dimarts, 21 de juny de 2016

CRIDA A LA 70ena SORTIDA XINO-XANO

Ermita de Sant Ramon (Mont-roig del Camp)
UN TAST PELS MONUMENTS I EL PAISATGE DEL BAIX CAMP: ESCORNALBOU I EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA ROCA.

Data.- Dijous 7 de juliol del 2016.

Tipus d’itinerari.- La sortida que us proposem per aquest mes de juliol, per por de la calor, no és una caminada o passejada com les que normalment fem. Hem pensat en suggerir-vos una excursió de tipus més cultural amb els desplaçaments amb els cotxes. Per això hem triat una zona una mica més allunyada del lloc on residim i, potser, poc coneguda per la majoria: El Baix Camp. Farem un petit tast del que dona de si aquesta comarca, que te Reus com a capital, visitant dos dels seus monuments característics: el Castell-monestir de Sant Miquel d’Escornalbou prop de Riudecanyes i el Santuari de la Mare de Déu de la Roca enfilat damunt de Mont-roig del Camp tot gaudint del paisatge que els envolten. Si el dia ens hi acompanya, la visió que des d’aquets veritables “nius d’àliga” tindrem sobre les terres i serres que hi ha als seus peus és immillorable. 

Recorregut i dificultat.-  Sortirem de Barcelona, matiners, per l’autopista AP-7(de peatge) direcció Tarragona fins a la Area de Servei “Porta de Barcelona” situada a l’alçada de Castellbisbal, on ens hi trobarem tots plegats PUNTUALS a les 8h 30’. Continuarem per la AP-7 fins la sortida número 34 (“Reus”). Seguirem per la C-14, fent la circumval•lació de Reus, i després per la N-420, direcció Les Borges del Camp i Falset. Poc després del desviament a Les Borges del Camp agafaren, un cop passada la riera d’Alforja, el trencant que passant per Botarell va a Riudecanyes. Des de Riudecanyes, una carretera local (la TP-3211) arriba fins al castell-monestir d’Escornalbou (calculem que, ja esmorzats, hi podem arribar sobre les 10h 30’). Farem una visita guiada a aquest monument i si el temps i les ganes ens acompanyen ens podrem enfilar fins al mirador de Puig Ferrós. El camí d’accés al mirador surt des d’un dels extrems de l’aparcament. Hi arribarem en només 5 minuts. Un cop a dalt, la vista és esplèndida: el Camp de Tarragona, les serres de l’Argentera, Montsant i de la Mussara, el coll de la Teixeta, les muntanyes de Prades, Cambrils, Tarragona, Salou… (estimem que en l’estada a Escornalbou emprarem 1h 30’ en total). 

Un cop feta la visita a Escornalbou (calculem sortir d’aquest lloc sobre les 12h), desfarem el camí (la carretera) fins Riudecanyes i per la T-313 a Montbrió i, un cop allà, per la T-310, anirem fins a Mont-roig del Camp. Agafarem la T-322 que va a Colldejou i, al poc, prendrem una desviació –a la dreta- que ens portarà fins el Santuari de la Mare de Déu de la Roca (calculem arribar a aquest Santuari poc abans de les 13h). Visitarem les ermites de la Mare de Déu i de Sant Ramón i dinarem al restaurant-hostatgeria del Santuari.

Després de dinar desfarem camí fins l’autopista que ens portarà (pagant, clar) cap a casa.

CASTELL-MONESTIR d’ ESCORNALBOU: 
Escornalbou ens endinsa en una època en què la burgesia benestant va habilitar antics edificis històrics per convertir-los en les seves residències. Així, el 1911, Eduard Toda va comprar l'antic monestir de Sant Miquel d'Escornalbou –en estat de complerta ruïna- i el restaurà amb total llibertat.
Castell-monestir de Sant Miquel d'Escornalbou
La visita ens permet conèixer l'ambient d'una casa benestant de principis de segle XX, on es van reunir les principals figures de la Renaixença convidades per Toda. A les diferents estances queden mostres de les col•leccions que Toda havia reunit en els seus viatges. Vicecònsol a Macau, Hong Kong i Shangai, i cònsol a Egipte, aprofità aquestes experiències per conèixer diferents cultures. Es va interessar especialment per l'antic Egipte: va participar en les excavacions de Tebes i va reunir una col•lecció privada d'art egipci que cedí al Museo Arqueológico Nacional de Madrid i al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
Algunes peces ens descobreixen també l’ interès que la Renaixença despertà per la història de Catalunya i en especial pel monestir de Poblet.
Enmig de la peculiar interpretació que Toda va donar a l'antic conjunt, s'entreveuen les restes del monestir. Fundat el 1153, el cenobi de Sant Miquel d'Escornalbou fou el centre de la baronia que reunia els pobles de Duesaigües, Riudecanyes, Vilanova d'Escornalbou, l'Argentera, Colldejou, Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella. Tant pel castell com pel monestir hi han passat amfitrions de tota mena: des de monjos agustinians i franciscans (aquests darrers expulsats l'any 1835 com a conseqüència de les famoses desamortitzacions) fins a famílies notables com les de John Bridgam (vicecònsol anglès a Tarragona que l’adquirí el 1843) i l’esmentat Eduard Toda. 
Toda en preservà alguns elements, com l'església i el claustre, tot i que el va reformar per convertir-lo en un jardí des d' on gaudir d'una de les millors vistes de les comarques de Tarragona.
El cost de l’entrada al recinte de l’esglesia, claustre, cripta i jardins de Eduard Toda (sense guia) és, per als jubilats, de 1,5 euros. Si volem visitar l’interior del castell-residència i la resta del conjunt el preu del guia per al grup, és de 65 euros (a repartir entre tots els qui formem el grup).

Detall del Castell-monestir d'Escolnarbou
SANTUARI DE LA MARE DE DEU DE LA ROCA I ERMITA DE SANT RAMON:
L'Ermita de la Mare de Déu de la Roca es troba al municipi de Mont-roig del Camp, a l’oest de la vila. La capella ja s'esmenta en documents de l'any 1230. L'església i l'hostatgeria es van reconstruir després de la destrucció francesa, l'any 1811. Sobre l'ermita s'alça la capella de Sant Ramon, construïda l'any 1826 i que encara avui serveix de guia als mariners.
Ermita de Sant Ramón i Santuari de la 
Mare de Déu de la Roca
L’ermita és un símbol de la comarca. Per un passadís que passa pel "Fossar de les Monges" es puja per uns graons tallats a la mateixa roca, a la petita capella de Sant Ramon, rectangular i sense decoració, situada al cim d’una roca molt erosionada en la base, com si volgués desafiar les lleis de la gravetat. La capella de Sant Ramon ocupa el lloc on en origen hi havia el castell feudal del segle XIII. És d’aparença cúbica i emblanquinada, per servir de guia als mariners. La imatge del sant es diu que va ser trobada per pescadors de Cambrils. La capella està documentada des del segle XVI, amb nombroses donacions que foren traslladades a la vila. Fou restaurada el 1902. El 1916 Joan Miró va pintar el quadre Mont-roig, Sant Ramon  que és la visió de la capella des del darrer tram del camí vell que ve del poble.
Al costat del santuari de la Mare de Déu hi trobarem un mirador natural on s’hi arriba per un camí obert a la penya i que surt de l’aparcament per una escala amb barana de fusta. Tota l’estona podem observar cavitats obertes en el gres roig.
L'ermita i el santuari ofereixen unes vistes panoràmiques inolvidables per a qualsevol visitant.

Dinar.-  El dinar el farem, a les 14h 30’ al restaurant del Santuari de la Mare de Déu de la Roca, carretera de Colldejou s/n, tel 977 837 760 de MONT-ROIG DEL CAMP.
El preu del menú diari, sense begudes, és de 14 euros.

Hostatgeria i Santuari de la Mare e Déu de la Roca (Mont-roig del Camp)
Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar. En Pep portarà la bota amb vi. Esmorzarem, quan sigui l’hora, en alguna àrea de descans o de servei dels que hi ha a l'autopista al recorregut d’aproximació.

Lloc i hora de trobada.- Farem el recorregut en cotxes. Caldrà, doncs, anar confirmant uns dies abans –per telèfon o correu electrònic- els qui serem i amb els vehicles que hi anirem. El lloc de trobada i concentració dels diferents vehicles serà a les 8h 30’ (puntuals) al pàrking de l’Àrea de Servei –direcció Tarragona- “Porta de Barcelona” (a l’autopista AP-7, de peatge, a l’alçada de Castellbisbal).

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del dijous 30 de juny contestant al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Pep o en Josep Mª -els companys que coordinen aquesta sortida- més que rés per tal de poder confirmar al restaurant el nombre de comensals que serem el dijous a dinar i, si és el cas, avisar amb prou temps al guia d’Escornalbou.

Una abraçada.


EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL


Com que no serà una excursió realment Xino Xano doncs serà a lloms d'animals mecànics, no m'hi he escarreçat gaire a fer un pronòstic afinat, però a més la situació tant previsible que ens brinda la c¡rculació general atmosfèrica no predisposa a fer més càbales.

Demà Escornalbou, com de fet tot Catalunya, gaudirà d’un temps típicament anticiclònic. Cels sense núvols al matí, força calor, poc vent, en resum el en diem bon temps.

La pressió a tot el territori serà de 1019 hPa, el vent serà de força 2 fonamentalment de sud, el mercuri es situarà al 21º ja a les vuit del matí que anirà augmentant amb la forta insolació, assolint fàcilment els 30º a les dues.

Pel que fa a l’àrea de Escornalbou, aquest vent que us he senyalat de sud tot i ser fluix tindrà un efecte in-confortable, aquest vent que ve de la Mediterrània carregat d’humitat s’enfilarà per les serres litorals perdrà un tant per cent d’humitat i baixarà re-escalfat cap a les valls interiors. En el balanç de confort hi haurà l’avantatge de la baixa humitat, però la pena d’unes temperatures molt altes.

Però sobre tot el que caldrà molt en compte demà és amb les burilles.
El risc d’incendi al bosc serà altíssim.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

diumenge, 19 de juny de 2016

CRÒNICA DE "LA PAELLA" 2016


UNA ESTIUENCA JORNADA, PLENA DE NOMBROSES “G” (GERRES de cervesa, GANA, GERMANOR, GOIG, GASTRONOMIA, GOLAFRERIA, GARLAR, GRESCA, GAUDIR, GRATITUD, …) A SANT POL DE MAR

Tot i que en alguns barris de Barcelona ha fet algun xàfec matiner, al llarg del recorregut en tren o en vehicle fins a Sant Pol i un cop allà, el sol ha lluït convidant a la gent a torrar-se damunt la sorra i als més valents (l’aigua encara és freda) a banyar-se a les platges del Maresme. 

Les aproximacions fins al lloc del ja tradicional àpat d’estiu han estat, en funció dels diferents compromisos (feina, guàrdies o cangurs de nets,...) o desitjos i necessitats personals, diversa: majoritàriament –el 58 %- hem fet el viatge en tren i la resta –el 42 %- en cotxes i una “amoto”.

Al cas és que, seguint les recomanacions de l’organitzador tothom ha sigut molt puntual, tots excepte els qui, com a necessaris cotitzants a la Seguretat Social, tenien de treballar fins a darrera hora del matí... aquests tenien una ben merescuda dispensa. Els pensionistes, que de moment anem cobrant, els ho agraïm de tot cor.

Parlant dels viatges d’anada i de la puntualitat, cal reconèixer també el mèrit d’un dels comensals (o, potser, comensala) que, tot i equivocar-se d’estació i de tren, ha arribat al restaurant fins i tot una mica abans de l’hora convinguda. És el que diem sempre, una de les màximes de la colla: “nosaltres no ens perdem mai...” (el que, habitualment, es perd és el camí, els senyals indicadors o el tren...). Complementem aquesta sentència amb l’afirmació de que “només està perdut aquell que no sap on és...” si, amb la marrada, no hem sortit de la zona o del país, tranquils... sabem on som !!. Cal conservar la calma i amb una mica de sort i, sovint, amb l’ajut de l’atzar o de les forces divines, sempre –fins i tot, algun cop, fent drecera-  hem retrobat la ruta o, tot i que això és una mica més difícil, el mitjà de transport perdut. 
Aquesta és la nostra provada experiència i la que, segur, li ha funcionat al company (o, potser, companya) que en aquesta ocasió s’ha “despistat”.

A 1/4 de tres, sense seguir cap toc de corneta, els qui hem acudit a la cita en tren i els maresmencs hem anat okupant les dues taules (per a 12 comensals cadascuna) que ja tenim parades en un bon lloc del menjador. En Enric i la Carme, punyeters i molt puntuals, ja hi son asseguts.  Gairebé a continuació, tots a l’hora establerta, s’hi va afegint la resta.
   


Seguint alguna oportuna ordre del líder dels okupes han aparegut  (exactament dues per taula) unes gran gerres –d’aquelles de més d’un litre- ben plenes de fresca cervesa i les corresponents copes. Durant uns segons s’ha fet el silenci, només trencat amb algun: glup, glup... ahhh, ahhh.... umm, umm... més, més...

Ens han dut les cartes (no les de jugar..., les del menú) i hem començat a llegir i triar. Els més experts i assidus al restaurant, ja ho tenen clar i decidit; els de l’“un dia és un dia”, aprofitem l’ocasió per a demanar tot allò que les respectives parelles o el “maleït” metge ens tenen prohibit i la majoria, trien, canvien, pregunten al del costat: “tu que has demanat ?..., tornen a triar,canvien de nou i, finalment, decideixen. 
Un dels “desbordats” cambrers (avui, el bon temps o potser l’hora, fa que el restaurant sigui ple i amb una cua de gent esperant...) marxa, cap a la cuina, amb les comandes. 
Comencen a fer saliveres i a encanyonar les goles, obrint el camí amb algun traguet més de cervesa, fins que comencen a servir-nos el dinar. “Us heu deixat el pa...!!” reclamen neguitosos, els qui tenen quelcom a sucar, a un dels atrafegats cambrers.

Pel que al cronista li ha semblat, han triomfat –entre els primers plats- les cloïsses, les navalles o canyuts, les gambes, els calamars, alguna amanida i juraria (o així m’ho ha semblat sentir) que algú ha demanat un plat de verdura... És així o la cervesa m’ha jugat una mala passada... ? (Podeu fer servir, per aclarir-ho, l’apartat “Comentaris”...)

Als segons plats, si que de manera gairebé unànime, hom a fet honor a la principal raó de la trobada: “la paella” de la casa. Tot i que ens ha semblat veure algun “dissident ” (no racista) que ha demanat un arròs negre o algun altre (que potser els darrers dies s’ha saturat d’arròs...) que ha triat un plat de peix, especialitat de la casa. Tothom coincideix que, al Banys Lluís, tenen “la mà trencada” fent les paelles de peix (i les d’arròs negre, també): sempre al seu punt, generoses i molt gustoses.


Ens serveixen les postres i els cafès (o els tallats, herbes i cigalons...) i el compte. Agraïm al personal de la casa la seva hospitalitat i sortim a fora a fer-nos la fotografia de grup per tal d’immortalitzar la trobada. El lloc triat, després de que el fotògraf oficial descarti diferents propostes, ha estat a la mateixa entrada del restaurant al peu d’unes florides i multicolors buguenvíl•lies.


L'organitzador de la trobada
Agraïm a l’organitzador de la trobada la bona feina i ens acomiadem d’alguns dels qui tenen més pressa per a retornar a les seves obligacions o be –com que ja son a mig camí- marxen, de cap de setmana, als seus respectius “castells”. La resta acordem fer una passejada, fins a dins del poble de Sant Pol, per ajudar a pair el dinar. El coordinador de la jornada, bon coneixedor de la zona, fa de guia. Passem pel carrer Nou, per davant del “Restaurant Sant Pol” de la Carme Ruscalleda, però com que ja anem tips..., avui, només ens el mirem per fora. En Josep Mª ens porta a un carrer amb un nom històric –Consolat de Mar- on hi ha un local, també del tot recomanable: el cafè “El Centre”. Travessem la gran sala, d’aspecte senyorial i plena de bonics i curiosos detalls, en un racó de la qual un grup de vilatans hi està fent la partida, fins a la terrassa enlairada que dona a la via del ferrocarril i a la platja. Tot i ser “el cafè”, potser per allò de poder fer el rotet..., la majoria demanem aigües tòniques. Asseguts a la fresca, fent “sordina” als gasos estomacals que desvergonyits i descarats, inevitablement, volen sortir... i airejats –tot i que no hi entenc de vents- per la marinada, continuem les animades converses. 

Detall del cafè "El Centre"
Detall de la terrassa del cafè "El Centre"
S’acosta l’hora de retornar, amb el tren, “cada ovella al seu corral” però, camí de l’estació, -com que les botigues ja han obert- decidim anar fins al xamfrà dels carrers de Tobella amb el Nou on hi ha el “Forn Grimal” per a comprar-hi pa i, especialment, coca (de forner).


Dalt del tren –parlo del grup que hem retornat en aquest mitjà de transport- les converses, la gresca i les rialles continuen: anècdotes i “batalletes” de la “mili”..., valoració dels darrers viatges i sortides..., on anirem a la propera xino-xano..., com s’ho farà el company (o, potser, companya) “despistat” per a passar el control de sortides a l’estació d’arribada (després de les peripècies del viatge d’anada -al validar el bitllet li ha sortit: “títol exhaurit”-), parlem dels nets, de com –amb el pas dels anys- anem encongint d’alçada i augmentant (ho sabíeu ?) el número de peu ..., de coses serioses i d’altres que no ho son tant, fins que arribem al nostre destí i al final de la trobada.

Aclareixo, per a tranquil•litat del personal, que el company (o, potser, companya) “despistat” ha pogut sortir del recinte de l’estació sense novetat (passant el “torniquet” de control enganxat –o, potser, enganxada-, com fan alguns “espavilats”, al company de davant). Ja ho veieu, ens en sortim gairebé de totes...

A aquesta trobada estiuenca hi hem acudit 24 companys/es. Tot un èxit.

Fins a la propera Xino-Xano que, podem avançar, serà cultural: al Castell-Monestir d’Escornalbou i a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig del Camp amb dinar (de menú) en aquest darrer lloc. Recordeu que aquesta excursió és el proper dijous dia 7 de juliol. Ho anunciarem al Blog i farem la crida per correu electrònic.

Fins llavors, si és que no ens veiem abans, una abraçada.


Text.- Pep

Fotografies.- Joan Miquel i Jaume.