Benvolguda colla,
Em sembla que ja he
comentat en altres ocasions que quan hom diu, bon, seguit d’un substantiu
temporal no és que constati que aquell dia o aquell any sigui, o hagi de ser
bo, l’expressió no passa de ser un desig.
Dic això perquè quan
us desitjava a tots un bon Nadal estava lluny de intuir que el Nadal d’enguany
podia no ser bo per la nostra família. Tot i que el pare de la Ma. Glòria
portava ja uns mesos que no estava fi, res feia sospitar que en dos dies la
situació faria un tomb letal.
El cas és que fruit
d’una infecció pulmonar, el meu estimat sogre va traspassar en la vetlla de
Nadal.
No cal que us
afligiu massa, perquè pels que som creients la mort és una renaixença.
Certament, els que quedem en terra quan els éssers estimats parteixen ens dol
com a qualsevol veí, però sempre ens queda la esperança de retrobar-nos.
D’altra banda la seva qualitat de vida havia minvat molt en el darrer any,
mentre que ara no sols ja no pateix, sinó que de ben segur gaudeix del cel
perquè, us ho asseguro, era un sant baró.
En aquest dies he
sentit dir a amics i coneguts, quina dissort morir en Nadal! Pot ser si que en
els propers anys serà dur brindar, però com diu el meu gendre: - “És una nit
molt bona per arribar allà dalt quan estan festejant l’aniversari del naixement
del Fill de l’Amo.”
Bé, aprofito
l’avinentesa per demanar-vos perdó per no haver avisat per mitjà de la llista
de correu electrònic a tots vosaltres. La meva raó era que no volia
coaccionar-vos en unes dates tant assenyalades que tothom té compromisos
familiars, però com ja m’ha fet veure algú de la colla, el resultat ha estat
que sense ser la meva intenció, us he privat del vostre dret a decidir.
Ho sento.
Us desitgem que
acabeu de passar unes Bones Festes.
Una forta abraçada,
Joan Miquel i Ma.
Glòria
