ANDRÉ FRANQUIN
André Franquin va néixer a la ciutat d’Etterbeek, una
població propera a Brussel·les, el 3 de gener de 1924.
El 1943 començà a estudiar Belles Arts en una de les
escoles de més prestigi de Bèlgica, l’ Institut Saint-Luc de Brussel·les, però
ho abandonà l’any següent per a incorporar-se a la "Compagnie Belge
d'Actualités (CBA) animations studios". En aquest petit estudi coincidí
amb d’altres famosos dibuixants d’historietes com Morris (el creador de “Lucky Luke”), Peyo (el pare de “Els Barrufets”) o Eddy Paape (autor
d’en “Luc Orient”).
Després de la guerra, la CBA va tancar i André començà a
treballar, en feines puntuals, amb els dibuixants Jijé, Morris y Will Maltaite, amb els qui formà
l’anomenada Banda dels quatre,
aquest
grup va ser la gènesi del que es coneix, dins del mon dels il·lustradors de
còmics, com l’Escola de Charleroi o de Marcinelle (1).
El període en que Franquin començà a realitzar dibuixos scouts s’inicià l’any
1945. Va ser per mitjà d’en Louis Haché, un il·lustrador que freqüentava el
mateix cercle de dibuixants que en Franquin, que aquest contactà amb la
redacció de la revista Plein Jeu (Ple Joc) dels Scouts Catòlics
Belgues. Dirigia la publicació Jean-Jacques Schellens –un cap scout, escriptor
i, posteriorment, editor famós- ; pràcticament de la mateixa edat que André
(Schellens havia nascut el 1921) que causà pel seu dinamisme, imaginació i
creativitat una forta impressió a en Franquin. La idea que, sobre els scouts, tenia
André Franquin era més aviat superficial i un pel grotesca, Schellens, dotat
d’una gran cordialitat, aconseguí treure-li del cap l’ imatge d’un moviment
tancat i “carca” aconseguint l’ entusiasme i la plena col·laboració d’en
Franquin per a la seva causa. El posà al corrent sobre els trets característics
de l’escoltisme i li ensenyà –per a que se’ls estudiés, especialment pel que
feia a indumentària i costums scouts- diverses obres i dibuixos d’en Pierre
Joubert, deixant però a Franquin amb plena llibertat i autonomia creativa.
Per recomanació del dibuixant Jijé, André Franquin
entrà també a treballar, el 1946, en el setmanari juvenil “Spirou” publicat per l’Editorial Depuis. Els èxits inicials dels
dibuixos d’en Franquin a la revista i, especialment, la sèrie d’historietes
d’en Spirou i Fantàstic (2) determinà
que Jijé li confiés la realització de la mateixa. André Franquin va fer una
completa renovació de la sèrie, allunyant-se de la convencional historieta
infantil i desenvolupant un estil gràfic més proper al còmic realista. Enriquí
la sèrie amb nous personatges com Zorglub,
el comte Champignac o, sobre tot, el Marsupilami, animal intel·ligentíssim,
pigat i amb una gran cua multiús.
André Franquin anà
alternant el seu treball a la revista Spirou
amb d’altres col·laboracions en
diferents publicacions. En el tema que ens ocupa, podem dir que realitzà
dibuixos, portades i il·lustracions per a diverses revistes scouts, a més de l’esmentada Plein Jeu, participà en nombrosos números de Le Carrefour des Routiers,
Le Guide Scout o Revue Scout. Respongué, també durant molts anys a les demandes de la Federació dels Scouts Catòlics de Bèlgica col·laborant
en l’ il·lustració de molts dels seus calendaris anuals.
En el conjunt de l’obra sobre temàtica scout d’en André
Franquin, hom pot observar una clara evolució; des dels primers dibuixos d’un
estil més realista, amb unes figures primes i rectilínies i uns scouts una mica
militaritzats, tot i que cofois i amigables; fins els seus darrers treballs,
més humorístics i caricaturitzats –en la línia de l’escola de Charleroi- més
propis de l’estil característic d’en Franquin. Podeu veure aquesta evolució i
alguns dels seus dibuixos, en la pàgina web:
L’any 1955, degut a certes desavinences amb l’Editorial
Dupuis, Franquin inicià la seva col·laboració amb el més clar competidor de la
revista Spirou, el setmanari Tintín editar pel mateix Hergé i el seu
soci Raymond Leblanc. A la revista Tintín, Franquin hi creà, a partir de 1955,
noves sèries com la costumista Modeste et
Pompon i, l’any 1957, el que, potser, serà el seu personatge més emblemàtic
Gaston Lagaffe (Tomás el Gafe, en castellà, i Sergi
Grapes, en la traducció catalana, que es començà a publicar a la revista Cavall Fort) un empleat imaginari de
l’Editorial Dupuis sense una funció concreta, però, amb una capacitat
inesgotable per a provocar tota mena de contratemps i desastres.
L’any 1968, Franquin abandonà definitivament, després de
mes de 20 anys de publicació, la sèrie Spirou
i Fantàstic al front de la qual va ser substituït per Jean-Claude Fournier.
No obstant, André Franquin retingué els drets sobre un dels seus personatges Marsupilami.
El 1970 va escriure, per al dibuixant Will Maltaite, els
guions per a una nova sèrie Isabelle,
les aventures d’una joveneta que viu en un món de fantasia. L’any 1973,
Franquin, pateix un infart. Superat aquest tràngol, quatre anys més tard,
escomet la que ben segur serà la seva obra més imaginativa pel seu contingut i
grafisme: Idees Negres. Una nova sèries d’historietes, d’una sola pàgina, d’un
amarg i salvatge humor negre.
Hom defineix a en André Franquin com “un dibuixant
realista entre els dibuixants humorístics” fonamentalment per l’atenció que
donava als detalls i la sensació de realitat dels seus dibuixos, una
característica que no solen tenir molts altres còmics humorístics.
Franquin
ha tingut una gran influència en molts
altres famosos dibuixants contemporanis o actuals (Fabrice Tarrin, Yoann, Seron, Walthery, Sokal, Ibáñez,...), tot i que,
malgrat l’esforç d’algunes revistes per a donar a conèixer la seva obra, a
l’estat espanyol no arribà a tenir l’èxit que mereixia.
André
Franquin, el dibuixant belga amic i col·laborador dels scouts, morí –d’una
fallada cardíaca- a Brussel·les el 5 de gener de 1997, quan tenia 73 anys.
Notes.-
(1) Charleroi és una petita
localitat industrial dels afores de Brussel·les on, avui, hi ha un carrer
dedicat als herois del còmic que l’ han donat a conèixer. Estàtues d’en Boule, Bill, Lucky Luke, Spirou i
Fantàstic guarneixen parcs i rotondes. En aquest entorn, concretament al
barri de Marcinelle, hi havia la seu de l’Editorial Dupuis
que, des dels anys trenta, publicava revistes per a la família i els adults com
Bonnes Soirées i Le
Moustique. L’any 1938, aquesta
editorial, veié l’oportunitat de publicar una revista específica per a nens i
joves, amb un esperit didàctic però lleuger. Així va néixer Spirou –paraula valona que tant pot
significar una mena d’ “esquirol” com un “noi espavilat”- que era el nom de la
revista i, alhora, el d’un dels seus principals personatges, un noi alegre i
eixerit amb el qual es podien sentir identificats els joves lectors. La majoria
d’artistes que treballaven per a l’editorial eren joves que tenien en comú una
certa unitat d’estil -uns dibuixos tipus caricatura, exagerats, però posant èmfasi
en el dinamisme i el moviment; els traços rapits de la ploma o el pinzell amb
contorns gruixuts,... eren les característiques pròpies d’aquests autors que
donaren nom a l’“escola” de Charleroi o de Marcinelle . El pare
espiritual o el líder de la mateixa va ser el dibuixant Jijé (Joseph Gillain) i
la revista Spirou el principal aparador dels seus dibuixos i historietes.
(2) Aquest
personatge, Spirou, havia nascut de
la ploma d’en Rob Vel (Robert Velter) el 1938.
