Clan Ós Gris

CLAN ÓS GRIS

EL NOSTRE CANÇONER

Aquelles cançons…

COMECLOG

Barcelona 2012

…que cantàvem fa més de cinquanta anys. Cantàvem al local, al caminar; al tren; a l’autocar i, sobretot, els vespres -davant les tendes o dins del refugi- al voltant del foc.

Cantant fèiem sentir la nostra alegria, la nostra amistat i la força de tot allò que ens unia. El cant, diuen, calma els excitats, desperta els adormits, fa caminar els qui quasi ja no poden, agermana i omple de felicitat els qui canten. Certament, cantar ens agradava i ens feia sentir be.

Teníem cançons per a totes les ocasions i moments: per a les cerimònies, per a les caminades, per a riure i fer gresca, per a les estones “tendres” al costat del foc, per als comiats…

Fent memòria i amb l’ajuda d’uns vells cançoners (“Cançons a flor de llavi” i “Uel-lé”) que encara conservàvem i la bona memòria de alguns i algunes de nosaltres, hem aconseguit aplegar, en aquest treball, més de cent cançons. Segur que mai havíeu pensat que, en el nostre repertori, en tinguéssim tantes i possiblement, encara, ens en hem oblidat d’alguna…

Aquí teniu, doncs, un bon recull de cançons per a rememorar els vells temps i, també, per a refrescar la memòria en el moment en que, ara de nou, les tornem a cantar. Us hi atreviu ?

1.- HIMNES

1.1.- HIMNE DELS “EXPLORADORES DE ESPAÑA”

(Lletra: Mariano Benavente. Música: Melecio Brull) (1913)

Seréis para ser buenos

mejores cada día

con este faro y guía:

cumplir vuestro deber.

Caricia y beso de auras y brisa

como sonrisas de amanecer:

primero aurora, después lumbrera,

nuestra bandera tiene que ser.

Gloriosa Madre, Patria querida,

mas que ha mi vida, he de guardarte;

tu santo nombre será mi sueño

y, aunque pequeño, sabré yo honrarte.

Siempre adelante, siempre adelante,

cumpliendo alegres nuestro deber,

siempre avanzando, nada hay distante,

que es humillante retroceder.

El grande o el pequeño,

la cumbre o el abismo,

serán todos lo mismo

mirados con fervor.

Las llagas del leproso

Que son para el cristiano,

Si en él mira un hermano,

¡ luz, caridad y amor !

Caricia y beso de auras y brisa

como sonrisas de amanecer:

primero aurora, después lumbrera,

nuestra bandera tiene que ser.

Gloriosa Madre, Patria querida,

Mas que ha mi vida, he de guardarte;

Tu santo nombre será mi sueño

Y, aunque pequeño, sabré yo honrarte.

Unid las almas, juntad las vidas,

al fuego santo de un solo hogar.

Las gotas de agua, si van unidas,

forman los ríos, llegan al mar.

¡ Llegan al mar !.

1.2.- HIMNE DELS “LOBATOS”

¿ Quienes son los que allí avanzan,

bañados de aire y de sol,

por los campos y los montes ?;

¡ los lobatos son !

Ya distingo yo sus boinas,

su pañuelo y su bordón

y sus blancos banderines.

¡ los lobatos son ! (bis)

Cual cachorros de leones,

sin fatiga y sin temor,

fuertes, nobles, valerosos;

¡ los lobatos son !

Y al verlos los Viejos Lobos,

dicen con admiración:

¡ Estos son los mas valientes ! ;

¡ los lobatos son ! (bis)

Nadie en trabajo les gana,

nadie les gana en amor

a su Patria y su bandera;

¡ los lobatos son !

Son en todo los primeros,

es la mas alta su voz

cantando siempre adelante;

¡ los lobatos son ! (bis).

1.3.- HIMNE DEL CLAN

(1963)

Clan Oso Gris, somos buenos muchachos

nunca a nadie nos gusta molestar,

pero si alguno nos incita…

soltamos a …. (Oscar, Lirola, Blanc, …o qui sigui)

i él solo lo arreglará !

Para, bam, pam, para,…. adiós, adiós !

Por no hacer vivac,

dormimos en hoteles

i “pa” comer usamos los manteles,

“pa” no tener que el monte atravesar,

nos vamos en auto “pa” no tener que andar !

Para, bam, pam, para,….adiós, adiós !

Somos los reyes en construir letrinas,

en campamentos las hacemos divinas,

con cortinajes y rollos de papel

i un agujero muy hondo “pa” caerse dentro de él !

Para, bam, pam, para,… adiós, adiós !

1.4.- HIMNE DEL CLAN

(Lletra: Ramón López. 1965)

Ser rover es una gran misión,

que convertirá nuestra juventud

en un servicio a Dios creador,

que llevamos en el corazón

Si, siempre adelante

i no intentes nunca retroceder.

Un rover es siempre constante

i procura vencer.

Un mundo nuevo es nuestro ideal,

donde haya paz, igualdad i amor,

que en nuestro Clan se destierre el mal

y se intente aliviar el dolor.

Si, siempre adelante …

1.5.- ELS PICS GEGANTS

(Himne muntanyenc)

De bon matí,

quan els estels es ponen,

hem de sortir

per guanyar el pic gegant.

l’oreig és pur,

tranquil el cel clareja

i amb pas ben dur

encetem la cançó.

Avant, avant,

que trenca l’alba;

si anem pujant

s’abaixa el cim.

prenem la corda i el piolet;

amunt el cor, que el pic és dret.

Per passar el glaç grampons calcem

i el gran gegant per fi vencem.

Vessants d’avets

de Mont Perdut i Aneto,

vers els Posets

esguardem l’infinit.

Bells Encantats,

Peguera i Biciberri.

Cims albirats

de neu tots sou reblerts.

Cantem de cor

a la Natura

suprem amor

del muntanyenc,

lleugers correm com els isards

per llis pendís vers nostres llars.

Curulls de joia i encisats

fem un adéu als cims aimats !

2.- TRADICIONALS (Scouts, muntanya, d’aquí i d’arreu…)

2.1.- FLOR DE LIS

(Tradicional scout).

Oh, flor de lis, flor de lis dorada

que nació en mi pecho

sin ser sembrada (bis)

Oh, flor de lis, (bis)

quien iba a pensar (bis)

que tu en mi Patria

ibas a triunfar (bis)

Nuestro Fundador (bis)

por algo escogió (bis)

tan hermoso emblema

que a todos unió (bis)

Oh, flor de lis, (bis)

me haces ser feliz (bis)

y me siento alegre

con tu sonreír (bis)

Ya mi juventud (bis)

no tendrá final (bis)

porque mi alegría

no terminará (bis)

2.2.- EL XALET

(Popular suïssa)

A dalt de la muntanya

hi havia un vell xalet.

Mur blanc, sostre d’herbei,

davant la porta un tronc revell.

A dalt de la muntanya

Hi havia un vell xalet.

A dalt de la muntanya

caigué el vell xalet.

La neu i el rocam

units el van enderrocar.

A dalt de la muntanya

caigué el vell xalet.

A dalt de la muntanya,

quan Jan tornà al xalet,

plorà de tot son cor

sobre la fi del seu amor.

A dalt de la muntanya

quan Jan tornà al xalet.

A dalt de la muntanya

hi hagué un nou xalet,

doncs Jan, amb cor galant,

el va bastir millor que abans.

A dalt de la muntanya

hi hagué un nou xalet

2.3.- OH, SARI MARÈS

(Popular holandesa)

Oh Sari Marès,

amor meu tan llunyà,

et sento en el cor ben viva;

l’amor és més fort

que la vida i que la mort

i es fixa per sempre en el cor.

Jo et vull tornar a veure

oh món vell Transval

goig de ma jovenesa,

on el vent perfumat

entre el fullatge gemat

tothora d’amor ens parla;

on el vent perfumat

entre el fullatge gemat

ens parla joiós d’amor.

Quan per oblidar

vaig llençar-me a la mar,

un mal vent inflà la vela

però dintre meu

res encara no ha esborrat

la imatge fidel del passat.

Jo et vull…

2.4.- DOLÇ EL NÚVOL (o FARE- WELL)

(Popular hawaiana)

Dolç el núvol abriga el tossal,
empès per l'aire de ponent,
mentre el cant dels nostres que se'n van
tristament va sonant a dins la vall.

Adéu-siau, adéu-siau,
el vent us portarà la nostra crida.
Ben abraçats, abans del darrer adéu,
fins que ens trobem de nou.

Altres jorns, de joia els cants seran,
si tots, de nou ens retrobem
i sinó, cantant recordarem
ben units i amb amor nostres germans.

Adéu-siau...

2.5.- ESCOLTA-HO EN EL VENT

(Bob Dylan)

Per quants carrers l’home haurà de passar
abans que se’l vulgui escoltar ?.

Digues-me quants mars li caldrà travessar
abans de poder descansar.
Fins quan les bombes hauran d’esclatar
abans que no en quedi cap.

Això amic meu, tan sols ho sap el vent;
Escolta la resposta dins el vent. (bis)

Quants cops haurà l’home de mirar amunt
per tal de poder veure el cel ?.
Quantes orelles haurà de tenir
abans de sentir plorar el món ?.

Quantes morts veurà al seu entorn
per saber que ha mort massa gent ?.

Això amic meu...

Fins quan una roca podrà resistir
abans que se l’endugui el mar ?.
Quant temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat ?.

Fins quan seguirà l’home girant el cap
per tal de no veure-hi clar ?.

Això amic meu...

2.6.-ONDIÑAS

(Popular gallega)

A Virxen de Guadalupe

cuando vai prara Rianxo (bis)

a barquiña que la leva

era de pâo de naranxo. (bis)

Ondiñas veñen,

ondiñas veñen,

ondiñas veñen e van,

non te vayas rianxeira

que te vas a narear.

Marineiro de Rianxo

seas pobre o seas rico,

lévale a Nosa Señora

de cada veliña un vico.

Ondiñas...

A Virxen de Guadalupe

cuando vai por la riveira,

decanciña por la ria

parece una rianxeira.

Ondiñas...

2.7.- NINGÚ NO COMPRÉN NINGÚ

Ningú no comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo;
sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò,
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap dol.

Ningú no comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i volem un món tot nou
amb un cel net d'amenaces,
amb tres núvols per quan plou,
amb el mar a quatre passes
i els que som companys i prou.

Ningú no comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem la veritat;
que la terra no és partida
com un mapa mal pintat,
i que això és una mentida
de molt mala voluntat.

2.8.- YO TENIA UN CAMARADA

(És una cançó militar d’origen alemany, "Ich hatt einen kameradem" de Ludwig Uhland, va ser escrita el 1809. Aquí reproduïm la versió en castellà molt cantada pels falangistes a la passada Guerra Civil de 1936 -1939. Tocada amb harmònica, en un ritme lent, és molt emotiva.)

Yo tenía un camarada,
entre todos el mejor.
Siempre juntos caminábamos,
siempre juntos avanzábamos
al redoble del tambor.
Al redoble del tambor.

Cerca suena una descarga.
Va a por ti o va a por mí.
Y a mis pies cayó herido
el amigo más querido,
y en su faz la muerte vi.
Y en su faz la muerte vi.

Él me quiso dar la mano,
mientras yo el fusil cargué;
y uniéndola con la mía:
Vete con Dios —me decía—;
por España moriré.
Por España moriré.

(Nosaltres, en lloc d’aquest final, cantàvem:

no le pude dar la mía:

Vete con Dios -le decía-

nunca yo te olvidaré.

Nunca yo te olvidaré.)

2.9.- ADIOS CON EL CORAZON

(Popular càntabra)

Como sabes que te quiero,

siempre me estás haciendo penar,

lo mismo que supe quererte

así mi corazón ha de saberte olvidar.

Adiós con el corazón,

que con el alma no puedo;

al despedirme de ti,

de sentimiento me muero.

Tú serás el bien de mi vida,

tu serás el bien de mi alma,

tú serás el pájaro lindo

que alegre canta por las mañanas.

Tralará...

2.10.- AMISTAT, LLIBERTAT

(Tradicional suïssa)

Amistat, uneix-nos !

Llibertat, deslliura’ns !

Germans !

El demà serà millor !

Amb els ulls brillants i plens de joia

estimant farem la nostra via

i serem de tothom germà:

Amistat, uneix-nos ! ...

Ben segurs que es troba allò que es cerca

quan l'esforç és noble i és constant,

si la ruta se'ns fa més difícil

obriríem camins cantant:

Amistat, uneix-nos ! ...

2.11.- ERES ALTA Y DELGADA

(Popular santanderina)

Eres alta y delgada,

como tu madre,

morena y salada,

como tu madre.

Bendita sea la rama

que al tronco sale,

morena y salada,

que al troco sale.

Toda la noche estoy,

niña, pensando en tí;

yo de amores me muero

desde que te vi,

morena y salada,

desde que te vi.

2.12.- DUNLAI

(Popular txeca)

A trenta anys i un dia

varen condemnar-me

perquè un policia

va trobar-me una arma.

Dunlai, dunlai, dunlai,

dunlai, dunlailà.
Dunlai, dunlai, dunlai.

A mi rai !.

Per bona conducta,

per no fer tabola,

m’han tret del reducte

d’aquella garjola.

Dunlai, dunlai, dunlai, ...

Marxo a una altra terra

i no puc queixar-me.

He d’anar a la guerra.

Torno a tenir una arma !.

Dunlai, dunlai, dunlai, ...

2.13.- LA MUNTANYA VENERADA

La muntanya venerada

a mi em té robat el cor,

de nit parla amb l’estelada

i de dia amb el sol d’or.

Ella s’alça enorgullida,

alta i ferma sobre el pla,

perquè té tota la vida

i la força del demà.

Quan la plana sigui morta,

quan no hi resti ni un ser viu,

la muntanya, encara forta,

alçarà son front altiu.

2.14.- ASTURIAS

(Popular asturiana)

¡ Asturias patria querida !

¡ Asturias de mis amores !

¡ Quien estuviera

en Asturias

en algunas ocasiones !

Tengo que subir al árbol,

tengo que coger la flor

y dársela a mi morena,

que la ponga en el balcón.

Que la ponga en el balcón,

que la deje de poner,

tengo que subir al árbol

y la flor he de coger.

Madre, cuando voy por leña

se me olvidan los ramales,

pero nunca se me olvida

la niña de los arrabales.

Tengo que subir...

Las estrellitas del cielo,

las cuento y no son cabales;

faltan la tuya y la mia,

que son las dos principales.

Tengo que subir...

2.15.- DIGUEM NO

(Raimon)

Ara que som junts

diré el que tu i jo sabem

i que sovint oblidem:

hem vist la por

ser llei per a tots.

Hem vist la sang

-que sols fa sang-

ser llei del món.

No,

jo dic no,

diguem no.

Nosaltres no som d’eixe món. (bis)

Hem vist la fam

ser pa per a molts.

Com han fet callar

a molts homes

plens de raó.

2.16.- PUFF, EL DRAC MÀGIC

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avurria molt
i sortia a jugar

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.

Puff era un drac...

Quan hi havia tempesta
s'ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.

Puff era un drac...

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.

Puff era un drac...

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se'n tornà al fons del mar.

2.17.- L’ESTIRIÀ

(Popular dels Alps austríacs)

Estirià sóc i tinc de dura roca el pit

i el meu país formós no el deixo avergonyit,

perquè a l’Estíria tots som alts i ferms i drets

i a casa nostra hem crescut com avets.

Ria ria di ridio…

Quan vaig als cims jolius amb el vestit mudat

i el gec, com és costum, de verd enribetat,

amb la mà dreta agafo el llarg i fort bastó

i duc penjats escopeta i sarró.

Ria ria di ridio …

Davant la casa de l’aimada estic plantat

i ella, en sortir, amb un somrís m’ha saludat;

el braç pel coll i, a cau d’orella, em diu ben clar:

tu si que ets el meu volgut, volgut estirià.

Ria ria di ridio …

2.18.- MUNTANYES DEL CANIGÓ

(Popular catalana)

Muntanyes del Canigó
fresques sou i regalades,
sobretot ara a l’estiu
que les aigües són gelades. (bis)

Sis mesos hi som estat
sens veure persona nada
fora d’un rossinyolet
que en eixir del niu cantava. (bis)

Ai cançó del sol que surt
i cançó de la rosada!
Ai cançó del fontinyol
i de les flors que s’hi baden. (bis)

El rossinyolet s’ha mort,
fa tres dies que no canta.
Jo no puc estar-me allà
que l’enyorament m’hi mata. (bis)

2.19.- CANT DE LA RUTA

Davant teu s’allunya el camí,

fuig i t’invita,

entre marges de romaní

tots en florida,

es la veu que vespre i matí,

llença una crida infinita.

Ohé ! Minyó ! Minyó !

Tu que cerques, tu que dubtes,

para l’oïda a ma cançó:

Jo sóc la veu de la Ruta !

És la Ruta dels forts, dels grans,

dura i amable;

ella ha vist la marxa dels sants,

vers l’Immutable,

de llur peu l’empremta guardant

en sa pols venerable.

Ohé ! Minyó ! Minyó !...

Quan el jorn morint bosc enllà

la nit avança,

d’esperança rublent t’adorms

sens cap temença

i la Veu del Senyor tan sols

serà ta recompensa.

Ohé ! Minyó ! Minyó !...

2.20.- AI, ADÉU, CARA BONICA

(Popular catalana)

Ai, adéu, cara bonica,

quin color de rosa tens,

i a qui té color de rosa,

no li falten pretendents.

Fadrinets de la muntanya,

si no ho feu ja ho faré jo,

de posar la mà a la ploma

per dictar-ne una cançó.

D’un fadrí i d’una fadrina

que tots són d’un mateix temps,

ell la trobà tota sola

el matí de Sant Mateu.

Que plorava i derramava

llàgrimes de sentiment.

“Doncs, perquè, cara bonica,

plores tant amargament ?”

“Ai, del pare i de la mare

que no volen que ens casem”

“No ploris, cara bonica,

que aviat ens casarem.

“Anirem a Barcelona,

on ningú no hi coneixem:

Tu podràs fer de minyona

i jo de mosso de a peu.

Dels diners de la soldada

gran botiga en pararem,

de pinyons i d’avellanes,

també d’arròs i fideus.

“Dels diners de les ganàncies

una casa ens comprarem,

una casa amb set finestres,

de balcons ja n’hi farem.

Farem una balconada

a la part de sol ixent

per prendre-hi la soleiada,

tu i jo, els dies d’hivern.

2.21.- ELS VAIXELLS DE STIENKARRASI (o de Stjenkar Rasi)

(Popular russa)

Per les aigües de les illes,

per les ones de la mar,

els vaixells de Stienkarrasi

van cercant la llibertat.

Tot guanyant la llunyania

per damunt l’ona flotant,

els vaixells de Stienkarrasi

van cercant la llibertat.

Volga nostre, Volga nostre,

que ets el riu nostre estimat,

no coneixes la gran pena

que pateixen els cosacs.

2.22.- PERDUT EN LA IMMENSA MAR BLAVA

(Popular escocesa)

Perdut en la immensa mar blava,

les mans al timó de la nau,

perdut en la immensa mar blava,

sols penso en tornar al teu costat.

Bring back, bring back,

bring back my bonnie to me, to me.

Bring back, bring back,

my bonnie, my bonie to me !

De nit estirat jo somnio

els dies joiosos passats,

de nit estirat jo somnio,

que no trigaran a tornar.

Bring back,…

Un temporal va inflar les veles

i tot el vaixell va cruixir,

un temporal va inflar les veles

i va encaminar-nos a port.

Bring back,…

Contents tots els mariners canten,

ja veuen la fi dels seus mals,

contens tots els mariners canten,

i jo penso en el meu amor.

Bring back,…

2.23.- LES SABATES

(Joan Manuel Serrat)

A la neu algú les va llençar, va llençar,
a la neu dues sabates hi ha.
Passa un home viu i lleuger el pas, lleuger el pas,
passa un home que no les veu pas.

El segon, dins la glaçada nit,
el segon, té pressa, enyora el llit.
El tercer, cec, les ha trepitjat,
el tercer de res no s'ha adonat.

A la neu algú les va llençar, va llençar,
a la neu dues sabates hi ha.
Una dona les mira i les veu, i les veu,
una dona les veu i no ho creu.

Un altre home diu: "No són per mi",
un altre home de posat molt fi.
Quanta gent que passa amb l'ull sorrut!
Quanta gent l'esperança ha perdut!

Quina sort!, hi són quan passo jo, passo jo,
quina sort!, la neu m'ha ofert un do.
Vaig corrent descalç tots els camins, els camins
vaig corrent, les prenc amb dits felins.

Les escalfo, fredes són com gel,
les escalfo amb la llum d'un estel.
Oh miracle!, les he somniat tant.
Oh miracle!, a la mida em van.

A la neu tot d'una m'he fet ric, m'he fet ric,
a la neu hi buscaré un amic...

2.24.- D’UN TEMPS, D’UN PAÍS

(Raimon)

D’un temps que serà el nostre,

d’un país que mai no hem fet,

cante les esperances

i plore la poca fe.

No creguem en les pistoles:

per la vida s’ha fet l’home

i no per la mort s’ha fet.

No creguem en la misèria,

la misèria necessària, diuen,

de tanta gent.

D’un temps que ja és un poc nostre,

d’un país que ja anem fent,

cante les esperances

i plore la poca fe.

Lluny som de records inútils

i de velles passions,

no anirem al darrere

d’ antics tambors.

D’un temps que ja és un poc nostre,

d’un país que ja anem fent,

cante les esperances

i plore la poca fe.

2.25.- SÓC UN RODAMÓN

(Cançó del repertori d’Edith Piaf)

Sóc un rodamón,

dormo sempre al ras

sota bells estels,

en la nit.

Busco un bon company

que no em sigui estrany

i em meni el camí

a seguir.

Porto al meu sarró

sols un tros de pa,

que vull compartir

amb l’amic.

Jo vull fer del cant,

sempre caminant,

un gran pa d’amor,

un tresor.

(Aquesta cançó és molt més llarga, però nosaltres només en cantàvem aquest fragment, la tornada.)

2.26.- PUPURRI NAVARRO

(Popular navarra)

Adiós Pamplona,

Pamplona de mi querer,

mi querer.

Adiós Pamplona,

¿ cuando te volveré a ver ?

No me marcho por las chicas,

que las chicas guapas son,

guapas son,

me marcho porque me llama

el ejército español.

Y si no se le quitan bailando

los colores a la tabernera,

y si no se le quitan bailando

déjala, déjala que se muera.

Y son, y son, y son unos fanfarrones

que cuando van por las calles

van robando corazones.

1 de enero, 2 de febrero, 3 de marzo,

4 de abril, 5 de mayo, 6 de junio,

7 de julio: San Fermín !

A Pamplona hemos de ir,

a por una media, a por una media,

a Pamplona hemos de ir

a por una media y un calcetín.

Antón, Antón,

No pierdas el son,

Porque en la alameda

Dicen que hay un hombrón

Con un camisón,

Que a las chicas lleva.

1 de enero, 2 de febrero,...

2.27.- ELS COLORS

(Donovan)

D’or és el color dels cabells del meu amor

al matí quan surt el sol,

és el moment, és el moment millor de tots.

Blau és el color del cel més pur...

al matí quan surt el sol...

Vert és el color de l’herba del prat...

al matí quan surt el sol...

Tots aquests colors em semblen més purs

si tu ets amb mi, oh, oh...

Lliure sento el cor feliç de tot,

si no penso, si no penso, en el temps

en el temps dels vells amors.

2.28.- PUBILLA CATALANA

Per a ser feliç, segons diu tothom,

cal haver seguit recorrent mig món,

a dalt d’un tramvia o viatjant de gorra,

la seca, la meca i les valls d’Andorra.

Arreu és igual,

hi ha qui plora o riu,

qui no te ni un ral

i fa la viu-viu…

Però enlloc hi han pubilles

gentils i galanes

tan guapes i riques

(ai....!) com les catalanes.

Pubilla catalana,

graciosa i bonica,

on l’home proposa,

però, és ella qui mana.

2.29.- SOM

(Raimon)

Som una llum que s’enfuig,

som una llum que s’apaga,

som una llum que no és llum,

som el gran fum de la terra.

De la terra venim,

a la terra anirem;

en la terra vivim,

en la terra serem.

Som una llum que s’enfuig,

som una llum que s’apaga;

som el gran fum de la terra,

som, som,som.

2.30.- GUANTANAMERA

(Popular cubana. Lletra de José Martí.)

Guantanamera, guajira, guantanamera,

guantanamera, guajira, guantanamera.

Yo soy un hombre sincero

de donde crece la palma.

Yo soy un hombre sincero

de donde crece la palma

y antes de morirme quiero

echar mis versos del alma.

Guantanamera,...

Mi verso es de un verde claro

y de un carmín encendido.

Mi verso es de un verde claro

y de un carmín encendido.

Mi verso es un ciervo herido

que busca en el monte amparo.

Guantanamera,...

Con los pobres de la Tierra

quiero yo mi suerte echar.

Con los pobres de la Tierra

quiero yo mi suerte echar.

El arroyo de la sierra

me complace más que el mar.

Guantanamera,...

Cultivo la rosa blanca

en julio como en enero.

Cultivo la rosa blanca

en julio como en enero,

para el amigo sincero,

que tienda su mano franca.

Guantanamera,...

Y para el cruel que me arranca

el corazón con que vivo.

Y para el cruel que me arranca

el corazón con que vivo,

cardo ni ortiga cultivo,

cultivo la rosa blanca.

Guantanamera,...

Yo sé de un pesar profundo,

entre las penas sin nombre.

Yo sé de un pesar profundo,

entre las penas sin nombre:

la esclavitud de los hombres,

es la gran pena del mundo.

Guantanamera,...

(Encara hi afegiem -quan no estavem en un lloc públic i, només, entre gent de confiança- una darrera estrofa:

Que Fidel es comunista,

dicen los americanos.

Que Fidel es comunista,

dicen los americanos.

Pero no dicen que Batista

mató a veinte mil cubanos.

Guantanamera,...)

2.31.- LES MANS NEGRES

(Del repertori de la JOC)

El ribot que empenys, com llisca

xaria,xaria, oh,

i el dur roure, com s’allisa

xaria,xaria,oh.

En el bosc, de bo, de bo,

va la serra a l’unissó

xaria, xaria, xaria,

xaria, xaria, xaria, oh.

En el torn l’acer s’anima

crissa, crissa, oh

amb les dues mans que llimen

crissa, crissa, oh.

Dintre l’antre del ferrer

el martell prou sap què fer

crissa, crissa, crissa,

crissa, crissa, crissa, oh.

Sona i dringa clara pedra

pinga, pinga, oh

en el buit de les pedreres

pinga, pinga, oh.

Prou l’escarpa et picarà

i l’artista et polirà,

pinga, pinga, pinga

pinga, pìnga, pinga, oh.

Cor endintre de la mina

(murmuri) ummmm, ummmm, oh

el minaire ja s’endinsa

(murmuri) ummmm, ummmm, oh.

El gros martell trepidant

el seu cos va sacsejant

(murmuri) ummmm, ummmm, ummmm,

ummmm, ummmm, ummmm, oh.

De mans negres l’harmonia

faria, faria, oh

a grans obres dóna vida

faria, faria, oh.

El treball esdevé el rei

sembrant goigs de bona llei

faria, faria,

crissa, crissa,

pinga, pinga,

(murmuri) ummmm, ummmm, oh.

(Aquesta es una de les poques cançons que canta “les glories” del treball. En el cançoner popular català hi ha el precedent de La Maquinista d’en Anselm Clavé amb aquells èpics versos que diuen:

En el banquet del món

avui l’obrer ja hi cap;

els trobadors pregonen

les glories del treball

Progrés, virtut i amor,

es el nostre lema sant;

soldats som de la industria,

soldats som de la pau.

Les mans negres formava part del repertori de cançons de la Joventut Obrera Cristiana (JOC) alguns membres de la qual estaven, aleshores, compromesos en moviments socials i sindicals clandestins. Nosaltres vàrem sentir cantar aquesta cançó, per primera vegada, a un grup de noies de la JOC amb les que coincidirem en una excursió i amb les quals, després, en vàrem organitzar plegats alguna altra. La cançó entrà ja, des d’aquell primer moment, a formar part del nostre repertori.)

2.32.- OH SUSANNA

(Tradicional nord-americana)

D'Alabama jo vinc ara
amb el banjo sota el braç
i me'n vaig cap a Louisiana
on l'amor m'està esperant

Oh, Susanna!
No ploris més per mi.
D'Alabama jo vinc ara
amb un banjo i un violí

Ahir vaig sortir pel vespre
i em va ploure a la nit,
però avui el Sol escalfa
i m'assecarà el vestit.

Vaig tenir un somni l'altra nit,
quan estava tot callat:
vaig somniar amb la Susanna
que venia tot cantant.

2.33.- EL ROSSINYOL

(Tradicional catalana)

Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana'm a la mare,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Encomana'm a la mare,
rossinyol,
i a mon pare no pas gaire,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Perquè m'ha mal maridada,
rossinyol,
a un pastor me n'ha dada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Que em fa guardar la ramada,
rossinyol,
he perduda l'esquellada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Jo t'he de donar per paga,
rossinyol,
un petó i una abraçada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

2.34.- PARAULES D’AMOR

(Joan Manuel Serrat) (1968)

Ella em va estimar tant…

Jo me l’estimo encara.

Plegats vam travessar

una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,

era tot el meu món llavors,

quan a la llar cremàvem

només paraules d’amor…

Paraules d’amor senzilles i tendres.

No en sabíem més, teníem quinze anys.

No havíem tingut gaire temps per aprendre’n,

tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes

que havíem après d’antics comediants

d’històries d’amor, somnis de poetes.

No en sabíem més, teníem quinze anys…

Ella qui sapo n és,

ella qui sapo n para.

La vaig perdre i mai més

no he tornat a trovar-la.

Però sovint, en fer-se fodc,

de lluny m’arriba una cançó.

Velles notes, vells acords,

velles paraules d’amor…

2.35.- BELLA CIAO

(Popular italiana)

Questa mattina

mi sono alzato,

oh bella, ciao, bella, ciao,

bella ciao, ciao, ciao;

questa mattina

mi sono alzato

ed ho trovato l’invasor.

O partigiano,

portami via,

oh bella, ciao, bella, ciao,

bella ciao, ciao, ciao;

o partigiano,

portami via,

che mi sento di morir.

E se io muoio

o partigiano

oh bella, ciao, bella, ciao,

bella ciao, ciao, ciao;

e se io muoio

o partigiano

tu mi devi sepellir.

E seppellire

lassú in montagna,

oh bella, ciao, bella, ciao,

bella ciao, ciao, ciao;

e seppellire

lassú in montagna,

sotto l’ombra di un bel fior.

E le genti

che passeranno

oh bella, ciao, bella, ciao,

bella ciao, ciao, ciao;

e le genti

che passeranno

mi diranno “oh che bel fior”.

E questo è il fiore

del partigiano

oh bella, ciao, bella, ciao,

bella ciao, ciao, ciao;

e questo è il fiore

del partigiano

morto per la libertà.

Morto per la libertà.

2.36.- DESDE SANTURCE A BILBAO

(Popular vasca)

Desde Santurce a Bilbao
vengo por toda la orilla,
con la falda remangada
luciendo la pantorrilla,
vengo deprisa y corriendo
porqué me opime el corsé,
voy gritando por las calles:
¡Quien compra! sardinas frescué.

Mis sardinitas, que ricas son
son de Santurce, las traigo yo.(bis)

La del primero me llama
la del segundo también,
la del tercero me dice:
¿a como las vende usted?
Si yo le digo que a cuatro,
ella me dice que a tres,
cojo la cesta y me marcho,
¡Quien compra! sardinas frescué.

Mis sardinitas, que ricas son
son de Santurce, las traigo yo. (bis)

3.- MARXES

3.1.- GUARDA TUS PENAS

(Tradicional scout)

Guarda tus penas

en el fondo del morral y ríe ya.

Marcha contento y así vencerás

la dificultad, ¡ hey !

Siempre has de estar alegre

nunca triste has de estar… ¡ no !

Guarda tus penas

en el fondo del morral

y ríe, ríe… ¡ ya !

3.2.- MARXEM AMB EL VENT

Marxem amb el vent,
del matí naixent,
marxem amb el vent,
cantant gaiament,
marxem amb el vent,
fins el sol ponent,
marxem amb el vent,
cantem!

Rosada perlejant
i xiscle d’oronell,
cabells esborrifats
i vermellor a la pell.

El brot de romaní
que trenques tot passant,
la font ran de camí,
l'adéu al vianant.

El riure cristal·lí
que dringa al meu costat,
el goig del bell matí
per dins del bosc gemat.

Silencis imposants
al vespre vermellós,
"dringueig" amb sons distants,
amics, és el retorn.

3.3.- SOBRE ELS CIMS (EL VENT)

(Popular polonesa)

Sobre els cims (bis),

imponents (bis)
res no es sent (bis)

sinó el vent (bis)
res no es veu (bis)

sinó el cel (bis),
res no torba el cor fidel.

Amb l'esperit (bis)

amatent (bis)
ens anem a cercar el vent.

La ruta és dura fins la carena,
però el coratge amunt ens mena,
dins l’ huracà, nostres cantades,
deslliuraran de tot turment,
dins l’ huracà, nostres cantades
s'omplin de joia i de vent.

El pic s'aixeca lluny de la terra
i ens acostem vers la claror;
neu, aire i sol cimes aimades,
en l'esplendor de l’ huracà.
Vostre record, cimes aimades
en nostre cor sempre viurà.

3.4.- EN ESTOL

(Popular provençal)

En estol, companys alcem el vol
que brilla ja la nova matinada
en estol, companys alcem el vol
i com ocells volem de sol a sol.

Tots ben units, ben valents i ardits
de cara al sol que aclareix la nova albada,

tots ben units, ben valents i ardits

cercant la llum sens dubtes ni neguits.

Tot cantant, amics: au endavant!
obrim camí que és ben serè en nou dia,

tot cantant, amics: au endavant !
que hem de triomfar

amb nostre esforç constant.

Bondat al cor, el braç ferm i fort,

la vida és breu, joventut se’n va i se’n vola,
bondat al cor, el braç ferm i fort
i en nostres llavis uns bons cants d’amor.

3.5.- EL MINYONET

(Cançó scout d’origen alemany)

Qui vulgui campar pels boscos

matiner ha de ser

alegroi i bon minyó,

per viaranys escabrosos

dia i nit anirà sense por.

Minyonet el cap ben dret,

el pas ferm i lleugeret

el pas ferm i lleugeret,

hop hop hop, hop hop hop

com cavallet al galop.

Minyonet, el cap ben dret

el pas ferm i lleugeret,

com cavallet hop hop hop

cavallet al galop.

Amb la motxilla a l’esquena

i el bordó de pelegrí

senyalant el bell camí

mirant la muntanya eterna,

sempre amunt vers nostre fi.

Minyonet, el cap ben dret …

3.6.- VELLA XIRUCA

(Popular italiana, adaptada al català)

Vella xiruca, quantes hores passades,

quanta alegria fas reviure al meu cor,

quantes cançons al teu bon pas foren cantades

no en resta cap record !

Pujant les muntanyes blanques de neu

fem ruta vers el cel blau,

m’has fet descobrir la joia del bon Déu

i assaborir la pau.

Vella xiruca, quantes hores...

3.7.- PUJAREM DALT DELS CIMS

Pujarem dalt dels cims
amb el cor alegre.

Baixarem a la vall
quan es faci fosc.

Vora el foc, de la nit freda,
cantarem una cançó:

La, la-là, la-là. Visca el dia!
La, la-là, la-là. Bona nit!

3.8.- SOLEDAD

(Popular alemanya)

Entre montes y valles un caserío está.
Entre montes y valles
un caserío está, está, está.

Allí vive dichosa una chiquilla hermosa
que se llama Soledad. ¡Soledad!
Que se llama Soledad.

Sole, Sole, Sole, Sole,
cuanto me gusta tu nombre, Soledad.
Sole, Sole, Sole, Sole,
también me gusta todo lo demás.

Y cuando sale Soledad
me gusta una barbaridad.
Airí, airá, airí, airí, airá.

Soledad, Soledad.
¡Ay Sole!, Sole, Sole, Soledad.
Soledad, Soledad.
¡Ay Sole!, Sole, Soledad.

4.- ESPIRITUALS NEGRES

4.1.- NO SEREM MOGUTS

No serem, no serem moguts!
No serem, no serem moguts,
igual que el pi aprop de la ribera,
no serem moguts !

Ens empara el Sindicat, no serem moguts!
Ens empara el Sindicat, no serem moguts,

igual que el pi aprop de la ribera,
no serem moguts!

No serem, no serem moguts!...

Lluitarem i aguantarem, no serem moguts!
Lluitarem i aguantarem, no serem moguts,
igual que el pi aprop de la ribera,
no serem moguts!

No serem, no serem moguts!...

Del Nord i el Sud tots junts, no serem moguts!
Del Nord i el Sud tots junts, no serem moguts,
igual que el pi aprop de la ribera,
no serem moguts!

No serem, no serem moguts!...

4.2.- LA VALL DEL RIU VERMELL

Trobarem a faltar el teu somriure;

dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí,

però el record de la vall on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.

El teu front duu la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit, amarat de rosada,
és vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat,
i aquest cor que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.

4.3.- MOU, SENYOR, LA MEVA ÀNIMA

Mou Senyor, mou la meva ànima,

Mou Senyor, mou la meva ànima.

Oh ! mou-la Senyor.

Tant fort que jo trontolli. (ter)

Oh ! mou-la Senyor.

Tan suau que jo reposi. (ter)

Oh ! mou-la Senyor.

Tan endins que un dia estimi. (ter)

Oh ! mou-la Senyor.

Oh Déu meu. (ter)

Tu ja em mous.

4.4.- KUMBAYÀ

Kumbayà, Déu meu, Kumbayà.

Déu meu, Kumbayà.

Algú està pregant, Kumbayà.

Déu meu, Kumbayà.

Algú està sofrint…

Algú està morint…

Algú està malalt…

Algú està afamat…

Algú està angoixat…

Algú està exiliat…

4.5.- VELL PELEGRÍ

Vell pelegrí, jo vaig fent via;

com foraster arreu del món,

però estic segur que a l’altra vida,

m’acollirà Déu piadós.

El meu camí ja arriba a terme,

ja sento pròxim el Jordà,

mes amb la mort res no puc perdre,

que hi deixaré el meu penar.

Allà veure la dolça Mare,

consol i amor em donarà,

al capdavall de la jornada

prop d’ Ella espero reposar.

Jo veig la fi sense temença,

com un descans per al meu cos,

i veig venir la recompensa

per Déu promesa al meu esforç.

Me’n vaig allà, al sojorn dels àngels,

on no rebré cap més refús,

per cantar amb ells goigs i lloances,

eternament, al Bon Jesús.

4.6.- NO TARDIS JACK !

Ja són molt lluny els jorns de nostra amistat,

els vells companys van deixar els camps de cotó,

i van marxar al País del gran repòs.

Se sent les seves veus cantar: No tardis Jack !

I espero, i espero

fatigat de tant treball.

Se sent les severs veus cantar: No tardis Jack !

Per què plorar si el meu cor està content ?

Per què sofrir si ells no poden retornar ?

Ja fa molt temps van emprendre el llarg camí.

Se sent les seves veus cantar: No tardis Jack !

I espero, i espero…

On van marxar els amics tan estimats ?

I els seus petits, que adormia dolçament ?

Feliços són ! aviat jo estaré amb ells.

Se sent les seves veus cantar: No tardis Jack !

I espero, i espero...

4.7.- VULL SER LLIURE

Vull ser lliure ( repetir 3 cops)
ara mateix, ara mateix.

I abans de ser un esclau,
enterreu-me sota el fang,
i deixeu-me viure en pau i en llibertat.

No mes guerres (repetir 3 cops)

ara mateix, ara mateix.

I abans de ser ...

Vull justícia (3 cops)

ara mateix, ara mateix.

I abans de ser...

Pau a tot el món (3 cops)

ara mateix, ara mateix.

I abans de ser...

Prou misèria (3 cops)

Ara mateix, ara mateix.

I abans de ser ...

Prou segregació (3 cops)

Ara mateix, ara mateix.

I abans de ser...

Prou lamentacions (3 cops)

Ara mateix, ara mateix.

I abans de ser ...

No més porres (3 cops)

A sobre meu, a sobre meu.

I abans de ser ...

4.8.- DEU-ME LA FE

Deu-me la fe dels meus pares,

deu-me la fe dels meus pares,

deu-me la fe dels meus pares.

Pot ser el que em manca a mi.

Va ser bona per al meu pare., Pot ser el que em manca a mi.

Va ser bona per a la mare. Pot ser el que em manca a mi.

Fou la fe de Pau i Siles. Pot ser el que em manca a mi.

Ens durà a tots a la glòria. Pot ser el que em manca a mi.

4.9.- DALT DEL TREN

Dalt del tren tots anem-hi
Dalt del tren tots anem-hi
Dalt del tren tots anem-hi
hi ha lloc per tota la gent.

El tren de l'Evangeli
arriba no és pas lluny
se sent amb gran gatzara
travessant tot el país.

Dalt del tren ...

Ja sento el tren que xiula
s'apropa pel revolt
mireu-lo com fumeja
va corrent tot el que pot.

Dalt del tren...

Tothom podrà pujar-hi
està molt bé de preu
no hi ha doble tarifa
és igual pobres que rics.

Dalt del tren...

4.10.- TOTS JUNTS VENCEREM

Tots junts vencerem, tots junts vencerem,

tots junts vencerem demà.

Oh,oh, dins del meu cor crec fermament:

tots junts vencerem demà.

Lliures hem de ser, lliures hem de ser,

lliures hem de ser demà.

Oh, oh, dins del meu cor crec fermament:

tots junts vencerem demà.

No tenim cap por, no tenim cap por,

no tenim cap por demà.

Oh, oh, dins del meu cor crec fermament:

tots junts vencerem demà.

Blancs i negres junts, blancs i negres junts,

blancs i negres junts demà.

Oh, oh, dins del meu cor crec fermament:

tots junts vencerem demà.

Tot el món unit, tot el món unit,

Tot el món unit demà

Oh, oh, dins del meu cor crec fermament:

tots junts vencerem demà.

Hem de viure en pau, hem de viure en pau (tots junts),

Hem de viure en pau avui.

Oh, oh, dins del meu cor crec fermament:

tots junts vencerem AVUI !!.

5.- ACAMPADA/ FOC DE CAMP / CÀNONS / BANS

5.1.- CRIDA AL FOC DE CAMPAMENT

Ohè ! a dins del campament,

companys és el moment

d’encendre el foc de joia.

Veniu, és arribat l’instant

d’asseure’ns al voltant

de la flama cofoia.

Atents al crit del nostre cap,

seguim-lo, car ell sap

on ha de conduir-nos.

D’enjoiar els cors estem a punt,

dins l’esperit conjunt

que sempre ha d’unir-nos.

Obrim sincers els nostres cors,

pregant amb ver amor

per la companyonia;

companys, el Crist davalla aquí

i ens ve a beneir

dient: la Pau hi sia !

5.2.- ERAM SAM SA

(Popular de Dakar)

Eram sam sam, eram sam sà, culi culi culi eram sam sà (bis)

Arabit, arabit, culi culi culi culi culi eram sam sà (bis)

5.3.- VISCA EL FOC

(Antiga melodia francesa)

Visca la claror del foc,

Visca sa claror.

Foc, foc, foc joliu

crema, crema amb gran delit.

Foc, foc, foc joliua

alegra’ns la nit.

Visca l’escalfor del foc

visca l’escalfor.

Foc, foc, foc joliu…

Visquen les brases del foc

visquen els tions.

Foc, foc, foc joliu…

El foc és un do de Déu

un do del bon Déu.

Foc, foc, foc joliu…

5.4.- ANI-KUNI

(Cant dels “pells-rojes” americans)

(A) Ani-kuni a hua ni (bis)

hwa hwa hwa nika na hwa hwa (bis)

Uela uni bisssi-dí (bis)

(B) Ani-kuni, ani-kuni, ani-kuni, ...

Al cantar aquesta cançó fèiem un cercle o rotllana, agafant-nos per les espatlles.

Un de sol cantava la melodia (A). Tot seguit, tots cantàvem (B) molt ritmat i marcant amb un lleu balanceig el compàs. Amb aquest “ani-kuni” com a fons, un de sol tornava a cantar la melodia (A) seguida de tres “ani-kuni” cantats per tots i , de nou la melodia (A) en aquesta ocasió, també, cantada enèrgicament i fort (però sense cridar) per tots. Tancant el cant amb un “Ah….! llarg i perdent-se.

5.5.- FOC DE LLENYA

(Cànon a tres veus)

Veu 1) Foc de llenya

flama encantada.

Veu 2) Quan la nit fosca

tot ho embolcalla,

ta lluor roja

l’àmbit encén.

Veu 3) I en la nit freda

prop de les brases,

fem la vetllada

del campament.

5.6.- AQUI ESTA EL CAMPAMENTO

Aquí está el campamento

con su alegre canción

para pasar un rato

de feliz diversión.

Holadió-lara lira-lirólala cucut

Holale lire lirólala cucut

Holará lira lió.

Hoy estamos contentos

no tenemos tristeza

porque han dicho allá abajo

que nos daban cerveza.

Holadió-lara...

5.7.- L’AMIC DE L’ACAMPADA

L’estel és el meu company

quan la nit és ben serena

i acampo sota el cel blau

i em besa la lluna plena.

M’agrada sentir el neguit

dels arbres i les rieres,

ben estirat dins la nit

sobre un jaç fet de falgueres.

M’aconsola el reposar

entre la pau i el silenci,

quan acampo sota el cel,

sense ningú que em defensi.

Jo sol, l’estel i res més,

sols Déu present en la calma.

Quin somni em crema després

quan la nit obre el reialme.

5.8.- BONA NIT, BONS GERMANS !

(Popular anglesa)

Bona nit, bons germans,

Déu ens dongui un bon son.

La seva pau dolça

davalli al món.

Bona nit, bons germans.

Bona nit, bona nit !.

(Els dos fragments “bons germans” els solíem canviar per altres més èxplicits, citant el nom de la colla o les patrulles que es troben al voltant del foc. Mirant sempre de conservar les tres síl·labes: “bons scouts”, “panteres”, “catalans”, “els cérvols”,...

5.9.- VENT FRESC

(Cànon a varies veus)

Vent fresc, vent del matí

Que remous les branques del gran pi.

Goig del vent que passa,

Anem cap al gran....

(es va repetint tota la melodia, dos o tres cops, amb diferents veus alhora)

5.10.- CANCIÓN DE LA MAÑANA

(Tradicional scout)

Ya la noche se fue

la aurora amaneció

y sobre el cielo azul,

ya brilla el sol.

Al rayo de su luz

despierta buen scout

que un nuevo día feliz

nos manda Dios.

5.11.- OH DOLCES CAMPANES

(Popular holandesa)

O, dolces campanes,
les del meu campanar.

Colomes del cel blau
de vol serè i suau
que sou reclam de pau i llum.

Vosaltres sou la veu de ma infantesa,
neu que és fon,
dong, ding, dong, ding, dong, ding, dong.

Dringau ben fort, desvetllau
el prat que dorm el greu
son del fred i de la neu.

5.12.- L’ELEFANT

Mireu allà dalt,
en els estels, què hi ha?

És un gros animal,
que amb bicicleta va:
és un elefant i doncs,
que us penseu?

Té una cua al darrera
i una altra pel davant.

5.13.- YUPPI-IA

Yuppi-ia, ia, yuppi, yuppi-ia.
Yuppi-ia, ia, yuppi, yuppi-ia.
yuppi-ia. ia, yuppi-ia, ia, yuppi
ia ia, yuppi, yuppi-ia.

Si tu menges pa amb tomàquet, whatsikei.
Si tu menges pa amb tomàquet, whatsikei.
Si tu menges pa amb tomàquet,
Si tu menges pa amb tomàquet,
Si tu menges pa amb tomàquet, whatsikei.

Si tu vas amb bicicleta, whatsikei...

Si tu fumes Philip Morris, whatsikei...

Si tu vas a Badalona, whatsikei...

5.14.- BANGS

D’aprovació

Bravo,bravo,

bravo bravísimo

bravo,bravo bravísimo !

Bravo,bravísimo !

Bravo, bravo,

bravísimo !

Bueno, bueno,

bueno buenísimo

bueno, bueno buenísimo !

bueno buenísimo !

bueno Buenísimo !

bueno, bueno

buenísimo !

De desaprovació

Malo, malo,

malo malísimo

malo, malo malísimo !

malo malísimo !

malo, malo

malísimo !

6.- HUMOR, ANIMACIÓ I GRESCA

6.1.- MIAU, MIAU

(Popular francesa)

Miau, miau,

per la teulada,

miau, miau,

cada vegada.

Jo sentia la tonada

mentre pel llit em tombava.

Damnat gat si t’atrapava !

Quin plat de carn estofada !

6.2.- EL REBOST DEL CAMPAMENT

Hi haurà pa, pa,

pa hi haurà al rebost,

al rebost, al rebost.

Hi haurà pa, pa,

pa hi haurà al rebost,

al rebost del campament ?.

Si l’ull no pot veure el que hi ha dins,

perquè han fet el trau massa petit…!

Si no hi passa l’ull…

no hi passarà el dit !.

Hi haurà vi, vi, ….

(Es pot allargar la cançó tot canviant la paraula “pa” per altres monosíl·labs relacionats amb el menjar o el beure “mel”, “sal”, “vi”, “carn”, “peix”, etc.)

6.3.- BARBAPUM

(Popular dels estudiants francesos)

Allà a l’Etiòpia

hi havia en Ras hayum,

Ras hayum, Ras hayum.

Tenia una gran barba

li deien Barbapum…

Barbapum, Barbapum.

Va haver d’anar a la guerra

jugant a pim pam pum,

pim pam pum, pim pam pum.

Al veure’l tots cridaven:

Mireu en Barbapum…

Barbapum, Barbapum.

Una bala enemiga

el va deixar difunt,

di-di-funt, di-di-funt.

Glòria a l’Etiòpia

glòria a n’en Barbapum…

Barbapum, Barbapum.

6.4.- SI TU VAS AL CEL

Català: Si tu vas al cel (bis)

amb patinet (bis)

fes-m’hi un bon lloc (bis)

que hi pujo jo (bis)

Si tu vas al cel amb patinet

fes-m’hi un bon lloc que hi pujo jo.

Airí, Airó ! Airí, Airó !

Castellà: Si al cielo vas (bis)

patinando (bis)

hazme un lugar (bis)

que subo yo. (bis)

Francès: Si tu vas au ciel (bis)

en patinant (bis)

fait un petit trou (bis)

que je monte là. (bis)

Anglès: En un pot no hi pot (bis)

haver-hi hagut (bis)

vi bo del fort (bis)

sense un embut. (bis)

Hindú: Jamai jalem (bis)

ni jalarem (bis)

fa mal aquí (bis)

fa mal allà. (bis)

Rus: Romanitof (bis)

i el gran Xruxof (bis)

estan pitof (bis)

que l’aigua naf. (bis)

6.5.- O BENUNO

O ben-uno ! (un sol cantant)

O ben-uno ! (repeteixen tots)

O ie, ie

O ben-uno ! (un sol cantant)

O ie, ie

O ben-uno ! (repeteixen tots)

O ie, ben-uno, ie ! (un sol)

O ie, ben-uno, ie ! (tots)

Uel·lé, Uel·lé,

Malum, bam-ba lané ! (un sol)

Uel·lé, Uel·lé,

Malum, bam-ba lané ! (tots)

O che vi nim-ba ! (un sol)

Ba ! (tots)

Bor sumno lumbli, (un sol)

Bli !

Si cotí,

Mabe, é,

Malum, bam-ba, lané !

Si cotí,

Mabe, é,

Malum bam-ba lané ! (tots)

6.6.- LES RONDES DEL VI

(J. Soler Amigó/ Jaume Arnella)

No vagis a la mar
a encomanar les penes,

no vagis a la mar
les aigües en van plenes.

Tralarà, larà, larà

tralarà, larà, larà.

Vora, vora del port,
hi ha una vella taverna,

vora, vora del port,

hi ha un bar de mala mort

Tralarà, larà, larà

tralarà, larà, larà.

Una bóta de rom
i una altra d’ aiguardent,
una bóta de rom
i molta olor de gent.

Tralarà,...

No siguis sol a veure,
ni sol a rumiar,
no siguis sol a veure,
que el vi et condemnarà.

Tralarà,...

El primer brindis va
per companys i companyes,
el segon anirà
pels qui els han crescut les banyes.

Tralarà,...

El tercer, libació
a la salut dels pobres,
no és amb mala intenció
deixar al burgès les sobres.

Tralarà,...

Atents, amics, encara,
al següent got de vi
beneirem la mare
que a tots ens va parir.

Tralarà,...

La copa que fa cinc,
pel gran pare Noè,
la copa que fa sis
pels diables del cafè.

Tralarà,...

Quan el sis serà buit
maleirem l´ infern,
la copa que fa vuit
el clero i el govern.

Tralarà,...

El got de comiat
el cantarem tots junts,
el got de comiat
un rèquiem pels difunts.

Tralarà,...

6.7.- EN JOAN PETIT

(Tradicional occitana)

(Cançó per a fer gresca. Tot cantant es fa bellugar cada un dels membres del cos que s’anomenen i anar repetint els que ja s’han anomenat)

En Joan Petit quan balla,

balla, balla, balla;

en Joan Petit, quan balla

balla, balla amb el dit.

Amb el dit, dit, dit

ara balla en Joan Petit.

En Joan Petit quan balla,

balla, balla, balla;

en Joan Petit, quan balla;

balla, balla, amb la mà.

Amb la mà, mà, mà,

amb el dit, dit, dit

ara balla en Joan Petit.

…amb el braç.

... amb el peu.

...amb la cama.

…amb el cap.

(Sembla que l’origen d’aquesta cançó és el següent: L'any 1643, en una revolta contra el rei Lluís XIV de França que va passar a Vilafranca (Occitània), els capitostos del poble van traïr els revoltats i un d'ells era Joan Petit. L'entregaren a les autoritats franceses i el condemnaren a pena de mort.

A aquella època, la pena de mort era una tortura que consistia en lligar l’home a terra i amb una roda de carro anar trencant-li parts del cos fins arribar al cap. Així doncs, quan la cançó diu “balla amb la mà, mà, mà amb el peu, peu, peu amb el dit, dit, dit...” són parts del cos que li anaven trencant. Prou macabre tot plegat.

Per recordar aquest fet, la gent del poble va fer una cançó popular que es cantava als nens, alhora que servia als grans per recordar el cabdill assassinat, feia (i fa) així:

Joan Petit que dança,
per lo Rei de França
Amb lo pè, pè, pè
(...)
Amb lo dit, dit, dit
Atal dança Joan Petit

Se suposa que d'Occitània es va transmetre a la Catalunya Nord i d'aquí es va estendre a tota la resta de Catalunya.)

6.8.- L`HOME DE CROMANYÓ

(Cançó dels scouts francesos)

Era en el temps de la Prehistòria,

ara farà dos-cents mil anys,

va haver-hi un ésser ple de glòria

molt semblant als orangutans;

dret en ses potes del darrera

vestint eslip, pell de bidó,

va començar la seva carrera

el famós home de Cromanyó.

L’home de Cro, l’home de ma,

l’home de nyó.

l’home de Cromanyó (bis)

no està fet de llautó ni de ferro colat.

Tenia rampells de poeta

i a voltes feia el saberut;

deia a la seva Marieta:

“Ets més bonica que un mamut,

si vols venir a la meva cova

hi veuràs pintures murals,

més bones que les d’en Picasso,

que ni en Dalí en pinta d’iguals.”

L’home de Cro, l’home de ma, …

Portava una destral de pedra

i un ganivet al cinturó;

caçava l’ós i la pantera

amb molt cangueli i ple de por

si li sortia un diplodocus

deia dintre del seu cervell:

“Tanmateix ja seria hora

de que algun savi inventi el fusell”.

L’home de Cro, l’home de ma, …

Dos-cents mil anys després nosaltres,

Com ell encara ens engresquem,

Mirant la mar i la muntanya

Pro si ell tornava prou sabem,

Això de treballar deu hores

Durant sis dies com esclaus

Segurament que ell ens diria:

“Pro homes, no sigueu tan babaus.”

L’home de Cro, l’home de ma, …

6.9.- ELS CAVALLERS

Som, som, som els cavallers, llers, llers,

i el que no digui rés

no té dret a la fiambrera,

i el que no digui rés

no te dret a l’esmorzar (o al bon porró).

Atenció, cavallers !

La ma dreta entra en acció…!!

Som, som, som els cavallers… (picant, tot seguint el ritme, amb la mà dreta)

Atenció cavallers !

La ma esquerra entra en acció…!!

Som, som, som els cavallers… (afegint-hi, ara, el picar de la esquerra)

Atenció cavallers !

El peu dret entra en acció…!!.

Som, som, som els cavallers… ( ara cal picar, també, amb el peu dret)

Atenció cavallers !

El peu esquerra entra en acció…!!

Som, som, som els cavallers… ( les dues mans i el dos peus son, ara, els qui piquen).

6.10.- EL CONCERT

Les violes grinyolen,

grinyolen i tremolen,

les violes grinyolen

les violes i el violí.

Les grosses timbales,

sols fan dues notes,

sol do do do sol sol

i bum ! bum ! bum ! bum !

El clarinet, el clarinet,

fa dua, dua, duanet.

El clarinet, el clarinet,

fa dua, dua, duanet.

La trompeta ens desperta:

Ta ta ta tà, ta ra ra ta ta ta ra rà.

La trompeta ens desperta:

Ta ta ta tà, ta ra ra ta ta ta ra rà.

El corn, el corn, respon tot sol.

6.11.- EL COET

Per a cantar aquesta cançó fèiem un cercle o rotllana. La idea era simular l’enlairament d’un coet.

Tots, bufant amb la plana sobre la boca, fèiem:

Psssssssssssssssssssss..... (el soroll que fan els coets quan pugen)

Tot seguit picàvem les cuixes amb la planta de la mà:

Plaf, plaf, plaf, plaf, plaf,.... (com fa pluja de petits focs artificials quan esclata el coet)

Finalment, per fer el tro final:

Boummmmmmmmm !!!!

6.12.- EL VINO QUE TIENE ASUNCIÓN

(Popular navarra)

El vino!. El vino!

El vino que tiene Asunción,
ni es blanco, ni es tinto, ni tiene color.
El vino que tiene Asunción,
ni es blanco, ni es tinto, ni tiene color.

¡Asunción!, ¡Asunción!
echa medio de vino al porrón.
¡Asunción!, ¡Asunción!
echa medio de vino al porrón.

Pobrecicos los borrachos
que están en el campo santo.
Pobrecicos los borrachos
que están en el campo santo,
que Dios los tenga en la gloria
por haber bebido tanto.

Apaga luz Mariluz, apaga luz,
que yo no puedo vivir con tanta luz.
Los borrachos en el cementerio
juegan al mus.

Cuando yo me muera
tengo ya dispuesto,
en el testamento que me han de enterrar,
que me han de enterrar.

En una bodega,
al pie de una cuba,
con un grano de uva en el paladar,

en el paladar.

A mí me gusta el pin, piribi, pin, pin,
de la bota empinar, parara, pan, pan,
A mi me gusta el pin, piribi, pin, pin,
de la bota empinar, parara, pan, pan,
con el pin, piriri, pin, pin,
con el pan, parara, pan, pan,
al que no le gusta el vino, es un animal,
o no tiene un real.

6.13.- EL TRAMVIA DE MATARO

(Popular catalana)

Allà a Mataró n'hi havia un tramvia
que n'és de cartró i va per la via.

Tralarà, la, la, carai quin tramvia.
Tralarà, la, la, que bé que s'hi va.

El primer vagó se'n surt de la via
i a prendre un bermut la gent i el tramvia.

Tralarà, la, la, carai quin trambia.
Tralarà, la, la, que bé que s'hi va.

El segon vagó se'n surt de la ruta
per què el conductor n'és fill de Calcuta.

Tralarà, la, la, carai quin trambia.
Tralarà, la, la, que bé que s'hi va.

6.14.- ELS MACARRONS

(Popular italiana)

Jo sóc un pobre desgraciat
sens familia i sense llar.
Jo sóc un pobre desgraciat
sens família i sense llar.

Em vendria els meus calçons
per un plat de macarrons.
Em vendria els meus calçons
per un plat de macarrons.

Si vols ser un bon soldat,
a la guerra has d'anar armat
i veuràs com dels canons
surten plats de macarrons.

Un minyó fingint-se greu
volia fer testament:
per haver dels seus patrons
un bon plat de macarrons.

Vaig conèixer un bon tinent
que canviava amb el sargent
la guerrera i els galons
per un plat de macarrons.

La cançó ja s'ha acabat
i em daré per ben pagat
si em doneu oh, companyons,
un bon plat de macarrons.

6.15.- VANOS A CONTAR MENTIRAS

(Popular castellana)

Ahora que vamos despacio, (bis)
vamos a contar mentiras, tralará,

vamos a contar mentiras.

Por el mar corren las liebres, (bis)
por el monte las sardinas, tralará,

por el monte las sardinas.

Salí yo de un campamento, (bis)
con hambre de tres semanas, tralará,
con hambre de tres semanas.

Me encontré con un ciruelo, (bis)
cargadito de manzanas, tralará,
cargadito de manzanas.

Empecé a tirarle piedras, (bis)
y caían avellanas, tralará,
y caían avellanas.

Con el ruido de las nueces, (bis)
salió el amo del peral, tralará,
salió el amo del peral.

Chiquillo no tires piedras, (bis)
que no es mio el melonar, tralará,

que no es mio el melonar.

Que es de una pobre vieja, (bis)
que vive en El Escorial, tralará,

que vive en El Escorial.

VERSIÓ CATALANA

Mon pare se’n va al mercat, (bis)

a comprar una burra cega, oidà,

a comprar una burra cega.

Li talla els quatre peus, (bis)

la burra arrenca a córrer, oidà,

la burra arrenca a correr.

I en troba un cirerer, (bis)

carregat de figues verdes, oidà,

carregat de figues verdes.

Li tira un cop de roc, (bis)

i en fa caure una ametlla, oidà,

i en fa caure una ametlla.

Li cau l’ametlla al peu, (bis)

li surt sang de l’orella, oidà,

li surt sang de l’orella.

De la sang que li ha sortir, (bis)

en corren set rieres, oidà,

en corren set rieres.

Aquesta és la cançó, (bis)

la cançó de les mentides, oidà,

la cançó de les mentides.

Qui la vulgui saber, (bis)

que se’n vagi a Filipines, oidà,

que se’n vagi a Filipines.

6.16.- CARRASCAL

Carrascal, carrascal
que bonita serenata,
Carrascal, carrascal
que me estás dando la lata.

Una vieja, seca seca
seca seca se casó,
con un viejo seco, seco
y se secaron los dos.

Carrascal, carrascal …

Un obrero se cayó,
de lo alto de un andamio,
y en mitad del camino
se pusó a escuchar la radio.

Carrascal, carrascal…

Las chicas de este pueblo
llevan bragas de hojalata,
pero sus madres no saben
que llevamos abrelatas.
Carrascal, carrascal…

En mi puerta planté un pino
creyendo que me querías,
y ahora que ya no me quieres
no puedo sacar el tractor.

Carrascal, carrascal...

Hay obras de caridad

y obras de sentimiento,

pero las que más duran

son las del ayuntamiento.

Carrascal, carrascal...

6.17.- LOS HERMANOS PINZONES

Los hermanos Pinzones,

eran unos...marineros.

Que se fueron con Colón,

que era otro...marinero.

Y se fueron a Calcuta,

en busca de una...ruta.

Pero los indios motilones,

les cortaron...la retirada.

Y a Colón que era un chulo,

le dieron por...muerto.

Despacharon, a Soroya

con la punta de… la espada.

A las indias, las atamos

y después nos las… piramos.

6.18.- LA MASOVERA

(Popular catalana)

La masovera se’n va a mercat.

el mercat n’és el dilluns,

el dilluns en compra llums. Llums !

O-lai-la ! La masovera, la masovera.

O-lai-la ! La masovera se’n va a mercat.

... el dimarts,

el dimarts en compra naps.

Llums, naps !

...el dimecres,

el dimecres compra nespres.

Llums, naps, nespres !

...el dijous,

el dijous en compra nous,

Llums, naps, nespres, nous !

...divendres,

el divendres faves tendres,

Llums, naps, nespres, nous, faves tendres !

...dissabte,

el dissabte tot s’ho gasta,

Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s’ho gasta !

...diumenge,

El diumenge tot s’ho menja,

Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s’ho gasta, tot s’ho menja !.

6.19.- CHEVALIERS DE LA TABLE RONDE

(Popular francesa)

Chevaliers de la Table ronde

goûtons voir si le vin est bon.

Goûtons voir, oui, oui, oui,

goûtons voir, non, non, nom,

goûtons voir, si le vin est bon.

Si’l est bon, si’l est agréable,

j’en boirai jusqu’à mon plaisir.

J’en boirai, oui, oui, oui,

j’en boirai, non, non, non,

j’en boirai jusqu’à mon plaisir.

Si je meurs, je veux qu’on m’enterre

dans la cave où il y a du bon vin.

Dans la cave, oui, oui, oui,

dans la cave, non, non, non,

dans la cave où il y a du bon vin.

Les deux pieds contre la muraille

et la tête sous le robinet.

Et la tête, oui, oui, oui,

et la tête, non, non, non,

et la tête sous le robinet.

Sur ma tombe, de veux qu’on inscrive:

Ici gît le roi de buveurs.

Ici gît, oui, oui, oui,

ici gît, non, non, non,

ici gît le roi de buveurs.

6.20.- LES NENES MAQUES AL DE MATÍ

(Popular catalana)

Les nenes maques al de matí
s'alcen i reguen, s'alcen i reguen

Les nenes maques al de matí
s'alcen i reguen el seu jardí,

Jo també rego el meu hortet,
faves i pèsols, faves i pèsols.

Jo també rego el meu hortet,
faves i pèsols i julivert

Julivert meu com t’has quedat
sense cap fulla, sense cap fulla,

julivert meu com t’has quedat
sense cap fulla i el cap pelat.

Jo també tinc el cap pelat,
per això canto tan amagat.

De tant cantar ja no tinc veu,
per això callo i us dic. Adéuu !!

6.21.- LES POMETES

(Popular catalana)

Nou pometes té el pomer,

de nou, una, de nou, una ;

nou pometes té el pomer

de nou, una en caigué.

Si mireu el vent d’on ve,

veureu el pomer com dansa;

si mireu el vent d’on ve,

veureu com dansa el pomer.

Vuit pometes…

Si mireu el vent d’on ve,…

Set pometes…

Si mireu el vent d’on ve, …

Sis…

Si mireu el vent d’on ve, …

Cinc…

Si mireu el vent d’on ve, …

Quatre…

Si mireu el vent d’on ve, …

Tres…

Si mireu el vent d’on ve, …

Dues…

Si mireu el vent d’on ve, …

Una…

Si mireu el vent d’on ve, …

Cap pometa té el pomer,

De cap cap, de cap cap,

De cap cap, en caigué.

Si mireu el vent d’on ve, …

6.22.- ALOUETTE

(Popular canadenca)

Alouette, gentille alouette.

Alouette, je te plumerai.

Je te plumerai la tête.

Et la tête.

Alouette.

Alouette. Ah !

Je te plumerai les yeux.

Et les yeux.

Et la tête.

Alouette.

Alouette. Ah !

Je te plumerai le nez.

Et le nez.

Et les yeux.

Et la tête.

Alouette.

Alouette. Ah !

Je te plumerai le bec.

Et le bec.

Et le nez.

Et les yeux.

Et la tête.

Alouette.

Alouette. Ah !.

Je te plumerai l’oreille.

Et l’oreie.

Et le bec.

Et le nez.

Et les yeux.

Et la tête.

Alouette.

Alouette. Ah !

Je te plumerai le cou.

Et le cou.

Et l’oreie.

Et le bec.

Et le nez.

Et les yeux.

Et la tête.

Alouette.

Alouette. Ah !.

(Aquesta cançó la cantavem com segueix: Tots: la tornada: Alouette, gentille alouette... Un de sol: Je te plumerai la tête. Tots repeteixen: Je te plumerai la tête. Un de sol: Et la tête. Els demés: Et la tête. Un de sol: Alouette. Els demés: Alouette. Ah !. Després de cada estrofa es canta, per tots, la tornada: Alouette, gentille alouette...

6.23.- LO TIO PEP

(Popular valenciana, concretament de la comarca del Comtat)

Lo tio Pep se’n va a Muro,

Oh tio Pep !

De Muro que em portarà ?