CALENDARI PEL 2011

Beata Nativitas et bonum annum MMXI in Domino Deus

S’acaba l’any i és l’hora dels propòsits per l’any vinent, és per això que publiquem el calendari d’activitats del nostre Clan per any 2011 i com que això d’escriure en català després de les sentències del Constitucional pinta força malament, per si de cas, ja començo a desenterrar el meu llatí del “bachi”.

La primera Xino – Xano Raid del any que ve no serà el primer dijous del mes, car és el dia de reis (mags, que no monarques), i gairebé tots hem de fer d’avis. Com que es dona la circumstancia que és la 13ena. XXR, la farem el dijous 13 de gener.

El seu coordinador hauria de ser en Llorenç Cabrol i esperem que ho sigui, tanmateix heu de saber que Llorenç va ser ingressat la matinada del dimarts 21 al Nou Hospital de Sant Pau amb una petita perforació del budell “Sigma”.

Tot i la pompositat del nom en terminologia mèdica, es veu que la seva gravetat és menor, (fora que hi haguessin complicacions), i no ha calgut cap intervenció. Això si, se’l quedaran tota la setmana. En Llorenç ha canviat una escapada de cap d’any que tenia prevista a un parador per una setmana de vacances pagades a compte del ICS. No està pas malament, però no se si hi surt guanyant perquè no li deixen “jalar” i de “gotes” ni ensumar-les.

Per fer-vos-ho saber, he demanat permís al interessat, però per contra no he obtingut autorització per comunicar-vos la cambra en la que està hospitalitzat. (Son les limitacions que ens imposa la xarxa i el wikileaks)

Per això, a banda de la possible variació de la XXR de gener, el calendari queda com segueix:

CALENDARI D’ACTIVITATS PER AL 2011

Gener.- Dijous 13, 13ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador Llorenç Cabrol (Castellnou de Bages)

Febrer.- Dijous 10, 14ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador Josep Lluís Lirola (Alpens)

Març.- Dijous 3, 15ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador Josep Maria Serena (Montserrat)

Abril.- Dijous 7, 16ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador ?.

Maig.- Dijous 5, 17ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador ?.

Divendres 27, dissabte 28 i diumenge 29, Sortida de Primavera. Possibles llocs podrien ser:

• Valls d’Andorra.
• L’Avetosa de la Mata de València (Vall d’Aneu-Pallars Sobirà) amb alguna escapada a la Bonaigua-Montgarri-Alt Aran.
• Les Avellanes-Vall d’Àger (La Noguera) i els ametllers florits (possible excursió, des d’Àger, a l’ermita de la Pertusa).
• Altres propostes...

Juny.- Dijous 2, 18ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador Josep Maria Serena (Gorges de Carançà)

Divendres 17, Sopar d’estiu.

Juliol.- Dijous 7, 19ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador Pep (“Camins i fonts de la Vall

d’Hostoles, sense passar calor”).

Agost.- Mitjans del mes (dia a concretar). Trobada de recapta al Mirador Mar i Muntanya de Llançà

Setembre.- Dijous 15, 20ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador ?.

Octubre.- Dijous 6, 21ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador ?.

Divendres 21, dissabte 22 i diumenge 23, Sortida de Tardor. Possibles llocs podrien ser:

* Per la Conca de Barberà: l’Espluga de Francolí, bosc de Poblet, Montblanc,...

* El Lluçanès (Osona): Alpens, Oristà, Lluçà,...

* Collsacabra: Rupit, Pruit, Cabrera, el Far,...(comarques d’Osona-La Selva).

* La Vall de Lord (Sant Llorenç de Morunys, la Coma, la Pedra, Fonts del Cardener,..) (El Solsonès).

* Per la Terra Alta: Bot, Santuari de la Fontcalda-serra de Pàndols, Horta de Sant Joan (Sant Salvador d’Horta, Roques de Benet,...). En Josep Mª proposa adelantar la sortida, si és qu8e es decideix anar a aquest lloc a mitjans de setembre per tal de fer-la coincidir amb la verema de la zona.

* Altres propostes...

Novembre.- Dijous 3, 22ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador ?.

Desembre.- Dijous 1, 23ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador ?.

Nota.- Fora de “programa” -com l’any passat- es poden convocar trobades puntuals, viatges, concerts i recitals, visites a exposicions, dinars, “suquets”, etc. Només cal que ens ho feu saber amb un mínim de temps.

Haureu observat que hi ha sis xino-xanos que no tenen coordinador adjudicat. No cal us digui que els sis xinoxanaires que no estem "nominats", ens hem de posar les piles per tal que no recaigui tot l’esforç sempre en els mateixos.

Hem institucionalitzat l’àpat de plats a compartir del mes d’agost, es farà a la terrassa de l’apartament dels Corteses a Llançà. El tall està garantit. Els entrants, beguda (vi i/o cava), postres i “contornos” seran de recapta, com ja és tradicional.

Glossari:

Xino – Xano Raid. Es diu de l’excursió de baixa dificultat reservada preferentment al col·lectiu desvagat (jubilats, pre-jubilats, aturats i invàlids) en el que el objectiu principal és el cultiu de l’amistat i el tiberi.

Sortida de Primavera o de Tardor. Es diu del Cap de setmana més o menys confortable preferentment d’hostal o pensió i poca caminada, oberta a tota la colla en el que l’objectiu principal és el tiberi i el cultiu de l’amistat.

Trobada de recapta. Es diu del àpat en que tot i conreant l’amistat, l’objectiu principal tal com s’adjectiva en el seu títol és la compartició dels plats que preparats pel comensals s’aporten a la trobada alimentària.

CRÒNICA DE LA 12ena. XINO - XANO

EL MILLOR REMEI PER A ESPASSARSE EL FRED: PEL SOLELL I DE PUJADA,
I... PER ACABAR, UN BON DINAR!!!

Ja ho deien que aquest dijous, tot i que encara som a la tardor, faria un fred de cru hivern.
Ben abrigats i carregats de valor arribem de bon matí, puntuals, 8 xino-xaners a l'estació de ADIF de Premiá de Mar. Tres companys més ja ens hi esperen (picant de peus). En aquesta ocasió, en les sortides Xino-Xano, ja hem batut el rècord d'assistència: som 11, el major nombre de participants assolit fins ara.
Agafem l'autobús que ens porta fins la plaça de l'ajuntament de Premià de Dalt (180m. d'alçada). Sense perdre temps comencem la pujada fins el Parc arqueològic de la Cadir del Bisbe (268m.). Es tracta d'un vell poblat ibèric dels segles IV i III d'abans de Crist, situat en un emplaçament estratègic per tal de controlar la costa i vall de Premià i les diferents rutes que, travessant la Serra de Marina, van cap al Vallès.


Ha estat condicionat per a facilitar-ne la visita. L'hora -i la gana- ens acosellen aprofitar l'aturada per a esmorzar. Asseguts en unes assolellades grades escalfem la "maquinaria" amb l'ajut de la bota de vi, el cafè i les "gotes"... el panorama sobre els Premiars, les planes del Maresme i el litoral és molt gratificant. Però, tot i el relaxant escenari cal, amb renovades forces, continuar.


La ruta va pujant fins el cim del Turó de la Cadira del Bisbe, nom que ha substituït l'antic nom popular de turó dels Dos Pins arran de la troballa arqueològica a la zona. Una esplanada sota d'una espessa pineda justifica, també, el canvi de nom: la parella de pins s'ha transformat en una nombrosa família. En aquest punt hi ha el senyal indicador de la "Ruta del esquirol" nom amb el que s'ha batejat l'itinerari que hem escollit per aquesta sortida.

A partir d'aquí, el pendent, submergit en un bonic bosc mediterrani, s'accentua costerudament fins que arribem gairebé dalt del Turó d'en Cases (381m.). Els anoracs comencen ja afer nosa. El camí, ara, va planejant vers l'oest. Només ens cal anar seguint els petit indicadors que ens menen cap a Sant mateu.

Desprès d'un nou pendent -el darrer- arribem dalt la carena ; dos elements ens ajuden a orientar-nos: a la dreta Cal Bernadó i a l'esquerra, una subestació d'energia elèctrica. La vista, aquí, s'obre vers l'interior: el Vallès, el Castell de Burriac, el Montseny, el Montnegre,... Seguim, a l'esquerra, per una pista -que gairebé, per la seva amplada, sembla una "autopista"- que va carenejant. Primer trobem, en una petita clotada, la font de Sant mateu, decorada amb un enrajolat del sant. Al seu davant un llarg banc i una gran bassa -ara en desús- que ens il·lustra sobre el tradicional exemple d'ecomitzar l'aigua en èpoques o estacions on aquesta es més escassa. Desprès de fer-nos la foto del grup reprenem el camí cap a l'ermita de Sant Mateu.

La pista voreja el turó i passa pels antics camps -ara prats- de Can Riera, una gran i magnífica casa senyorial que ara, ens diuen, estan condicionant per a fer-hi turisme rural. Quan ja gairebé arribem a l'ermita, des del Coll de Gallemí, el panorama que s'ens ofereix a banda i banda és espectacular. Per un costat, el Maresme fins la ciutat de Barcelona i el Collserola i per l'altra vessant, el Vallès amb Montserrat, Sant Llorenç de Munt, el Montseny i, al fons, els Pirineus.

Arribats a l'ermita de Sant Mateu (495m.), un dels objectius de la sortida,impregnats per la serenor que ens ofereixen aquests grans panorames ja ningú s'enrecorda del fred. La petita capella i la casa de l'ermità que hi ha adossada, arrecerades gairebé dalt del turó, son un veritable racó de pau. Diuen que el lloc ja era un centre de culte a la prehistòria i, més recentment esglesia cristiana des dels temps dels visigots. L'edifici que avui podem veure és d'origen romànic, del segle X, que - pràticament enrunat- va ser modificat i refet el segle XV. Un detall singular és el menut campanar de cadireta que sobta per la seva orientació travessera respecte a la línia de la façana.
A la graonada semicircular d'accés a l'ermita ens fem una nova foto de grup -aquesta obsessió de voler deixar constància de que tornem a estar plegats deu ser , de ben segur, un efecte dels molts anys que, per diferents cicumstàncies, no ho hem pogut fer: tota una teràpia-. Feta la foto, dons, reprenemel camí que, sense pràcticament cap desnivell, passa per la Plana del Mal Temps (415m.) desprès de la qual ens desviem cap a l'est vers un turó que destaca sobre el litoral amb una torre-mirador contra incendis: el Turó d'en Baldiri (426m.) o de la Salve Regina.
Des d'aquest lloc, una mena de balconada entre les valls de Premià i Teià (que alguns fan servir per enlairar-se fent parapente), la visió sobre la costa i la vessant assolellada de la Serralada Litoral és total. El nom de Turó de la Salve Regina que figura en molts mapes, diuen que li ve de quan la gent de Premià o de Teià que pujaven en romiatge a Sant Mateu, al arribar a aquest punt, es paraven i cantaven la Salve. Nosaltres, que ens ho creiem tot, ens hem limitat a comtemplar durant una bona estona les zones densament poblades i les, encara, relativament verges del Maresme.

S'acosta l'hora d'anar a dinar, per tant, baixem per una pista -molt malmesa per les aigües- que, tot i serpentejant, descendeix bruscament vers la riera i el poble de Premià de Dalt passant de nou per l'entrada del Parc de la Cadira del Bisbe.

Al arribar a la plaça de l'Ajuntament, desprès d'haver fet uns 6,5km d'excursió, veiem que hi ha l'autobús que temptadorament ens espera amb les portes obertes... fins al restaurant Can Martí on tenim previst anar a dinar hi ha encara 1,5km., per tant, gairebé sense consensuar-ho ens trobem tots dins l'autobús, que arrenca tot seguit...

Mal parits! No correu ,que és pitjor!!

A tres quarts de tres som ja a Can martí paladejant les cerveses de ritual. Dinem força be i, a les postres, en Carles ens convida a celebrar el seu aniversari de naixement amb unes ampolles de cava d'aquelles de categoria...


de debò i de tot cor: Gràcies i per molts anys!!!

Desprès de dinar (som els darrers comensals que queden al restaurant) amb l'estómac ple i les galtes ben rosades, per allò de redimir el "pecat" d'haver agafat l'autobús, decidim anar caminant fins a l'estació de Premià de Mar on la majoria agafem el tren cap a Barcelona i, els "afortunats" que viuen fora de la gran ciutat, el camí vers les seves respectives llars.
Petons i abraçades i fins la propera. Qui havia dit que avui faria fred!!!!!

Ep, tios!! que falten peles!!!

CANVI DE DATA DE LA 12ena SORTIDA XINO-XANO

LA DATA DE LA SORTIDA PASSA DEL DIJOUS 9 AL DIJOUS 16 DE DESEMBRE.

Per tal de que un major nombre de companys puguin venir a aquesta sortida, hem decidit passar-la al DIJOUS 16 de DESEMBRE.

Pel demès, lloc i hora de trobada, itinerari i dinar, tot queda igual (ho podeu veure a l'entrada anterior).

De moment, ja som onze el nombre d'assistents; si algú més s'hi vol afegir que ho digui a qualsevol dels qui normalment hi anem, si pot ser, abans del dia 15 de desembre per tal de confirmar el nombre de començals al restaurant.

CRIDA A LA 12ena SORTIDA XINO-XANO.

ANEM AL COR DE LA SERRALADA LITORAL: SANT MATEU I TURÓ D’EN BALDIRI

Data.- Dijous 9 de desembre (just desprès del “pont” de la Constitució).

Tipus d’itinerari.- Ruta circular, que transcorre pel Parc de la Serralada Litoral, amb origen i final a Premià de Dalt. El característic terreny sorrenc de granit desgastat (“sauló”), els boscos de pi –per això la ruta pren, també, el nom d’un dels animals característics d’aquest tipus de bosc: l’esquirol- i les magnífiques panoràmiques sobre la costa son aspectes a destacar d’aquesta sortida pel Baix Maresme. Passarem pel jaciment arqueològic, ibèric, de la Cadira del Bisbe (un bon mirador-balconada), la font i l’ermita de Sant Mateu (segle X) i el Turó d’en Baldiri o de la Salve Regina (un magnífic mirador sobre el Maresme sud), per retornar, a l’hora de dinar, a Premià de Dalt.

Recorregut i dificultat.- El recorregut és d’uns 6 km per pistes, corriols i un petit tros -de 1,5 km- per dins del nucli urbà; en total uns 7,5 km. El desnivell a superar és de 365 m. L’itinerari va pujant de forma progressiva des dels 130 m de Premià de Dalt, passant pels 268m de la Cadira del Bisbe, els 422m de la carena (on hi ha cal Bernadó) i els 444m de la font de Sant Mateu, fins arribar als 495m de l’ermita de Sant Mateu, punt culminant del recorregut. Després ja, pràcticament carenejant, anirem fins el Turó d’en Baldiri de 426 m des d’on, ja de baixada, tot serpentejant retornarem a Premià de Dalt per a dinar. Al nostre ritme, xino-xano, -tot i el desnivell- l’excursió no presenta cap dificultat.

Equip necessari.- L’esmorzar (entrepà i/o fruita segons es vulgui). En Pep portarà la bota de vi i, segurament, en Pepe Lluís el cafè i les "gotes". Roba i calçat adequats al lloc i temps. No oblideu els bastons. L’aigua que es cregui que hom necessitarà per a la caminada i, en funció del temps, “capelina” o el barret i la protecció solar.

Dinar.- El dinar el farem, a les 14 h 30’, al restaurant Can Martí de Premià de Dalt. Hi tenen dos tipus i preus de menú, un de 10,90 euros i un altre de 15 euros. Aquest restaurant (una masia del 1722 envoltada d’una finca rústica de 2,5 hectàrees) esta situat a la carretera que uneix Premià de Dalt i Premià de Mar a 1 km de l’estació de la RENFE. Desprès de dinar podem anar, si volem, a peu fins l’estació de Premià de Mar i així fer una excursió d’uns 8,5 km en total.

Lloc i hora de trobada.- Estació de RENFE de la Plaça de Catalunya (al vestíbul de baix, sota del rellotge que hi ha davant de les taquilles) a les 8h 15’. El tren (R1) surt a les 8h 29’ i arriba a Premià de Mar a les 9h. Des de Premià de Mar agafarem l’autobús de l’Empresa Casas (el C-14) que surt a les 9h 20’ i que arriba a Premià de Dalt a les 9h 35’.

Inscripcions.- Tots aquells/es que ens hi vulgueu acompanyar, podeu posar-vos en contacte, abans del dia 8 de desembre, amb qualsevol dels qui normalment anem a les sortides xino-xano. Més que res per tal de confirmar, al restaurant, el nombre total de comensals. Els qui ja heu confirmat la vostra assistència a aquesta excursió, no cal que ho torneu a dir.

Els caminadors/es ja tenim un Saló propi: El Trek and Walk

ES FA CAMÍ AL CAMINAR...

A La Farga de l’Hospitalet, el proper cap de setmana –del 19 al 21 de novembre- tindrà lloc el primer Saló de Senderisme http://www.trekandwalk.com/ que es celebra a l’Estat espanyol.

Adreçat a caminadors diversos, des dels que només volen fer passejades, als excursionistes o, fins i tot, als que fan treking en terres llunyanes; tothom s'hi pot sentir representat.

Hi podrem trobar rutes i destins per a practicar senderisme, xerrades professionals i tècniques, oci i turisme de muntanya, tallers pràctics de socorrisme i de navegació amb GPS, presentació de llibres, projeccions d’audiovisuals, senderisme solidari, professionals i empreses del sector: guies, llocs d'allotjament, gestors del territori, equip i material, ... en definitiva, aquest Saló, vol ser un punt de trobada per impulsar una pràctica emergent que en molts altres països propers ja està més estesa (a França existeixen més de 140.000 quilòmetres de senders senyalitzats; el País Basc és també un bon exemple a seguir; a Alemanya i Suïssa aquesta pràctica està molt implantada –un 80 % de la població fa caminades, quan el temps ho permet, de forma habitual-).

A casa nostra tenim un territori molt atractiu per a fer caminades ( diversitat de paisatges, antigues rutes ferroviàries en desús, patrimoni cultural i històric, tradició excursionista,...). Caminar és senzill i barat i es pot adaptar a qualsevol edat i circumstància i, sobretot, és molt saludable. Nosaltres els “xino-xananeros” ho sabem per pròpia experiència...

Ja ho sabeu, doncs, ara els caminadors ja tenim el nostre Saló propi: El Trek i Walk.

CRÒNICA DE LA 11ena SORTIDA XINO - XANO

UNA EXCURSIÓ, PELS VOLTANS DE CORBERA, PLENA DE SORPRESES (El camí fins la Roca Foradada)

Que Corbera de LLobregat és una bonica vila enfilada, entre serres i torrents i envoltada de boscos de pi i penyes roges, és un fet que alguns coneixen. El que segur, tothom pot afirmar, és que Corbera és un lloc voltat - infectat, podríem dir - d'urbanitzacions (trenta una, diuen al seu Ajuntament) que han suplantat, completament, el seu passat agrícola convertint Corbera en una vila residencial i, ara amb els problemes de vivenda a les grans ciutats, vila dormitori.

Per això, quan el company Llorenç ens proposà fer la sortida per aquest indret, tots vam témer que l'excursió sería una mena de ruta entre parcel·les i torretes... i aquesta ha estat la primera sorpresa.
Un cop travessat Corbera, per la carretera que va a Gelida, deixem els cotxes al lloc anomenat La Servera. A partir d'aquí, per un camí carreter - prohibit a cotxes i motos - abandonem les cases i l'asfalt i entrem de ple a la natura.

Primer un bonic bosc de pins, després els camps i horts de Can Planes, per a enfilar-nos tot seguit, per l'anomenat Camí dels Horts de Saulons, entre bosc i matolls fins la modernista

Torre d'enGuillermo (una mena de "casa d'indiano") a tocar de la carretera.Hem esmorzat una mica abans, en una clariana, per això amb renovades forces tresquem per l'anomenat Camí

Ral i, després per l'antic camí de Can Canals que puja suaument per sobre de la Cinglera del Calaix fins arribar al "Punt de trobada" (punt on hi tornarem de retorn de la Roca Foradada). El camí va pujant, tot girant cap a la dreta, guanyant alçada - i per tant, més vista sobre la vall i serres que l'envolten - fins arribar (miracle!!... sense entrar-hi) a una urbanització.
Un corriol, en forta pendent, ens porta a una pista i aquesta a la carretera que va a Gelida i que acaba de sortir d'un dels sectors de la Urbanització de la Creu de l'Aragall.

És l'únic tros del recorregut que fem per ferm, més o menys urbà - un mig quilòmetre de carretera i del "carrer Garbí" - que aviat deixem per tornar a un corriol i una pista que ens pujarà fins el Coll de Canals, una petita esplanada des d'on veiem Montserrat i al fons els Pirineus nevats.

Des d'aquí el camí fins al Mirador de la Roca Foradada és un passeig.
Un cop som dalt, a 585 m., una terrassa natural sobre el cingle (protegida per una baraneta de fusta) ens permet fruir d'un bon panorama. Davant nostre, Corbera i les seves urbanitzacions, les serres de l'Aragall, de l'Ordal i Garraf, les rieres de Corbera i de La Palma; més llunyla vall del Llobregat des de Molins de Rei fins al delta; el Collserola amb el Tibidabo i una part de l'àrea metropolitana que aquesta serra no amaga; al fons, la boirina no esn deixa veure el mar però , a la nostra esquerra, distingim Sant Llorenç de Munt i el Montseny amb l'industriós Vallès als seus peus. Tot un espectacle que ens te una estona ocupats: badant. Aquesta feina i el fet de no saber trobar cap "forat" a la roca, ni fenomen - natural o artificial - que pugui ser l'origen del tpònim "Roca Foradada", ha estat la segona sorpresa.

Reprenem el camí de baixada pel Coll d'Oller amb vistes, ara, sobre un bocí del Penedès. Primer una pista i desprès un corriol va baixant, tot girant vers l'esquerra, fins a passar gairebé a tocar de Can Canals, una gramasia encara amb vinyes. Ens sorprèn, també, la gran quantitat d'arbres caiguts (des de la nevada i ventada de fa més d'un any) i que, encara ara, esperen tombats per boscos i camins qui se'n ocupi. El camí ens porta a

una carretera que va a la Urbanització Safari, nosaltres tirem carretera avall fins a trobar, un cop més, la que va de Corbera a Gelida.
Uns 500 m. d'asfalt que abandonem per un corriol que, al poc, ens porta al "Punt de Trobada" de la pujada. A partir d'aquí desfem el camí que hem fat fa unes hores.

Arribem, ja gairebé a tocar al nucli urbà de Corbera, a la Font del Camí Ral (una misteriosa font amb aquest rètol fet en forja, però sense broc ni aigua) - fet que de nou ens sorpren - on decidim dinar.

Asseguts al voltant de la font, en unes còmodes pedres, no sentim el cant de l'aigua cristal·lina de la "muda" font, però si el xerricar de la bota i, a les postres, les rialles que ens han estimulat les galetes i - sobre tot - el vi ranci d'en Josep Maria, i el rom "cacique" d'en Llorenç...
La sobretaula, en aquesta ocasió, va ser de cine amb comentaris i recomanacions sobre pel·licules que, segons en Carles (el nostre "crític" particular), no podem deixar de veure.


Arribats als cotxes, després de poc més de 10 quilòmetres recorreguts a peu, decidim arribar-nos (en cotxe) fins a l'antic monestir benedictí de Sant Ponç - del segle XI - que, il·luminat amb el sol de mitja tarda i en un tranquil indret, ens omple de pau. És també, aquest lloc i en aquest moment del dia, una nova i sorprenent descoberta.

No abandonem, encara, Corbera sense visitar el seu nucli històric: l'església de Santa Maria, dels segles XIV al XVI, el Casal dels Barons de Corbera, també del segle XVI, amb el seu escut amb un corb (al·lusiu al llinatge dels Corbera) i els carrers, cases i penyes de roca rogenca que els envolten. Prenem uns refrescos al cafè del poble tot valorant la sortida com a molt satisfactòria i realment sorprenent (com heu vist hem anat de sorpresa en sorpresa); felicitem a en Llorenç per l'encert i ens acomiadem - cansats però ben contents - fins a la propera Xino - Xano.

Text : Pep Arisa
Fotos : Joan Simarro

UN ANY DE SORTIDES XINO-XANO

PRIMER ANIVERSARI I QUE PER A MOLTS ANYS MÉS HO PUGUEM CONTINUAR

El novembre de l’any passat encetarem, a partir d’una proposta d’en Joan Simarro, les Sortides Xino-Xano. Es tractava de fer una caminadeta, més lúdica que esportiva, una vegada al mes; com quan érem més joves. La iniciativa, vista amb la perspectiva d’un any, penso que ha estat molt positiva i engrescadora. Fem-ne, si m’ho permeteu, una mena de balanç.

Hem fet, de novembre a novembre, onze sortides. Amb un total de 123,45 quilometres caminats i salvant un desnivell total de 2.917 m. L’excursió més llarga va ser de 14,2 km (de Canet a Sant Pol per la Creu de Canet) i la que tenia un desnivell més gran arribà als 550 m. (el Castanyer Gros de Cànoves). Hem menjat (a l’hora de dinar) en deu restaurants diferents, amb uns menús que, de mitja, han costat uns 13 euros per cap i en una ocasió el menjar ha estat de motxilla. El nombre d’assistents ha oscil·lat entre el mínim de 7 i el màxim de 10 persones (la mitja dona 8,45). En cinc d’aquestes excursions hem fet servir el transport públic (tren o autobús), mentre que en les sis restants el mitjà utilitzat han sigut cotxes particulars. No ens ha plogut mai, excepte una petita remullada –al final de l’excursió- en la que efectuarem per la Carretera de les Aigües. Un encert ha estat el fet de responsabilitzar de la proposta i coordinació de cada sortida, per torn, cada cop a un dels assistents; això ens ha permès compartir i conèixer diferents estils, indrets i sensibilitats.

Fins aquí les, fredes però il·lustratives, dades estadístiques. No ens podem queixar. No ens ha anat gens malament. El balanç “tècnic” penso que ha estat bo i satisfactori. Fins i tot, sense perdre el to lúdic, alguna d’aquestes excursions –per a tots- a suposat un repte esportiu. Una “posada en forma” que hem experimentat, tots i cadascun de nosaltres, a mesura que el calendari de sortides anava avançant. Ja ho diu una màxima excursionista: “Un dia de senderisme equival a una setmana de salut”. Certament, al llarg d’aquest any –si això es cert- hem acumulat quasi tres mesos (11 setmanes) de salut. I a fe de Deu que ho hem notat !!!. Tots estem un pel més àgils, més forts i més sans !!!. Així que continuarem prenent d’aquesta “medicina”... mentre el cos aguanti !!!. Tenim perspectives d’anar augmentant la “colla” amb nous companys i companyes que, per raons diverses, disposaran de temps lliure entre setmana.

I es que, concloent, ens les Sortides Xino-Xano, caminem, gaudim de la natura, xerrem, riem, mengem (amb coneixement), bevem (amb més coneixement, encara), fem cultura, esport i salut,... Però, per damunt de tot, ens ho passem d’allò més be en un ambient de franca amistat i companyonia.

Que per a molts anys més ho puguem continuar fent !!!!.

SORTIDA DE TARDOR 2010

MONTSIÀ: MAR I MUNTANYA

Bon temps, magnífics paisatges, exel·lent allotjament, cuina tradicional i de qualitat, transport segur i còmode, tot dins del pressupost (fins i tot un pel menys) i - no cal dir-ho, però "perdoneu, algú ho havia de dir..." - amb una inmillorable companyia!!!

Així m'atreveixo a resumir el que ha estat aquesta Sortida de Tardor.

Fem-ne, per a la Historia, una breu ressenya/comentari.

Direm. per començar, que un dels objectius de les nostres ja tradicionals sortides de cap de setmana de Primavera i de Tardor, és a més del d'anar "regant" la nostra amistat, el de fer un "tast" sobre algún lloc, comarca o territori per tal de coneixer - i en molts casos descobrir - els seus paisatges, la seva gent, el patrimoni natural i històric, la gastronomia, l'artesania i productes propis,... trobar-li el gust per a tornar-hi, si és que ens ha agradat, en un altra ocasió o, també, el d'anar coneixent (i coneixer és un primer pas per a estimar) tots els racons del nostre país. Certament sense tenir d'anar molt lluny, tenim a casa nostra entorns meravellosos.

En aquesta ocasió, la comarca escollida ha estat el Montsià i el cap de setmana l'hem aprofitat com segueix:

Divendres 22.- Sortim de Barcelona, a les 5 de la tarda, en els tres "tot terreny" i els 12 membres que formem part de la expedició, arribem a Sant carles de la Ràpita, aproximadament a l'hora prevista, a quarts de vuit del vespre. Ens registrem i allotgem a l'hotel "Llansola" i per a fer temps fins a l'hora de sopar, fem una primera passejada per Sant Carles fins l'Esglesia Nova, el Passeig Merítim i l'urbanització que hi ha camí del Far. Després de sopar, bo i ben presentat, alguns - els menys cansats - s'arriben fins a la Plaça Porxada i el Port Nàutic.


Dissabte 23.- Després d'esmorzar ens disposem, d'acord amb el programa, a recórrer el Delta de l'Ebre. Comencem la ruta pujant al Mirador de la Torreta - antiga torre de guaita - des d'on podem contemplar, per un costat, la vila de Sant Carles a vol d'ocell i la gran extensió del Delta i, per altra banda, els Ports, la serra del Montsià i les terres de l'interior.


Continuem, després, cap a Deltebre i, des d'aquesta població, fins a la Platja de la Marquesa. L'intenció és arribar fins a la Punta del Fangar, però un cop de mar - la setmana passada - s'ha emportat el camí que hi mena. Conformats amb la vissió de la gran quantitat d'arrossars (grocs i daurats, amb reguerols de fang, palla i aigua, un cop segats) ens dirigim vers la desembocadura de l'Ebre: El Port Nàutic de Riumar i l'illa de Buda, fent una caminada d'uns 4 Km fins el Muntell de les Verges (on comença - o segons ho miris, acaba - el camí de Sant Jaume que, resseguint el riu, arriba fins el nord peninsular). Travessem el nou pont que uneix Deltebre amb Sant Jaume d'Enveja i pel mig, sempre, d'arrossars i d'un bon guirigall de camins (algun d'ells ben ple de crancs) continuem fins a l'estany de l'Encanyissada on ens esperen, al restaurant l'Estany, per a dinar.



Aquí si que l'apat és netament autòcton: Degustació d'anguila fumada i en suc, de fua d'ànec, d'ous de tenca, d'ortigues de mar i musclos a la marinera; Arròs negre, arròs seixat (rossejat) i fideuada i, per a rematar-ho, ànec trossejat amb alls i bolets. Després de dinar es fa necessari una passejada per la Casa de Fusta, l'observatori d'aus i la gran barraca on hi ha instal·lat un dels Centres d'Informació del Parc.

Per la tarda la ruta ens porta, pel Poble Nou del Delta totvorejant l'estany de la Tancada, - amb algúns flamecs - fins a la platja dels Eucaliptus on, amb els cotxes i circulant gairebé arran de mar, arribem a la Barra del Trabucador, estret corredor de sorra amb el mar a un costat i la badia dels Alfacs a l'altra, que ens porta fins a la Punta de la Banya. En aquest lloc, capitanejats per en Joan Miquel i el seu "Terrano", tenim l'oportunitat de fer la B.O. del dia: Treure de la sorra, on s'havia embarrancat, el cotxe d'uns amoïnats nois. El final de la tarda ens agafa en aquest lloc i mentre uns passegen per la platja buscant petxines... els més "valents" s'arriben, tot costejant i en un recorregut total d'uns 5 Km, fins el mirador de la Reserva Natural. El panorama des d'aquest indret i en aquella hora del capvespre, amb la posta del sol sobre les salines de la Trinitat, és impressionant. Ja fosc, retornem cap a Sant Carles, a sopar (semblava que no tindríem gana, però tots hi fem un bon paper) després, alguns a fer la passejada nocturna i a dormir.

Diumenge 24.- Avui, l'excursió és cap a l'interior vers la Reserva Natural de les Fagedes dels Ports. Sortim després d'esmorzar, de liquidar els comptes amb l'hotel i de comprar els típics "pastissets", una mica més tard del previst. Un cop a la Sénia, ens adrecem al Centre d'Informació del Parc Natural dels Ports a cercar informació actualitzada sobre la ruta prevista. En principi, sembla que no hem de tenir problemes. Al arribar al pantà d'Ulldecona, coincidim amb una trobada de

col·leccionistes de cotxes d'època, travessem - per un pont - l'embassament i ens desviem, per una pista, cap el Barranc de la Fou. Com el seu nom indica és un congost encaixat i estret que acull la capçalera i el naixement del riu Sènia. La vegetació de ribera i mediterrània, al començament, va canviant a mesura que pugem per boscos de pi negre, primer, i de pi roig, després fins a dominar, a les zones més humides i altes, les fagedes (les més meridionals de la Peninsula Ibèrica i, possiblement d'Europa). Després de passar per l'Àrea de lleure de la Fou i la Font del Teix, amb impressionants i verticals parets i cingles de pedra, a banda i banda, (algunes amb formes d'agulla, o d'altres com "Lo Catinell" o el "Pont Foradat" amb formes ben originals) arribem, recorreguts 12,5 Km de pista, a un lloc - tancat - on hem de deixar els cotxes.

El panorama, des d'aquest punt, sobre el barranc i la vall és espectacular. Continuem, a peu (uns 4 Km. en total) fins el Faig Pare (un arbre monumental de 250 anys, situat en un bonic racó de la fageda que en aquesta època ens comença a mostrar tota la seva gamma de colors, des del verd pàl·lid fins al bru més intens). És un arbre de conte de fades.

L'indret, amb altres arbres de faig, teixos, grèvols, boixos i moixeres ens porten una visió dels boscos boreals i un naturalista, caigut del cel en aquest lloc, mai no pensaria que és a Tarragona. Fem les fotos de rigor i, ja de baixada ens arribem fins el Pi Gros (un altre arbre majestuós, la pinassa més grossa de Catalunya i, possiblement, de l'Estat; té 4,60 m. de volta de canó, un diàmetre d'1,78 de mitjana i 33 m. d'alçària. Se li calcula una edat de més de 700 anys - que correspondria al temps de Jaume I, de Ramon Llull o del començament de les obres de la catedral de Barcelona - . Es diu que l'arbre feia de fita entre finques i per aquest motiuha estat sempre respectat); noves fotos i, ràpidament, retorn fins el punt on hem deixat els cotxes. Reprenem el camí de retorn per la mateixa pista, ara podem contemplar el Barranc, les seves parets i la vegetació des d'un altre angle diferent al de pujada.

Fem tard per al dinar, per tant deixem per un altre ocasió la visita al Convent de Benifassà i ens adrecem, de dret a Alcanar on ens espera el dinar. Arreu hem trobat gent amable i acollidora, a dos quarts de quatre de la tarda ens entaulem. La Rosa, mestressa i cuinera de "Can Bunyoles" ens espera amb un somriure i el seu "Menú de Festius":

Primer, uns entrants i pop amb "faves", després un "timbal" de pasta fullada farcida de fua d'àneci, per acabar, un llenguado amb llagostins. Els plats i, pot ser l'hora fan que a tots el dinar ens sembli un regal del cel.

És mitja tarda, però se'ns fa necessari estirar una mica les cames i per això, ens dirigim al port de les Cases d'Alcanar on, en mig de bromes i rialles i després de fer la darrera - fins el moment - foto de grup, ens acomiadem fins la propera trobada abans de reprendre el camí de retorn a Barcelona.

Tal com dèiem al començament: Una Sortida de Tardor 2010 brodada!!!




Text: Pep Arisa

Fotos: Joan Simarro, Pep Arisa, Lydia Ferré, J.M. Cortés