|
CLAN ÓS GRIS
|
|
EL NOSTRE CANÇONER
|
|
|
|
(2ª Edició.
Desembre 2015)
|
|
COMECLOG
|
|
Barcelona 2012
|
|
|
…que cantàvem fa més de cinquanta anys. Cantàvem al local,
al caminar; al tren; a l’autocar i, sobretot, els vespres -davant les tendes o
dins del refugi- al voltant del foc.
Cantant fèiem sentir la nostra alegria, la nostra amistat
i la força de tot allò que ens unia. El cant, diuen, calma els excitats,
desperta els adormits, fa caminar els qui quasi ja no poden, agermana i omple
de felicitat els qui canten.
Certament, cantar ens agradava i ens feia sentir be.
Diuen que les cançons, igual que la cultura i la llengua, són imprescindibles
per a comunicar-nos. Molts pobles les han utilitzat (i ho segueixen fent) per a
expressar els sentiments, les pors, les alegries, les penes o les
esperances,... Tots coneixem cançons que, en el que podríem considerar la
màxima expressió de la generositat, han deixar de ser patrimoni del seu autor
per a passar a ser-ho de la gent, del poble.
Teníem cançons per a totes les ocasions i moments: per a
les cerimònies, per a les caminades, per a riure i fer gresca, per a les
estones “tendres” al costat del foc, per als comiats…
Amb l’ajuda d’uns vells cançoners (“Cançons a flor de
llavi”, “Espirituals negres” i “Uel-lé”) que encara conservàvem i la bona
memòria de alguns i algunes de nosaltres, hem aconseguit aplegar, en aquest
treball, prop de cent-quaranta cançons. Segur que mai havíeu pensat que, en el
nostre repertori, en tinguéssim tantes i això
que és molt probable que ens en hàgim oblidat d’alguna… Tampoc era la nostra
intenció fer un “cançoner” exhaustiu ni “tancat”; ho hem centrat –més o menys-
en el període de més “activitat” del nostre Clan, és a dir, des dels primers anys seixanta als
primers setanta del passat segle (1960 -1970).
Després vindrien els anys de “La Trica” i el Canet Rock; els recitals i
les cançons de la Transició amb en Lluís Llach, l’Ovidi Montllor, en Sisa, Al
Tall, Esquirols, Sau,... uns anys també amb cançons ben emblemàtiques i
destacades però, per a tot això, caldria una nova recopilació.
Aquí teniu, doncs, un bon recull de cançons per a
rememorar –amb records i emocions- els vells temps (o, al menys, el d’un bon
període d’anys) i, també, per a refrescar la memòria en el moment en que, ara de
nou, les vulgueu tornar a cantar. Us hi atreviu ?
Diuen que recordar, escoltar o cantar cançons
col·lectivament o en solitari – fins i tot sota la dutxa- és una de les
teràpies més antigues i efectives que existeixen per a treure’ns tota mena
d’angoixes, preocupacions o “mals de cap”... ja ho diu el vell refrany: “Qui
canta els seu mal espanta”.
Endavant, doncs.
1.- HIMNES
1.1.-
HIMNE DELS “EXPLORADORES DE ESPAÑA”
(Lletra: Mariano Benavente. Música:
Melecio Brull) (1913)
Seréis para ser
buenos
mejores cada día
con este faro y guía:
cumplir vuestro
deber.
Caricia y beso de auras y brisa
como sonrisas de amanecer:
primero aurora, después lumbrera,
nuestra bandera tiene que ser.
Gloriosa Madre, Patria querida,
mas que ha mi vida, he de guardarte;
tu santo nombre será mi sueño
y, aunque pequeño, sabré yo honrarte.
Siempre
adelante, siempre adelante,
cumpliendo
alegres nuestro deber,
siempre
avanzando, nada hay distante,
que es
humillante retroceder.
El grande o el
pequeño,
la cumbre o el
abismo,
serán todos lo
mismo
mirados con
fervor.
Las llagas del
leproso
Que son para el
cristiano,
Si en él mira un
hermano,
¡ luz, caridad y
amor !
Caricia y beso de auras y brisa
como sonrisas de amanecer:
primero aurora, después lumbrera,
nuestra bandera tiene que ser.
Gloriosa Madre, Patria querida,
Mas que ha mi vida, he de guardarte;
Tu santo nombre será mi sueño
Y, aunque pequeño, sabré yo honrarte.
Unid las almas,
juntad las vidas,
al fuego santo
de un solo hogar.
Las gotas de
agua, si van unidas,
forman los ríos,
llegan al mar.
¡ Llegan al mar
!.
1.2.- HIMNE DELS “LOBATOS”
¿ Quienes son
los que allí avanzan,
bañados de aire
y de sol,
por los campos y
los montes ?;
¡ los lobatos
son !
Ya distingo yo
sus boinas,
su pañuelo y su
bordón
y sus blancos
banderines.
¡ los lobatos son !
(bis)
Cual cachorros
de leones,
sin fatiga y sin
temor,
fuertes, nobles,
valerosos;
¡ los lobatos
son !
Y al verlos los
Viejos Lobos,
dicen con
admiración:
¡ Estos son los
mas valientes ! ;
¡ los lobatos son ! (bis)
Nadie en trabajo
les gana,
nadie les gana
en amor
a su Patria y su
bandera;
¡ los lobatos
son !
Son en todo los
primeros,
es la mas alta
su voz
cantando siempre
adelante;
¡ los lobatos son ! (bis).
1.3.- HIMNE DEL CLAN (I)
(1963)
Clan
Oso Gris, somos buenos muchachos
nunca a nadie
nos gusta molestar,
pero
si alguno nos incita…
soltamos
a …. (Oscar, Lirola, Blanc, …o qui sigui)
y
él solo lo arreglará !
Para, bam, pam, para,…. adiós, adiós !
Por
no hacer vivac,
dormimos
en hoteles
y “pa” comer
usamos los manteles,
“pa”
no tener que el monte atravesar,
nos
vamos en auto “pa” no tener que andar !
Para, bam, pam, para,….adiós, adiós !
Somos
los reyes en construir letrinas,
en campamentos
las hacemos divinas,
con
cortinajes y rollos de papel
y
un agujero muy hondo “pa” caerse dentro de él !
Para, bam, pam, para,… adiós, adiós !
1.4.- HIMNE DEL CLAN (II)
(Lletra: Ramón
López. 1965)
Ser rover es una
gran misión,
que convertirá
nuestra juventud
en un servicio a
Dios creador,
que llevamos en
el corazón
Si, siempre adelante
y no intentes nunca retroceder.
Un rover es siempre constante
y procura vencer.
Un mundo nuevo es
nuestro ideal,
donde haya paz,
igualdad y amor,
que en nuestro
Clan se destierre el mal
y se intente
aliviar el dolor.
Si, siempre adelante …
1.5.- ELS PICS GEGANTS
(Himne
muntanyenc)
De bon matí, quan
els estels es ponen,
hem de sortir
per guanyar el pic gegant.
l’oreig és pur, tranquil
el cel clareja
i amb pas ben
dur encetem la cançó.
Avant, avant, que
trenca l’alba;
si anem pujant s’abaixa
el cim.
Prenem la corda
i el piolet;
amunt el cor,
que el pic és dret.
Per passar el
glaç grampons calcem
i el gran gegant
per fi vencem.
Vessants d’avets
de Mont Perdut i Aneto,
vers els Posets esguardem
l’infinit.
Bells Encantats,
Peguera i Biciberri.
Cims albirats de
neu tots sou reblerts.
Cantem de cor a
la Natura
suprem amor del
muntanyenc.
Lleugers correm
com els isards
per llis pendís
vers nostres llars.
Curulls de joia
i encisats
fem un adéu als
cims aimats !
La
música prové de la marxa militar “Roulez, tambours !” escrita pel filòsof suís Henri-Frédéric
Amiel (1821-1881) i la lletra catalana és d'Agustí Vidal, un cap de
l'agrupament escolta Prat de la Riba (parròquia de St. Antoni de Pàdua de
Barcelona).
1.6.- HIMNE DE LA PATRULLA ÀGUILES.
(Històric himne
de Patrulla)
Águilas somos
que alrededor de la hoguera,
junto al tótem
de patrulla damos nuestro adiós al día,
nuestro rostro
bien refleja la grata satisfacción
que siente un
corazón noble al ver la puesta del sol
Noche fría o
templada, huracanada o de tempestad,
eres siempre la
misma sin perder nota de majestad
y al eco de las
montañas, con voz humana y al mismo son
parece se han
asociado para acompañar nuestra canción.
Águilas!!! almas
valientes,
para vencer:
luchar,
para luchar: no
huir,
a nuestro lado
no ha de haber ningún dolor,
que ha
remediarlo no acuda un explorador.
(Aquest
himne era de la Patrulla Rinocerontes (anys 20 i 30 del segle XX) de la qual
havia format part, com a Explorador, el pare dels germans Blanc. Posteriorment,
als anys 60 del passat segle, la Patrulla Àguiles –una de les primeres que es
formà a l’Agrupament Santíssim Redemptor-
se’l va fer seu, només substituint el nom de Rinocerontes pel d’Àguiles).
1.7.- GAUDEAMUS IGITUR
(Himne
universitari)
Gaudeamus
igitur,
iuvenes dum
sumus. (bis)
Post iucundam
iuventutem
Post molestam
senectutem,
nos habebit humus. (bis)
Ubi sunt qui
ante nos
in mundo fuere?.
(bis)
Ubi iam fuere,
adeas
ad inferos,
hos
si vis videre. (bis)
Vitat academia,
vivant
profesores. (bis)
Vivat membrum
quodlibet,
vivant membra
quaelibet,
semper sint in
flore. (bis)
TRADUCCIÓ DEL
TEXT
Alegrem-nos doncs,
mentre siguem joves.
Després de la divertida joventut,
després de la incòmoda vellesa,
ens rebrà la terra !
On són els que abans nostre
al món foren?
aneu vers el cel,
descendiu als inferns,
si voleu veure'ls.
Visca l'acadèmia,
visca els professors!
visca cada membre,
visquin tots els membres,
sempre siguin en flor !
(Al Clan,
podríem dir, érem una colla socialment heterogènia; hi havia estudiants que,
alguns, també treballaven i treballadors que, alguns, també estudiaven... per
això teníem aquest himne –que havíem
après en algun acte acadèmic solemne- en el nostre repertori. Tot i que és molt
més llarg, nosaltres, només cantàvem aquestes tres primeres estrofes.)
1.8.- POR
VALLES Y POR MONTAÑAS
(Himne dels antics “exploradores”)
Por valles y por montañas,
va el alegre explorador.
Sin aterrarle los hielos,
ni el viento ni el sol.
Siempre atento y vigilante,
sin dejarse sorprender.
Prosigue, siempre adelante
y cumpliendo su deber.
Marchad, marchad,
Por valles y por montañas,
va el alegre explorador.
Sin aterrarle los hielos,
ni el viento ni el sol.
Siempre atento y vigilante,
sin dejarse sorprender.
Prosigue, siempre adelante
y cumpliendo su deber.
Marchad, marchad,
Sembrando
paz y amor,
Marchad,
marchad,
Y a
vuestro Dios amad.
España, patria querida,
tierra donde yo nací,
te ofrezco alegre mi vida,
y no pienso más que en ti
Los laureles de tu historia,
quisiera reverdecer,
dándote, días de glorias
y cumpliendo mi deber
Marchad, marchad,
España, patria querida,
tierra donde yo nací,
te ofrezco alegre mi vida,
y no pienso más que en ti
Los laureles de tu historia,
quisiera reverdecer,
dándote, días de glorias
y cumpliendo mi deber
Marchad, marchad,
Sembrando
paz y amor,
Marchad,
marchad,
Y a
vuestro Dios amad.
2.-
TRADICIONALS (Scouts, muntanya, d’aquí i d’arreu…)
2.1.- FLOR DE LIS
(Tradicional
scout).
Oh, flor de lis,
flor de lis dorada
que nació en mi
pecho
sin ser sembrada
(bis)
Oh, flor de lis,
(bis)
quien iba a
pensar (bis)
que tu en mi
Patria
ibas a triunfar
(bis)
Nuestro Fundador
(bis)
por algo escogió
(bis)
tan hermoso
emblema
que a todos unió
(bis)
Oh, flor de lis,
(bis)
me haces ser
feliz (bis)
y me siento
alegre
con tu sonreír
(bis)
Ya mi juventud
(bis)
no tendrá final
(bis)
porque mi alegría
no terminará
(bis)
2.2.- EL XALET
(Popular suïssa)
A dalt de la muntanya
hi havia un vell xalet.
Mur blanc, sostre d’herbei,
davant la porta un tronc revell.
A dalt de la muntanya
Hi havia un vell xalet.
A dalt de la muntanya
caigué el vell xalet.
La neu i el rocam
units el van enderrocar.
A dalt de la muntanya
caigué el vell xalet.
A dalt de la muntanya,
quan Jan tornà al xalet,
plorà de tot son cor
sobre la fi del seu amor.
A dalt de la muntanya
quan Jan tornà al xalet.
A dalt de la muntanya
hi hagué un nou xalet,
doncs Jan, amb cor galant,
el va bastir millor que abans.
A dalt de la muntanya
hi hagué un nou xalet
2.3.- OH,
SARI MARÈS
(Popular holandesa)
Oh Sari Marès,
amor meu tan llunyà,
et sento en el cor ben viva;
l’amor és més fort
que la vida i que la mort
i es fixa per sempre en el cor.
Jo et vull tornar a veure
oh món vell Transval
goig de ma jovenesa,
on el vent perfumat
entre el fullatge gemat
tothora d’amor ens parla;
on el vent perfumat
entre el fullatge gemat
ens parla joiós d’amor.
Quan per oblidar
vaig llençar-me a la mar,
un mal vent inflà la vela
però dintre meu
res encara no ha esborrat
la imatge fidel del passat.
Jo et vull…
2.4.-
ESCOLTA-HO EN EL VENT
(Bob Dylan)
Per quants carrers l’home haurà de passar
abans que se’l vulgui escoltar ?.
abans que se’l vulgui escoltar ?.
Digues-me quants mars li caldrà travessar
abans de poder descansar.
Fins quan les bombes hauran d’esclatar
abans que no en quedi cap.
abans de poder descansar.
Fins quan les bombes hauran d’esclatar
abans que no en quedi cap.
Això amic meu, tan sols ho sap
el vent;
Escolta la resposta dins el vent. (bis)
Escolta la resposta dins el vent. (bis)
Quants cops haurà l’home de mirar amunt
per tal de poder veure el cel ?.
Quantes orelles haurà de tenir
abans de sentir plorar el món ?.
per tal de poder veure el cel ?.
Quantes orelles haurà de tenir
abans de sentir plorar el món ?.
Quantes morts veurà al seu entorn
per saber que ha mort massa gent ?.
per saber que ha mort massa gent ?.
Això amic meu...
Fins quan una roca podrà resistir
abans que se l’endugui el mar ?.
Quant temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat ?.
abans que se l’endugui el mar ?.
Quant temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat ?.
Fins quan seguirà l’home girant el cap
per tal de no veure-hi clar ?.
per tal de no veure-hi clar ?.
Això amic meu...
2.5.-ONDIÑAS
(Popular gallega)
A Virxen de Guadalupe
cuando vai prara
Rianxo (bis)
a barquiña que
la leva
era de pâo de
naranxo. (bis)
Ondiñas veñen,
ondiñas veñen,
ondiñas veñen e van,
non te vayas rianxeira
que te vas a narear.
Marineiro de
Rianxo
seas pobre o
seas rico,
lévale a Nosa
Señora
de cada veliña
un vico.
Ondiñas...
A Virxen de
Guadalupe
cuando vai por
la riveira,
decanciña por la
ria
parece una
rianxeira.
Ondiñas...
2.6.- NINGÚ NO COMPRÉN NINGÚ
Ningú no comprèn
ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo;
sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò,
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap dol.
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo;
sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò,
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap dol.
Ningú no comprèn
ningú,
però nosaltres som nosaltres
i volem un món tot nou
amb un cel net d'amenaces,
amb tres núvols per quan plou,
amb el mar a quatre passes
i els que som companys i prou.
però nosaltres som nosaltres
i volem un món tot nou
amb un cel net d'amenaces,
amb tres núvols per quan plou,
amb el mar a quatre passes
i els que som companys i prou.
Ningú no comprèn
ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem la veritat;
que la terra no és partida
com un mapa mal pintat,
i que això és una mentida
de molt mala voluntat.
però nosaltres som nosaltres
i sabem la veritat;
que la terra no és partida
com un mapa mal pintat,
i que això és una mentida
de molt mala voluntat.
2.7.-
ADIOS CON EL CORAZON
(Popular càntabra)
Como sabes que
te quiero,
siempre me estás
haciendo penar,
lo mismo que
supe quererte
así mi corazón
ha de saberte olvidar.
Adiós con el
corazón,
que con el alma
no puedo;
al despedirme de
ti,
de sentimiento
me muero.
Tú serás el bien
de mi vida,
tu serás el bien
de mi alma,
tú serás el
pájaro lindo
que alegre canta
por las mañanas.
Tralará...
2.8.-
AMISTAT, LLIBERTAT
(Tradicional suïssa)
Amistat, uneix-nos !
Llibertat, deslliura’ns !
Germans !
El demà serà millor !
Amb els ulls
brillants i plens de joia
I amb el cor ple
de fe en el demà,
estimant farem
la nostra via
i serem de
tothom germà:
Amistat, uneix-nos ! ...
Ben segurs que
es troba allò que es cerca
quan l'esforç és
noble i és constant,
si la ruta se'ns
fa més difícil
obriríem camins
cantant:
Amistat, uneix-nos ! ...
2.9.-
ERES ALTA Y DELGADA
(Popular santanderina)
Eres alta y
delgada,
como tu madre,
morena y salada,
como tu madre.
Bendita sea la
rama
que al tronco
sale,
morena y salada,
que al troco
sale.
Eres como la
rosa de Alejandria
colorada de
noche, blanca de día
morena y salada
blanca de dia.
Toda la noche
estoy,
niña, pensando
en tí;
yo de amores me
muero
desde que te vi,
morena y salada,
desde que te vi.
2.10.-
DUNLAI
(Popular txeca)
A trenta anys i
un dia
varen condemnar-me
perquè un
policia
va trobar-me una
arma.
Dunlai, dunlai, dunlai,
dunlai, dunlailà.
Dunlai, dunlai, dunlai.
Dunlai, dunlai, dunlai.
A mi rai !.
Per bona
conducta,
per no fer
tabola,
m’han tret del
reducte
d’aquella
garjola.
Dunlai, dunlai, dunlai, ...
Marxo a una altra
terra
i no puc
queixar-me.
He d’anar a la
guerra.
Torno a tenir
una arma !.
Dunlai, dunlai, dunlai, ...
2.11.- LA MUNTANYA VENERADA
(Popular
catalana)
La muntanya
venerada
a mi em té robat
el cor,
de nit parla amb
l’estelada
i de dia amb el
sol d’or.
Ella s’alça
enorgullida,
alta i ferma
sobre el pla,
perquè té tota
la vida
i la força del
demà.
Quan la plana
sigui morta,
quan no hi resti
ni un ser viu,
la muntanya,
encara forta,
alçarà son front
altiu.
2.12.-
ASTURIAS
(Popular asturiana)
¡ Asturias
patria querida !
¡ Asturias de
mis amores !
¡ Quien
estuviera
en Asturias
en algunas
ocasiones !
Tengo que subir al árbol,
tengo que coger la flor
y dársela a mi morena,
que la ponga en el balcón.
Que la ponga en el balcón,
que la deje de poner,
tengo que subir al árbol
y la flor he de coger.
Madre, cuando
voy por leña
se me olvidan
los ramales,
pero nunca se me
olvida
la niña de los
arrabales.
Tengo que subir...
Las estrellitas
del cielo,
las cuento y no
son cabales;
faltan la tuya y
la mia,
que son las dos
principales.
Tengo que subir...
2.13.-
DIGUEM NO
(Raimon) (1963)
Ara que som
junts
diré el que tu i
jo sabem
i que sovint
oblidem:
hem vist la por
ser llei per a
tots.
Hem vist la sang
-que sols fa
sang-
ser llei del
món.
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som
d’eixe món. (bis)
Hem vist la fam
ser pa per a
molts.
Com han fet
callar
a molts homes
plens de raó.
2.14.- PUFF, EL DRAC MÀGIC
Puff
era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avurria molt
i sortia a jugar
Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.
Puff era un drac...
Quan hi havia tempesta
s'ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.
Puff era un drac...
Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.
Puff era un drac...
Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se'n tornà al fons del mar.
que vivia al fons del mar,
però sol s'avurria molt
i sortia a jugar
Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.
Puff era un drac...
Quan hi havia tempesta
s'ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.
Puff era un drac...
Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.
Puff era un drac...
Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se'n tornà al fons del mar.
2.15.- MY BONNY o PERDUT EN LA INMENSA MAR
BLAVA
(Popular escocesa -Bonny, en escocés, vol dir bonica, guapa...-)
My bonny is over the ocean,
my bonny is over the sea,
my bonny is over the ocean.
Oh, bring back my bonny to me.
Bring back, bring back
Oh, bring back my bonny to me, to me.
Bring back, bring back,
Oh, bring back my bonny to me.
Last night as I lay on my pillow,
last night as I lay on my bed,
last night as I lay on my pillow,
I dreamed that my bonny was dead.
Bring back, bring back
Oh, bring back my bonny to me, to me.
Bring back, bring back,
Oh, bring back my bonny to me.
Oh, blow you, winds, over the
ocean,
oh, blow you, winds, over the
sea,
oh, blow you, winds, over the
ocean,
And bring back my bonny to me.
Bring back, bring back
Oh, bring back my bonny to me, to me.
Bring back, bring back,
Oh, bring back my bonny to me.
VERSIÓ EN “CACAINDI” (l’ anglès que nosaltres
cantavem...)
(Transcripció facilitada per
en Joan Miquel)
Mai boni is over
de ouchen,
mai boni is over
de sí,
mai boni is over
de ouchen.
Oh, brin bac mai
boni to mí.
Brin bac, brin bac
Oh, brin bac mai boni to mí, to mí.
Brin bac, brin bac
Oh, brin bac mai boni to mí, to mí.
Las nai as ai
lai on mai pilou,
las nai as ai
lai on mai bet,
las nai as ai
lai on mai pilou,
Ai drimt dat mai
boni uas det.
Brin bac, brin bac...
Brin bac, brin
bac
Oh, brin bac mai
boni to mí, to mí.
Brin bac, brin
bac
Oh, brin bac mai
boni to mí, to mí.
Brin bac, brin bac...
Oh, blou yu,
uinds, over de ouchen,
oh, blou yu,
uinds, over de sí,
oh, blou yu,
uinds, over de ouchen,
And brin bac mai
boni to mí.
Brin bac, brin bac...
Brin bac, brin
bac
Oh, brin bac mai
boni to mí, to mí.
Brin bac, brin
bac
Oh, brin bac mai
boni to mí, to mí.
Brin bac, brin bac...
Versió catalana:
PERDUT EN LA INMENSA MAR BLAVA
Perdut en la
immensa mar blava,
les mans al timó
de la nau,
perdut en la
immensa mar blava,
sols penso en
tornar al teu costat.
Bring back, bring back,
bring back my bonnie to me, to me.
Bring back, bring back,
my bonnie, my bonie to me !
De nit estirat
jo somnio
els dies joiosos
passats,
de nit estirat
jo somnio,
que no trigaran
a tornar.
Bring back,…
Un temporal va
inflar les veles
i tot el vaixell
va cruixir,
un temporal va
inflar les veles
i va
encaminar-nos a port.
Bring back,…
Contents tots
els mariners canten,
ja veuen la fi
dels seus mals,
contens tots els
mariners canten,
i jo penso en el
meu amor.
Bring back,…
2.16.-
L’ESTIRIÀ
(Popular dels Alps austríacs)
Estirià sóc i
tinc de dura roca el pit
i el meu país
formós no el deixo avergonyit,
perquè a
l’Estíria tots som alts i ferms i drets
i a casa nostra
hem crescut com avets.
Ria ria di ridio…
Quan vaig als
cims jolius amb el vestit mudat
i el gec, com és
costum, de verd enribetat,
amb la mà dreta
agafo el llarg i fort bastó
i duc penjats
escopeta i sarró.
Ria ria di ridio …
Davant la casa
de l’aimada estic plantat
i ella, en
sortir, amb un somrís m’ha saludat;
el braç pel coll
i, a cau d’orella, em diu ben clar:
tu si que ets el
meu volgut, volgut estirià.
Ria ria di ridio …
2.17.-
MUNTANYES DEL CANIGÓ
(Popular catalana)
Muntanyes del
Canigó
fresques sou i regalades,
sobretot ara a l’estiu
que les aigües són gelades. (bis)
fresques sou i regalades,
sobretot ara a l’estiu
que les aigües són gelades. (bis)
Sis mesos hi som
estat
sens veure persona nada
fora d’un rossinyolet
que en eixir del niu cantava. (bis)
Ai cançó del sol que surt
i cançó de la rosada!
Ai cançó del fontinyol
i de les flors que s’hi baden. (bis)
El rossinyolet s’ha mort,
fa tres dies que no canta.
Jo no puc estar-me allà
que l’enyorament m’hi mata. (bis)
sens veure persona nada
fora d’un rossinyolet
que en eixir del niu cantava. (bis)
Ai cançó del sol que surt
i cançó de la rosada!
Ai cançó del fontinyol
i de les flors que s’hi baden. (bis)
El rossinyolet s’ha mort,
fa tres dies que no canta.
Jo no puc estar-me allà
que l’enyorament m’hi mata. (bis)
(Nosaltres,
encara hi afegíem una nova estrofa)
Anem als
cims....,
anem als
plans...,
anem als pobles
catalans
així coneixerem
millor,
aquest país que
estimem tant.
2.18.- CANT DE LA RUTA
Davant teu
s’allunya el camí,
fuig i t’invita,
entre marges de
romaní
tots en florida,
es la veu que
vespre i matí,
llença una crida
infinita.
Ohé ! Minyó ! Minyó !
Tu que cerques, tu que dubtes,
para l’oïda a ma cançó:
Jo sóc la veu de la Ruta !
És la Ruta dels
forts, dels grans,
dura i amable;
ella ha vist la
marxa dels sants,
vers
l’Immutable,
de llur peu
l’empremta guardant
en sa pols
venerable.
Ohé ! Minyó ! Minyó !...
Quan el jorn
morint bosc enllà
la nit avança,
d’esperança
rublent t’adorms
sens cap temença
i la Veu del
Senyor tan sols
serà ta
recompensa.
Ohé ! Minyó ! Minyó !...
2.19.-
AI, ADÉU, CARA BONICA
(Popular catalana)
Ai, adéu, cara bonica,
quin color de rosa tens,
i a qui té color de rosa,
no li falten pretendents.
Fadrinets de la
muntanya,
si no ho feu ja
ho faré jo,
de posar la mà a
la ploma
per dictar-ne
una cançó.
D’un fadrí i
d’una fadrina
que tots són
d’un mateix temps,
ell la trobà
tota sola
el matí de Sant
Mateu.
Que plorava i
derramava
llàgrimes de
sentiment.
“Doncs, perquè,
cara bonica,
plores tant
amargament ?”
“Ai, del pare i
de la mare
que no volen que
ens casem”
“No ploris, cara
bonica,
que aviat ens
casarem.
“Anirem a
Barcelona,
on ningú no hi
coneixem:
Tu podràs fer de
minyona
i jo de mosso de
a peu.
Dels diners de
la soldada
gran botiga en
pararem,
de pinyons i
d’avellanes,
també d’arròs i
fideus.
“Dels diners de
les ganàncies
una casa ens
comprarem,
una casa amb set
finestres,
de balcons ja
n’hi farem.
Farem una
balconada
a la part de sol
ixent
per prendre-hi
la soleiada,
tu i jo, els
dies d’hivern.
2.20.-
ELS VAIXELLS DE STENKARASIN (o de Stenka
Rasin)
(Popular russa)
Per les aigües
de les illes,
per les ones de
la mar,
els vaixells de
Stenkarasin
van cercant la
llibertat.
Tot guanyant la
llunyania
per damunt l’ona
flotant,
els vaixells de
Stenkarasin
van cercant la
llibertat.
Volga nostre,
Volga nostre,
que ets el riu
nostre estimat,
no coneixes la
gran pena
que pateixen els
cosacs.
2.21.- AL VENT
(Raimon) (1963)
Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al
vent,
al vent del món.
I
tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
La vida ens dóna
penes
ja el nàixer és
un gran plor
la vida pot ser
eixe plor
però
nosaltres
al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
2.22.- LES SABATES
(Joan Manuel Serrat) (1966)
A la neu algú
les va llençar, va llençar,
a la neu dues sabates hi ha.
Passa un home viu i lleuger el pas, lleuger el pas,
passa un home que no les veu pas.
El segon, dins la glaçada nit,
el segon, té pressa, enyora el llit.
El tercer, cec, les ha trepitjat,
el tercer de res no s'ha adonat.
A la neu algú les va llençar, va llençar,
a la neu dues sabates hi ha.
Una dona les mira i les veu, i les veu,
una dona les veu i no ho creu.
Un altre home diu: "No són per mi",
un altre home de posat molt fi.
Quanta gent que passa amb l'ull sorrut!
Quanta gent l'esperança ha perdut!
Quina sort!, hi són quan passo jo, passo jo,
quina sort!, la neu m'ha ofert un do.
Vaig corrent descalç tots els camins, els camins
vaig corrent, les prenc amb dits felins.
Les escalfo, fredes són com gel,
les escalfo amb la llum d'un estel.
Oh miracle!, les he somniat tant.
Oh miracle!, a la mida em van.
A la neu tot d'una m'he fet ric, m'he fet ric,
a la neu hi buscaré un amic...
a la neu dues sabates hi ha.
Passa un home viu i lleuger el pas, lleuger el pas,
passa un home que no les veu pas.
El segon, dins la glaçada nit,
el segon, té pressa, enyora el llit.
El tercer, cec, les ha trepitjat,
el tercer de res no s'ha adonat.
A la neu algú les va llençar, va llençar,
a la neu dues sabates hi ha.
Una dona les mira i les veu, i les veu,
una dona les veu i no ho creu.
Un altre home diu: "No són per mi",
un altre home de posat molt fi.
Quanta gent que passa amb l'ull sorrut!
Quanta gent l'esperança ha perdut!
Quina sort!, hi són quan passo jo, passo jo,
quina sort!, la neu m'ha ofert un do.
Vaig corrent descalç tots els camins, els camins
vaig corrent, les prenc amb dits felins.
Les escalfo, fredes són com gel,
les escalfo amb la llum d'un estel.
Oh miracle!, les he somniat tant.
Oh miracle!, a la mida em van.
A la neu tot d'una m'he fet ric, m'he fet ric,
a la neu hi buscaré un amic...
2.23.-
D’UN TEMPS, D’UN PAÍS
(Raimon) (1964)
D’un temps que
serà el nostre,
d’un país que
mai no hem fet,
cante les
esperances
i plore la poca
fe.
No creguem en
les pistoles:
per la vida s’ha
fet l’home
i no per la mort
s’ha fet.
No creguem en la
misèria,
la misèria
necessària, diuen,
de tanta gent.
D’un temps que ja
és un poc nostre,
d’un país que ja
anem fent,
cante les
esperances
i plore la poca
fe.
Lluny som de
records inútils
i de velles
passions,
no anirem al
darrere
d’ antics
tambors.
D’un temps que
ja és un poc nostre,
d’un país que ja
anem fent,
cante les
esperances
i plore la poca
fe.
2.24.- SÓC UN RODAMÓN
(Cançó del
repertori d’Edith Piaf)
Sóc un rodamón,
dormo sempre al
ras
sota bells
estels,
en la nit.
Busco un bon
company
que no em sigui
estrany
i em meni el
camí
a seguir.
Porto al meu
sarró
sols un tros de
pa,
que vull
compartir
amb l’amic.
Jo vull fer del
cant,
sempre caminant,
un gran pa
d’amor,
un tresor.
(Aquesta
cançó és molt més llarga, però nosaltres només en cantàvem aquest fragment, la
tornada.)
2.25.- PUPURRI
NAVARRO
(Popular navarra)
Adiós Pamplona,
Pamplona de mi
querer,
mi querer.
Adiós Pamplona,
¿ cuando te
volveré a ver ?
No me marcho por
las chicas,
que las chicas
guapas son,
guapas son,
me marcho porque
me llama
el ejército
español.
Y si no se le
quitan bailando
los colores a la
tabernera,
y si no se le
quitan bailando
déjala, déjala
que se muera.
Y son, y son, y
son unos fanfarrones
que cuando van
por las calles
van robando
corazones.
1 de enero, 2 de
febrero, 3 de marzo,
4 de abril, 5 de
mayo, 6 de junio,
7 de julio: San
Fermín !
A Pamplona hemos
de ir,
a por una media,
a por una media,
a Pamplona hemos
de ir
a por una media
y un calcetín.
Antón, Antón,
No pierdas el
son,
Porque en la
alameda
Dicen que hay un
hombrón
Con un camisón,
Que a las chicas
lleva.
1 de enero, 2 de
febrero,...
2.26.- ELS COLORS
(Donovan)
D'or
és el color dels cabells del meu amor
al matí, quan surt el Sol,
al matí, quan surt el Sol,
és el moment, és el moment, millor de tots.
al matí, quan surt el Sol,
al matí, quan surt el Sol,
és el moment, és el moment, millor de tots.
Blau
és el color del cel més pur
al matí, quan surt el Sol,
al matí, quan surt el Sol,
és el moment, és el moment, millor de tots.
al matí, quan surt el Sol,
al matí, quan surt el Sol,
és el moment, és el moment, millor de tots.
Verd
és el color de l'herba del prat
al matí, quan surt el Sol,
al matí, quan surt el Sol,
és el moment, és el moment, millor de tots.
al matí, quan surt el Sol,
al matí, quan surt el Sol,
és el moment, és el moment, millor de tots.
Roig és el color del blat de l'estiu
al matí, quan surt el Sol,
al matí, quan surt el Sol,
és el moment, és el moment, millor de tots.
Tots
aquells colors em semblen més purs,
si tu ets amb mi, quan surt el Sol,
si tu ets amb mi, quan surt el Sol,
és el moment, és el moment, millor de tots.
si tu ets amb mi, quan surt el Sol,
si tu ets amb mi, quan surt el Sol,
és el moment, és el moment, millor de tots.
Lliure
sento el cor, feliç del tot,
si no penso, quan surt el Sol,
si no penso, quan surt el Sol,
en el temps, en el temps dels vells amors.
si no penso, quan surt el Sol,
si no penso, quan surt el Sol,
en el temps, en el temps dels vells amors.
2.27.- PUBILLA CATALANA
Per a ser feliç,
segons diu tothom,
cal haver seguit
recorrent mig món,
a dalt d’un
tramvia o viatjant de gorra,
la seca, la meca
i les valls d’Andorra.
Arreu és igual,
hi ha qui plora
o riu,
qui no te ni un
ral
i fa la viu-viu…
Però enlloc hi
han pubilles
gentils i
galanes
tan guapes i
riques
(ai....!) com
les catalanes.
Pubilla
catalana,
graciosa i
bonica,
on l’home disposa,
però, és ella
qui mana.
Pubilla bonica,
gentil i galana,
preciosa
pubilla...
Pubilla catalana
!!.
2.28.- ROSA DE BARDISSA
(Cançó a partir
del poema “Heidenröslein” escrit per J. W. Goethe)
Una rosa el nin
trobà
rosa de bardissa,
fresca i tendra
el va encisar
i ell bo i ple
de goig anà
vers la flor que
encisa.
Rosa, rosa, roja flor,
rosa de bardissa.
Diu el nin: jo
et trencaré,
rosa de
bardissa,
diu la flor: jo
et punxaré
perquè te’n
recordis bé
car sóc
punxadissa.
Rosa, rosa, roja flor,
rosa de bardissa.
I ell, esquerp,
la va trencar,
rosa de
bardissa,
mes la rosa el
va punxar
i ell de bo de
bo plorà
que era
punxadissa.
Rosa, rosa, roja flor,
rosa de bardissa.
2.29.- SOM
(Raimon) (1963)
Som una llum que
s’enfuig,
som una llum que
s’apaga,
som una llum que
no és llum,
som el gran fum
de la terra.
De la terra
venim,
a la terra
anirem;
en la terra
vivim,
en la terra
serem.
Som una llum que
s’enfuig,
som una llum que
s’apaga;
som el gran fum
de la terra,
som, som,som.
2.30.- GUANTANAMERA
(Popular cubana.
Lletra de José Martí.)
Guantanamera, guajira, guantanamera,
guantanamera, guajira, guantanamera.
Yo soy un hombre
sincero
de donde crece
la palma.
Yo soy un hombre
sincero
de donde crece
la palma
y antes de
morirme quiero
echar mis versos
del alma.
Guantanamera,...
Mi verso es de
un verde claro
y de un carmín
encendido.
Mi verso es de
un verde claro
y de un carmín
encendido.
Mi verso es un
ciervo herido
que busca en el
monte amparo.
Guantanamera,...
Con los pobres
de la Tierra
quiero yo mi
suerte echar.
Con los pobres
de la Tierra
quiero yo mi
suerte echar.
El arroyo de la
sierra
me complace más
que el mar.
Guantanamera,...
Cultivo la rosa
blanca
en julio como en
enero.
Cultivo la rosa
blanca
en julio como en
enero,
para el amigo
sincero,
que tienda su
mano franca.
Guantanamera,...
Y para el cruel
que me arranca
el corazón con
que vivo.
Y para el cruel
que me arranca
el corazón con
que vivo,
cardo ni ortiga
cultivo,
cultivo la rosa
blanca.
Guantanamera,...
Yo sé de un
pesar profundo,
entre las penas
sin nombre.
Yo sé de un
pesar profundo,
entre las penas
sin nombre:
la esclavitud de
los hombres,
es la gran pena
del mundo.
Guantanamera,...
(Nosaltres
reduïem la cançó a les tres primeres estrofes tot i que hi afegiem -quan no
estavem en un lloc públic i, només, entre gent de confiança- uns darrers versos:
Que Fidel es
comunista,
dicen los
americanos.
Que Fidel es
comunista,
dicen los
americanos.
Pero no dicen
que Batista
mató a veinte
mil cubanos.
Guantanamera,...)
2.31.- LES MANS NEGRES
(Del repertori
de la JOC)
El ribot que
empenys, com llisca
xaria,xaria, oh,
i el dur roure,
com s’allisa
xaria,xaria,oh.
En el bosc, de
bo, de bo,
va la serra a
l’unissó
xaria, xaria, xaria,
xaria, xaria, xaria, oh.
En el torn
l’acer s’anima
crissa, crissa, oh
amb les dues
mans que llimen
crissa, crissa, oh.
Dintre l’antre
del ferrer
el martell prou
sap què fer
crissa, crissa, crissa,
crissa, crissa, crissa, oh.
Sona i dringa
clara pedra
pinga, pinga, oh
en el buit de
les pedreres
pinga, pinga, oh.
Prou l’escarpa
et picarà
i l’artista et
polirà,
pinga, pinga, pinga
pinga, pìnga, pinga, oh.
Cor endintre de
la mina
(murmuri) ummmm, ummmm, oh
el minaire ja
s’endinsa
(murmuri) ummmm, ummmm, oh.
El gros martell
trepidant
el seu cos va
sacsejant
(murmuri) ummmm, ummmm, ummmm,
ummmm, ummmm, ummmm, oh.
De mans negres
l’harmonia
faria, faria, oh
a grans obres
dóna vida
faria, faria, oh.
El treball
esdevé el rei
sembrant goigs
de bona llei
faria, faria,
crissa, crissa,
pinga, pinga,
(murmuri) ummmm, ummmm, oh.
(Aquesta
es una de les poques cançons que canta “les glories” del treball. En el
cançoner popular català hi ha el precedent de La Maquinista d’en Anselm Clavé amb aquells èpics versos que diuen:
En el banquet del món
avui l’obrer ja hi cap;
els trobadors pregonen
les glories del treball
Progrés, virtut i amor,
es el nostre lema sant;
soldats som de la industria,
soldats som de la pau.
Les mans negres formava part del repertori de
cançons de la Joventut Obrera Cristiana (JOC) alguns membres de la qual
estaven, aleshores, compromesos en moviments socials i sindicals clandestins.
Nosaltres vàrem sentir cantar aquesta cançó, per primera vegada, a un grup de
noies de la JOC amb les que coincidirem en una excursió i amb les quals,
després, en vàrem organitzar plegats alguna altra. La cançó entrà ja, des
d’aquell primer moment, a formar part del nostre repertori.)
2.32.- OH SUSANNA
(Tradicional nord-americana)
D'Alabama jo vinc ara
amb el banjo sota el braç
i me'n vaig cap a Louisiana
on l'amor m'està esperant
Oh, Susanna!
No ploris més per mi.
D'Alabama jo vinc ara
amb un banjo i un violí
Ahir vaig sortir pel vespre
i em va ploure a la nit,
però avui el Sol escalfa
i m'assecarà el vestit.
Vaig tenir un somni l'altra nit,
quan estava tot callat:
vaig somniar amb la Susanna
que venia tot cantant.
amb el banjo sota el braç
i me'n vaig cap a Louisiana
on l'amor m'està esperant
Oh, Susanna!
No ploris més per mi.
D'Alabama jo vinc ara
amb un banjo i un violí
Ahir vaig sortir pel vespre
i em va ploure a la nit,
però avui el Sol escalfa
i m'assecarà el vestit.
Vaig tenir un somni l'altra nit,
quan estava tot callat:
vaig somniar amb la Susanna
que venia tot cantant.
2.33-
EL ROSSINYOL
(Tradicional catalana)
Rossinyol,
que vas a França,
rossinyol,
encomana'm a la mare,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.
Encomana'm a la mare,
rossinyol,
i a mon pare no pas gaire,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.
Perquè m'ha mal maridada,
rossinyol,
a un pastor me n'ha dada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.
Que em fa guardar la ramada,
rossinyol,
he perduda l'esquellada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.
Jo t'he de donar per paga,
rossinyol,
un petó i una abraçada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.
rossinyol,
encomana'm a la mare,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.
Encomana'm a la mare,
rossinyol,
i a mon pare no pas gaire,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.
Perquè m'ha mal maridada,
rossinyol,
a un pastor me n'ha dada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.
Que em fa guardar la ramada,
rossinyol,
he perduda l'esquellada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.
Jo t'he de donar per paga,
rossinyol,
un petó i una abraçada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.
2.34.-
PARAULES D’AMOR
(Joan Manuel Serrat) (1966)
Ella em va
estimar tant…
Jo me l’estimo
encara.
Plegats vam
travessar
una porta
tancada.
Ella, com us ho
podré dir,
era tot el meu
món llavors,
quan a la llar
cremàvem
només paraules
d’amor…
Paraules d’amor
senzilles i tendres.
No en sabíem
més, teníem quinze anys.
No havíem tingut
gaire temps per aprendre’n,
tot just
despertàvem del son dels infants.
En teníem prou
amb tres frases fetes
que havíem après
d’antics comediants
d’històries
d’amor, somnis de poetes.
No en sabíem
més, teníem quinze anys…
Ella qui sap on
és,
ella qui sap on
para.
La vaig perdre i
mai més
no he tornat a trobar-la.
Però sovint, en
fer-se fosc,
de lluny
m’arriba una cançó.
Velles notes,
vells acords,
velles paraules
d’amor…
2.35.- BELLA CIAO
(Popular
italiana)
Questa mattina
mi sono alzato,
oh bella, ciao, bella, ciao,
bella ciao, ciao, ciao;
questa mattina
mi sono alzato
ed ho trovato
l’invasor.
O partigiano,
portami via,
oh bella, ciao, bella, ciao,
bella ciao, ciao, ciao;
o partigiano,
portami via,
che mi sento di
morir.
E se io muoio
o partigiano
oh bella, ciao, bella, ciao,
bella ciao, ciao, ciao;
e se io muoio
o partigiano
tu mi devi
sepellir.
E seppellire
lassú in
montagna,
oh bella, ciao, bella, ciao,
bella ciao, ciao, ciao;
e seppellire
lassú in
montagna,
sotto l’ombra di
un bel fior.
E le genti
che passeranno
oh bella, ciao, bella, ciao,
bella ciao, ciao, ciao;
e le genti
che passeranno
mi diranno “oh
che bel fior”.
E questo è il
fiore
del partigiano
oh bella, ciao, bella, ciao,
bella ciao, ciao, ciao;
e questo è il
fiore
del partigiano
morto per la
libertà.
Morto per la
libertà.
2.36.- DESDE SANTURCE A BILBAO
(Popular vasca)
Desde Santurce a
Bilbao
vengo por toda la orilla,
con la falda remangada
luciendo la pantorrilla,
vengo deprisa y corriendo
porqué me opime el corsé,
voy gritando por las calles:
¡Quien compra ! sardinas frescué.
vengo por toda la orilla,
con la falda remangada
luciendo la pantorrilla,
vengo deprisa y corriendo
porqué me opime el corsé,
voy gritando por las calles:
¡Quien compra ! sardinas frescué.
Mis sardinitas, que ricas son
son de Santurce, las traigo yo.(bis)
La del primero me llama
la del segundo también,
la del tercero me dice:
¿a como las vende usted?
Si yo le digo que a cuatro,
ella me dice que a tres,
cojo la cesta y me marcho,
¡Quien compra! sardinas frescué.
Mis sardinitas, que ricas son
son de Santurce, las traigo yo. (bis)
2.37.- ÈXODE (The exodus song)
Adéu ! Adéu !
camins que em
feu: Adéu !
Me’n vaig
seguint el meu destí.
Per tot on
passaré
em sentiré
estranger
fins que trobi
aquella terra que jo sé.
Germans !
Germans !
seguim camins
llunyans.
I tu, segura i
forta en mi.
Ben lluny et
portaré
fins l’horitzó
darrer
on comença
aquella terra que jo sé.
Ben lluny et
portaré,
segura en mi,
fins a la terra
que jo sé.
Adéu ! Adéu !
Camins, adéu !
2.38.-
VEN AMIGO
(Cançó scout)
Ven amigo que el
sol dora las cumbres
y embellece al
mundo con su fuego,
vamos juntos a
escalar esos picachos sin par..
vamos juntos a
escalar esos picachos sin par
Vamos ya y que
alegre la montaña
las canciones de
nuestro pecho fuerte,
que un scout ha
de cantar
cuando comienza
a luchar.
Subiremos las cuestas
escarpadas,
meditando que
nuestra vida es lucha,
que no hay modo
de alcanzar
un premio sin
batallar.
Y cuando alegres
venzamos la alta cima
y miremos a
nuestros pies la tierra,
sonreiremos al
pensar
que al cielo va
nuestro andar.
Nuestra vida
camina hacia la altura
de un dichoso y
riente paraíso,
que es la vida
una excursión,
que va a la
eterna mansión.
Que es la vida
una excursión,
que va a la
eterna mansión.....
2.39.- EL PRESO Nº 9
(Tradicional
mexicana, molt ben versionada per Joan Baez)
Al preso número 9 ya lo van a confesar.
Está rezando en la celda con el cura del penal.
Porque antes de amanecer la vida le han de quitar.
Porque mató a su mujer y a un amigo desleal
Dice asi al confesor:
Los maté, sí señor,
y si vuelvo a nacer,
yo los vuelvo a matar.
Padre no me arrepiento ni me da miedo la eternidad.
Yo sé que allá en el cielo el ser supremo me juzgará.
Voy a seguir sus pasos voy a buscarlos al mas allá, ay, ay, ay !
El preso número 9 era un hombre muy cabal.
Iba la noche del duelo muy contento a su jacal.
Pero al mirar a su amor en brazos de su rival.
Sintió en su pecho el rencor y no se pudo aguantar.
Al sonar el clarín,
se formó el pelotón
y rumbo al paredón,
se oyó al preso decir:
Padre no me arrepiento ni me da miedo la eternidad.
Yo sé que allá en el cielo el ser supremo me ha de juzgar.
Voy a seguir sus pasos voy a buscarlos al mas allá, ay!
Está rezando en la celda con el cura del penal.
Porque antes de amanecer la vida le han de quitar.
Porque mató a su mujer y a un amigo desleal
Dice asi al confesor:
Los maté, sí señor,
y si vuelvo a nacer,
yo los vuelvo a matar.
Padre no me arrepiento ni me da miedo la eternidad.
Yo sé que allá en el cielo el ser supremo me juzgará.
Voy a seguir sus pasos voy a buscarlos al mas allá, ay, ay, ay !
El preso número 9 era un hombre muy cabal.
Iba la noche del duelo muy contento a su jacal.
Pero al mirar a su amor en brazos de su rival.
Sintió en su pecho el rencor y no se pudo aguantar.
Al sonar el clarín,
se formó el pelotón
y rumbo al paredón,
se oyó al preso decir:
Padre no me arrepiento ni me da miedo la eternidad.
Yo sé que allá en el cielo el ser supremo me ha de juzgar.
Voy a seguir sus pasos voy a buscarlos al mas allá, ay!
(Tot
i que avui, amb l’anomenada “violència domèstica”, aquesta masclista cançó no
és evidentment modèlica; el cert és que fa anys era molt cantada entre els
“kumbas” i ,fins i tot, en els ambients
“progres” o de protesta com el que representava la cantant Joan Baez.
Nosaltres, tot i que no era de les més cantades, també la teníem en el nostre
repertori.)
2.40.- ES DIU JOAN...
Es diu Joan, i
és un minyó nascut a Sant Feliu,
que és un poblet
assolellat que hi ha al costat d’un riu.
La llum del sol,
i l’aire pur, i l’aigua l’han besat.
Tot fent-se
gran, ha après el bé, i al cor me l’ha posat.
Perquè té Joan ben abrandada
una flama dintre seu,
i rient canta i estima,
com saben fer els bons fills de Déu.
Vol en Joan tots
els minyons amb esperança al cor,
els ulls ben
clars i ben oberts de cara un món millor.
Quan l’han
mirat, batecs d’amor les noies han sentit,
i els seus companys,
passant prop d’ell, li diuen “bona nit”.
Perquè té Joan ben abrandada
una flama dintre seu,
i rient canta i estima,
com saben fer els bons fills de Déu.
Sap en Joan
l’encis del cel d’estrelles resplendent,
i més que el
bar, estima el foc que dansa al campament.
Però sabria
deixar el foc i el cel, que és tan bonic,
perquè en la
nit, sense ressò, mai no es perdés ni un crit.
Perquè té Joan ben abrandada
una flama dintre seu,
i rient canta i estima,
com saben fer els bons fills de Déu.
Diu que en Joan,
sens dir perquè, un dia se’n va anar
cap un país on
els germans patien fred i fam.
Es va emportar,
joiosament, les mans per treballar,
i les cançons al
llavi ardent, i el cor per a estimar.
Perquè té Joan ben abrandada
una flama dintre seu,
i rient canta i estima,
com saben fer els bons fills de Déu.
2.41.- LLUNY
(Cançó romàntica
del “far west” amb música de "La casita en el prado" -la cançó de la conquista de l’ oest-, en
anglès és "The house in the meadow".)
Anem anem lluny d'aquest bullir
on hi hagi pau, on no hi hagi nit
dona'm la mà i caminem tots dos
on la llum del cel sigui més blava.
Lluny, lluny, d'aquest
món pervers
prop de la veritat i
esquivant l'engany
lluny, lluny, fins que
trobarem
una nit curta i plena
d'estrelles.
Jo trobaré si m'ajudes tu
el país del cel i de la veritat
jo trobaré i te l'oferiré
i serà solsament per nosaltres.
Lluny, lluny, d'aquest
món pervers
prop de la veritat i
esquivant l'engany
lluny, lluny, fins que
trobarem
una nit curta i plena
d'estrelles.
2.42.- SE VA MI CORDADA
Se va mi cordada
se vá, se vá, se vá, se vá, (bis)
se va a Pedriza
dónde yo escalaba
y era una morena
la que me miraba,
se va a Pedriza
dónde yo escalaba
y era una morena
la que me miraba.
Mirame y
remirame morena, sí, llena de amor, (bis)
yo te repito
porqué eres muy bella
si quieres
venirte conmigo a la sierra,
yo te repito
porqué eres muy bella
si quieres
venirte conmigo a la sierra.
Contigo a la
sierra, no, no, no, no, no quiero ir (bis)
no quiero ir
contigo a la sierra
porque se come
mal y se duerme en la tierra,
no quiero ir
contigo a la sierra
porque se come
mal y se duerme en la tierra.
En la sierra
niña, no, no, no, no, no dormirás, (bis)
que dormirás en
un lecho de flores
con cuatro
exploradores que te hablarán de amores,
que dormirás en
un lecho de flores
con cuatro
exploradores que te hablarán de amores.
Si me hablan de
amores, si, si, si, si, si quiero ir,
si me hablan de
amores, si, si, si, si, si quiero ir,
si quiero ir
contigo a la sierra
aunque se coma
mal y se duerma en la tierra.
2.43.-
OH DOLCES CAMPANES
(Popular holandesa)
O, dolces campanes,
les del meu campanar.
Colomes del cel blau
de vol serè i suau
que sou reclam de pau i llum.
Vosaltres sou la veu de ma infantesa,
neu que és fon,
dong, ding, dong, ding, dong, ding, dong.
Dringau ben fort, desvetllau
el prat que dorm el greu
son del fred i de la neu.
les del meu campanar.
Colomes del cel blau
de vol serè i suau
que sou reclam de pau i llum.
Vosaltres sou la veu de ma infantesa,
neu que és fon,
dong, ding, dong, ding, dong, ding, dong.
Dringau ben fort, desvetllau
el prat que dorm el greu
son del fred i de la neu.
2.44.- L’ESTACA
(Lluís
Llach) (1968)
L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà...
Si jo l'estiro fort per aquí...
L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà...
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà...
Si jo l'estiro fort per aquí...
L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà...
Si jo l’estiro fort per
aquí...
Si jo l'estiro fort per aquí...
Si jo l'estiro fort per aquí...
2.45.- UNA CASETA
(Popular
catalana)
(Cantada
per en Emili Vendrell –fill-) (1960)
Una
caseta blanca, amb roses al jardí.
Una
caseta blanca, només per tu i per mi.
Que
hi hagués dintre de casa
tot
el dia un raig de sol.
I
a l’eixida un parell d’arbres
que
hi cantés el rossinyol.
I
una font amb l’aiga fresca d’alegre rajolí
i
una font amb l’aigüa fresca per a refrescar-hi el vi.
Una
caseta blanca, amb roses al jardí.
Una
caseta blanca, només per tu i per mi. (bis)
Que
hi sentíssim cada dia
il·lusió
de treballar.
Que
amb salut i malaltia
no
hi faltés un tros de pa.
Qu’em
diguessis que m’estimes
avui
molt més que ahir.
Que
feliços que viuríem si sempre fos així.
Una
caseta blanca, amb roses al jardí.
Una
caseta blanca, només per tu i per mi.
Només
per tu i per mi. (bis)
3.- MARXES
3.1.- GUARDA TUS PENAS
(Tradicional
scout)
Guarda tus penas
en el fondo del
morral y ríe ya.
Marcha contento
y así vencerás
la dificultad, ¡
hey !
Siempre has de
estar alegre
nunca triste has
de estar… ¡ no !
Guarda tus penas
en el fondo del
morral
y ríe, ríe… ¡ ya
!
3.2.- SOMRIU MINYÓ
(Versió catalana
de la marxa anterior)
Tira
a l’esquena els maldecaps,
minyó,
somriu, somriu.
Si
va per dintre teu la processó,
somriu,
que és millor així. Somriu !
Muntanyenc
que està ensopit
més
val que torni al llit. Sí !
Tira
a l’esquena els maldecaps,
minyó,
somriu, somriu !
Segueix
joiós nostre camí,
minyó,
somriu, somriu.
Viurem
tots junts al campament amic.
somriu,
que és millor així. Somriu !
A
la plana com al bosc
s’oblida
sense esforç. Si !
Segueix
joiós nostre camí,
minyó,
somriu, somriu !
La
vida bella has d’estimar
minyó,
somriu, somriu.
Una
humil flor o el cel blau resplendent,
et
faran content. Somriu.
Si
te’ls saps ben contemplar
i
si saps ben cantar. Sí !
La
vida bella has d’estimar
minyó,
somriu, somriu !
3.3.- MARXEM AMB EL VENT
Marxem amb el
vent,
del matí naixent,
marxem amb el vent,
cantant gaiament,
marxem amb el vent,
fins el sol ponent,
marxem amb el vent,
cantem!
Rosada perlejant
i xiscle d’oronell,
cabells esborrifats
i vermellor a la pell.
El brot de romaní
que trenques tot passant,
la font ran de camí,
l'adéu al vianant.
El riure cristal·lí
que dringa al meu costat,
el goig del bell matí
per dins del bosc gemat.
Silencis imposants
al vespre vermellós,
"dringueig" amb sons distants,
amics, és el retorn.
del matí naixent,
marxem amb el vent,
cantant gaiament,
marxem amb el vent,
fins el sol ponent,
marxem amb el vent,
cantem!
Rosada perlejant
i xiscle d’oronell,
cabells esborrifats
i vermellor a la pell.
El brot de romaní
que trenques tot passant,
la font ran de camí,
l'adéu al vianant.
El riure cristal·lí
que dringa al meu costat,
el goig del bell matí
per dins del bosc gemat.
Silencis imposants
al vespre vermellós,
"dringueig" amb sons distants,
amics, és el retorn.
3.4.-
SOBRE ELS CIMS (EL VENT)
(Popular polonesa)
Sobre els
cims (bis),
imponents
(bis)
res no es sent (bis)
res no es sent (bis)
sinó el
vent (bis)
res no es veu (bis)
res no es veu (bis)
sinó el cel
(bis),
res no torba el cor fidel.
res no torba el cor fidel.
Amb l'esperit (bis)
amatent (bis)
ens anem a cercar el vent.
La ruta és dura fins la carena,
però el coratge amunt ens mena,
dins l’ huracà, nostres cantades,
deslliuraran de tot turment,
dins l’ huracà, nostres cantades
s'omplin de joia i de vent.
El pic s'aixeca lluny de la terra
i ens acostem vers la claror;
neu, aire i sol cimes aimades,
en l'esplendor de l’ huracà.
Vostre record, cimes aimades
en nostre cor sempre viurà.
ens anem a cercar el vent.
La ruta és dura fins la carena,
però el coratge amunt ens mena,
dins l’ huracà, nostres cantades,
deslliuraran de tot turment,
dins l’ huracà, nostres cantades
s'omplin de joia i de vent.
El pic s'aixeca lluny de la terra
i ens acostem vers la claror;
neu, aire i sol cimes aimades,
en l'esplendor de l’ huracà.
Vostre record, cimes aimades
en nostre cor sempre viurà.
3.5.- EN
ESTOL
(Popular provençal)
En estol, companys alcem el vol
que brilla ja la nova matinada
en estol, companys alcem el vol
i com ocells volem de sol a sol.
que brilla ja la nova matinada
en estol, companys alcem el vol
i com ocells volem de sol a sol.
Tots ben units, ben valents i ardits
de cara al sol que aclareix la nova albada,
de cara al sol que aclareix la nova albada,
tots ben units, ben valents i ardits
cercant la llum sens dubtes ni neguits.
Tot cantant, amics: au endavant!
obrim camí que és ben serè en nou dia,
obrim camí que és ben serè en nou dia,
tot cantant, amics: au endavant !
que hem de triomfar
que hem de triomfar
amb nostre esforç constant.
Bondat al cor, el braç ferm i fort,
la vida és breu, joventut se’n va i se’n vola,
bondat al cor, el braç ferm i fort
i en nostres llavis uns bons cants d’amor.
bondat al cor, el braç ferm i fort
i en nostres llavis uns bons cants d’amor.
3.6.- EL
MINYONET
(Cançó scout d’origen alemany)
Qui vulgui campar pels boscos
matiner ha de ser
alegroi i bon minyó,
per viaranys escabrosos
dia i nit anirà sense por.
Minyonet el cap ben dret,
el pas ferm i lleugeret
el pas ferm i lleugeret,
hop hop hop, hop hop hop
com cavallet al galop.
Minyonet, el cap ben dret
el pas ferm i lleugeret,
com cavallet hop hop hop
cavallet al galop.
Amb la motxilla a l’esquena
i el bordó de pelegrí
senyalant el bell camí
mirant la muntanya eterna,
sempre amunt vers nostre fi.
Minyonet, el cap ben dret …
3.7.- VELLA
XIRUCA
(Popular
italiana, adaptada al català)
Vella
xiruca, quantes hores passades,
quanta
alegria fas reviure al meu cor,
quantes
cançons al teu bon pas foren cantades
no
en resta cap record !
Pujant
les muntanyes blanques de neu
fem
ruta vers el cel blau,
m’has
fet descobrir la joia del bon Déu
i
assaborir la pau.
Vella xiruca,
quantes hores...
3.8.- PUJAREM DALT DELS CIMS
Pujarem dalt dels cims
amb el cor alegre.
amb el cor alegre.
Baixarem a la vall
quan es faci fosc.
Vora el foc, de la nit freda,
cantarem una cançó:
La, la-là, la-là. Visca el dia!
La, la-là, la-là. Bona nit!
3.9.- SOLEDAD
(Popular
alemanya)
Entre
montes y valles un caserío está.
Entre montes y valles
un caserío está, está, está.
Entre montes y valles
un caserío está, está, está.
Allí vive
dichosa una chiquilla hermosa
que se llama Soledad. ¡Soledad!
Que se llama Soledad.
que se llama Soledad. ¡Soledad!
Que se llama Soledad.
Sole,
Sole, Sole, Sole,
cuanto me gusta tu nombre, Soledad.
Sole, Sole, Sole, Sole,
también me gusta todo lo demás.
cuanto me gusta tu nombre, Soledad.
Sole, Sole, Sole, Sole,
también me gusta todo lo demás.
Y cuando
sale Soledad
me gusta una barbaridad.
me gusta una barbaridad.
Airí,
airá, airí, airí, airá.
Soledad,
Soledad.
¡Ay Sole!, Sole, Sole, Soledad.
Soledad, Soledad.
¡Ay Sole!, Sole, Soledad.
3.10.- A LA EXCURSIÓN
(Marxa
scout. Amb la música i ritme de la cançó La
Madelón)
A
la excursión partamos al momento,
sin
olvidar ninguna provisión
acudir
puntuales a la cita,
con
mochila y con bordón.
Oid, escuchad, como con voz primorosas
nos llama el bosque y el anchuroso mar,
el fresco arroyo y la montaña grandiosa,
de la excursión los placeres a gozar
Hagamos los preparativos,
salgamos de la población
dejando ya sus atractivos,
vamos al campo de excursión
El aire puro, el sol sabremos disfrutar,
tendremos contento y salud al regresar
A
la excursión...
4.- ESPIRITUALS NEGRES
4.1.- NO SEREM MOGUTS
No serem, no serem moguts!
No serem, no serem moguts,
igual que el pi aprop de la ribera,
no serem moguts !
Ens empara el Sindicat, no serem moguts!
Ens empara el Sindicat, no serem moguts,
No serem, no serem moguts,
igual que el pi aprop de la ribera,
no serem moguts !
Ens empara el Sindicat, no serem moguts!
Ens empara el Sindicat, no serem moguts,
igual que
el pi aprop de la ribera,
no serem moguts!
no serem moguts!
No serem, no serem moguts!...
Lluitarem i aguantarem, no serem moguts!
Lluitarem i aguantarem, no serem moguts,
igual que el pi aprop de la ribera,
no serem moguts!
No serem, no serem moguts!...
Del Nord i el Sud tots junts, no serem moguts!
Del Nord i el Sud tots junts, no serem moguts,
igual que el pi aprop de la ribera,
no serem moguts!
No serem, no serem moguts!...
4.2.- LA
VALL DEL RIU VERMELL
Trobarem a faltar el teu somriure;
dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí,
però el record de la vall on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.
no l'esborra la pols del camí.
El teu front
duu la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit, amarat de rosada,
és vermell com el riu de la vall.
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit, amarat de rosada,
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat,
i aquest cor que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.
mira el riu i la vall que has deixat,
i aquest cor que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.
4.3.- MOU, SENYOR, LA MEVA ÀNIMA
Mou Senyor, mou la meva ànima,
Mou Senyor, mou la meva ànima,
Mou Senyor, mou la meva ànima.
Oh
! mou-la Senyor.
Tant fort que jo trontolli. (ter)
Oh ! mou-la Senyor.
Tan suau que jo reposi. (ter)
Oh ! mou-la Senyor.
Tan endins que un dia estimi. (ter)
Oh ! mou-la Senyor.
Oh Déu meu. (ter)
Tu ja em mous.
4.4.- KUMBAYÀ
Kumbayà, Déu
meu, Kumbayà.
Kumbayà, Déu
meu, Kumbayà.
Kumbayà, Déu
meu, Kumbayà.
Déu meu,
Kumbayà.
Algú està
pregant, Kumbayà.
Algú està
pregant, Kumbayà.
Algú està
pregant, Kumbayà.
Déu meu,
Kumbayà.
Algú està
sofrint…
Algú està
morint…
Algú està
malalt…
Algú està
afamat…
Algú està
angoixat…
Algú està
exiliat…
4.5.- VELL PELEGRÍ
Vell pelegrí, jo
vaig fent via;
com foraster
arreu del món,
però estic segur
que a l’altra vida,
m’acollirà Déu
piadós.
El meu camí ja
arriba a terme,
ja sento pròxim
el Jordà,
mes amb la mort
res no puc perdre,
que hi deixaré
el meu penar.
Allà veure la
dolça Mare,
consol i amor em
donarà,
al capdavall de
la jornada
prop d’ Ella
espero reposar.
Jo veig la fi
sense temença,
com un descans
per al meu cos,
i veig venir la
recompensa
per Déu promesa
al meu esforç.
Me’n vaig allà,
al sojorn dels àngels,
on no rebré cap
més refús,
per cantar amb
ells goigs i lloances,
eternament, al
Bon Jesús.
4.6.- NO TARDIS JACK !
Ja són molt
lluny els jorns de nostra amistat,
els vells
companys van deixar els camps de cotó,
i van marxar al
País del gran repòs.
Se sent les
seves veus cantar: No tardis Jack !
I espero, i espero
fatigat de tant treball.
Se sent les severs veus cantar: No tardis Jack !
Per què plorar
si el meu cor està content ?
Per què sofrir
si ells no poden retornar ?
Ja fa molt temps
van emprendre el llarg camí.
Se sent les
seves veus cantar: No tardis Jack !
I espero, i espero…
On van marxar
els amics tan estimats ?
I els seus
petits, que adormia dolçament ?
Feliços són !
aviat jo estaré amb ells.
Se sent les
seves veus cantar: No tardis Jack !
I espero, i espero...
4.7.- VULL SER LLIURE
Vull ser lliure
( repetir 3 cops)
ara mateix, ara mateix.
ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau,
enterreu-me sota el fang,
i deixeu-me viure en pau i en llibertat.
No mes guerres
(repetir 3 cops)
ara mateix, ara
mateix.
I abans de ser ...
Vull justícia (3 cops)
ara mateix, ara
mateix.
I abans de ser...
Pau a tot el món (3 cops)
ara mateix, ara
mateix.
I abans de ser...
Prou misèria (3 cops)
Ara mateix, ara mateix.
I abans de ser ...
Prou segregació
(3 cops)
Ara mateix, ara
mateix.
I abans de ser...
Prou lamentacions (3 cops)
Ara mateix, ara
mateix.
I abans de ser ...
No més porres (3
cops)
A sobre meu, a
sobre meu.
I abans de ser ...
4.8.- DEU-ME LA FE
Deu-me la fe
dels meus pares,
deu-me la fe
dels meus pares,
deu-me la fe
dels meus pares.
Pot ser el que
em manca a mi.
Va ser bona per
al meu pare., Pot ser el que em manca a mi.
Va ser bona per
a la mare. Pot ser el que em manca a mi.
Fou la fe de Pau
i Siles. Pot ser el que em manca a mi.
Ens durà a tots
a la glòria. Pot ser el que em manca a mi.
4.9.- DALT DEL TREN
Dalt del tren tots
anem-hi
Dalt del tren tots anem-hi
Dalt del tren tots anem-hi
hi ha lloc per tota la gent.
El tren de l'Evangeli
arriba no és pas lluny
se sent amb gran gatzara
travessant tot el país.
Dalt del tren ...
Dalt del tren tots anem-hi
Dalt del tren tots anem-hi
hi ha lloc per tota la gent.
El tren de l'Evangeli
arriba no és pas lluny
se sent amb gran gatzara
travessant tot el país.
Dalt del tren ...
Ja sento el tren que xiula
s'apropa pel revolt
mireu-lo com fumeja
va corrent tot el que pot.
Dalt del tren...
Tothom podrà pujar-hi
està molt bé de preu
no hi ha doble tarifa
és igual pobres que rics.
Dalt del tren...
4.10.- TOTS JUNTS VENCEREM
Tots junts
vencerem, tots junts vencerem,
tots junts
vencerem demà.
Oh,oh, dins del meu cor crec fermament:
tots junts vencerem demà.
Lliures hem de
ser, lliures hem de ser,
lliures hem de
ser demà.
Oh, oh, dins del meu cor crec fermament:
tots junts vencerem demà.
No tenim cap
por, no tenim cap por,
no tenim cap por
demà.
Oh, oh, dins del meu cor crec fermament:
tots junts vencerem demà.
Blancs i negres
junts, blancs i negres junts,
blancs i negres
junts demà.
Oh, oh, dins del meu cor crec fermament:
tots junts vencerem demà.
Tot el món unit,
tot el món unit,
Tot el món unit
demà
Oh, oh, dins del meu cor crec fermament:
tots junts vencerem demà.
Hem de viure en
pau, hem de viure en pau (tots junts),
Hem de viure en
pau avui.
Oh, oh, dins del meu cor crec fermament:
tots junts vencerem AVUI !!.
4.11.- LA CASA DEL SOL NAIXENT
Hi ha un casalot a Nova Orleans,
s’en diu el “Sol Naixent”.
I ha estat de molts la perdició,
jo en sóc un cas vivent.
La mare era modista;
tenia bones mans.
El pare un jugador
allà Nova Orleans.
Maleta, bagul i no res més,
li cal a un jugador;
només se sent cofoi del tot
quan li diuen borratxo.
La mare, als fills avisa
que no facin com jo he fet;
viure sempre en pecat i en vici,
a la casa del “Sol Naixent”.
Ara tinc un peu a l’andana
i l’altre peu a dalt del tren.
Vaig de retorn a Nova Orleans
per portar grillons sempre més.
I ha estat de molts la perdició,
jo en sóc un cas vivent.
La mare era modista;
tenia bones mans.
El pare un jugador
allà Nova Orleans.
Maleta, bagul i no res més,
li cal a un jugador;
només se sent cofoi del tot
quan li diuen borratxo.
La mare, als fills avisa
que no facin com jo he fet;
viure sempre en pecat i en vici,
a la casa del “Sol Naixent”.
Ara tinc un peu a l’andana
i l’altre peu a dalt del tren.
Vaig de retorn a Nova Orleans
per portar grillons sempre més.
5.- ACAMPADA/ FOC DE
CAMP / CÀNONS / BANS
5.1.- CRIDA AL FOC DE CAMPAMENT
Ohè ! a dins del
campament,
companys és el
moment
d’encendre el
foc de joia.
Veniu, és
arribat l’instant
d’asseure’ns al
voltant
de la flama
cofoia.
Atents al crit
del nostre cap,
seguim-lo, car
ell sap
on ha de conduir-nos.
D’enjoiar els
cors estem a punt,
dins l’esperit
conjunt
que sempre ha
d’unir-nos.
Obrim sincers
els nostres cors,
pregant amb ver
amor
per la
companyonia;
companys, el
Crist davalla aquí
i ens ve a
beneir
dient: la Pau hi
sia !
5.2.-
VISCA EL FOC
(Antiga melodia francesa)
Visca la claror
del foc,
Visca sa claror.
Foc, foc, foc joliu
crema, crema amb gran delit.
Foc, foc, foc joliu
alegra’ns la nit.
Visca l’escalfor
del foc
visca
l’escalfor.
Foc, foc, foc joliu…
Visquen les
brases del foc
visquen els
tions.
Foc, foc, foc joliu…
El foc és un do
de Déu
un do del bon
Déu.
Foc, foc, foc joliu…
5.3.-
ANI-KUNI
(Cant dels “pells-rojes”
americans)
(A) Ani-kuni a hua ni (bis)
hwa hwa hwa nika na hwa hwa (bis)
Uela uni bisssi-dí (bis)
(B) Ani-kuni, ani-kuni, ani-kuni, ...
(C) Ah….! (llarg i perdent-se)
Al cantar
aquesta cançó fèiem un cercle o rotllana, agafant-nos per les espatlles.
Un
de sol cantava la melodia (A). Tot seguit, tots cantàvem (B) molt ritmat i marcant amb un lleu
balanceig el compàs. Amb aquest “ani-kuni” com a fons, un de sol tornava a
cantar la melodia (A) seguida de tres “ani-kuni” cantats per tots i , de nou la
melodia (A) en aquesta ocasió, també, cantada enèrgicament i fort (però sense
cridar) per tots. Tancant el cant amb un “Ah….! llarg i perdent-se.
5.4.-
FOC DE LLENYA
(Cànon a tres veus)
Veu 1) Foc de
llenya
flama encantada.
Veu 2) Quan la
nit fosca
tot ho embolcalla,
ta lluor roja
l’àmbit encén.
Veu 3) I en la
nit freda
prop de les brases,
fem la vetllada
del campament.
5.5.- AQUI ESTA EL CAMPAMENTO
Aquí está el
campamento
con su alegre
canción
para pasar un
rato
de feliz
diversión.
Holadió-lara lira-lirólala cucut
Holale lire lirólala cucut
Holará lira lió.
Hoy estamos
contentos
no tenemos
tristeza
porque han dicho
allá abajo
que nos daban
cerveza.
Holadió-lara...
5.6.- L’AMIC DE L’ACAMPADA
L’estel és el
meu company
quan la nit és
ben serena
i acampo sota el
cel blau
i em besa la
lluna plena.
M’agrada sentir
el neguit
dels arbres i
les rieres,
ben estirat dins
la nit
sobre un jaç fet
de falgueres.
M’aconsola el
reposar
entre la pau i
el silenci,
quan acampo sota
el cel,
sense ningú que
em defensi.
Jo sol, l’estel
i res més,
sols Déu present
en la calma.
Quin somni em
crema després
quan la nit obre
el reialme.
5.7.-
BONA NIT, BONS GERMANS !
(Popular anglesa)
Bona nit, bons
germans,
Déu ens dongui
un bon son.
La seva pau
dolça
davalli al món.
Bona nit, bons
germans.
Bona nit, bona
nit !.
(Els
dos fragments “bons germans” els solíem canviar per altres més èxplicits,
citant el nom de la colla o les patrulles que es troben al voltant del foc.
Mirant sempre de conservar les tres síl·labes: “bons scouts”, “panteres”,
“catalans”, “els cérvols”,...
5.8.-
VENT FRESC
(Cànon a varies veus)
Vent fresc, vent
del matí
Que remous les
branques del gran pi.
Goig del vent
que passa,
Anem cap al
gran....
(es va repetint
tota la melodia, dos o tres cops, amb diferents veus alhora)
5.9.-
CANCIÓN DE LA MAÑANA
(Tradicional scout)
Ya la noche se fue
la aurora amaneció
y sobre el cielo azul,
ya brilla el sol.
Al rayo de su luz
despierta buen scout
que un nuevo día feliz
nos manda Dios.
5.10.-
L’ELEFANT EN BICICLETA
Mireu allà dalt,
en els estels, què hi ha?
en els estels, què hi ha?
És un gros animal,
que amb bicicleta va:
és un elefant i doncs,
que us penseu?
Té una cua al darrera
i una altra pel davant.
5.11.- YUPPI-IA
Yuppi-ia, ia,
yuppi, yuppi-ia.
Yuppi-ia, ia, yuppi, yuppi-ia.
yuppi-ia. ia, yuppi-ia, ia, yuppi
ia ia, yuppi, yuppi-ia.
Si tu menges pa amb tomàquet, whatsikei.
Si tu menges pa amb tomàquet, whatsikei.
Si tu menges pa amb tomàquet,
Si tu menges pa amb tomàquet,
Si tu menges pa amb tomàquet, whatsikei.
Si tu vas amb bicicleta, whatsikei...
Si tu fumes Philip Morris, whatsikei...
Si tu vas a Badalona, whatsikei...
Yuppi-ia, ia, yuppi, yuppi-ia.
yuppi-ia. ia, yuppi-ia, ia, yuppi
ia ia, yuppi, yuppi-ia.
Si tu menges pa amb tomàquet, whatsikei.
Si tu menges pa amb tomàquet, whatsikei.
Si tu menges pa amb tomàquet,
Si tu menges pa amb tomàquet,
Si tu menges pa amb tomàquet, whatsikei.
Si tu vas amb bicicleta, whatsikei...
Si tu fumes Philip Morris, whatsikei...
Si tu vas a Badalona, whatsikei...
5.12.- BANGS
D’aprovació
Bravo,bravo,
bravo bravísimo
bravo,bravo bravísimo !
Bravo,bravísimo !
Bravo,bravísimo !
Bravo, bravo,
bravísimo !
Bueno, bueno,
bueno buenísimo
bueno, bueno buenísimo !
bueno buenísimo !
bueno Buenísimo !
bueno, bueno
buenísimo !
De desaprovació
Malo, malo,
malo malísimo
malo, malo
malísimo !
malo malísimo !
malo malísimo !
malo, malo
malísimo !
5.13.-
LONDRES CREMA
Londres crema,
Londres crema,
correm-hi,
correm-hi…
foc, foc,…
se’ns ha acabat l'aigua.
(Aquest cànon es
cantava repetint la mateixa estrofa amb diferents veus)
5.14.- XICALICÀ
Xicalicà, xicalicà, xó, xó, xó !
Bubalicà, bubalicà, bó, bó, bó !
Xiicalicà, bubalicà, zim, bum, bah !
Cucut !.
(Aquest era un
bang que fèiem servir, en els “focs de camp”, per a aplaudir una bona actuació
o representació)
5.15.-
ARAN TSAN TSAN... (o ERAM SAM SAM)
(Popular de Dakar)
(Per a cantar aquesta cançó es
feia un gran cercle al voltant del foc)
Aran tsan tsan, (bis) (Ajupits, picant amb les palmes de les mans
sobre les cuixes)
Culi, culi, culi, culi, (Picant-se amb les
palmes de les mans el cul)
Aran tsan tsan (bis) (Ajupits, picant amb les palmes de les mans sobre les
cuixes)
Arabit, arabit, (Fent dues
reverencies)
Culi, culi, culi, culi, (Picant-se amb les palmes de les mans el cul)
Arabit (bis) (Fent una
reverencia)
5.16.-
CANCIÓN DE LA NOCHE
(Tradicional scout)
Noche de paz, árbol cantor,
hadas del bosque,
esta canción elevo mientras se duerme el sol.
Traiga la noche con
dulce paz
sobre nosotros grato
soñar
y hasta mañana, con Dios
quedad.
Brillante estrella de mi cenit,
luna de plata brisa sutil,
sobre mi tienda velad por mí.
Traiga la noche con
dulce paz,
sobre nosotros grato
soñar,
y hasta mañana, con Dios
quedad.
5.17.- JHON BROWN ERA UN
PETIT INDI
John Brown
era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
era un petit indi, John.
John Brown era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
era un petit indi, John.
Un petit,
dos petit, tres petits indis,
quatre petit, cinc petit, sis petits indis,
set petit, vuit petit, nou petits indis,
deu petits indis, John.
quatre petit, cinc petit, sis petits indis,
set petit, vuit petit, nou petits indis,
deu petits indis, John.
John Brown
era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
era un petit indi, John.
John Brown era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
era un petit indi, John.
(I es tornava a
començar, també es podia cantar aquest cànon amb dues o més veus)
5.18.- BON DIA QUIM, BON DIA ROC
Bon dia Quim,
bon dia Roc.
Matem el gall,
matem al gall.
Mai més sentirem
el seu ko koro
koc.
Mai més sentirem
el seu ko koro
koc.....
(I es tornava a
començar, també es podia cantar aquest cànon amb dues o més veus)
5.19.- A DINS D’UN BOSC CANTAVA
(Cànon a varies
veus)
A dins d'un bosc cantava
un cucut amb gran afany,
de dalt d'un roure altíssim
cridava al seu company.
Cucut, cucut, cucut, cucut, cucut,
cucut, cucut, cucut, cucut, cucut.
un cucut amb gran afany,
de dalt d'un roure altíssim
cridava al seu company.
Cucut, cucut, cucut, cucut, cucut,
cucut, cucut, cucut, cucut, cucut.
5.20.- IUPI-IA
(Cançó tradicional
nord-americana)
Iupi, ia, ia, iupi, iupi, ia!
Iupi, ia, ia, iupi, iupi, ia!
Iupi, ia, ia, iupi, iupi, ia, ia
iupi, iupi, ia, ia, iupi, iupi, ia!
1. Si tu vas en bicicleta, whatsikei. Ring! Ring!
Si tu vas en bicicleta, whatsikei. Ring! Ring!
Si tu vas en bicicleta, si tu vas en bicicleta,
si tu vas en bicicleta, whatsikei. Ring! Ring!
2. Si tu menges pa amb tomàquet,
whatsikei. Nyam! Nyam!
3. Si tu vas amb tren elèctric, whatsikei. Tuut! Tuut!
whatsikei. Tuut! Tuut!
4. La cançó ja s'ha acabat,
adéu-siau. Adéu!
6.- HUMOR, ANIMACIÓ, GRESCA
I JOCS
6.1.-
MIAU, MIAU
(Popular francesa)
Miau, miau,
per la teulada,
miau, miau,
cada vegada.
Jo sentia la
tonada
mentre pel llit
em tombava.
Damnat gat si
t’atrapava !
Quin plat de
carn estofada !
6.2.- EL REBOST DEL CAMPAMENT
Hi haurà pa, pa,
pa hi haurà al
rebost,
al rebost, al
rebost.
Hi haurà pa, pa,
pa hi haurà al
rebost,
al rebost del
campament ?.
Si l’ull no pot
veure el que hi ha dins,
perquè han fet
el trau massa petit…!
Si no hi passa
l’ull…
no hi passarà el
dit !.
Hi haurà vi, vi,
….
(Es
pot allargar la cançó tot canviant la
paraula “pa” per altres monosíl·labs relacionats amb el menjar o el beure
“mel”, “sal”, “vi”, “carn”, “peix”, etc.)
6.3.-
BARBAPUM
(Popular dels estudiants
francesos)
Allà a l’Etiòpia
hi havia en Ras
hayum,
Ras hayum, Ras
hayum.
Tenia una gran
barba
li deien
Barbapum…
Barbapum,
Barbapum.
Va haver d’anar
a la guerra
jugant a pim pam
pum,
pim pam pum, pim
pam pum.
Al veure’l tots
cridaven:
Mireu en
Barbapum…
Barbapum,
Barbapum.
Una bala enemiga
el va deixar
difunt,
di-di-funt,
di-di-funt.
Glòria a l’Etiòpia
glòria a n’en
Barbapum…
Barbapum,
Barbapum.
6.4.- SI TU VAS AL CEL
Català: Si
tu vas al cel (bis)
amb patinet (bis)
fes-m’hi un bon lloc (bis)
que hi pujo jo (bis)
Si tu vas al cel amb patinet
fes-m’hi un bon lloc que hi pujo jo.
Airí, Airó ! Airí, Airó !
Castellà: Si al cielo vas (bis)
patinando (bis)
hazme un lugar (bis)
que subo yo. (bis)
Francès:
Si tu vas au ciel (bis)
en patinant (bis)
fait un petit trou (bis)
que je monte là. (bis)
Anglès: En
un pot no hi pot (bis)
haver-hi hagut (bis)
vi bo del fort (bis)
sense un embut. (bis)
Hindú: Jamai
jalem (bis)
ni jalarem (bis)
fa mal aquí (bis)
fa mal allà. (bis)
Rus:
Romanitof (bis)
i el gran Xruxof (bis)
estan pitof (bis)
que l’aigua naf. (bis)
6.5.- O BENUNO
O ben-uno ! (un
sol cantant)
O ben-uno !
(repeteixen tots)
O ie, ie
O ben-uno ! (un
sol cantant)
O ie, ie
O ben-uno !
(repeteixen tots)
O ie, ben-uno,
ie ! (un sol)
O ie, ben-uno,
ie ! (tots)
Uel·lé, Uel·lé,
Malum, bam-ba
lané ! (un sol)
Uel·lé, Uel·lé,
Malum, bam-ba
lané ! (tots)
O che vi nim-ba
! (un sol)
Ba ! (tots)
Bor sumno
lumbli, (un sol)
Bli !
Si cotí,
Mabe, é,
Malum, bam-ba,
lané !
Si cotí,
Mabe, é,
Malum bam-ba
lané ! (tots)
6.6.- LES RONDES DEL VI
(Joan
Soler Amigó/ Jaume Arnella) (1968)
No vagis a
la mar
a encomanar les penes,
a encomanar les penes,
no vagis a
la mar
les aigües en van plenes.
les aigües en van plenes.
Tralarà, larà, larà
tralarà, larà, larà.
Vora, vora del port,
hi ha una vella taverna,
vora, vora
del port,
hi ha un
bar de mala mort
Tralarà, larà, larà
tralarà, larà, larà.
Una bóta de rom
i una altra d’ aiguardent,
una bóta de rom
i molta olor de gent.
Tralarà,...
No siguis sol a veure,
ni sol a rumiar,
no siguis sol a veure,
que el vi et condemnarà.
Tralarà,...
El primer brindis va
per companys i companyes,
el segon anirà
pels qui els han crescut les banyes.
El primer brindis va
per companys i companyes,
el segon anirà
pels qui els han crescut les banyes.
Tralarà,...
El tercer, libació
a la salut dels pobres,
no és amb mala intenció
deixar al burgès les sobres.
Tralarà,...
Atents, amics, encara,
al següent got de vi
beneirem la mare
que a tots ens va parir.
Atents, amics, encara,
al següent got de vi
beneirem la mare
que a tots ens va parir.
Tralarà,...
La copa que fa cinc,
pel gran pare Noè,
la copa que fa sis
pels diables del cafè.
Tralarà,...
Quan el sis serà buit
maleirem l´ infern,
la copa que fa vuit
el clero i el govern.
Quan el sis serà buit
maleirem l´ infern,
la copa que fa vuit
el clero i el govern.
Tralarà,...
El got de comiat
el cantarem tots junts,
el got de comiat
un rèquiem pels difunts.
Tralarà,...
6.7.-
EN JOAN PETIT
(Tradicional occitana)
(Cançó per a fer gresca. Tot
cantant es fa bellugar cada un dels membres del cos que s’anomenen i anar
repetint els que ja s’han anomenat)
En Joan Petit
quan balla,
balla, balla,
balla;
en Joan Petit,
quan balla
balla, balla amb
el dit.
Amb el dit, dit,
dit
ara balla en
Joan Petit.
En Joan Petit
quan balla,
balla, balla,
balla;
en Joan Petit,
quan balla;
balla, balla,
amb la mà.
Amb la mà, mà,
mà,
amb el dit, dit,
dit
ara balla en
Joan Petit.
…amb el braç.
... amb el peu.
...amb la cama.
…amb el cap.
(Sembla que l’origen d’aquesta cançó és
el següent: L'any 1643, en una revolta contra el rei Lluís XIV de França que va
passar a Vilafranca (Occitània), els capitostos del poble van trair els
revoltats i un d'ells era Joan Petit. L'entregaren a les autoritats franceses i
el condemnaren a pena de mort.
A aquella època, la pena de mort
era una tortura que consistia en lligar l’home a terra i amb una roda de carro
anar trencant-li parts del cos fins arribar al cap. Així doncs, quan la cançó
diu “balla amb la mà, mà, mà amb el peu, peu, peu amb el dit, dit, dit...”
són parts del cos que li anaven trencant. Prou macabre tot plegat.
Per recordar aquest fet, la gent
del poble va fer una cançó popular que es cantava als nens, alhora que servia
als grans per recordar el cabdill assassinat, feia (i fa) així:
Joan Petit que dança,
per lo Rei de França
Amb lo pè, pè, pè
(...)
Amb lo dit, dit, dit
Atal dança Joan Petit
per lo Rei de França
Amb lo pè, pè, pè
(...)
Amb lo dit, dit, dit
Atal dança Joan Petit
Se suposa que d'Occitània es va
transmetre a la Catalunya Nord i d'aquí es va estendre a tota la resta de
Catalunya.)
6.8.-
L`HOME DE CROMANYÓ
(Cançó dels scouts francesos)
Era en el temps
de la Prehistòria,
ara farà
dos-cents mil anys,
va haver-hi un
ésser ple de glòria
molt semblant
als orangutans;
dret en ses
potes del darrera
vestint eslip,
pell de bidó,
va començar la
seva carrera
el famós home de
Cromanyó.
L’home de Cro, l’home de ma,
l’home de nyó.
l’home de Cromanyó (bis)
no està fet de llautó ni de ferro colat.
Tenia rampells
de poeta
i a voltes feia
el saberut;
deia a la seva
Marieta:
“Ets més bonica
que un mamut,
si vols venir a
la meva cova
hi veuràs
pintures murals,
més bones que
les d’en Picasso,
que ni en Dalí
en pinta d’iguals.”
L’home de Cro, l’home de ma, …
Portava una
destral de pedra
i un ganivet al
cinturó;
caçava l’ós i la
pantera
amb molt cangueli
i ple de por
si li sortia un
diplodocus
deia dintre del
seu cervell:
“Tanmateix ja
seria hora
de que algun
savi inventi el fusell”.
L’home de Cro, l’home de ma, …
Dos-cents mil
anys després nosaltres,
Com ell encara
ens engresquem,
Mirant la mar i
la muntanya
Pro si ell
tornava prou sabem,
Això de
treballar deu hores
Durant sis dies
com esclaus
Segurament que
ell ens diria:
“Pro homes, no
sigueu tan babaus.”
L’home de Cro, l’home de ma, …
6.9.- ELS CAVALLERS
Som, som, som els cavallers, llers, llers,
i el que no digui rés
no té dret a la fiambrera,
i el que no digui rés
no te dret a l’esmorzar (o al bon porró).
Atenció,
cavallers !
La ma dreta
entra en acció…!!
Som, som, som els cavallers… (picant, tot seguint el ritme, amb la
mà dreta)
Atenció
cavallers !
La ma esquerra
entra en acció…!!
Som, som, som els cavallers… (afegint-hi, ara, el picar de la
esquerra)
Atenció
cavallers !
El peu dret
entra en acció…!!.
Som, som, som els cavallers… ( ara cal picar, també, amb el peu
dret)
Atenció
cavallers !
El peu esquerra
entra en acció…!!
Som, som, som els cavallers… ( les dues mans i el dos peus son,
ara, els qui piquen).
6.10.- EL CONCERT
Les violes grinyolen,
grinyolen i
tremolen,
les violes
grinyolen
les violes i el
violí.
Les grosses
timbales,
sols fan dues
notes,
sol do do do sol
sol
i bum ! bum !
bum ! bum !
El clarinet, el
clarinet,
fa dua, dua,
duanet.
El clarinet, el
clarinet,
fa dua, dua, duanet.
La trompeta ens
desperta:
Ta ta ta tà, ta
ra ra ta ta ta ra rà.
La trompeta ens
desperta:
Ta ta ta tà, ta
ra ra ta ta ta ra rà.
El corn, el
corn, respon tot sol.
El corn, el
corn, respon tot sol.
6.11.- EL COET
(Per
a cantar aquesta cançó fèiem un cercle o rotllana. La idea era simular
l’enlairament d’un coet.)
Tots, bufant amb la plana sobre la boca, fèiem:
Psssssssssssssssssssss.....
(el soroll que fan els coets quan pugen)
Tot seguit
picàvem les cuixes amb la palma de la mà:
Plaf, plaf,
plaf, plaf, plaf,.... (com la pluja de petits focs artificials quan esclata el coet)
Finalment, per a
fer el tro final:
Boummmmmmmmm !!!!
6.12.-
EL VINO QUE TIENE ASUNCIÓN
(Popular navarra)
El vino!. El vino!
El vino que tiene Asunción,
ni es blanco, ni es tinto, ni tiene color.
El vino que tiene Asunción,
ni es blanco, ni es tinto, ni tiene color.
¡Asunción!, ¡Asunción!
echa medio de vino al porrón.
¡Asunción!, ¡Asunción!
echa medio de vino al porrón.
echa medio de vino al porrón.
¡Asunción!, ¡Asunción!
echa medio de vino al porrón.
Pobrecicos los borrachos
que están en el campo santo.
Pobrecicos los borrachos
que están en el campo santo,
que Dios los tenga en la gloria
por haber bebido tanto.
que están en el campo santo.
Pobrecicos los borrachos
que están en el campo santo,
que Dios los tenga en la gloria
por haber bebido tanto.
Apaga luz Mariluz, apaga luz,
que yo no puedo vivir con tanta luz.
Los borrachos en el cementerio
juegan al mus.
que yo no puedo vivir con tanta luz.
Los borrachos en el cementerio
juegan al mus.
Cuando yo me muera
tengo ya dispuesto,
en el testamento que me han de enterrar,
que me han de enterrar.
tengo ya dispuesto,
en el testamento que me han de enterrar,
que me han de enterrar.
En una bodega,
al pie de una cuba,
con un grano de uva en el paladar,
en el paladar.
A mí me gusta el pin, piribi, pin, pin,
de la bota empinar, parara, pan, pan,
A mi me gusta el pin, piribi, pin, pin,
de la bota empinar, parara, pan, pan,
con el pin, piriri, pin, pin,
con el pan, parara, pan, pan,
al que no le gusta el vino, es un animal,
o no tiene un real.
6.13.-
EL TRAMVIA DE MATARO
(Popular catalana)
Allà a Mataró n'hi havia un tramvia
que n'és de cartró i va per la via.
que n'és de cartró i va per la via.
Tralarà, la, la, carai quin tramvia.
Tralarà, la, la, que bé que s'hi va.
El primer vagó se'n surt de la via
i a prendre un vermut la gent i el tramvia.
Tralarà, la, la, carai quin trambia.
Tralarà, la, la, que bé que s'hi va.
El segon vagó se'n surt de la ruta
per què el conductor n'és fill de Calcuta.
Tralarà, la, la, carai quin trambia.
Tralarà, la, la, que bé que s'hi va.
6.14.- ELS MACARRONS
(Popular
italiana)
Sóc un pobre
desgraciat
sens familia i sense llar.
Sóc un pobre desgraciat
sens família i sense llar.
sens familia i sense llar.
Sóc un pobre desgraciat
sens família i sense llar.
Em vendria els meus calçons
per un plat de macarrons.
Em vendria els meus calçons
per un plat de macarrons.
Si vols ser un bon soldat,
a la guerra has d'anar armat
i veuràs com dels canons
surten plats de macarrons.
Un minyó fingint-se greu
volia fer testament:
per haver dels seus patrons
un bon plat de macarrons.
Vaig conèixer un bon tinent
que canviava amb el sargent
la guerrera i els galons
per un plat de macarrons.
La cançó ja s'ha acabat
i em daré per ben pagat
si em doneu oh, companyons,
un bon plat de macarrons.
6.15.-
VAMOS A CONTAR MENTIRAS
(Popular castellana)
Ahora que vamos despacio, (bis)
vamos a contar mentiras, tralará,
vamos a contar mentiras, tralará,
vamos a contar mentiras.
Por el mar corren las liebres, (bis)
por el monte las sardinas, tralará,
Por el mar corren las liebres, (bis)
por el monte las sardinas, tralará,
por el monte las sardinas.
Salí yo de un campamento, (bis)
con hambre de tres semanas, tralará,
con hambre de tres semanas.
Me encontré con un ciruelo, (bis)
cargadito de manzanas, tralará,
cargadito de manzanas.
Empecé a tirarle piedras, (bis)
y caían avellanas, tralará,
y caían avellanas.
Con el ruido de las nueces, (bis)
salió el amo del peral, tralará,
salió el amo del peral.
Chiquillo no tires piedras, (bis)
que no es mío el melonar, tralará,
Salí yo de un campamento, (bis)
con hambre de tres semanas, tralará,
con hambre de tres semanas.
Me encontré con un ciruelo, (bis)
cargadito de manzanas, tralará,
cargadito de manzanas.
Empecé a tirarle piedras, (bis)
y caían avellanas, tralará,
y caían avellanas.
Con el ruido de las nueces, (bis)
salió el amo del peral, tralará,
salió el amo del peral.
Chiquillo no tires piedras, (bis)
que no es mío el melonar, tralará,
que no es mío el melonar.
Que es de una pobre vieja, (bis)
que vive en El Escorial, tralará,
Que es de una pobre vieja, (bis)
que vive en El Escorial, tralará,
que vive en El Escorial.
VERSIÓ CATALANA
Mon pare se’n va al mercat, (bis)
a comprar una burra cega, oidà,
a comprar una burra cega.
Li talla els quatre
peus, (bis)
la burra arrenca a córrer, oidà,
la burra arrenca a correr.
I en troba un cirerer, (bis)
carregat de figues verdes, oidà,
carregat de figues verdes.
Li tira un cop de roc, (bis)
i en fa caure una ametlla, oidà,
i en fa caure una ametlla.
Li cau l’ametlla al peu, (bis)
li surt sang de l’orella, oidà,
li surt sang de l’orella.
De la sang que li ha sortir, (bis)
en corren set rieres, oidà,
en corren set rieres.
Aquesta és la cançó, (bis)
la cançó de les mentides, oidà,
la cançó de les mentides.
Qui la vulgui saber, (bis)
que se’n vagi a Filipines, oidà,
que se’n vagi a Filipines
6.16.- CARRASCAL
Carrascal, carrascal
que bonita serenata,
Carrascal, carrascal
que me estás dando la lata.
que bonita serenata,
Carrascal, carrascal
que me estás dando la lata.
Una vieja, seca seca
seca seca se casó,
con un viejo seco, seco
y se secaron los dos.
seca seca se casó,
con un viejo seco, seco
y se secaron los dos.
Carrascal, carrascal …
Un obrero se cayó,
de lo alto de un andamio,
y en mitad del camino
se puso a escuchar la radio.
de lo alto de un andamio,
y en mitad del camino
se puso a escuchar la radio.
Carrascal, carrascal…
Las chicas de este pueblo
llevan bragas de hojalata,
pero sus madres no saben
que llevamos abrelatas.
Carrascal, carrascal…
llevan bragas de hojalata,
pero sus madres no saben
que llevamos abrelatas.
Carrascal, carrascal…
En mi puerta planté un pino
creyendo que me querías,
y ahora que ya no me quieres
no puedo sacar el carro.
creyendo que me querías,
y ahora que ya no me quieres
no puedo sacar el carro.
Carrascal, carrascal...
Hay obras de caridad
y obras de sentimiento,
pero las que más duran
son las del ayuntamiento.
Carrascal,
carrascal...
6.17.- LOS HERMANOS PINZONES
Los hermanos Pinzones,
eran unos...marineros.
Que se fueron con Colón,
que era otro...marinero.
Y llegaron a Calcuta,
en busca de una...ruta.
Pero los indios motilones,
les cortaron...la retirada.
Y a Colón que era un chulo,
le quisieron dar por...muerto.
Despacharon, a Sorolla
con la punta de… la espada.
A las indias, las atamos
y después nos las… piramos.
6.18.-
LA MASOVERA
(Popular catalana)
La masovera se’n va a mercat.
La masovera se’n va a mercat.
el mercat n’és el dilluns,
el dilluns en
compra llums. Llums !
O-lai-la ! La masovera, la masovera.
O-lai-la ! La masovera se’n va a mercat.
... el dimarts,
el dimarts en
compra naps.
Llums, naps !
...el dimecres,
el dimecres
compra nespres.
Llums, naps,
nespres !
...el dijous,
el dijous en
compra nous,
Llums, naps,
nespres, nous !
...divendres,
el divendres
faves tendres,
Llums, naps,
nespres, nous, faves tendres !
...dissabte,
el dissabte tot
s’ho gasta,
Llums, naps,
nespres, nous, faves tendres, tot s’ho gasta !
...diumenge,
El diumenge tot
s’ho menja,
Llums, naps,
nespres, nous, faves tendres, tot s’ho gasta, tot s’ho menja !.
6.19.- CHEVALIERS DE
LA TABLE RONDE
(Popular francesa)
Chevaliers de la
Table ronde
goûtons voir si
le vin est bon.
Goûtons voir, oui, oui, oui,
goûtons voir, non, non, nom,
goûtons voir, si le vin est bon.
Si’l est bon,
si’l est agréable,
j’en boirai
jusqu’à mon plaisir.
J’en boirai, oui, oui, oui,
j’en boirai, non, non, non,
j’en boirai jusqu’à mon plaisir.
Si je meurs, je
veux qu’on m’enterre
dans la cave où
il y a du bon vin.
Dans la cave, oui, oui, oui,
dans la cave, non, non, non,
dans la cave où il y a du bon vin.
Les deux pieds
contre la muraille
et la tête sous
le robinet.
Et la tête, oui, oui, oui,
et la tête, non, non, non,
et la tête sous le robinet.
Sur ma tombe, de
veux qu’on inscrive:
Ici gît le roi
de buveurs.
Ici gît, oui, oui, oui,
ici gît, non, non, non,
ici gît le roi de buveurs.
6.20.- LES NENES MAQUES
AL DE MATÍ
(Popular catalana)
Les nenes maques al de matí
s'alcen i reguen, s'alcen i reguen
Les nenes maques al de matí
s'alcen i reguen el seu jardí,
Jo també rego el meu hortet,
faves i pèsols, faves i pèsols.
Jo també rego el meu hortet,
faves i pèsols i julivert
Julivert meu com t’has quedat
sense cap fulla, sense cap fulla,
julivert meu com t’has quedat
sense cap fulla i el cap pelat.
Jo també tinc el cap pelat,
per això canto tan amagat.
De tant cantar ja no tinc veu,
per això callo i us dic. Adéuu !!
s'alcen i reguen, s'alcen i reguen
Les nenes maques al de matí
s'alcen i reguen el seu jardí,
Jo també rego el meu hortet,
faves i pèsols, faves i pèsols.
Jo també rego el meu hortet,
faves i pèsols i julivert
Julivert meu com t’has quedat
sense cap fulla, sense cap fulla,
julivert meu com t’has quedat
sense cap fulla i el cap pelat.
Jo també tinc el cap pelat,
per això canto tan amagat.
De tant cantar ja no tinc veu,
per això callo i us dic. Adéuu !!
6.21.- LES POMETES
(Popular catalana)
Nou pometes té
el pomer,
de nou, una, de
nou, una ;
nou pometes té
el pomer
de nou, una en
caigué.
Si mireu el vent d’on ve,
veureu el pomer com dansa;
si mireu el vent d’on ve,
veureu com dansa el pomer.
Vuit pometes…
Si mireu el vent d’on ve,…
Set pometes…
Si mireu el vent d’on ve, …
Sis…
Si mireu el vent d’on ve, …
Cinc…
Si mireu el vent d’on ve, …
Quatre…
Si mireu el vent d’on ve, …
Tres…
Si mireu el vent d’on ve, …
Dues…
Si mireu el vent d’on ve, …
Una…
Si mireu el vent d’on ve, …
Cap pometa té el
pomer,
De cap cap, de
cap cap,
De cap cap, en
caigué.
Si mireu el vent d’on ve, …
6.22.- ALOUETTE
(Popular
canadenca)
Alouette, gentille alouette.
Alouette, je te plumerai.
Je
te plumerai la tête.
Et
la tête.
Alouette.
Alouette.
Ah !
Je
te plumerai les yeux.
Et
les yeux.
Et
la tête.
Alouette.
Alouette.
Ah !
Je
te plumerai le nez.
Et
le nez.
Et
les yeux.
Et
la tête.
Alouette.
Alouette.
Ah !
Je
te plumerai le bec.
Et
le bec.
Et
le nez.
Et
les yeux.
Et
la tête.
Alouette.
Alouette.
Ah !.
Je
te plumerai l’oreille.
Et
l’oreie.
Et
le bec.
Et
le nez.
Et
les yeux.
Et
la tête.
Alouette.
Alouette.
Ah !
Je
te plumerai le cou.
Et le cou.
Et
l’oreie.
Et
le bec.
Et
le nez.
Et
les yeux.
Et
la tête.
Alouette.
Alouette.
Ah !.
(Aquesta
cançó la cantavem com segueix: Tots: la tornada: Alouette, gentille alouette... Un de sol: Je te plumerai la tête. Tots repeteixen: Je te plumerai la tête. Un de sol: Et la tête. Els demés: Et la
tête. Un de sol: Alouette. Els
demés: Alouette. Ah !. Després de
cada estrofa es canta, per tots, la tornada: Alouette, gentille alouette...)
6.23.- LO TIO PEP
(Popular
valenciana, concretament de la comarca del Comtat)
Lo
tio Pep se’n va a Muro,
Oh
tio Pep !
De
Muro que em portarà ?
Tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio
Pep.
Una
tartana i un burro...
per
nar-se’n a passejar...
Tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio
Pep.
El
tio Pep ja té el burro...
que
molts quinzets l’hi ha costat...
Tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio
Pep.
I
tota la chent de Muro...
diuen
que l’han enreat...
Tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio
Pep.
El
ruc l’hi ha dat tres pataes...
i
l’han dut a l’hospital...
Tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio
Pep.
Té
tres costelles trencaes...
i
tot lo cos li fa mal...
Tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio
Pep.
6.24.-
ROSETA D’OLIVELLA
(Popular catalana)
N'és Olivella una
vila molt bella,
hi ha una donzella que a mi em fa penar.
Dic: "adéu, vila...", dic: "adéu, nina..."
Tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar.
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora de l'aigua.
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu.
Els vostres ulls, vostres cabells i orelles,
pits i mamelles me'n tenen lligat.
Dic: "adéu, vila...", dic: "adéu, nina..."
Tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar.
hi ha una donzella que a mi em fa penar.
Dic: "adéu, vila...", dic: "adéu, nina..."
Tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar.
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora de l'aigua.
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu.
Els vostres ulls, vostres cabells i orelles,
pits i mamelles me'n tenen lligat.
Dic: "adéu, vila...", dic: "adéu, nina..."
Tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar.
Jo en vaig i en vinc
per la vora, vora de l'aigua.
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu.
Quatre vegades la'n só demanada,
quatre vegades me'n só dit que no.
Quatre vegades, quatre carbasses.
Déu me'n conservi tan bona llavor.
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu.
Quatre vegades la'n só demanada,
quatre vegades me'n só dit que no.
Quatre vegades, quatre carbasses.
Déu me'n conservi tan bona llavor.
Jo en vaig i en vinc
per la vora, vora de l'aigua.
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu.
I en arribar dalt del pla de Corbera
miro endarrere i em poso a plorar.
Dic: "adéu, vila...", dic: "adéu, nina..."
Tu n'ets la causa que me'n tinc d’anar.'
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu.
I en arribar dalt del pla de Corbera
miro endarrere i em poso a plorar.
Dic: "adéu, vila...", dic: "adéu, nina..."
Tu n'ets la causa que me'n tinc d’anar.'
Jo en vaig i en vinc
per la vora, vora de l'aigua.
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu.
Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu.
6.25.- TUMBAS, MUERTOS…UHÁ HA HA
HA HÁ
Entre
los claustros de un monasterio,
se alzan las tumbas de un cementerio.
Tumbas por aquí, muertos por allá.
Tumbas, muertos… Uhá ha ha ha há.
se alzan las tumbas de un cementerio.
Tumbas por aquí, muertos por allá.
Tumbas, muertos… Uhá ha ha ha há.
Napoleón,
sale de su tumba
y
Cleopatra le baila la rumba.
Tumbas por aquí, muertos por
allá.
Tumbas, muertos… Uhá ha ha ha há.
El
mayordomo no tiene dientes,
usa
los de un muerto que aún están calientes.
Tumbas por aquí, muertos por
allá.
Tumbas, muertos… Uhá ha ha ha há.
Tumbas, muertos… Uhá ha ha ha há.
El
cocinero hace un cocido,
con
los huesos pochos de un recién fallecido.
Tumbas por aquí, muertos por allá
Tumbas, muertos… Uhá ha ha ha há.
Tumbas por aquí, muertos por allá
Tumbas, muertos… Uhá ha ha ha há.
Cae
la noche sobre el campamento,
sombras asesinas acechan al momento.
Sombras por aquí, muertos por allá.
Sombras, muertos… Uhá ha ha ha há.
sombras asesinas acechan al momento.
Sombras por aquí, muertos por allá.
Sombras, muertos… Uhá ha ha ha há.
6.26.- A PARÍS HI HA UNA VELLA
A París hi ha una vella, uec ! (bis)
que te més de vuitanta anys i ram,plam,plam, la vella,
que te més de vuitanta anys i ram, plam, plam.
Ella es clenxa i es pentina, uec ! (bis)
com les noies de quinze anys i ram,plam, plam, la vella,
com les noies de quinze anys i ram, plam, plam.
Tot el dia s’empolaina, uec ! (bis)
dues hores al mirall i ram, plam, plam, la vella,
dues hores al mirall i ram, plam, plam.
Un dia va anar a la dansa, uec ! (bis)
i s’asseu prop d’un galant i ram, plam, plam, la vella,
i s’asseu prop d’un galant i ram, plam, plam.
Ai galant si amb mi et casessis, uec ! (bis)
et faria un ric marxant i ram, plam, plam, la vella,
et faria un ric marxant i ram, plam, plam.
Ja se’n van a cal notari, uec ! (bis)
a fer capítols formals i ram, plam, plam, la vella,
a fer capítols formals i ram, plam, plam.
El notari es posa a riure, uec ! (bis)
que estàs boix ?, oh bon galant i ram, plam, plam, la
vella,
que estàs boix ?, oh bon galant i ram, plam, plam.
Que no veus que ella és tan vella, uec ! (bis)
que no te sinó un queixal i ram, plam, plam, la vella,
que no te sinó un queixal i ram, plam, plam.
El diumenge fan casori, uec ! (bis)
i el dilluns a enterro van i ram, plam, plam, la vella,
i el dilluns a enterro van i ram, plam, plam.
Amb el quartos de la vella, uec ! (bis)
en tinc dues de quinze anys i ram, plam, plam, la vella,
en tinc dues de vint
anys i ram,plam, plam.
La moral d’aquesta història, uec ! (bis)
és que et rentis be els queixals i ram, plam, plam, la
vella,
és que et rentis be els queixals i ram, plam, plam !.
6.27.- DESIDERIO
Era
un rayito de Luna
que alumbraba el cementerio
donde reposan los restos
de mi tío Desiderio.
que alumbraba el cementerio
donde reposan los restos
de mi tío Desiderio.
Desiderio, Desiderio,
siempre triste y siempre serio.
Si no fuera por el rayo
de Lunita que te alumbra,
qué sería de tu fosa,
qué sería de tu tumba.
Tumba, tumba, tumba, tumba.
Si no fuera por el rayo
de Lunita que te alumbra,
qué sería de tu fosa,
qué sería de tu tumba...
6.28.- LA VACA ÉS UN ANIMAL...
(Popular mexicana)
La vaca es un animal
todo forrado de cuero, (bis)
tiene las patas tan largas (tres vegades)
que le llegan hasta el suelo.
todo forrado de cuero, (bis)
tiene las patas tan largas (tres vegades)
que le llegan hasta el suelo.
Ya se secó el arbolito
donde dormía el pavo real, (bis)
ahora dormirá en el suelo (tres
vegades)
como cualquier animal.
Desde que
vino la moda
de tirar suegras al mar, (bis)
la mamá de mi señora (tres vegades)
está aprendiendo a nadar.
de tirar suegras al mar, (bis)
la mamá de mi señora (tres vegades)
está aprendiendo a nadar.
Cuando se
muera mi suegra
la he de enterrar boca abajo, (bis)
por si acaso resucita (tres vegades)
siga cavando pa’ bajo
la he de enterrar boca abajo, (bis)
por si acaso resucita (tres vegades)
siga cavando pa’ bajo
El anillo que te truje
nunca te lo vi ponido, (bis)
si yo lo hubiera supido (tres vegades)
nunca te lo vi ponido, (bis)
si yo lo hubiera supido (tres vegades)
no te lo hubiera trujido.
6.29.-
UNA D’ESDRÚIXOLES
(Popular catalana)
Una
nit lànguida i molt insípida,
per vies cèntriques va caminant,
sota la típica finestra gòtica
a cops de cítara va recitant:
"Niña purísima de faz angélica,
que entre las sábanas clapando estás,
ábreme sílfide tu alcoba cálida,
que ni los pájaros lo xerraran".
La noia pèrfida no era romántica,
i de la música se'n va cansar:
"Escolta Fígaro,
deixa't d'esdrúixoles,
agafa la cítara i fot el camp"
per vies cèntriques va caminant,
sota la típica finestra gòtica
a cops de cítara va recitant:
"Niña purísima de faz angélica,
que entre las sábanas clapando estás,
ábreme sílfide tu alcoba cálida,
que ni los pájaros lo xerraran".
La noia pèrfida no era romántica,
i de la música se'n va cansar:
"Escolta Fígaro,
deixa't d'esdrúixoles,
agafa la cítara i fot el camp"
VERSIÓ
EN CASTELLÀ
En noche
lúgubre, galán indómito,
las calles
céntricas atravesó
y bajo tétrica
ventana gótica,
sacó su cítara y
así cantó:
Oh dulce sílfide
de ojos lánguidos,
que entre las
sabanas durmiendo estás,
abre tu pórtico,
y escucha el cántico
que de esta
citara va a brotar...
Pero la sílfide,
que oyó su cantico,
entre las
sábanas se arrebujó
y dijo:
cáscaras a este prójimo
en noche
lúgubre, no le abro yo....
Porque si es
lúgubre la noche y ábrele
se van los
céfiros a resfriar...
y el pobre
músico cogió su citara
y a otra prójima
se fue a cantar.
6.30.- MI BARBA
Mi barba tiene
tres pelos,
tres pelos tiene
mi barba,
si no tuviera
tres pelos,
ya no sería mi
barba.
(Es
va cantant la cançó, repetint la mateixa estrofa però treien successivament -i
substituint-la per un silenci- la paraula “pelos”, “tres” i “barba”.)
6.31.- CANÇÓ DEL JOC DEL TIRA-SOGA
(Es cantava, marcant el ritme, mentre dos equips
competien estirant la corda per a fer
passar -fora d’una zona marcada amb dues línees o bordons posats a terra- una
panyoleta nuada al seu mig)
Es babord que tira, que tira,
es babord que tira a estribord.
Estribord que tira, que tira,
estribord que tira a babord.
(S’anava repetint la cançó fins que un dels dos equips,
arrossegant l’altre, guanyava).
6.32.- NAPOLEÓ TENIA CENT SOLDATS
(Popular catalana)
VERSIÓ 1:
Napoleó tenia
cent soldats,
Napoleó tenia cent soldats,
Napoleó tenia cent soldats,
marxant al mateix pas.
Alioli olioli xup
Alioli olioli xup
Alioli olioli xup
Allioli xupa xup.
Napoleó tenia cent soldats,
Napoleó tenia cent soldats,
marxant al mateix pas.
Alioli olioli xup
Alioli olioli xup
Alioli olioli xup
Allioli xupa xup.
VERSIÓ 2 (la que nosaltres, normalment, cantàvem):
Napoleó tenia
cent soldats,
Napoleó tenia cent soldats,
Napoleó tenia cent soldats,
marxant al mateix pas.
Napoleó tenia cent soldats,
Napoleó tenia cent soldats,
marxant al mateix pas.
(Cantàvem
aquesta estrofa i, després, l’anàvem repetint traient successivament la darrera
paraula –soldats, cent, tenia,... i les darreres síl·labes de Napoleó: leó, po,
Na,...-. Al cantar, mentalment
-sense pronunciar-les-, incloíem les paraules omeses acabant l’estrofa, sempre,
amb la frase: marxant al mateix pas.).
L’efecte de so i silencis era la gràcia d’aquesta cançó (tot i que
sempre hi havia algú que s’equivocava). Així:
Napoleó tenia cent (soldats),
Napoleó tenia cent (soldats),
Napoleó tenia cent (soldats),
marxant al mateix pas.
Napoleó tenia (cent soldats),
Napoleó tenia (cent soldats),
Napoleó tenia (cent soldats),
marxant al mateix pas.
Napoleó (tenia cent soldats),
Napoleó (tenia cent soldats),
Napoleó (tenia cent soldats),
marxant al mateix pas.
Napo (leó tenia cent soldats),
Napo (leó tenia cent soldats),
Napo (leó tenia cent soldats),
marxant al mateix pas.
Na (poleó
tenia cent soldats),
Na (poleó
tenia cent soldats),
Na (poleó
tenia cent soldats),
marxant al
mateix pas.
(Napoleó
tenia cent soldats,
Napoleó tenia
cent soldats,
Napoleó tenia
cent soldats,)
marxant al
mateix pas.
6.33.- EL CHOCOLATE
El chocolate estaba muy caliente,
de tan caliente la lengua se quemó.
¿Sabéis por qué, sabéis por que,
la lengua se quemó?
Porque... El chocolate.....
(I es va repetint la cançó com una mena de “cançó de
l’enfados”)
6.34.- QUI TE ”DURUS”….
(Rèquiem humorístic)
Qui te "durus" fuma “purus”...
qui te rals fuma Ideaaaals...
Repiscolabis...!!!!
Les comunes de “sifón”…,
nos son bones per tothoooom...,
el qui caga massa fort…
el cul s’esquiiiiitxa…
Que siiiiii…
que noooo…
juga-ti un “duru”…
Amen !!!!.
Tapat el cul amb ciment…
i amb un “totxu” ben calent....
Graaaaacie. !!!!
(Aquesta
cançó s’ha d’interpretar com si fóssim monjos cantant gregorià. L’havíem
cantat, fins i tot –segons recorda en Jesús- en un aniversari al taller dels
Soler, formant una fila, tot portant el pastis al homenatjat).
6.35.-
UN ELEFANTE SE BALANCEABA
Un elefante se balanceaba
sobre la tela de una araña
como veía que resistia
fue a buscar otro elefante.
Dos elefantes se balanceaban
sobre la tela de una araña
como veían que resistia
fueron a buscar otro elefante
Tres elefantes se balanceaban
sobre la tela de una araña
como veían que resistia
fueron a buscar otro elefante,
sobre la tela de una araña
como veía que resistia
fue a buscar otro elefante.
Dos elefantes se balanceaban
sobre la tela de una araña
como veían que resistia
fueron a buscar otro elefante
Tres elefantes se balanceaban
sobre la tela de una araña
como veían que resistia
fueron a buscar otro elefante,
Etc,etc...
6.36.- EN PERE GALLERÍ
Com era tan
bon home
en Pere Gallerí,
se'n duu tota la xeixa,
la xeixa del molí.
en Pere Gallerí,
se'n duu tota la xeixa,
la xeixa del molí.
Garranyac, garranyic,
quan cau en Pere Gallerí,
com vares tururu,
com vares tu morir.
Se'n puja dalt d'un arbre
per caçar un passarell,
la branca n'era guerxa
i es va trencar el clatell.
Garranyac, garranyic,...
Les noies de la vila
el van a resseguir,
resant un parenostre
que s'acabi de morir.
Garranyac, garranyic,...
Si se'n va anar a la glòria
que hi guardi lloc per a mi.
Si se'n va anar a l'infern
que el deixin ben fregit.
Garranyac, garranyic,...
6.37.-
EL VI SURT DE LA VINYA
(Popular catalana)
El vi surt de la vinya;
visca la vinya !
vinyem, vinyim, vinyam;
visca la vinya !
visca la vinya !
vinyem, vinyim, vinyam;
visca la vinya!
i visca el mam.
De la vinya se'n va al raïm;
visca el raïm !
raem, raïm, raam;
visca el raïm !
visca el raïm !
raem, raïm, raam;
visca el raïm !
i visca el mam.
Del raïm se'n va al cup.
Del cup se'n va a la bóta.
De la bóta se'n va al porró.
Del porró se'n va a la boca.
De la boca se'n va a la panxa.
De la panxa se'n va a la mmm...
De la mmm... se'n va a la terra.
De la terra torna a la vinya...
visca la vinya !
vinyem, vinyim, vinyam;
visca la vinya !
visca la vinya !
vinyem, vinyim, vinyam;
visca la vinya!
i visca el mam.
De la vinya se'n va al raïm;
visca el raïm !
raem, raïm, raam;
visca el raïm !
visca el raïm !
raem, raïm, raam;
visca el raïm !
i visca el mam.
Del raïm se'n va al cup.
Del cup se'n va a la bóta.
De la bóta se'n va al porró.
Del porró se'n va a la boca.
De la boca se'n va a la panxa.
De la panxa se'n va a la mmm...
De la mmm... se'n va a la terra.
De la terra torna a la vinya...
7.- COMIAT
7.1.- DOLÇ EL NÚVOL (o FARE- WELL)
(Popular
hawaiana)
Dolç el núvol abriga el tossal,
empès per l’aire de ponent,
mentre el cant dels nostres que se’n van
tristament va sonant a dins la vall.
Adéu-siau, adéu-siau,
el vent us portarà la nostra
crida.
Ben abraçats, abans del darrer
adéu,
fins que ens trobem de nou.
Altres jorns, de joia els cants seran,
si tots, de nou ens retrobem
i sinó, cantant recordarem
ben units i amb amor nostres germans.
Adéu-siau, adéu-siau,
el vent us portarà la nostra
crida.
Ben abraçats, abans del darrer
adéu,
fins que ens trobem de nou.
7.2.- ADÉU A LA MUNTANYA
Adéu, terra venerada que ens has dat acolliment.
Nostra darrera mirada és per tu, terra estimada, com un bes de foc ardent.
Adéu pins, adéu garrigues, adéu flors de dolç perfum.
Adéu ocells i formigues, adéu rouredes amigues ornades de claps de llum.
Adéu fonts d’aigua gemada, adéu cims, adéu torrents.
Adéu muntanya dreçada, sobre una terra estimada, batuda per tots els vents.
Ens en anem amb recança i et saludem amb nous cants.
Cants d’amor i de lloança, cants de joia i esperança, cants del cor i de
germans.
7.3.-
EL CANT DELS ADÉUS
(Tradicional escocesa)
És l’hora dels
adéus
i ens hem de
dir: adéu-siau.
Germans, dem-nos
les mans,
senyal d’amor,
senyal de pau.
El nostre comiat diu:
a reveure si a Déu plau
i ens estrenyem ben fort
mentre diem: adéu-siau.
No és un adéu
per sempre,
és sols adéu per
un instant,
el cercle
refarem
i fins potser
serà més gran.
El nostre comiat diu…
La llei que ens
agermana ens fa
més forts i ens
fa més grans.
Si ens fa més
bons minyons
també ens fa ser
més catalans (o cristians).
El nostre comiat diu …
Cuánta NOSTALGIA!!!
ResponElimina