SOPAR FINAL DE CURS DE LA COLLA XINO-XANO

EL SUQUET D’UNA NIT D’ESTIU

El passat divendres 9 de juliol, a casa dels Lirola-Soler de Cabrera de Mar, celebrarem amb un sopar la cloenda del curs de les sortides Xino-Xano. La proposta sortí d’en Pepe Luís, sempre disposat a oferir-nos l’hospitalitat de la seva llar i a sorprendre’ns amb les seves habilitats culinàries.

Catorze xino-xanaires hi acudirem –gairebé tots- puntuals. Els amfitrions ens havien fet arribar, un parell de dies abans per correu electrònic, el menú i un planell per a que no ens perdéssim... fet que ens reafirmà en la voluntat de ser-hi i ens hi facilità el camí.

A la fresca d’una ben cuidada i grossa morera, muntarem la taula que ben aviat quedà plena de bones amanides d’estiu i un suquet de peix, elaborat per en Pepe Luí seguint una antiga recepta de la seva mare. Veritablement esplèndid i el suquet molt gustós. Vi de Bot i xampany i caves d’arreu van anar animant la vesprada i les converses. Renoi quin guirigall !!!!.

Quan ja estaven tips de menjar i de “sucar” pa a la salsa –d’aquí de venir això de suquet- van fer l’entrada triomfal les postres: uns refrescants pudding i un extraordinari browning de xocolata. De debò, per a llepar-hi els dits !!!!.

Mes cava, el xampany, ja feia estona que havia “caigut”... i noves converses a una i alta banda de la taula. En aquests dies de tanta calor, sota la morera i a la fresca de la nit, ningú tenia ganes de retirar-se. Ben segur que en Pepe Luís i la Tito ens coneixen... i per a continuar animant la sobre-taula ens obsequiaren amb un cremat que acabà de rematar a la concurrència.

Tips i contents, a quarts de tres de la matinada, plegarem veles. Això si “acollonidos” amb la por de trobar, en el camí de retorn, algun control dels Mossos. Pel que sabem tothom arribà a casa "sense novetat".

Si en Joan va tenir una molt bona pensada en això de fer les Sortides Xino-Xano, que tan bona acollida han tingut, la proposta dels Lirola-Soler d’organitzar un suquet en una nit d’estiu després del cicle, també promet.

Bones vacances a tots/es.

CRÒNICA DEL SOPAR D'ESTIU 2010

El divendres 18 de juny, per a més dades santa Marina, ens vàrem trobar -a ran de mar- una bona colla de companys del Clan, per a efectuar el Sopar d’Estiu 2010. El lloc triat enguany va ser L’Ona de Premià de Mar on, a les 9 del vespre, teníem ja la taula parada.

Una lleugera fresca i uns núvols que amenaçaven pluja hi van fer presència sense haver estat, clar, convidats. Vint-i-un companys i companyes vàrem ser els qui, en aquesta ocasió, hi vàrem poder assistir.

Ben entaulats, els homes a una banda i les dones a l’altra, ben aviat començarem a escalfar l’ambient. Tot i la dificultat que, per a conversar, suposa una llarga taula, tant els qui ens veiem més sovint (gràcies a les sortides Xino-Xano) com els qui només ho fan un cop l’any, un bon guirigall de paraules i algun crit –de punta a punta- anava acompanyant les queixalades.

Les amanides, els “xipirons a l’andalusa”, peixets fregits, morralla, llenguados i turbots planxa, amb d’altres menges de “xiringuito” van anar entrant en escena acompanyats amb música de blues magníficament interpretada pel grup Agua del Carmen. A tothom se li girà feina... be, a tots menys a en Toño que, operat de poc de l’estómac, assaboria només una mena de “potitos”. Sincerament, estava i ho portava molt be; cosa que ens alegrà molt a tots plegats (i ens deixà la consciència una mes tranquil·la).

S’aprofità la trobada per a repartir, a aquells que ho havien demanat, el vídeo de la Sortida a Castellar d’en Hug de l’any passat i per a lliurar-nos “en dipòsit”, per tal de que la COMECLOG les escannegi, algunes velles fotos i diapositives -rescatades del fons d’algun caixó- per al nostre Fons Fotogràfic.

A les postres la fresca, que venia de mar, ho be deixà de bufar ho be ja no la sentíem. Els núvols, com que amb la foscor no els veiem, deixaren de preocupar-nos. La coca de Llavaneres, amb el moscatell i els xupitos de mar de cava juntament amb les cançons de la nostra època prodigiosa , molt ben interpretades –per cert- pel grup musical i, en alguna ocasió corejades per la concurrència, ajudaren a animar la vetllada. Qui cantava aquesta cançó...?, com feia aquella altra...?, quan més engrescats estàvem –com passa amb quasi tot- la cosa arribà al seu fi.

Moment de comiat, de desitjos d’unes bones vacances d’estiu, abraçades i fins la propera ocasió.

Un cop mes, en Pepe Lluís i la Tito, han fet una molt bona feina proposant el lloc i coordinant aquesta trobada. Gràcies per la vostra atenció i dedicació.