Una Encaixada Amb La Ma Del Cor

Tal com ja vaig avençar ahir en el meu comentari a la publicació d’en Pep Arisa, he rebut un material fotogràfic d’una importància excepcional.
El nostre amic Enric Cots (“Quique”) m’ha lliurat la seva col·lecció de fotos, la majoria fetes pel seu pare, i un parell d’àlbums de la col·lecció d’en Pedro Beltrán.
Aquestes últimes recullen sobre tot les activitats del Grup Santíssim Redentor i en particular del Clan Os Gris dels anys 1962 i ’63. Les fotos, que hem rebut en qualitat de dipòsit i amb el compromís Scout de tractar-les acuradament, representen una autèntica troballa perquè pertanyen a una època de la que quasi no disposàvem de documentació gràfica.

Us “pujo” dues mostres per anar fent boca. He identificat alguns de nosaltres, però no a tots. No se si l’escassa ampliació que permet el blog serà prou per que identifiqueu els que falten, però el repte sens dubte serà divertit. La quantitat de fotos rebuda fa inviable enviar-ho tot al nostre disc virtual. És per això que caldrà una reunió del COMECLOG per fer una selecció de les més interessants.

Agraïm des d’aquí al senyor Beltrán per curosa custòdia d’aquestes fotos durant tants d’anys.
Don Pedro, una abraçada i una encaixada amb la ma del cor.
Joan Miquel

AVÍS A NAVEGANTS: EN PEP BERMEJO (actualitzat l'agost del 2017)

En Pep Bermejo és, en aquesta vella fotografia, el primer de la dreta -amb els mitjons blancs-

EN PEP BERMEJO

(actualitzat amb fotografies i un comentari l'agost del 2017)

Molts membres del nostre Clan estan o han estat atrets pels esports marítims. Com la muntanya, el mar enganxa....

En Pep Blanc, en Carles Pérez Pastor, en Llorenç Cabrol, en Andreu Iniesta, en Joan Miquel Cortés, en Josep Lluís Lirola, en Carles Pérez Vilaplana, en Joan Simarro, en Josep Fitó,... i, segurament, molts d’altres han sentit la crida del mar, el seu clam de risc i de llibertat i, alguns hi ha deixat -com a la muntanya-, fins i tot, la vida.

M’ha vingut això a la memòria en descobrir, entre els meus apunts, una ressenya sobre un treball d’en Josep Bermejo: Guia nàutica dels Països Catalans (de Guardamar a Salses i Maó) a escala 1:1.000.000. Editorial Pinya de Rosa. Barcelona 1981 (volum I) i 1982 (Volum II: Les Illes a escala 1:500.000). La primera i, potser única, carta nàutica dels PPCC.

En Pep Bermejo, amb gorra de plat,
quan era el Cap del Grup "Gilabert
de Centelles". Imatge gentilesa de
 "Homenatge a Pedro Beltran"

En Josep Bermejo, molts de vosaltres el recordareu, va ser un dels primers caps del grup “Santíssim Redemptor”, el primer grup dels Scouts d’Espanya (ASDE) que es formà, l’any 1953, a Barcelona desprès de la guerra civil en ple franquisme. El primer de Barcelona i el segon d’Espanya, el primer –“Santiago el Mayor”- es creà, l’any 1950, a Madrid. En Bermejo, com deia, era cap de la Tropa del nostre grup fins que decidí, segurament seguint el cant d’alguna sirena i portat pel seu gran amor al mar, crear el primer grup d’scouts marins de l’estat espanyol, també desprès de la guerra civil: el “Gilabert de Centelles”. El nom d’un destacat noble català que, al segle XIII, participà en nombroses expedicions marítimes d’aquelles que van originar que, fins i tot, els peixos de la Mediterrània portessin les quatre barres... deu ni do, quina feinada !

Una imatge més d'en Pep Bermejo quan era cap del "Gilabert de Centelles", precisament gairebé tots els scouts que te al costat eren del "Santíssim Redemptor": en Joan Blanc amb vestit i corbata, en "Joanet" Garcia, en Ramón Robira, en Enric Cots, en Conrad Homs,... Fotografia gentilesa d'en Eduard Candami.

En Josep Bermejo, a més de dirigent scout, s’ha dedicat durant molts anys a l’ensenyament de la nàutica formant a un bon nombre de patrons i patrones de barco. Suposo que, ara ja retirat, deu contemplar “los lunes al sol” i la mar en calma des d’alguna barca...

Tenim entre nosaltres alguns navegants en actiu, concretament en Joan Miquel, en Joan, en Llorenç, en Josep Fitó, en Carles i en Pepe Luí, especialment per a ells (i alguns que, potser, ignoro) va dedicat aquest “Avís”.

En Josep Bermejo, a més de tot això que s’ha dit i moltes coses més que segurament no sabem... és, també, un bon escriptor sobre temes nàutics. Només buscant pel Google, a més de la guia nàutica dels PPCC citada, ha publicat:


- Patrón de embarcaciones de recreo (manual). Editorial Juventud. Barcelona 2001.

-  La cocina a bordo y otros fogones. Editorial Juventud. Barcelona 2005.

- Patró d'embarcacions d'esbarjo (manual). En català. Editorial Juventud. Barcelona 2007.

-  Patrón de navegación básica. Manual de navegación local. Editorial Juventud. Barcelona 2009.

“En un velero, después del capitán, el cocinero !!” és una vella i encertada dita marinera, en Pep Bermejo, és un bon exemple d’aquests dos “oficis”: un bon capità i, suposem, un bon cuiner.

Ja ho sabeu.

Una abraçada a tots i totes.

En Pep Bermejo, avui -2016-. No ha canviat tant...

Segona sortida del Cicle Xino - Xano

He llegit recentment en una documentada història del escoltisme que les primeres sortides que es van fer al Regne Unit eren denominades “Rallies”. Res a veure amb cotxes, car eren pels vols del 1900. Dic això perquè fora bo que ho recuperéssim per les nostres sortides Xino – Xano. O sigui, res de X-X Racing (Ja no tenim esperit competitiu), ni de X-X Raid (Que dona un aire de operació de cop “manu militari”).
La sortida del passat 3 de desembre fou una Xino – Xano Rally. A peu, es clar, no amb WRC.

Aquesta vegada tothom va quedar content. La seva dificultat baixissssssima com va programar en Josep Maria va permetre que ningú acabés baldat. Com sempre van haver-hi que s’hi van repenjar, però això passa sempre que es camina en grup.

Després de fer parar boja a la taquillera de Rodalies, (els ordinadors no entenen que hom vulgui anar a Canet, caminar fins a Sant Pol, i tornar des d’aquesta població) varem sortir puntualment de Barcelona i arribar puntualment a Canet. Els trens d’ara donen poc espai a l’aventura. Un cop allà el tempo del programa va estar mil·limetricament acurat si be que varem esmorzar més amunt del Castell de Santa Florentina perquè al lloc no hi havia espai adient. Aquí si que varem sentir la protesta d’en Joan Simarro que tenia gana.

Tanmateix la seva veu va ser esvaïda pel potent discurs d’en Pep Arisa que havia fet els deures i ens va explicar l’historia de la casa forta de Canet, és a dir, El Castell de Santa Florentina. Fortificació original del segle onze restaurada i ampliada al llarg dels segles en moltes ocasions fins a arribar a la definitiva del 1900 a càrrec de Lluís Domènec i Montaner (net del propietari de la època).

Després de la visita exterior del castell, (per a la visita interior cal demanar permís i pagar) varem passar davant de la campa on en els seixantes es celebrava el mític Canet Rock i un poc més tard varem esmorzar.

Un cop restaurades les forces ens varem enfilar fins a Pedracastell, la Creu de Canet.

Fetes les fotos de rigor i gaudida la vista del Maresme que s’ofereix des de la creu, varem començar el descens fins a Sant Cebrià de Vallalta, on els de Can Martri ens esperaven per dinar.

Aquest va ser un altre dels encerts de la 2a. XX. El dividir el recorregut en matí i tarda ho va fer més assequible per a tothom. També va ser l’encert més valuós, perquè si haguéssim esperat a dinar a Sant Pol hauríem fet salat, dons el Sant Pau era tancat. Encara sort, perquè amb això ens varem estalviar 130 € per cap.

Ah! M’oblidava!!... En Pep tenia raó: NO ENS VAREM MULLAR.
Ho he de reconèixer, la recerca i posterior publicació de les previsions meteorològiques que vaig fer, no només no va servir de res, sinó que us va fer carregar amb estris totalment inútils. DEMANO FORMALMENT PERDÓ.
Joan Miquel.

DUES PÁGINES WEB, FORÇA INTERESSANTS, SOBRE ESCOLTISME

Per aquells o aquelles que tingueu interès –i temps, clar- per conèixer o rememorar “tècniques”, jocs, manualitats, històries, o demés temes relacionats amb l’escoltisme us proposo que visiteu les següents webs:

Recordeu la que ja us vaig recomanar, en català:

http://www.jouscout.com/

Les que ara us proposo son:

http://www.parcelascout.es/ Una pàgina, en castellà, creada per un scout espanyol.

Tot i que encara te moltes “seccions” en preparació, es especialment recomanable visitar la “Cronologia” (feta a partir d’uns apunts d’en Enrique Genovés, antic Cap Nacional dels Scouts d’Espanya). Hi explica coses força curioses.

L’altra web, és més “internacional”. També en castellà, sembla que està feta a Colòmbia. És força interessant en tots els seus continguts i molt completa. Per a nosaltres, que ja no estem en “actiu” i no necessitem tants recursos tècnics, és recomanable llegir-hi, penso, d’altres temes més de tipus històric, sentimental o anecdòtic com per exemple:
- L’origen i el perquè de la “panyoleta”.
- El bordó scout.
- Era maçó en BP ?. Hi ha relació entre l’escoltisme i la maçoneria ?.
- Història de les guies.
- Història dels llobatons.
- Ús de l’esvàstica (creu gammada) a l’escoltisme.
- El tòtem scout.
- Qui era en Roland Philipps que tan va influir en el “sistema de patrulles”.
- Quina relació tenia en BP amb en Rudyard Kipling ?.
- A quin país s’”exportà” primer l’escoltisme desprès de la Gran Bretanya
- .....
Això, i molt més, ho podeu trobar a: http://www.manualscout.cl/

Que ho disfruteu.

Butlleti Meteorològic

Benvolguts amics i amigues que ens trobarem a la XX2:
Fa uns dies en Pep Arisa, co - organitzador de la 2a. Xino - Xano, ens deia que, - No patiu pel temps, potser no suarem, però segur que no ens mullarem !!!! - Be pot ser no, que últimament els homes i dones del temps no estan massa fins, però si els hem de concedir alguna credibilitat, em sembla que si.
He estat cercant per la xarxa i malauradament hi han masses serveis meteorològics que opinen en contra d’en Pep. Us faig arribar tres previsions que coincideixen, però el més preocupant és que no n'hi ha cap que discrepi.

En un comentari a la publicació de la convocatòria, deia que fora convenient portar l'armilla reflectant. Ara afegeixo la absoluta necessitat de portar la capelina.

Ah! No us lliureu al pànic. He dit:

ARMILLA REFLECTANT: NO ARMILLA SALVAVIDES!!!

Joan Miquel

Sortida XINO-XANO del DIJOUS 3 de Desembre 2009.

DE CANET DE MAR A SANT POL DE MAR per PEDRACASTELL (o La Creu de Canet) i Sant Cebrià de Vallalta (El Maresme)

Tipus d'itinerari.-
Petita travessa que recorre la vessant del Montnegre que mira al mar, amb bones vistes sobre el litoral del Maresme i valls de les rieres d'Arenys i de Sant Pol o de Vallalta.

Característiques.-
Durada: 2 h. (opció "agafant autobús") i 3h 25' (opció " a peu fins a Sant Pol")
Recorregut: 5 km. (1ª opció) i 8 km. (2ª opció).
Desnivell: + 300 m, - 290 m.
Dificultat: Baixa-baixissssssssima (per a nens de 8 anys !!!!!!). El camí en general és bo. El punt més alt és La Creu de Canet (314 m) a 2 km de Canet i un desnivell de 300 m no gaire pronunciat, per tant. Després tot és baixada amb pendent suau, uns 200 m de desnivell en 1 km, fins a la carretera de Sant Iscle a Sant Cebrià de Vallalta.

Itinerari.-
0 h 00' Estació RENFE de Canet de Mar (16 m.)
0 h 20' Castell de Santa Florentina (100 m) (no hi entrarem però hi passarem ben aprop).
0 h 40' Pedracastell o Creu de Canet (314 m)
1 h 05' Cal Ratet (170 m) i, poc després, Can Madró.
1 h 35' Carretera BV-5128 de Sant Iscle de Vallalta a Sant Cebrià de Vallalta.
2 h 00' Sant Cebrià de Vallalta. Dinarem al restaurant "La Vinya".
Després de dinar, tenim dues opcions :
a) poden agafar l'autobús de línia fins a Sant Pol, o
b) seguir per la carretera que passa per la bonica vall de Vallalta o de la riera de Sant Pol i en uns 3 km (1 h 25') arribar fins a l'estació de Renfe de Sant Pol.

Horaris.-
9 h 00' .-Hora de trobada a l'estació de Renfe de Plaça Catalunya (al vestíbul de baix, davant de les taquilles)
9 h 17'.- Sortida de tren, línia C 1, direcció Arenys - Calella - Blanes.....
10 h 15'.- Arribada a l'estació de Canet de Mar.
11 h. 00'.- Estarem a l'alçada del Castell de Santa Florentina. Esmorsar.
12 h. 00' .- Pedracastell o la Creu de Canet. Bonica panorámica.
13 h 30'.- Sant Cebrià de Vallalta.
14 h 00'.- Restaurant "La Vinya". Dinar. Concretar "logística", lloc i vocal de la sortida Xino-Xano del 7 de gener.

Si triem l'opció "a peu fins a Sant Pol" caldrà sortir del restaurant a les 16 h 00' ,per agafar el tren de les 17 h 26' (arriba a Barcelona a les 18 h 25'), o a les 16h 30', per agafar el tren de les 17 h 56' ( arriba a Barcelona a les 18 h 55').
Si agafem l'auto de línia, de Sant Cebrià a Sant Pol (diu en Josep Mª que n'hi ha un, més o menys, cada mitja hora) podriem, esclar, allargar la sobretaula i fins i tot agafar el tren anterior, a les 16 h 56' que arriba a Barcelona a les 17 h 55' i poder -així- tenir temps per preparar el sopar de les nostres "respectives".

Pressupost.-
Renfe.- Aproximadament 6 euros.
Dinar.- Aproximadament 20 euros.
--------------------------------------------
Preu aproximat (amb el bus) 30 euros (ni el INSERSO)

Equip.-
Calçat cómode (amb sola gruixuda i antilliscant). Roba d'abric, segons el temps, (un jersey o polar no fà mai nosa) no oblideu la capelina si el dia assenyala pluja. Bastons a criteri de cadascú. Entrepà, fruita o el que tingueu per costum per a l'esmorsar (jo ja portaré la bota amb vi). Penseu a portar la cantimplora o una botella d'aigua, segons la que creieu podeu necessitar (no ens podem refiar, desgraciadament, de l'aigua de les fonts). En fi tots vosaltres ja teniu prou experiéncia per a no oblidar rés vital i no portar alló innecessari (tot pesa) els qui aneu en parella, només us cal una sola motxileta.

Només un darrer i important detall: Si algú no pot venir o s'hi vol afegeix cal dir-ho abans de dimarts dia 1 de desembre a en Josep Maria per tal de confirmar la taula a "La Vinya".

Fins dijous, amics i amigues.

Primera sortida del cicle XINO – XANO

El Tagamanent des de Can Plans

El proppassat dia 12 varem fer la primera sortida del cicle XINO – XANO. Cal dir que per circumstàncies alienes als organitzadors, en Pep Arisa i en Joan Simarro, la sortida va ser més xino que xano.
M’explicaré, varem caminar com a xins (sobre tot a l’hora de baixar) i no va ser tot lo xano (poc a poc com el colomí del acudit d’en Eugeni) que fora d'esperar. Això si ens ho varem passar “pipa”. L’excursió sobre el paper era totalment assumible per cames de 60 en quant a la durada, però no així pel que fa al perfil altimètric. Si be és cert que no hi van haver “ports de primera categoria”, la baixada seguint el símil ciclista, va ser de “tomba oberta”.Les conseqüències van ser opressió als dits gros i petit de cada peu, àdhuc alguna petita ampolla, tibantor de bessons i “caldo” general. He exonerat abans als organitzadors i ho ratifico. La qualificació de dificultat Mitjana - baixa era induïda per l’autor del itinerari, excursionista experimentat de Centre, que els organitzadors van seguir fil per randa. Cal reconèixer que la precisió descriptiva de l’itinerari era exquisida.

Els expedicionàris a Sant Cristòfol de Monteugues

Tal com vaig prometre, per si ens extraviàvem, vaig dur el GPS. No va caldre en absolut, tal era la fidelitat de la descripció del itinerari. També disposàvem d’un podòmetre que, aquí si, va demostrar que la distància recorreguda era superior al que s’havia previst.

Cap de les dificultats que us hem recontat ens va doblegar l’ànim i sobre tot l’arribada a Ca la Consol va representar el premi a la determinació. Tots nosaltres, sense excepció ni haver-nos-ho dit abans, varem optar per una cervesa ben freda. El menú de la Consol, molt bo, el tracte perfecte i a més ens va lliurar un val acreditant que havíem consumit set menús amb el que quan arribem als deu, tindrem un menú de franc. El val és sota la meva custòdia en qualitat de “secretari” i a disposició dels quatre que vulguin anar a dinar a Ca la Consol. Un d’ells dinarà “senfimer”, “poquinuqui”, gratis.

Cansats però amb un cert somrís als llavis davant de Ca la Consol

Com ja és habitual en les nostres sortides i trobades, la sobre taula va ser molt animada i el tema més debatut va ser que encara bo, que no havíem fet l’excursió al inrevés, dons les pujades de bon principi ens haguessin mort del tot.

"Jo estic magullat, la baixada va ser mortal, sort de la paella y de la cerveza que ens vam fotre a Ca la Consol.
Pep, la próxima "Xino-xano race" una mica mes fluixeta, please."
-Ha manifestat en Joan Simarro, autor de les fotos.
En Pep, principal organitzador de l'excursió, ha contestat a en Joan: -


"ayyyyyyyyyy.... qui us ha vist i qui us veu !!!!!
Si aquesta excursió treta d'una guia per a la TERCERA EDAT on esta clasificada com de Dificultat: MITJANA-BAIXA !!!!!! en acavat així !!!!
Hayyyyyyyyy quin mal em fan encara, a mi, els turmells !!!!!!.... Potser si que, per a ser la primera, va ser un pel dura.....
Però a partir d'aquesta, segur que totes les altres seran "pan comido" !!!!!!.
A veure en Josep Maria si ens tindrà alguna consideració en la que ens prepara.... potser li tindrem de dir que per a fer "sortides de mariconada" no val la pena possar-si... je, je."

J.M.

Convocatòria del XINO-XANO RAID

INFORMACIÓ sobre la sortida XINO-XANO (històrica, doncs és la primera del que segur serà un llarg cicle de sortides....) del proper DIJOUS 12 de Novembre.

Punt de Trobada: A les 9 h al vestíbul, davant de les taquilles de venda de bitllets, de l'estació Renfe de Plaça Catalunya.

Desplaçament d'anada: Agafarem el tren que surt a les 9h 22' línea C3 direcció Vic i que arriba a La Garriga a les 10h 02'. El preu del bitllet és de 2,80 euros. Els qui tinguin "TARJETA DORADA"(la fan a partir dels 60 anys) de Renfe tenen un 40 % de descompte. Si som una colla de 10 o més, podem sol·licitar el descompte de grup (cal fer el viatge amb el mateix punt de sortida i d'arribada) amb un descompte del 30%.

DE LA GARRIGA A FIGARÓ per SANT CRISTÒFOL DE MONTEUGUES. TIPUS D'ITINERARI.-Travessia per les estribacions del Montseny que s'aboquen al Vallès amb una bona vista sobre aquesta plana i els relleus i vall del Congost.El punt més alt (658 m) és l'ermita romànica de Sant Cristòfol de Monteugues. CARACTERíSTIQUES.-Durada.- 2h 30' (10 km.)Desnivell: +400 m, -350 mDificultat: Mitjana-baixa. Camí fàcil, gairebé sempre per pista.

El que si és important de cara al dinar és saber -a més tardar el dilluns dia 9, abans del mig dia- els qui serem ja que, sobre les 14 h, cal trucar a "Ca la Consol".
Ca la Consol és la fonda a on dinarem, car ja no estem per fer-nos el “jalar” a la muntanya.

NOTICIA DE DARRERA HORA!!!

El dia 5 al matí en Pep va poder parlar amb els de "Ca la Consol" (els dimarts és l’únic dia de la setmana que tanquen).

"Ja he reservat la taula per a 8-10 persones, a falta de confirmar el nombre exacte dilluns que ve." Ens va dir.

El preu del menú, amb beguda i postra inclòs, és de 12 euros.

Així doncs, el PRESSUPOST DE LA SORTIDA és:

- Viatges .........(2x2,80 euros, en el pitjor dels casos, sense cap tipus de descompte).......5, 60 euros
- Dinar (menú + beguda + postra) a "Ca la Consol" de El Figaró....................................... 12,00 euros
------------------
Total..... 17,60 euros

Ni els de l'INSERSO ho fan tan barat !!!!!

Recordeu confirmar els qui veniu, abans de dilluns al mig dia.

Marató sobre patins en línia

Tal com vaig dir la setmana passada, a la sortida de tardor varem aplegar-nos només deu, però de la resta dels membres del Clan van haver-hi que es van excusar. D’aquests alguns amb nota “cum laude”. És el cas del bon amic Miguel Angel Palomo.En Miguel Angel el mateix cap de setmana que nosaltres ens passejàvem per el Priorat, va participar en una Marató sobre patins en línia a Itàlia.

Una Marató autèntica, de les de 42 km i 195 m, que dius, els 42 quilòmetres tenen un passar, però els 195 m finals son mortals! Una carrera de resistència que no perquè es faci sobre rodetes es menys dura. M’estic referint a la 22èna Italian Marathon Memorial Enzo Ferrari, que es corre a peu, en cadira de rodes i des de fa nou anys, en patins en línia i que com ja deveu haver sospitat te lloc a Modena.

Modena no és només famosa pel seu vinagre espès i dolcet, o per la seva universitat (una de les més antigues del mon) sinó més encara per ser la seu dels automòbils més mítics del mon mundial: Els Ferrari i els Maserati.

I per documentar la seva participació juntament amb catorze companys més de la Associació de Patinadors de Barcelona es va fer una foto al davant de la Galleria Ferrari i ens envia un:

Petit reportatge de la carrera.

Delante del Museo FERRARI

Dorsal: 1720 (en la foto de la salida estoy en el centro con camiseta roja y un pañuelo por debajo del casco). No tengo más fotos porque cuando corro no llevo cámara (¡No podría con el peso… con el mío y con el de la cámara.

Clasificado nº 50 (12º de los mayores de 50 años y 1º de la Asociació de Patinadors de Barcelona): Muy discretito como se puede ver. Pero nos lo pasamos “pipa”.

De la Asociació de Patinadors de Barcelona tuvimos dos bajas por caída y efecto “dominó” cuando iban en pelotón. Resultado: 1º Un compañero con rotura de clavícula. 2º Otro con quemadura en el muslo, por roce con el asfalto. Con todo, éste no es un deporte peligroso si llevas todas las protecciones, y mucho menos si se trata de paseo urbano.

Los 4 penúltimos también eran de la APB, pero en un ejemplo de compañerismo, venían animándose entre ellos para acabar, ya que uno inició la carrera con colitis y otro dobló la guía de la rueda de uno de los patines y patinaba “torcido”, los otros dos les animaban charloteando, y en algunos momentos patinando de espaldas.

Es curioso que de las instantáneas oficiales del fotógrafo de la Maratón la única que de momento hace referencia a los patinadores, es la llegada de este grupo de 4 compañeros con los brazos en alto.

No disposem de les fotos oficials a que es refereix en Miguel Angel perquè tenen Copyright i tal com estan les coses últimament amb els drets d’autor, no volem que ens tallin l’accés a la xarxa.

http://www.maratonaditalia.it/tour_motori_en.asp

En Miguel Angel ens encoratja a provar aquest esport i ens envia un video de la edició 2009 de la carrera P2P. (Pamplona to Puente la Reina)

Cada martes por la noche en el Parque del Clot (detrás del Centro Comercial Las Glorias) se dan clases de iniciación. Con 4 clases ya se tienen los conocimientos mínimos necesarios para moverse con patines aunque siempre hay que llevar casco y protecciones por si las caídas.


Gràcies Miguel Angel per fer coses dignes de menció i no apalancar-te com fem els demés.

J.M.

Sortida de Tardor

Tardor al Montsant - Priorat. 16-17-18 octubre 2009


Tot i que varem publicitar la sortida de tardor com un esdeveniment molt desitjat però amb places limitades, la nostra estratègia no va “colar”. Només ens varem aplegar deu “claneros”, això si, molt ben avinguts.
No va servir de res dir correu, correu, que s’acaba!! Pot ser que hauríem d’haver dit NOU!!, per exemple... NOVA SORTIDA DE TARDOR!!! o... aquesta vegada amb més CIRITIONE, que es veu que son paraules que tenen molt d’èxit.

La Fonda "El Recó"

El cas és que varem estar hostatjats a la Fonda del Recó de Cornudella, realment molt be, i que varem descobrir una comarca encantadora i una gent extremadament acollidora que tanmateix no atabala.



El dissabte 17 varem visitar La Morera de Montsant, la Cartoixa de Escala Dei, i La Vilella Baixa, varem retornar per dinar al “Rebost de la Cartoixa” de Escala Dei, i a la tarda visitar Poboleda i Porrera.



























A dalt el grup davant Escala Dei, al centre Joan Simarro, fotògraf oficial de la sortida, en la seva actitud habitual, a la dreta la Dolors Sotus baixant del "Carrer que no passa" a La Vilella Baixa.

La casa de'n Lluís Llach

Davant del celler Vall Llach

A Porrera, anàrem en peregrinació a veure la casa d’en Lluís Llach i varem intentar visitar la seu de Vall Llach, però era tancat. Ens varem haver de conformar amb fer-nos una foto al davant. Al vespre cap a Cornudella, per sopar, “sobretaular” (neologisme verbal que se’ns dona força be), i en acabat a dormir.

Els 10 a Sant Joan del Codolar

El diumenge 18 varem pujar fins l’Ermita de Sant Joan del Codolar, lloc de solitud i pau amb unes vistes encisadores, varem desfer el camí i cap a Siurana

a on ens van rebre amb gralles i un aplec de geganters de la comarca. Es veu que en Pep i en Simarro ho tenien tot molt ben preparat, o així ho va semblar.

Fins i tot, dinant al restaurant “Siurana”, varem rebre la visita dels populars “ex-trincaires” en Toni Cruz i en Josep Maria Mainat ara ja convertits en els més rics, però menys respectats directors executius de Gestmusic Endemol.

Tant en “El Rebost de la Cartoixa” com en la “Fonda del Recó” varem dinar i sopar molt be, però sobre tot en el “Siurana” el menjar va ser digne de estrella de guia gastronòmica.
En el transcurs de la gira tots plegats tinguérem multitud d’ocasions per comprar (de vegades compulsivament) el oli i el vi de la terra i en tots els àpats el vi que ens van servir, tot i sent del gerro, va ser extraordinari.

UNA INTERESSANT PÀGINA SOBRE ESCOLTISME A INTERNET

"Navegant" per internet he trobat una pàgina força interessant. L'edita un jove de Balsareny, de 35 anys, en Jou Medina. Pensada com una eina útil per als caps, és un molt bon "manual" de recursos: història, organització, jocs, cançoner, etc.

Us recomano, sincerament, que hi entreu. Val la pena !

http://www.jouscout.com/

CICLE DE SORTIDES "XINO-XANO"

El grup de "desvagats" (companys/es amb temps lliure entre setmana) hem donat forma a l'idea d'en Joan Simarro d'efectuar una sortida, a caminar, un dia al mes.

La primera sortida d'aquest cicle serà el proper dijous dia 12 de novembre.

Aquí teniu la PROPOSTA d'excursió:

DE LA GARRIGA A FIGARÓ per SANT CRISTÒFOL DE MONTEUGUES.

TIPUS D'ITINERARI.

-Travessia per les estribacions del Montseny que s'aboquen al Vallès amb una bona vista sobre aquesta plana i els relleus i vall del Congost.El punt més alt (658 m) és l'ermita romànica de Sant Cristòfol de Monteugues.

CARACTERíSTIQUES.-

Durada.- 2h 30' (10 km.)Desnivell: +400 m, -350 m

Dificultat: Mitjana-baixa. Camí fàcil, gairebé sempre per pista.

Aproximació: Anirem amb tren (RENFE) línea l'Hospitalet-Vic (1 hora d'anar i 1 hora de tronar). Amb inici de la ruta a l'estació de La Garriga i final a la de Figaró.

Menjar.- Portar l'esmorsar i, si sortim una mica dora, dinar al final de l'excursió -de menú- a Figaró.

ITINERARI.-

0 h. Estació de La Garriga (262 m).

0h 50' Font de la Teula (370 m) Aquí esmorsarem.

1h 25' Sant Cristòfol de Monteugues (658m) Ermita romànica del segle XII, amb absis que conserva les arcuacions llombardes. Està rematada amb un campanar de cadireta. Situada a l'extrem d'un coll planer amb diversos arbres de fulla caduca voltats d'un bosc d'alcines.

1h 40' Creu de Can Plans (610 m)

1h 50' Can Plans (625m) Bonica panoràmica.

2h 15' El Figaró (370 m) Aquí, dinarem a "Ca la Consol" Carretera de Ribes, 60

2h 30' Estació de El Figaró. Retorn a Barcelona.

Tots aquells/es que ens hi vulgueu acompanyar podeu posar-vos en contacte amb en Joan Simarro, Joan Miquel Cortés, Llorenç Cabrol, Josep Llúís Lirola, Carles Pérez o Pep Arisa.

COMECLOG ataca de nou!!

Després del fracàs sense pal·liatius de la meva presentació de la sortida de tardor en la sobretaula del sopar del 26 de juny, la COMECLOG (comissió de remenadors de cireres del Clan Os Gris) varem decidir de reconstruir de bell nou la sortida de tardor.

Les dates seran els dies 17 i 18 d'octubre de 2009.

El Lloc serà el MONTSANT- PRIORAT.

El pressupost serà de 95 € per persona
i els que vulguin pujar el divendres 42 € més.

El numero màxim de places d'aquesta sortida és limitat a 19 persones.

Com veieu, hem fugit de ponts i aqüeductes que pot ser molts ja haguéssiu planejat de fer mini vacances. Hem renunciat a unes visites culturals fortament vinculades a la festa de la diada, però s'han previst visites no menys culturals a una terra de les comarques "desconegudes". El que no hem pogut evitar és l'escassetat d’oferta a bon preu de l'estada.
Conseqüentment cal que us doneu pressa a confirmar la vostra assistència abans de mig dia d’aquest divendres dia 17. Heu d'enviar correu-e a en Joan Simarro:
simarroj@telefonica.net que és qui ha emparaulat la fonda.
És important la confirmació per correu electrònic, perquè les places s'adjudicaran per ordre cronològic d'arribada dels correus i no és segur que puguem ampliar la capacitat.
Jo encara diria més, és quasi segur que no podrem.

SORTIDA DE TARDOR AL MONTSANT-PRIORAT
(16), 17 i 18 d’octubre de 2009

PROGRAMA

Divendres 16 (opcional).-

Qui vulgui i pugui pot iniciar la sortida el divendres, arribant a Cornudella després de dinar. Cal que ho digui per tal d'encarregar el sopar i la pernoctació.
CORNUDELLA DE MONTSANT ( pernoctarem, soparem i esmorzarem a la Fonda d ’EL RECÓ / “Casa Estivill”, una casa de turisme rural que és del mateix propietari de la Fonda):

Mentre estem a CORNUDELLA, divendres, dissabte o diumenge, es poden fer compres a aquests llocs:
- Celler Modernista de Cornudella (s'hi pot comprar vi) obra d'en César Martinell de l'any 1919. El telèfon de la Cooperativa és 977.82.10.31. Elaboren vins amb varietats de raïm garnatxa, carinyena, macabeu, cabernet sauvignon, ull de llebre, merlot i syrah.
- Altres cellers ( Baronia de Montsant)
- Celler d’en Joan Manuel Serrat ("Mas Perinet"), els "fans" ja ho sabeu.... o el d'en Llach que és a Porrera ("Vall Llach").
llocs d' interès A CORNUDELLA
A Cornudella destaquen l'edifici del celler cooperatiu, d'estil modernista, construït el 1919, obra de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí i
L’ Església Parroquial de Santa Maria, obra renaixentista (1599) de Pere Blai autor del Palau de la Generalitat de Barcelona.
L'Hostal del Racó, reproduït al Poble espanyol de Barcelona.
Casals del nucli antic amb elements decoratius, portal i finestres, dels segles XVI-XVIII.
El Museu Peris-Aragonès és una col·lecció privada d'objectes portats de diversos racons del món pels seus propietaris. (Cal concertar la visita amb l'Oficina de Turisme de Cornudella. Tel: 977 82 10 00) Es pot fer, també, una excursioneta d'un 3 km., a peu o en cotxe al peu de la serra de Montsant hi ha l’Ermita de Sant Joan del Codolar en un paratge conegut com el "desert de Sant Onofre".
També es pot gaudir de l'embassament de Siurana, on és possible practicar diversos esports nàutics com el piragüisme i el kayak, i fruir de racons naturals des d'on surten senders per fer excursions cap a la serra de Montsant (Ermita de Mare de Déu de Montsant, Cova Santa…), i cap a Siurana i Albarca.

Dissabte 17.-

EXCURSIÓ AL MONTSANT I ESCALADEI.- Recorregut circular de 28 km., en cotxes: Cornudella- La Morera de Montsant – Cartoixa d’ESCALADEI – POBOLEDA – CORNUDELLA.

A les 10 h, 30'.- Sortida de CORNUDELLA vers LA MORERA DE MONTSANT (114 habitants, 743 m d’alçada) ( a 8 km. de Cornudella), sota mateix dels cingles del Montsant.
llocs d' INTERÉS A La MORERA DE MONTSANT
Són d'interès l’Església parroquial, que conserva la porta romànica dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, i el Mas de Sant Blai, antic convent femení de Bonrepòs, avui dia abandonat.Pel que fa a racons naturals, la Morera és el punt de partida de moltes de les excursions més emblemàtiques a la Serra Major de Montsant pels seus diversos accessos, anomenats graus: grau dels Barrots, grau del Carabassal, grau del Carrasclet, grau de l’Agnet, grau de l’Espinós, grau de la Grallera i grau de Salfores, entre d’altres.
Diversos cellers ((Mas Perinet, Pasanau Germans, Joan Ametller).

Des de La Morera, continuarem fins a la Cartoixa d'ESCALA DEI (a uns 4 km.) Visitarem la cartoixa (horaris visita de 10 a 13 h. Preu 3 euros o 2 euros grups de 20 o més i pensionistes) fundada el 1163 i que és la primera cartoixa de la península amb nombroses ampliacions als segles XVII- XVIII.
CARTOIXA D’ ESCALA DEI
Passegeu per Escaladei i coneixereu que de Provença vingueren al segle XII els monjos de l’Ordre de la Cartoixa a construir un monestir i fundaren així la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Escolliren un paratge singular, protegit per la Serra Major de Montsant, on un pastor hi havia somiat àngels pujant al cel per una escala repenjada a la soca d’un pi, d’aquí el nom Escaladei o “escala de Déu”.La cartoixa va subsistir fins el 1835, travessant èpoques de gran esplendor. Durant set segles els monjos feren poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de les vinyes. El Prior, d’aquí el nom de la comarca, podia exercir justícia i era el batlle general del pobles de la zona centre de l’actual comarca, que coincideixen aproximadament amb els de la Denominació d’origen vinícola Priorat. Amb la Desamortització de Mendizábal (1835) els monjos fugiren sobtadament, privats per decret de les seves terres i abandonaren cel·les i claustres, l’església i l’hostatgeria. En només dos anys la majestuosa cartoixa restà convertida en un munt de ruïnes pel saqueig d’uns pagesos cansats de haver estat sotmesos a vassallatge, de pagar delmes i de submissió.Avui dia es poden visitar les seves ruïnes fent un recorregut comentat per l’exterior dels 3 claustres, l’església i refectori, així com d’una cela reconstruïda amb tot detall.La Cartoixa d’Escala Dei és, doncs, una visita obligada per a tots aquells qui vulguin fer un viatge als orígens de la comarca del Priorat.

A les 14 h 30' Dinar en un restaurant del poble de ESCALA DEI ( “El Rebost de la Cartoixa” / Rambla Cartoixa 15, / tel. 977 827 158,/ cap 60 persones / preu carta 21 euros) en aquest poble hi ha diversos cellers (Scala Dei, Masia Duch, De Muller, La Conrería, Cooperativa la Unió) o de POBOLEDA ( “El Cau” / Carretera s/n / tel. 977 827 267 / cap. 50 persones / preu menú cap de setmana 16 euros o “Populetus” / Raval 16 / tel. 977 827 010 / cap. 50 persones / preu carta 18 – 23 euros).
llocs d’ INTERÉS A POBOLEDA
L’Església de Sant Pere, també anomenada per les seves grans proporcions, la catedral del Priorat, data del s.XVIII.A l’oest del poble, a la llera del riu Siurana, hi ha les restes del Molí dels Frares o Molí Draper, que era propietat de la Cartoixa d’Scala Dei, empresa de la indústria llanera iniciada pels monjos d’aquest monestir. De fet, Poboleda va ser el lloc on els cartoixans residiren mentre es construïa la Cartoixa.Altres espais a tenir en compte són la Font d’en Mingot, l’Ermita de Maria Assumpta, que té una àrea recreativa i la Casa dels Frares, seu de l’actual Ajuntament.El poble compta amb diversos cellers familiars (Mas de les Pereres, Mas Doix, Mas Igneus, Els Cups, Agrícola de Poboleda-La Unió, Burgos Porta, Gènium, Terres de Vidalba).

Desprès de dinar retorn a Cornudella (uns 14 km.),


Diumenge 18.-

EXCURSIÓ A SIURANA.- Localitat situada al nord-est de la comarca, a la vall del riu Siurana, entre la Serra del Montsant a l'oest i les Muntanyes de Prades a l'est. Excursió, en cotxes, des de CORNUDELLA. Recorregut, d’anada i tornada, d’uns 14 km.

A les 10h 30'.- Sortida cap a SIURANA (31 habitants, 533 m d’alçada) ( a uns 7 km. de Cornudella) darrer poble conquistat als musulmans (1153). En un lloc impressionant d'alt d'un cingle. Restes del castell i església romànica del S. XII i "salt de la reina mora" en un punt del cingle on la tradició diu que la reina mora "saltà" per no caure en mans dels cristians.....
llocs d' INTERÉS A SIURANA
Entre els llocs d’interès hi ha l’Església de Santa Maria. Es tracta d’un edifici d’època romànica conservat íntegrament. Va ser construït entre els segles XII i XIII, amb l’arribada de les tropes de Berenguer IV el 1154. En aquella època Siurana era un important punt de defensa de la frontera islàmica i va ser el darrer reducte musulmà de Catalunya, conquerit entre el 1153 i 1154. L’església és un exemple de bellesa i alhora senzillesa traduïdes en una planta de nau única i un absis semicircular. La seva portalada té un timpà figurat emmarcat per tres arcades de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.Siurana conserva, a més, restes del castell àrab, un establiment militar o “hisn” bastit cap el segle IX com a centre de control. Pertanyent a un ampli territori sota dominació musulmana i situada estratègicament, aquesta fortificació tancava el pas al nucli urbà. Actualment s’observen els efectes d’una primera fase de rehabilitació gràcies a la qual s’identifiquen perfectament els seus límits perimetrals i les torres de defensa, entre d’altres parts. La conquesta d’aquest castell per part de Ramon Berenguer IV es va planificar abans que les de Tortosa i Lleida, però no es va poder dur a terme fins el 1153 o el 1154. Un cop conquerit, va passar a mans de Bertran de Castellet i posteriorment a Albert de Castellvell. Va servir com a dot per a les reines catalanes, per garantir pactes i emprèstits i fins i tot com a presidi de personatges de certa categoria.El Salt de la Reina Mora és un cingle conegut amb aquest nom gràcies a la llegenda d’Abdelazia, filla del Valí de Siurana, que en arribar les tropes cristianes va preferir saltar a l’abisme del cingle amb el seu cavall que caure en mans enemigues. El cavall, en veure el cingle imponent, intentà aturar-se, però l’embranzida era tan forta que es van precipitar. Avui, vora mateix del precipici es pot veure la marca profunda de la ferradura de l’animal, feta a la mateixa roca quan intentà frenar.

A les 14 h.- Dinar a SIURANA ( “Siurana” / c. Major s/n / tel. 977 821 027 / Cap. 70 persones / preu carta 20 –22 euros). Es podria, també, dinar a Cornudella on hi ha més oferta ( “Celler del Montsant” / Comte de Rius s/n / Tel. 977 821 350 i 609 407 787 / cap. 80 persones / preu menú cap de setmana 16, 5 euros , “Fonda Del Recó” / Plaça de la Vila, 10 / tel. 977 821 032 / cap 100 persones / preu menú de cap de setmana 17 euros / web. fondaelreco. com, “ La Serra” / Finca La Plana / tel. 977 821 106 / cap. 49 persones / preu menú cap de setmana 15,5 euros, “La Venda d’en Pubill” / crta. C-242 cruïlla amb la T-702 a 4 km de Cornudella / tel. 977 821 077 / Cap. 50 persones / Preu carta 16 –21 euros. )
A SIURANA es pot comprar oli d'aquesta denominació d'origen (tot i que, potser, és millor comprar-lo en un altre lloc menys turístic).

Després de dinar, acomiadament i retorn a les respectives llars.

CORREU, CORREU, CAL ENVIAR UN CORREU-E

LES 24 HORES DE LE MANS

És per nosaltres, motiu de profunda satisfacció, comunicar-vos que hem rebut un correu electrònic d’en Miguel Angel Palomo. (I ara me’n adono que la introducció del paràgraf m’ha quedat molt real)

L’amic Miguel Angel es disculpa per no haver pogut assistir al sopar del Tradicionàrius. Però des de la comissió hem de dir que no cal que es disculpi. Que la activitat que li ha impedit de aplegar-se amb nosaltres era molt més meritòria que la gresca que ens va reunir. Em sembla que parlo en nom del COMECLOG, quan tot agraint el seu missatge, reconeixem la gesta esportiva que va dur a terme.

En Miguel Angel, juntament amb el seu club de patinatge, va participar en una prova de resistència internacional que es va desenvolupar en el mític circuït de Le Mans.

Van ser vint i quatre hores de rodar incansablement voltant el circuït Bugatti de velocitat de 4 quilòmetres i mig, una hora darrera d’un altre. Evidentment que corrien equips de 9 patinadors que feien torns, però no es pot negar l’esforç i resistència que cal per participar i acabar la cursa.

Sobre tot si a més d’acabar es deixen el 65% de corredors darrera de la pròpia marca. Convindreu amb mi, que en l’esport amateur no tot es preua pujant al podi.

Us adjunto el correu-e enviat per en Miguel Angel així com les fotos que va prendre que il·lustren el reportatge.

En veure els colors del equips, varem veure que hi havia “la roja”, però no era cap selecció Espanyola, era l’equip de Barcelona!

Missatge del M.A.P. Ya he visto las fotografías de la cena del pasado viernes 26.

Veo que lo pasasteis “pipa” de remember.

Lamento muchísimo no haber podido asistir por mi compromiso con el equipo de la Asociació de Patinadors de Barcelona de participar en las 24h de patinaje en Le Mans.

Como dijiste que teníamos que quedar bien pues no lo hemos hecho mal, ya que corrían 530 equipos (compuestos por casi 5000 personas) algunos de ellos velocistas muy buenos que circularon a una media de 35 Km/h con una rampa de 600 m y una pendiente del 3% entre medio.

El equipo nuestro (2 chicas y 7 tíos) quedamos clasificados en el puesto 182.

Te adjunto fotos (yo siempre soy el del sombrero o la visera, por lo de la calva).

A la próxima prometo que mi mujer y yo no faltaremos.

Un abrazo,

Miguel Ángel Palomo >>

També adjunto una recomanació que ens fa en Miguel Angel:

Cada martes por la noche en el Parque del Clot (detrás del Centro Comercial Las Glorias) se dan clases de iniciación. Con 4 clases ya se tienen los conocimientos mínimos necesarios para moverse con patines aunque siempre hay que llevar casco y protecciones por si las caídas.

Conocer Barcelona y sus barrios patinando es toda una agradabilísima experiencia.

Un abrazo,

Miguel Angel >>

El Sopar del 2009

Aqui som quasi tots els assistents

Tot arriba, el divendres 26 de juny, a les nou del vespre com estava previst, varem fer el sopar anual. Finalment varem ser vint i set, Déu n’hi do.
Els “remenadors de cireres” que constituïm la comissió COMECLOG, hem de demanar disculpes perquè el sopar no va ajustar-se al que us havíem anunciat.
Per començar, la regulació del aire condicionat si que era independent de la resta del local. El que no sabíem és com fer-ho!
Pot ser afortunadament, dons ja sabeu la dificultat que representa ajustar la temperatura d’una sala multitudinària a la temperatura existencial de cadascú. De tota manera la recomanació d’agafar la “rebequeta” si que va estar encertada.
Per continuar, el menú va resultar allunyat de les expectatives. Va estar be, ningú es va quedar amb gana, però no va ser el que havíem anunciat.
Les amanides eren variades i assortides. D’acord. La fusta de patés exquisits, ni era fusta que era plat, ni eren patés que era un paté en nou trossos això si, ni era exquisit que era bo però no exquisit. La taula d’embotits del país, era certament del país però no era de la comarca adient i a sobre no era per tallar damunt de la taula que és el que suggeria el títol.
La comissió demana la vostra comprensió per tot això. Ep! El vi era bo!

El cas és que ens ho varem passar be, en conjunt vull dir, no se si va haver alguna excepció, però em sembla que no. I de passar-ho be és del que es tractava.

Pel que fa a la presentació de la propera sortida de l’octubre, hi ha una conclusió. No podem intentar fer un vestit a mida que serveixi per tothom, és una contradicció in termine.
Com var dir molt encertadament la Lluïsa, cal organitzar una activitat, pressupostar-la, posar un numero màxim d’assistents, publicar-la i després que s’apunti qui vulgui i pugui.
Això farem.

També varem aprofitar la casualitat de que era el “cumple” d’en Carles Pérez Vilaplana per homenatjar-lo degudament en el seu 62au. aniversari. Amb espelmetes, pastís i cava. Faltaría més.

Al cava ens va invitar el "Ojomeneado", que ho sabeu!

Foto: En Carles disposant-se a bufar.

Les fotos que il·lustren la present publicació al bloc, les va fer l'Enric Escobedo, pel que jo demanaría si m'ho permeteu, la titularitat de fotògraf oficial del Clan Os Gris des d'aquest moment. I per sempre, és clar.

L'Enric ens ha enviat un correu a cadascú invitant a visitar l'àlbum de fotografies que ha fet per l'ocasió. Hi han un munt. Les fotos es poden "baixar" i desar al nostre ordinador. De tota manera l'Enric en farà arribar un CD amb totes les fotos amb resolució completa que "pujaré" al disc virtual del Clan.

L'autor de totes les fotos menys aquesta.

Missatge de Enric:
"Aixi tindrem un record , pel que es veu a la darrera foto ens ho varem pasar molt be .Per obrir l'album sols cal picar sobre del link i si polseu visualitzacio de diapositives ho veureu en gran .Els que surten sols es perque son mes guapos que els altres o be xerren mes Una abraçada Enric Si algu te dubtes de com funciona aquest album em truque-ho."

El "soparillo" del proper dia 26

Tal com varem prometre, ja hem aconseguit moure fitxa i finalment muntar una trobada-sopar. La gestació ha tingut complicacions perquè sense la comunicació física de les habituals reunions l’acord ha estat difícil, per no dir inexistent. Apel·lant a l’obligació de convocar-la amb prou temps per que tothom pugui assistir-hi, algun membre de la comissió (que no dic qui és però que el conec íntimament) s’ha vist en l’obligació d’invocar l’article vint i sis.

L'article vint i sis
és el que permet als governants
passar-se pels « cordons »
totes les lleis del país
incloent l'article vint i sis.

Així dons :

Us fem saber que la COMECLOG (Comissió de la Memòria del “Clan Oso Gris”) ha organitzat un sopar pel divendres 26 de juny a les nou del vespre.
El lloc escollit és El Centre Artesà Tradicionàrius.
La seva adreça és Travessia de Sant Antoni, 6-8 08012 Barcelona (Gràcia)

Informació d'accés:

Metro: Línia Verda. Estació de Fontana
Autobusos: al carrer Gran de Gràcia, poc abans del carrer d'Astúries, paren el 22, 24 i 28.
Nocturns: ND i NG
Aparcaments: a la plaça del Sol, a la plaça de Gal·la Placídia i a la plaça Revolució.

El pressupost del sopar és de uns 18-20 € per persona i el menú serà de tipus tradicional popular.

Nota del transcriptor:
El pressupost inclou la sala independent per nosaltres.
Tradicional popular vol dir fonamentalment, que hi haurà pa amb tomàquet, fusta d’embotits i vi a dojo a part d'altres "delicatessen" de caire molt nostrat.

Reunió mensual de la comissió.

Tal com era previst el COMECLOG es va reunir el prop passat 25 de maig a casa de la Tito i en Pepeluí a Cabrera de Mar.
Es va desenvolupar tot seguint l’ordre del dia. Conseqüentment en Jose Luis ens va fer una paella de la que fins i tot el fum era bo. No estava previst en l’ordre però en acabar varem qualificar la paella i va obtenir un 8.3. L’amfitrió no votava perquè ell encara va insistir en que no li havia sortit be.

El segon punt del dia no es va acomplir, dons els plats no els varem rentar entre tots sinó que es va encarregar el rentavaixelles. Cal dir que ho va fer molt diligentment.
Tot seguit s’havia d’entrar a debatre els punts seriosos, però els efluvis arrossistics i una mica etílics del dinar, el van fer molt penós.
El resum de tot plegat és que dels temes del sopar del 26 de juny i la sortida-trobada d’octubre, el més calent encara està a l’aigüera.

Això si, prometem fer bondat i fer-vos ho saber per aquest mitjà i per e-mailing amb prou temps perquè podeu organitzar les vostres agendes.

Atenent a moltes demandes, publiquem a continuació un procediment degudament revisat per aconseguir visitar i descarregar les fotos que s’han anat afegint al disc virtual que tenim a Windows Live.

PROCEDIMENT PER ACCEDIR AL DISC VIRTUAL DEL CLAN OS GRIS

Cal d’entrada visitar la pàgina d’en Joan Miquel clicant a sobre d’aquest vincle:

http://cid-d0f0f8678fc99b09.profile.live.com/

1. Un cop surti la pàgina, a la dreta veureu un botó que diu Inicia la sessió , cliquem i anirem a la pàgina de benvinguda del Windows Live.

2. A l’esquerra de la pàgina veiem un botó que diu Subscripció polsem a sobre i surt el formulari d’inscripció.

3. Si ja disposeu d’un ID de Windows Live podeu entrar directament, tot comptant que en la vostra inscripció heu posat l’adreça electrònica habitual. Si no fos així:

4. Cal emplenar el formulari posant com adreça electrònica la que heu donat per la llista del Clan. Això és important perquè és la que hem registrat per l’autorització.

5. Un cop acabada l’inscripció i enviat el formulari, rebreu al vostre correu-e un missatge de Windows Live confirmant l’alta i ja podeu tornar a la pàgina del JM.
(Cas de que haguéssiu acomiadat la pàgina, haureu d’invocar-la de nou i tornar a iniciar la sessió, però ara no anirem a Subscripció sinó a clicar en el vostre Windows Live.)

6. Ja dins d’aquesta pàgina, veureu a sota de la foto d’en J.M. una línia que diu FOTOS, cliqueu aquí i ja estarem a dintre del disc virtual. Navegueu com amb l’Explorer, punxeu la foto o el document que us interessa i veureu que hi ha una línia que diu BAIXA.

7. Cliqueu Baixa i podreu escollir entre veure, guardar i cancelar. Si escolliu guardar haureu de seleccionar la carpeta a on voleu que es desi el document.

8. En la navegació si voleu tornar enrere veureu que a dalt hi ha una línia que defineix a on som.
(Ex.: Joan Miquel > SkyDrive > Clan Os Gris > Fotos d’en Carles)
Podem anar directament a la carpeta que volem simplement clicant a sobre.

9. Quan desitgeu sortir, no us oblideu de clicar en TANCA LA SESSIÓ.


HO SENTO, M’HA SORTIT UN ROTLLE, UN RODET, UNA BOBINA,

UN ROLLO

J.M.