CINC ANYS DE SORTIDES XINO-XANO

La primera sortida i el "innombrable" en primer pla

CINC ANYS DE SORTIDES XINO-XANO 

Amb la passada sortida del mes de novembre hem complert ja cinc anys de sortides xino-xano. Cinc “cursos” (va ser el novembre de 2009 quan vàrem fer la primera excursió xino-xano), que a molts ens han passat “volant”...

Permeteu, com hem anat fet cada any, que en resumim algunes dades:

Nombre de sortides:

Curs 2009 - 2010................................ 11 sortides.

Curs 2010 - 2011................................ 11 sortides.

Curs 2011 - 2012................................ 10 sortides.

Curs 2012 - 2013................................ 10 sortides.

Curs 2013 - 2014................................   9 sortides.

Total de sortides en els cinc anys.......... 51.

Nombre de quilòmetres recorreguts en les caminades:

Curs 2009 - 2010....................................... 113,95 km.

Curs 2010 - 2011....................................... 115,50 km.

Curs 2011 - 2012....................................... 121,40 km.

Curs 2012 - 2013....................................... 107,45 km.

Curs 2013 - 2014........................................  79,82 km.

Total de km. recorreguts en els cinc anys...... 538,12.

Desnivells superats (primer pujant i, en molt casos, desprès baixant):

Curs 2009 - 2010.................................................... 2115 m.

Curs 2010 - 2011.................................................... 2368 m.

Curs 2011 - 2012.................................................... 2646 m.

Curs 2012 - 2013.................................................... 2767 m.

Curs 2013 - 2014.................................................... 1916 m.

Total metres de desnivell superats en els cinc anys.... 11812.

Participació a les sortides:

Curs 2009 - 2010.- Mínim 7  i màxim 10 persones en les sortides.

Promig * 8,6 persones/sortida.

Curs 2010 - 2011.- Mínim 7 i  màxim 11 persones en les sortides.

Promig 9,3 persones/sortida. 

Curs 2011 - 2012.- Mínim 9 i màxim 15 persones en les sortides.

Promig 11,55 persones/sortida.

Curs 2012 - 2013.- Mínim 7 i màxim 18 persones en les sortides.

Promig 14,36 persones/sortida.

Curs 2013 - 2014.- Mínim 9 i màxim 20 persones en les sortides.

Promig 15,77 persones/sortida. 

Com podeu veure el promig d’assistència, al llarg d’aquests anys, ha anat augmentant passant de les 8,6 persones per sortida el primer curs a les 15,77 persones per sortida el que acabem de tancar.

* El promig l’hem calculat dividint el nombre total de persones que han anat, al llarg del curs, a les sortides pel nombre total de sortides que hem fet al curs.

On hem anat ?:

Al llarg d’aquests cinc anys, en els itineraris de les nostres sortides hem trepitjat –alguns en diverses ocasions- els termes municipals de 60 municipis catalans: La Garriga, El Figaró, Canet de Mar, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Barcelona, Cànoves, Sant Antoni de Vilamajor, Argentona, Tavertet, Ogassa, Castellet i la Gornal, Gavà, Sant Cugat, La Nou de Bergadà, Corbera de Llobregat, Premia de Dalt i de Mar, Castellnou de Bages, Alpens, Monistrol de Montserrat, El Brull, Mura, Sant Celoni, Aiguafreda, Sant Martí de Centelles, Campins, Fogars de Montclús, Montgat, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Sant Martí de Tous, Sabadell, Vallgorguina, Viladrau, Santa Mª de Palautordera, Matadepera, Mataró, El Prat de Llobregat, Olesa de Montserrat, Arbúcies, Pineda de Mar, Tordera, Santa Coloma de Gramanet, Tavèrnoles, Gualba de Dalt i de Baix, Campdevànol, Pontons, Sant Martí Sarroca, Calella, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant Llorenç Savall, Vacarisses, Molins de Rei, Llançà, El Port de la Selva i el poble del Montseny).

La última sortida...per ara

Les sortides xino-xano ens han permès, també, conèixer les característiques i paisatges de 15 de les nostres comarques ** (la xifra entre parèntesi indica les vegades que, total o parcialment, els nostres itineraris les han recorregut): Vallès Oriental (11), El Maresme (9), Osona (9), Vallès Occidental (6), Baix Llobregat (6), Barcelonès (5), Bages (4), Alt Penedès (2), Ripollès (2), Garraf (1), Bergadà (1), Lluçanès (1), L’Anoia (1), La Selva (1) i L’Alt Empordà (1).

** Amb el “complement” de les Sortides de Primavera i de Tardor n’ hem pogut visitar moltes més de més allunyanes i, fins i tot, amb molta més intensitat i detall.

Afegirem un fet, que potser algun dia no podrem seguir complint: en cap sortida hem “repetit” el mateix itinerari, cada excursió (per a nosaltres) ha estat “inèdita”. Fins i tot en una ocasió (que ens vàrem perdre i no poguérem visitar, perquè era tard, el lloc on anàvem) quan hi vam tornar ho vam fer per un altre recorregut.  

Pensem que, en conjunt, podem estar tots i totes ben satisfets d’aquest balanç que, evidentment, hem assolit i és mèrit de tots.

Gràcies, doncs, a tots i cadascun dels qui –cada mes- ho fem possible. Que per molts anys continuem tenint la salut, l’entusiasme i el “bon rotllo” per a seguir fent un bon nombre més de caminades (i dinars).

Felicitats per l’aniversari i una abraçada.

CRÒNICA DE LA 51ena SORTIDA XINO-XANO

Foto Enric Escobedo

DE COLLFORMIC AL PLA DE LA BARRACA O AL MATAGALLS RETORNANT A COLLFORMIC PER DIFERENTS INDRETS...

El restaurant i el cotxe d'en Lirola 

De bon matí “quan els estels es ponen...” hem fet cap, deixant la boira a les valls que hi ha als peus del Montseny, fins a Collformic. En Josep Lluís, que ha pujat des del Maresme, ja ens hi esta esperant.

Aparquem els cotxes i, aprofitant l’escalfor del sol matiner (el termòmetre marca 2º), ens disposem a esmorzar. Avui, potser, la bota corre una mica més entre tots nosaltres que d’altres dies... arribem ràpids al moment del cafè calent, amb les “gotes” generoses, que s’hi van afegint.

El Pastís de la Montserrat

La Montserrat T. -avui sí- ha portat un bonic i bo pastis amb el lema i recordatori de la setmana: “9N, SI i SI”. També va a parar -assaborint-ne el gust (en aquesta ocasió hi ha posat també rom)-, acompanyant el que ja hi ha, a les respectives panxes.

Plantats davant el panell informatiu on hi ha el mapa de la zona, cadascú de la colla -valorant les seves possibilitats- tria el recorregut de l’excursió d’avui que més li plau. Els més decidits i “en forma” tenen clar que l’objectiu és el cim del Matagalls retornant després pel Coll de Saprunera –a les envistes de Sant Segimont- i per la pista que mena des d'aquest santuari  fins a Collformic.


D’altres, ja des del moment d’apuntar-se a la sortida, tenen decidit que pujaran fins el Pla de la Barraca i baixant per la fageda del Sot de la Fagetona fins el Faig Gros des d’on -tot voltant el Turó d’en Besa- retornaran al punt de sortida.


N’hi ha que, en principi, tenen l’ intenció de fer el cim del Matagalls però que decidiran, finalment -tenint en compte que cal tornar “sencers” a Collformic- el recorregut en funció del seu “estat físic”. La zona, certament, permet totes aquestes -i més- variants.

La Creu de Collformic

Decidits pugem per unes escales fins a un petit replà on hi ha l’anomenada Creu de Collformic (1). Hi fem unes fotografies amb el fons de la boira que, com un mantell, cobreix les planes que hi ha al peu de la muntanya. Creuem la pista que porta fins a la masia de Santandreu de la Castanya, el mas habitat més alt del Montseny, i ens enfilem per un costerut i pedregós corriol que puja, amb fort pendent, per la Carena dels Roures.

Santandreu de la Castanya
(al fons, a l'esquerra, el Pla de la Calma)

A partir d’aquí la colla es divideix en tres grups –de quatre, tres i cinc persones respectivament- que farem la caminada matinal de forma autònoma i no ens retrobarem de nou, fins l’hora de dinar, a Collformic:

• 
  Els “canyeros” que, fent via –el recorregut que tenen previst és llarg-, pujaran al cim del Matagalls (2); baixaran –desprès de fer la foto que en dona fe- per la carena que, pel Pla dels Ginebres, porta al Coll Saprunera -gairebé damunt del santuari de Sant Segimon- per descendir, per un fort i pedregós pendent, fins a la pista que comunica Sant Segimon amb Collformic.

• Els “mig-canyeros” que, seguint-los, arribaran fins al final del Pla de la Barraca; gaudiran del seu paisatge ondulat i herbós “decorat” amb la presencia bucòlica d’un grapat de vaques i els seus vedells i retornaran, tranquil·lament -desfent el mateix camí de pujada-, fins a Collformic.

• 
  I els darrers, els “xino-xano i anem fent (el que podem...)” que un cop al Pla de la Barraca aniran fins la Font dels Garriguencs (construïda l’any 1967 per un grup de persones de La Garriga) i la de Mossèn Cinto (la segona de les moltes fonts alçades en ocasió dels Aplecs del Matagalls que va ser contruïda el 1959 per la Penya Excursionista Guimerà) retornaran tot baixant pel torrent i la fageda del Sot de la Fagetona, tot voltant el Turó d’en Besa, fins arribar –on hi ha el monumental Faig Gros- a la pista que va de Sant Segimon fins a Collformic.

Tots plegats hem gaudit –tot assolint els reptes escollits en cadascun dels recorreguts-, a més de la companyia dels companys i companyes, d’un dia esplèndid: net, clar, solejat, amb unes vistes, paisatges de tardor i panoràmiques espectaculars.

Al final del matí, tal i com teníem previst, hem anat fent cap fins el restaurant que hi ha a Collformic on ja ens hi esperen els companys que només han vingut a dinar (detall que els honora i agraïm).

Asseguts al sol, “los jueves al sol”... ha dit algú rememorant la pel·lícula Los lunes al sol (dirigida per en Fernando León de Aranoa i interpretada, entre d’altres, per en Javier Bardem) tot recordant la seqüència d’aquells aturats, desvagats, prenent el sol els dilluns... Tot i respectar la denuncia social i el drama dels protagonistes de la pel·lícula, veritablement, poder prendre el sol en un dia feiner –mentre la majoria de la gent treballa- és un pecaminós plaer...

A les dues, quan la mestressa de l’hostal ens diu que ja te la nostra taula parada, entrem al menjador i, com que ja fa una estona que xerrem i hem agafat set, prenem una primera ronda de cerveses.

Puntuals, a 2/4 de tres, arriben els qui han fet el recorregut més llarg i dur: els herois i la heroïna que han pujat al Matagalls. Els més bevedors els acompanyem, de nou, amb una segona ronda de cerveses i tot seguit “anem per feina” amb el dinar. El menú ha estat molt correcte i a un preu ajustat.

Després de fer el cafè i la sobretaula, com que el dia és més curt i abans de que la caiguda del sol faci rebrotar el fred, decidim pujar als cotxes i retornar als respectius llocs d’origen.

Ens acomiadem tot agraint a en Llorenç l’organització de la sortida i a tots i totes l'assistència i participació.

Recordeu que la propera Xino-Xano serà el dijous dia 4 de desembre. Ja ho anunciarem, uns dies abans, al Blog.

Una abraçada

NOTES.-

1.       La Tercera Guerra Carlina (1872-1876), va ser la que més va afectar al Montseny. Els fets de Collformic van ser un dels més sagnants de la història del massís. Després de la presa de Vic per part de les tropes carlines dirigides per en Rafael Tristany, el 8 de gener de 1874, més d'un centenar de soldats i voluntaris nacionals van haver de fugir. El seu objectiu era arribar a Sant Celoni, però un escamot de carlins, dirigits per Ramon Vila de Viladrau, va interceptar un dels grups prop del Pla de la Calma i els va dur cap a la masia de Santandreu de la Castanya, a Collformic, on van ser afusellats (sembla que tenia ordres de no fer presoners). Durant la nit, a més, els carlins van perseguir la resta dels grups amenaçant també als habitants dels masos dels voltants. En total, foren 110 homes els que van ser assassinats. La majoria d'aquells cossos, van ser sepultats a l'antic pou de glaç de Collformic, encara avui visible, situat a pocs metres del restaurant actual. El 1879, un cop acabada la guerra, els cadàvers dels homes enterrats al pou del glaç (juntament amb 9 que hi havia al cementiri de La Castanya i 3 al del Brull) van ser traslladats al cementiri de Seva, fins que el 1883, per pressió popular, l'Ajuntament de Vic va crear una comissió que aconseguiria, finalment, traslladar totes les restes al cementiri de la capital d'Osona. Quaranta anys més tard, el 1912, el diari de Vic La gazeta montanyesa va impulsar una campanya per homenatjar aquells soldats que havien mort a Collformic. Aquella iniciativa va culminar amb la instal·lació de la Creu que avui hi ha al principi del camí del Matagalls.

2.       És, amb 1697 m d’alçada, el tercer cim més alt del Massís del Montseny (el primer és el Turó de l’Home, amb 1705,8 m, i el segon Les Agudes, amb 1705,4 m) es troba entre els municipis de El Brull i Viladrau a Osona, i del Montseny al Vallès Oriental. El Matagalls ha estat de sempre un lloc de pelegrinatge excursionista, també és la fita d'un aplec que, des de 1950, es fa anualment cada segon diumenge de Juliol. Al cim hi trobem una creu de dimensions considerables que el corona, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer, els orígens de la qual es remunten al segle XVI o XVII. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en honor al també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria del qual el Club Excursionista de Gràcia creà la Travessa Matagalls-Montserrat. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d'aquest punt, però d'uns anys cap ençà comença al Collformic. L'actual creu de ferro del Matagalls, tal i com la podem veure ara, fou inaugurada l'any 1931, tot i que al 1920 se'n havia aixecat una de pedra a l'actual basament, que substituïa la creu de fusta que existia des de l'aixecada pel pare Claret al 1840.

Text.- Pep Arisa

Fotografies.- Enric Escobedo, Joan Simarro, Pep Arisa i Joan Miquel Cortés