MUSEUS i COL·LECCIONISME SOBRE TEMÀTICA SCOUT-GUIA (1)

EL MUSEU SCOUT DE MADRID I

LA IV EXPO-SCOUT 2012

Els 16 i 17 de novembre passat, el nostre company Antonio va anar a Madrid per tal d’assistir a la reobertura del MUSEU SCOUT que hi ha a la seu de l’ASDE-Exploradores de Madrid (Exploradores de Madrid) del carrer d’Hortaleza, 19, 1er. Paral·lelament amb aquesta inauguració el Circulo de Coleccionistas Scouts – España  (Círculo de Coleccionistas) efectuà una nova trobada de col·leccionistes d'aquesta temàtica, la IV EXPO-SCOUT 2012,  d’intercanvi de tot tipus de material scout d’aquí i d’arreu del món.

MUSEU SCOUT.- La col·lecció, un veritable Museu-Mediateca, està formada per nombroses peces  exposades, amb un cert ordre cronològic-temàtic, en diverses vitrines. Hi podem descobrir  una interessant selecció de material escoltista com llibres, revistes, cromos, retallables, medalles, fotografies, insígnies, sivelles de cinturó, documents, etc. Fora de les vitrines s'hi pot veure l’evolució dels diferents uniformes, així com nombrosos tipus de panyoletes, tòtems, banderins i banderes (moltes d’elles veritables relíquies històriques), pòsters i plafons informatius on es poden seguir els cent anys de vida de l’escoltisme a Espanya. El Museu disposa, també, d’un espai on es projecten vídeos i fotografies de temàtica scout.
Comenten els responsables del Museu que aquest és tan sols el primer d'un ambiciós projecte que pretén catalogar totes les peces, realitzar fotografies i escanejos i crear una base documental que es posarà a disposició de tots aquells  que tinguin interès en consultar-la, tasca que serà assumida per l’Associació de Scouts i Guies Adults.
Es tracta d'un espai cultural de recuperació del patrimoni i la memòria de l’escoltisme espanyol; un lloc d'interès històric, sociològic i pedagògic obert a la investigació de tot aquell que estigui interessat en les diverses facetes del Moviment Scout. Això ha estat possible gràcies a la contribució personal i material de multitud de donants, especialment de la Asociación de Scouts y Guias Adultos de Madrid (http://asgam.aisg.es). El responsable i coordinador del Museu-Mediateca és en Fidel Hernández.

Per a futures consultes sobre els fons del Museu o visites al mateix es pot contactar per correu electrònic a expo@exploradoresdemadrid.org.

IV EXPO-SCOUT 2012.- El Círculo de Coleccionistas Scouts-España va néixer l’any 2009 agrupant a una colla de persones –la majoria antics scouts i guies- amb el doble objectiu de, en primer lloc, promoure el col·leccionisme d’aquesta temàtica per mitjà de l’ intercanvi de material, l’ informació i  les experiències entre els aficionats de les comunitats scouts i guia i, en segon lloc, contribuir a l'estudi i coneixement de la historia i el funcionament del Moviment Scout en d’altres organitzacions i països.
El col·leccionisme i l'intercanvi de material d'interès comú  entenen que és, també, un bon mitjà per a afavorir les relacions i l'amistat entre els scouts i d'altres persones interessades en aquest tema. 
La trobada va ser tot un èxit, amb  15 expositors (d’arreu de l’estat espanyol, de Portugal i de Gibraltar) i més de 150 visitants. L’anima d’aquest esdeveniment és en José Aragon que és el director del Circulo de Coleccionistas Scouts-España.
A l’exposició s’hi va poder veure, canviar i/o adquirir molt divers material (llibres, insígnies, banderes, pins, revistes, cartells, postals,...) d’organitzacions escoltes i guies de tot el món. El programa s’inicià a primera hora del dissabte 17 de novembre, amb la recepció de participants i el muntatge de la mostra, i es tancà el diumenge 18 de novembre, amb la clausura de la trobada.

L’amic Antonio -tal i com podem veure en les fotografies que acompanyen aquesta entrada- es trobà com “un peix dins l’aigua” enmig de tants objectes entranyables, records i, també -cal dir-ho-, d’uns companys i companyes tant atents, amables i cordials.

A més d’aquest MUSEU SCOUT, ens consta que hi ha diverses iniciatives més d'aquest tipus, com el MUSEU SCOUT VIRTUAL o el MUSEU SCOUT “JOAN CHARLEZ i PARADÍS” de Barcelona, i algun més, dels quals -potser- en parlarem un altre dia.

Fem, però, un breu apunt sobre dos d'ells:

MUSEU SCOUT VIRTUAL.- L’ASDE disposa també, des del juny de 2012, d’un Museu Scout Virtual  (http://museo.scout.es) amb materials diversos (publicacions, documents, insígnies, etc) des dels inicis de l’escoltisme a Espanya fins als nostres dies. En te cura en Eladio Meroño, el seu director.

MUSEU SCOUT “JOAN CHARLEZ i PARADÍS” de l’Agrupament “Mas Guinardó” de Barcelona, inaugurat l’any 2000 (un any després de la mort del nostre company en Joan Charlez). Nosaltres hi tenim pendent de fer-hi, amb molta il·lusió i interès, una visita.

Iniciatives, aquestes, ben meritòries, com totes les que contribueixen a salvar, conservar i donar a conèixer un patrimoni històric, social, cultural i –fins i tot- sentimental (potser molt especific, minoritari i fins i tot, per a alguns, friki ) però que és també, una mica, el d'uns anys de la nostra vida.



Fotos.- Antonio T. i Circulo de Coleccionistas Scouts-España. 

CRÒNICA DE LA 32ena SORTIDA XINO-XANO

 

 

 PASSEJADA PER ALGUNES FONTS DE LA RIERA DE CLARÀ D’ARGENTONA

Ja ho havia dit en Joan Miquel en el seu  Pronòstic (que ja ho sabeu, no és el mateix que previsió...) meteorològic d’aquesta Sortida: “La pluja ja haurà caigut cap a les quatre del matí, per tant a l’hora de començar a caminar passarà la cua del front. Cap a migdia s’obriran clarianes i sortirà el sol, encara que enteranyinat, la temperatura baixarà fins els 6º a les nou del matí i remuntarà a la vora dels 16º a les tres de la tarda”. Certament, a Barcelona, ha estat tota la nit plovent i, al sortir de casa sobre les 7 del matí, encara plovisquejava... per això molts hem vingut “armats” amb paraigües i capelines. Però, durant l'excursió, el temps s'ha comportat i, fins i tot, en algun moment ha sortit el sol. Joan Miquel, un cop més, ho has encertat de ple !!. 

Puntuals, com ja és habitual, els/les de Barcelona ens hem aplegat a l’hora indicada sota el rellotge de l’estació de Rodalies de la Plaça de Catalunya. Be, tots no, la Conxita per un problema domèstic de darrera hora (sembla que a casa seva l’aigua, a més de pel teulat –per una averia- corria també per dins...) no ha pogut venir. Qui si s’ha afegit a la colla és en Zacaries; el nostre bon amic Zac, que comença a gaudir ja de la merescuda jubilació. Benvingut Zac, confiem que les teves obligacions et permetin afegir-te a moltes sortides xino-xano més.

El tren ens porta fins a Mataró i allà, tal i com teníem programat, agafem l’autobús fins Argentona. A l'arribar a la plaça Nova, on hi ha el monument amb un dels vells tramvies que anaven de Mataró a Argentona, els dos companys i la companya del Maresme ja ens estan esperant amb els seus respectius cotxes. Per tal d’estalviar-nos un parell de quilòmetres de caminada per dins del nucli urbà, ens portaran a tota la colla, amb els seus vehicles, fins al punt on hem de començar la caminada “oficial”: l’aparcament del Nou Cementiri, en el lloc on la Riera de Clarà desemboca en la Riera d’Argentona.

 

Comencem, en aquest punt, la passejada. A l’aparcament de cotxes (90m d’alçada) un plafó, instal·lat per l’Ajuntament, mostra els itineraris peatonals i amb bicicleta que hi tenen l’origen. Concretament el número 3 -en color verd, per a bicicletes, i, en color blau, per a caminadors-. Comencem. De moment anem vorejant, per un ample camí de sorra, la riera de Clarà. Deixem a la nostra esquerra una gossera que es delata pels lladrucs dels seus residents, a la dreta un Centre Eqüestre i, una mica més amunt, la bonica i gran masia de Can Calau.

 

L’itinerari –que en Josep Lluís va seguint de la Guia i Mapa Excursionista: Argentona i el seu entorn publicada per l’Ajuntament i la Editorial Alpina- diu, o almenys així ho interpretem, que en un punt determinat –uns metres més amunt d’una boca d’incendis de color vermell- cal desviar-nos per un camí a l’esquerra que deixa la pista de la riera i s’endinsa cap al bosc. Així ho fem nosaltres.

 

Una mica més amunt “el poble” demana, millor dit clama, que s'ha d' esmorzar. Ho fem, asseguts o drets (el terra és encara ben moll per la pluja d’aquesta matinada), en una petita clariana sota d'algunes alzines. El menú és l’habitual: els respectius entrepans, “guarnits” amb el vi, les olives, el cafè i l’assortiment de “gotes” a escollir (conyac, whisky i orujo). Hi ha gana i les boques deixen, per uns moments, de xerrar per anar fent caixelades...

 

 

Refets, reprenem la passejada pujant suament pel la vessant nord-oest del serrat que te com a punt culminant El Pujolar (329 m). Quan som a uns 180 m d’alçada i després d’uns 3 km de l’inici de la caminada, ens adonem que les explicacions de la guia no s’assemblen amb quasi cap dels indicis del nostre entorn: parla d’un pas barrat per una cadena, que no hem trobat; d’una línia i unes torres d’alta tensió... que nosaltres, en tot cas, veiem força lluny. No anem be o, com a mínim, no anem per la ruta prevista. Arribem a la conclusió que hem errat l’itinerari, que permet anar a la Font del Gavatx, agafant equivocadament el camí per a les bicicletes. No ens estranya, no hi ha un sol pal, fita o senyal indicador en tot el recorregut !!!, diem com a justificació. Però així és. Intentem esbrinar on realment som. Un petit grup d’”exploradors” remunten un torrent i una zona de bosc (fins gairebé els 250 m) intentant localitzar, sense èxit, la Font del Gavatx i la dels Castanyers d’en Cabot que figuren a l'itinerari. Retornen al punt on esperen la resta de la colla, un pel decebuts, sense haver-ho aconseguit. Localitzem això si, ben a prop, la Font del Castanyer (207 m), arrecerada al peu de la vella soca i les fermes perxes d’un gros arbre d’aquesta espècie. Situats ja en un punt de referència segur, decidim continuar la passejada.
 

 

 

 

Baixem alternant per  l'una i l'altra riba del Torrent del Manreset. El camí és, ara, un corriol ombrívol envoltat de vegetació: molses, falgueres, boixos, eures, bolets de tota mena (trobem algun robelló i un bon grapat de "potes de perdiu"),... arribem a una petita clariana amb uns grans i decoratius blocs de pedra, una taula i un banc –també- fets de pedra, una petita caseta i la Font d’en Quico (180 m). Un bonic i tranquil indret que fa que ens hi estiguem una estona badant, xerrant i fent fotografies.

 

 

 

L’itinerari continua baixant suament, arribem a un lloc on, en una gran roca, hi ha un petit rètol: “Font del Roure a 100 metres”. El camí continua avall, sense pèrdua, fins que arribem, efectivament, a la Font del Roure (165 m). Una fort amb força encant tot i que el roure que, segurament, li dona nom jeu –avui- desarrelat, arrencat i abatut (posiblement pel vent) al seu costat.  Totes aquestes fonts estan força cuidades gràcies a l’atenció que en tenen el Grup d’Amics de les Fonts d’Argentona. Gràcies, amics de les fonts i que per a molts i molts anys pogueu continuar amb aquesta meritòria dèria !!.

Font del Roure, amb el roure -caigut- entre la gran roca i la font

Detall de la Font del Roure amb el roure, desarrelat i abatut, a la dreta de la foto.

 

El camí continua descendint, fent marrades pel mig del bosc, fins a la riera de Clarà. Desfem l’itinerari que hem fet al començament del matí, tot passant pel costat del Centre d’atenció d’animals domèstics (gats i gossos) que continuen amb el seu “concert” de lladrucs, fins que arribem de nou a l’aparcament del Nou Cementiri.

 

El recorregut total ha estat d’uns 5,5 Km. Anem be de temps i, en Josep Lluís i l’Elena  ens volen ensenyar –camí del restaurant on anem a dinar- l’hort d’on, amb la suor dels seus fronts, treuen les verdures i hortalisses que fan que estiguin tant lluents, sans i macos. Ens estem una estona, pels Horts de Cabrera, en mig de bròquils, cols de Brussel·les, bledes, apis, faves, enciams, escaroles, tomaqueres, mongeteres, pebrots, porros, cebes, alls i alguna altra cosa més tot escoltant les sabies explicacions dels seus "terratinents propietaris". I és que ja ho dèien els nostres avis: "La terra és de qui la treballa" !!!.

 

 

Amb la gana estimulada, ben arrepapats en els cotxes dels amics i l'amiga del Maresme, arribem a l’ Ona -l’antic xiringuito de la platja de Premià de Mar- on hi tenim el dinar encarregat i la taula parada. No hi falta rés, fins i tot hi ha dos símbols del moment: la flor de Nadal i l'estelada !!!.
 

Cervesa, aperitiu, un bon menú on el peix hi te un paper destacat -amb coca de Llavaneres de postres- i, com sempre, un molt bon ambient entre tots plegats i el desig d’unes joioses festes de Nadal ha estat l' excel·lent colofó de la Sortida.

Coca de Llavaneres.

 

A l'hora del cafè hem aprofitat per a preparar el “Calendari d’Intencions” de les activitats de l’any vinent i amb la foto “oficial” del grup acomiadem -ben sonrients- aquesta 32ena Sortida Xino-Xano. Fins la propera (que serà el dijous 17 de gener) !!.

Cal agraïr, finalment, a en Josep Lluís l'organització d'aquesta sortida i, també, a en Josep i l'Elena la seva gentilesa i bona disposició en la "logística" del transport i, a tots i totes, la vostra participació i companyonia.

 

Bon Nadal i Feliç 2013 a tothom i que la salut ens hi acompanyi !!!.

Text.- Pep

Fotografies.- Montserrat, Enric, Joan, José F., Joan Miquel i Pep.