Aquelles cançons...
…que cantàvem fa més de cinquanta anys. Cantàvem al local,
al caminar; al tren; a l’autocar i, sobretot, els vespres -davant les tendes o
dins del refugi- al voltant del foc.
Cantant fèiem sentir la nostra alegria, la nostra amistat
i la força de tot allò que ens unia. El cant, diuen, calma els excitats,
desperta els adormits, fa caminar els qui quasi ja no poden, agermana i omple
de felicitat els qui canten.
Certament, cantar ens agradava i ens feia sentir be.
Diuen que les cançons, igual que la cultura i la llengua, són imprescindibles
per a comunicar-nos. Molts pobles les han utilitzat (i ho segueixen fent) per a
expressar els sentiments, les pors, les alegries, les penes o les
esperances,... Tots coneixem cançons que, en el que podríem considerar la
màxima expressió de la generositat, han deixar de ser patrimoni del seu autor
per a passar a ser-ho de la gent, del poble.
Teníem cançons per a totes les ocasions i moments: per a
les cerimònies, per a les caminades, per a riure i fer gresca, per a les
estones “tendres” al costat del foc, per als comiats…
Amb l’ajuda d’uns vells cançoners (“Cançons a flor de
llavi”, “Espirituals negres” i “Uel-lé”) que encara conservàvem i la bona
memòria de alguns i algunes de nosaltres, hem aconseguit aplegar, en aquest
treball, prop de cent-quaranta cançons. Segur que mai havíeu pensat que, en el
nostre repertori, en tinguéssim tantes i això
que és molt probable que ens en hàgim oblidat d’alguna…
Tampoc és la nostra intenció fer un “cançoner” exhaustiu ni “tancat”; ho hem centrat –més o menys- en el període de més “activitat” del nostre Clan, és a dir, des dels primers anys seixanta als primers setanta del passat segle (1960 -1970). Després vindrien els anys de “La Trica” i el Canet Rock; els recitals i les cançons de la Transició amb en Lluís Llach, l’Ovidi Montllor, en Sisa, Al Tall, Esquirols, Sau,... uns anys també amb cançons ben emblemàtiques i destacades però, per a tot això, caldria una nova recopilació.
Tampoc és la nostra intenció fer un “cançoner” exhaustiu ni “tancat”; ho hem centrat –més o menys- en el període de més “activitat” del nostre Clan, és a dir, des dels primers anys seixanta als primers setanta del passat segle (1960 -1970). Després vindrien els anys de “La Trica” i el Canet Rock; els recitals i les cançons de la Transició amb en Lluís Llach, l’Ovidi Montllor, en Sisa, Al Tall, Esquirols, Sau,... uns anys també amb cançons ben emblemàtiques i destacades però, per a tot això, caldria una nova recopilació.
Aquí teniu, doncs, un bon recull de cançons per a
rememorar –amb records i emocions- els vells temps (o, al menys, el d’un bon
període d’anys) i, també, per a refrescar la memòria en el moment en que, ara de
nou, les vulgueu tornar a cantar. Us hi atreviu ?
Diuen que recordar, escoltar o cantar cançons
col·lectivament o en solitari – fins i tot sota la dutxa- és una de les
teràpies més antigues i efectives que existeixen per a treure’ns tota mena
d’angoixes, preocupacions o “mals de cap”... ja ho diu el vell refrany: “Qui
canta el seu mal espanta”.
Endavant, doncs. Podeu veure les "nostres" cançons clicant sobre el mot CANÇONER a l'apartat UN PASSEIG NOSTÀLGIC PER LES NOSTRES CANÇONS situat a l'angle inferior dret de la pàgina principal d'aquest mateix Bloc.
COMECLOG, setembre del 2012.
