben segurs- ens ho passem d’allò més bé.
Gràcies un cop més, Eduard i Bernat, benvolguts companys i amics, per la vostra ajuda, entusiasme, col·laboració i suport.
Gràcies un cop més, Eduard i Bernat, benvolguts companys i amics, per la vostra ajuda, entusiasme, col·laboració i suport.
[1] https://clanosgris.blogspot.com/2011/10/ho-sabieu.html
[2]
Salomó Marquès, Jordi Feu, David Pujol i Pere Soler. “Las asociaciones juveniles en las comarcas de Girona (1900-1975). Una
aproximación histórica”. Historia de la educación. Revista
interuniversitaria, nº 22-23, 2003-2004, pàgs. 53-57:
[3]
La Vanguardia del 7 de gener 1934,
pàg.7. Entre els caps i instructors que assistiren a l’acte hi havia el president
del Consell Local Narcís Romaguera, el subcomissari Cadavid, els vocals
Gruells, Capella i Roca i els instructors Davalillo, Cadavid (fill), Avenza,
Domènech i d’altres directius.
[4]
Després d’aquest n’editaren tres números més, el nº 2 el març de 1934 i el nº 3
-i darrer- l’abril del mateix any. “...Els
efectius i recursos dels Boy Scouts de Catalunya -segons Albert Balcells i
Genís Samper a “L’escoltisme català
(1911-1978)” pàg. 103- no podien
mantenir un butlletí.”. Quelcom semblant els degué passar als Exploradores de España amb el Catalunya Escultista ja que després del
número 34-35 de gener de 1933, el mes d’octubre d’aquell mateix any, amb el
número 36 deixà, definitivament, de publicar-se.
[5]
Antoni Serra i Garcia “Història de
l’Escoltisme Català”, Editorial Bruguera, Barcelona 1968, pàgs. 35 i 36.
[6] Narcís
Romaguera “Excel·lència de l’Escoltisme”,
Redreçament, número 2, març 1934,
pàgs.7 a 9.
[7] Podeu
llegir la crònica d’aquest covard atemptat, a La Vanguardia del 14 de març 1934, pàg.31.
[8] La Humanitat del 20 de març 1934, pàg.
7.
[9]
President Joan Soler i Damians; vice-president Francesc Pujol i Algueró;
secretari Antoni Homs i Ferrés; comissari d’intendència J. M. Oliver i
Figuerola (que havia estat secretari del Consell de Barcelona dels Exploradores
abans de l’escissió); tresorer Guillem Aleu i Díaz (abans capellà dels
Exploradores); comissari d’estadística Alexandre Pinyol i Llop; comissari de la
demarcació scout de Barcelona Josep Mª Benet i Caparà; comissari de la
demarcació de Tarragona i Lleida Manuel Beguer i Pinyol.
[10]
La Humanitat del 31 de maig 1934, pàg
3.
[11]
Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya del 6 de setembre 1934 i La
Humanitat del 18 d’agost 1934, pàg. 1.
[12] La Humanitat del 12 setembre 1934, pàgs.1
i 5. La Vanguardia del 12 setembre
1934, pàg. 4. El Diluvio del 12
setembre 1934, pàg. 11.
[14] L’Opinió del 12 setembre 1934, pàg. 13.
[15] La Vanguardia del 6 de gener 1934, pàg.
11.
[16] La Vanguardia del 14 d’abril 1935, pàg.
17.
[17] La Vanguardia del 7 d’abril 1934, pàg. 12.
[18]
“El Siglo” eren uns grans i populars
magatzems situats a les Rambles de Barcelona i que van quedar completament
destruïts per un incendi el dia 25 de desembre de 1932. La proximitat al carrer
del Carme -on el Exploradores hi tenien la seu- propicià que un bon nombre de
scouts hi acudís ràpidament col·laborant amb els bombers i la Creu Roja en les
inicials tasques d’extinció i els cordons de seguretat. Un dels boy scouts,
Antoni Bonastre, en resultà ferit.
[19] La Vanguardia del 16 de juny 1934, pàg.
15.
[20] La Vanguardia del 30 de juny 1934, pàg.
12.
[21]
Actualment aquest és el nom d’un barri de Barcelona, dins del Districte de Nou
Barris, situat al peu de la Serra de Collserola just al límit amb el terme
municipal de Montcada i Reixac (llavors l’estació ferroviària més propera era
la d’aquesta localitat). La construcció inacabada del castell de Torre Baró, a
dalt de la serra, s'ha convertit en símbol del districte. Aixecat durant la
primera dècada del segle passat, tenia com a finalitat esdevenir un hotel dins
del projecte inicial d'urbanització d’una zona residencial, que finalment
esdevingué un barri d’auto-construcció. El nom però, prové d’una antiga torre
anomenada Torre del Baró, construïda al segle XVI per la família Pinós al
costat de la carretera de Ribes i destruïda l'any 1714. Una segona torre es va construir,
de nou, al mateix indret el 1797 i va ésser enderrocada el 1967 quan es va obrir
la avinguda Meridiana. El camp dels Exploradores
molt bé podria estar situat pels entorns del lloc on actualment hi ha el
baixador ferroviari de Torre Baró, llavors plans i turons plens de bosc, a
tocar d’on ara hi ha la Ciutat Meridiana. La proximitat amb Montcada fa que
sovint s’associï (pensem que erròniament) imatges o ressenyes d’actes efectuats
en aquest lloc amb el nom de l’estació i d’aquesta població propera.
[22] La Vanguardia 10 de novembre 1934,
pàg.12.
[23] El Explorador número 270 de novembre
1934, pàg. 28.
[24]
Francisco Jiménez Arenas (Órgiva -Granada- 1873 – Barcelona 1936). A l'octubre
de 1934 era coronel d'Intendència en la IV Divisió Orgànica i després de
produir-se la fallida proclamació de l'Estat català per part del president de
la Generalitat, Lluís Companys, el comandant en cap de la Divisió -el general
Batet- després de declarar l'estat de guerra el va designar, el 7 d'octubre,
president accidental de la Generalitat. Va ocupar aquesta responsabilitat fins
a gener de 1935, quan el govern de la República va nomenar al liberal Manuel
Portela Valladares Governador General de Catalunya, una vegada que la
Generalitat de Catalunya va ser suspesa mitjançant un decret del 2 de gener de
1935. Va participar en la preparació del cop d'estat del 18 de juliol que va
donar pas a la Guerra Civil, acudint com a agent d'enllaç el dia 16 de juliol a
la caserna general de la IV Divisió Orgànica a Barcelona. Fracassada la revolta
a Barcelona, va ser capturat i empresonat en el buc presó Uruguay -el mateix on, dos anys abans, havia estat confinat
Companys i part del seu govern- al port de Barcelona. La matinada del 2 de
setembre de 1936 fou tret de l'Uruguay,
assassinat per milicians anarcosindicalistes i enterrat al cementiri de
Montcada.
[25] La Vanguardia 10 de novembre 1934, pàg.
12.
[26] ABC del 13 de setembre 1934, pàgs. 35 i
36.
[27] El Explorador número 269, d’octubre
1934, pàg.9.
[28] La Humanitat 14 de setembre 1934, pàg.
1.
[29] La Humanitat 16 de setembre 1934, pàg
12.
[30]
Durant més d’un any -des de l’octubre de 1934 fins el febrer de 1936- Catalunya
va viure sota l’”estat de guerra”, va
perdre l’autonomia política que amb tantes dificultats havia assolit -l’Estatut
del 9 de setembre de 1932 va ser suspès-, el president de la Generalitat, Lluís
Companys, i el seu Govern van ser destituïts, jutjats, condemnats i empresonats,
la majoria d’ajuntaments deposats i un gran nombre de centres polítics
clausurats -a mitjans de desembre de 1934 hi havia a Catalunya 3.400 detinguts
polítics-, mentre la censura de premsa i l’estat d’excepció pesaven sobre el
país.
[31] Marcel
Gabarró “L’Escoltisme a Catalunya 1912/1939” dins “Barcelona d’excursió”,
Ajuntament de Barcelona 1999, pàg. 130.
[32]
Ordre al Butlletí Oficial de la
Generalitat de Catalunya nº 311, del 7 de novembre 1934, pàgs. 783 i 784.
[33] El Diluvio 29 de gener 1935, pàg. 13.
[34] La Veu de Catalunya 16 de març 1935,
pàg. 17.
[35]
La Veu de Catalunya del 23 d’abril
1935, pàgs. 3 i 7. Observeu que per l’efecte de l’”estat d’excepció”, tots els
actes van fer-se en espais “privats” i d’una forma força discreta; a diferencia
dels Exploradores que, en aquella
mateixa data, al seu “campament permanent” de Torre Baró, condecoraven i agraïen
al president accidental de la Generalitat, el coronel F. Jiménez Arenas, “la
eficaç protección prestada a esta Institución”.
[36] La
Vanguardia del 24 d’abril de 1935, pàg. 6.
[37] La Humanitat del 20 juliol 1935, pàg. 6.
[38] El Explorador nº 273 de febrer 1935,
pàgs. 28 i 29.
[41] La Vanguardia del 13 d’abril de 1935,
pàg. 13.
[42] El Explorador, nº 276 de maig 1935,
pàgs. 84 a 86.
[43]
Podeu comprovar com van ser molts els antics scouts que, en el moment en que -a
partir de mitjans dels anys 50 del segle passat l’escoltisme es reorganitzà-
inscrigueren els seus fills als llavors incipients Scouts de España que degueren considerar continuadors dels seus Exploradores.
[44] La Vanguardia del 27 d’abril 1935, pàg.
15.
[45] La Humanitat del 24 d’abril 1935, pàg.
6.
[47]
Una ressenya d’aquest campament es pot llegir a El Explorador nº 279-280 d’agost-setembre 1935, pàgs. 155 i 156.
[48]
Fa referència a l’estrofa de l’himne dels Exploradores
de España: “...Las gotas de agua, si van unidas, forman los
ríos, llegan al mar...”. La
secció reproduïa o encartava diferents publicacions scouts locals o regionals
de l’organització, editades o redactades a diversos llocs de l’estat.
[49] El Diluvio del 31 de desembre 1935, pàg.
13 i El Diluvio del 3 de gener 1936,
pàg. 16.
[50] El Explorador nº 284 de gener 1936, pàg.
3.
[51]
No en va, el programa del Front d’Esquerres
propugnava com a objectius, entre d'altres, l'amnistia política i social dels
empresonats per la seva participació en els fets del sis d'octubre de 1934, el
restabliment total del govern autònom de Catalunya, la vigència de l'Estatut
(redactat a Núria pels representants catalans i després retallat a Madrid), el
restabliment dels ajuntament elegits pel gener de 1934, l'acabament del traspàs
de serveis i el restabliment de la llei de Contractes
de Conreu per a la pagesia. Com el Front
Popular espanyol, el Front
d’Esquerres no pretenia una transformació revolucionaria de les estructures
econòmiques i socials, sinó la represa del procés reformista del primer bienni
republicà.
[52] La Publicitat del 22 de febrer 1936,
pàg. 4.
[53] La Humanitat 29 de febrer 1936, pàg. 10.
[54]
La Vanguardia del 29 de febrer 1936,
pàg. 13: “Exploradores de
España-Federació de Boy Scouts de Catalunya: Mañana, domingo, los Exploradores
se reunirán, a las nueve, en su local social, desde donde se destacará una
representación para recibir al honorable Presidente de la Generalitat de
Cataluña a su llegada a esta Capital”.
[55] La Humanitat del 7 d’abril 1936, pàg.5.
i La Publicitat del 10 d’abril 1936,
pàg. 4.
[56] La Humanitat del 25 d’abril 1936, pàg.
12.
[57] La Vanguardia del 23 d’abril 1936, pàg.
13.
[58] La Veu de Catalunya del 11 de juliol
1936, pàg. 14. L'Instant del 18 de juliol 1936, pàg. 3.
[59] El Diluvio del 27 de març 1936, pàg. 6.
[60]
Bandera de color blanc, amb tres creus morades de forma similar a les que -sembla-
portaven les veles de les caravel·les, damunt un sol que representa el
despertar del continent americà. Aquesta ensenya, anomenada també “Bandera de les
Amèriques”, es volgué fos representativa de les repúbliques hispanes i
s’intentà popularitzar els anys trenta dels segle passat tot i que tingué,
finalment, poca transcendència. A El
Explorador nº 270 de novembre 1934, pàg. 27, la Comissaria General dels Exploradores de España anuncià que
aquesta bandera s’havia adoptat com a oficial -amb la nacional espanyola- per
la Institució per a ser utilitzada en actes solemnes.
[61] La Vanguardia del 18 d’abril 1936, pàg.13.
[62]
La Vanguardia del 25 d’abril 1936,
pàg. 15. Una extensa crònica d'aquesta jornada, incloent-hi els diferents parlaments, es pot llegir a l'article, a doble pàgina, "Fiestas de San Jorge" publicat a la pàgina dels Exploradores de España (Federació de Boy Scouts de Catalunya) del Suplement Infantil de Las Notícias del 25 d'abril 1936.
