CALENDARI PEL 2011

Beata Nativitas et bonum annum MMXI in Domino Deus

S’acaba l’any i és l’hora dels propòsits per l’any vinent, és per això que publiquem el calendari d’activitats del nostre Clan per any 2011 i com que això d’escriure en català després de les sentències del Constitucional pinta força malament, per si de cas, ja començo a desenterrar el meu llatí del “bachi”.

La primera Xino – Xano Raid del any que ve no serà el primer dijous del mes, car és el dia de reis (mags, que no monarques), i gairebé tots hem de fer d’avis. Com que es dona la circumstancia que és la 13ena. XXR, la farem el dijous 13 de gener.

El seu coordinador hauria de ser en Llorenç Cabrol i esperem que ho sigui, tanmateix heu de saber que Llorenç va ser ingressat la matinada del dimarts 21 al Nou Hospital de Sant Pau amb una petita perforació del budell “Sigma”.

Tot i la pompositat del nom en terminologia mèdica, es veu que la seva gravetat és menor, (fora que hi haguessin complicacions), i no ha calgut cap intervenció. Això si, se’l quedaran tota la setmana. En Llorenç ha canviat una escapada de cap d’any que tenia prevista a un parador per una setmana de vacances pagades a compte del ICS. No està pas malament, però no se si hi surt guanyant perquè no li deixen “jalar” i de “gotes” ni ensumar-les.

Per fer-vos-ho saber, he demanat permís al interessat, però per contra no he obtingut autorització per comunicar-vos la cambra en la que està hospitalitzat. (Son les limitacions que ens imposa la xarxa i el wikileaks)

Per això, a banda de la possible variació de la XXR de gener, el calendari queda com segueix:

CALENDARI D’ACTIVITATS PER AL 2011

Gener.- Dijous 13, 13ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador Llorenç Cabrol (Castellnou de Bages)

Febrer.- Dijous 10, 14ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador Josep Lluís Lirola (Alpens)

Març.- Dijous 3, 15ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador Josep Maria Serena (Montserrat)

Abril.- Dijous 7, 16ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador ?.

Maig.- Dijous 5, 17ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador ?.

Divendres 27, dissabte 28 i diumenge 29, Sortida de Primavera. Possibles llocs podrien ser:

• Valls d’Andorra.
• L’Avetosa de la Mata de València (Vall d’Aneu-Pallars Sobirà) amb alguna escapada a la Bonaigua-Montgarri-Alt Aran.
• Les Avellanes-Vall d’Àger (La Noguera) i els ametllers florits (possible excursió, des d’Àger, a l’ermita de la Pertusa).
• Altres propostes...

Juny.- Dijous 2, 18ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador Josep Maria Serena (Gorges de Carançà)

Divendres 17, Sopar d’estiu.

Juliol.- Dijous 7, 19ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador Pep (“Camins i fonts de la Vall

d’Hostoles, sense passar calor”).

Agost.- Mitjans del mes (dia a concretar). Trobada de recapta al Mirador Mar i Muntanya de Llançà

Setembre.- Dijous 15, 20ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador ?.

Octubre.- Dijous 6, 21ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador ?.

Divendres 21, dissabte 22 i diumenge 23, Sortida de Tardor. Possibles llocs podrien ser:

* Per la Conca de Barberà: l’Espluga de Francolí, bosc de Poblet, Montblanc,...

* El Lluçanès (Osona): Alpens, Oristà, Lluçà,...

* Collsacabra: Rupit, Pruit, Cabrera, el Far,...(comarques d’Osona-La Selva).

* La Vall de Lord (Sant Llorenç de Morunys, la Coma, la Pedra, Fonts del Cardener,..) (El Solsonès).

* Per la Terra Alta: Bot, Santuari de la Fontcalda-serra de Pàndols, Horta de Sant Joan (Sant Salvador d’Horta, Roques de Benet,...). En Josep Mª proposa adelantar la sortida, si és qu8e es decideix anar a aquest lloc a mitjans de setembre per tal de fer-la coincidir amb la verema de la zona.

* Altres propostes...

Novembre.- Dijous 3, 22ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador ?.

Desembre.- Dijous 1, 23ena. Sortida Xino-Xano. Coordinador ?.

Nota.- Fora de “programa” -com l’any passat- es poden convocar trobades puntuals, viatges, concerts i recitals, visites a exposicions, dinars, “suquets”, etc. Només cal que ens ho feu saber amb un mínim de temps.

Haureu observat que hi ha sis xino-xanos que no tenen coordinador adjudicat. No cal us digui que els sis xinoxanaires que no estem "nominats", ens hem de posar les piles per tal que no recaigui tot l’esforç sempre en els mateixos.

Hem institucionalitzat l’àpat de plats a compartir del mes d’agost, es farà a la terrassa de l’apartament dels Corteses a Llançà. El tall està garantit. Els entrants, beguda (vi i/o cava), postres i “contornos” seran de recapta, com ja és tradicional.

Glossari:

Xino – Xano Raid. Es diu de l’excursió de baixa dificultat reservada preferentment al col·lectiu desvagat (jubilats, pre-jubilats, aturats i invàlids) en el que el objectiu principal és el cultiu de l’amistat i el tiberi.

Sortida de Primavera o de Tardor. Es diu del Cap de setmana més o menys confortable preferentment d’hostal o pensió i poca caminada, oberta a tota la colla en el que l’objectiu principal és el tiberi i el cultiu de l’amistat.

Trobada de recapta. Es diu del àpat en que tot i conreant l’amistat, l’objectiu principal tal com s’adjectiva en el seu títol és la compartició dels plats que preparats pel comensals s’aporten a la trobada alimentària.

CRÒNICA DE LA 12ena. XINO - XANO

EL MILLOR REMEI PER A ESPASSARSE EL FRED: PEL SOLELL I DE PUJADA,
I... PER ACABAR, UN BON DINAR!!!

Ja ho deien que aquest dijous, tot i que encara som a la tardor, faria un fred de cru hivern.
Ben abrigats i carregats de valor arribem de bon matí, puntuals, 8 xino-xaners a l'estació de ADIF de Premiá de Mar. Tres companys més ja ens hi esperen (picant de peus). En aquesta ocasió, en les sortides Xino-Xano, ja hem batut el rècord d'assistència: som 11, el major nombre de participants assolit fins ara.
Agafem l'autobús que ens porta fins la plaça de l'ajuntament de Premià de Dalt (180m. d'alçada). Sense perdre temps comencem la pujada fins el Parc arqueològic de la Cadir del Bisbe (268m.). Es tracta d'un vell poblat ibèric dels segles IV i III d'abans de Crist, situat en un emplaçament estratègic per tal de controlar la costa i vall de Premià i les diferents rutes que, travessant la Serra de Marina, van cap al Vallès.


Ha estat condicionat per a facilitar-ne la visita. L'hora -i la gana- ens acosellen aprofitar l'aturada per a esmorzar. Asseguts en unes assolellades grades escalfem la "maquinaria" amb l'ajut de la bota de vi, el cafè i les "gotes"... el panorama sobre els Premiars, les planes del Maresme i el litoral és molt gratificant. Però, tot i el relaxant escenari cal, amb renovades forces, continuar.


La ruta va pujant fins el cim del Turó de la Cadira del Bisbe, nom que ha substituït l'antic nom popular de turó dels Dos Pins arran de la troballa arqueològica a la zona. Una esplanada sota d'una espessa pineda justifica, també, el canvi de nom: la parella de pins s'ha transformat en una nombrosa família. En aquest punt hi ha el senyal indicador de la "Ruta del esquirol" nom amb el que s'ha batejat l'itinerari que hem escollit per aquesta sortida.

A partir d'aquí, el pendent, submergit en un bonic bosc mediterrani, s'accentua costerudament fins que arribem gairebé dalt del Turó d'en Cases (381m.). Els anoracs comencen ja afer nosa. El camí, ara, va planejant vers l'oest. Només ens cal anar seguint els petit indicadors que ens menen cap a Sant mateu.

Desprès d'un nou pendent -el darrer- arribem dalt la carena ; dos elements ens ajuden a orientar-nos: a la dreta Cal Bernadó i a l'esquerra, una subestació d'energia elèctrica. La vista, aquí, s'obre vers l'interior: el Vallès, el Castell de Burriac, el Montseny, el Montnegre,... Seguim, a l'esquerra, per una pista -que gairebé, per la seva amplada, sembla una "autopista"- que va carenejant. Primer trobem, en una petita clotada, la font de Sant mateu, decorada amb un enrajolat del sant. Al seu davant un llarg banc i una gran bassa -ara en desús- que ens il·lustra sobre el tradicional exemple d'ecomitzar l'aigua en èpoques o estacions on aquesta es més escassa. Desprès de fer-nos la foto del grup reprenem el camí cap a l'ermita de Sant Mateu.

La pista voreja el turó i passa pels antics camps -ara prats- de Can Riera, una gran i magnífica casa senyorial que ara, ens diuen, estan condicionant per a fer-hi turisme rural. Quan ja gairebé arribem a l'ermita, des del Coll de Gallemí, el panorama que s'ens ofereix a banda i banda és espectacular. Per un costat, el Maresme fins la ciutat de Barcelona i el Collserola i per l'altra vessant, el Vallès amb Montserrat, Sant Llorenç de Munt, el Montseny i, al fons, els Pirineus.

Arribats a l'ermita de Sant Mateu (495m.), un dels objectius de la sortida,impregnats per la serenor que ens ofereixen aquests grans panorames ja ningú s'enrecorda del fred. La petita capella i la casa de l'ermità que hi ha adossada, arrecerades gairebé dalt del turó, son un veritable racó de pau. Diuen que el lloc ja era un centre de culte a la prehistòria i, més recentment esglesia cristiana des dels temps dels visigots. L'edifici que avui podem veure és d'origen romànic, del segle X, que - pràticament enrunat- va ser modificat i refet el segle XV. Un detall singular és el menut campanar de cadireta que sobta per la seva orientació travessera respecte a la línia de la façana.
A la graonada semicircular d'accés a l'ermita ens fem una nova foto de grup -aquesta obsessió de voler deixar constància de que tornem a estar plegats deu ser , de ben segur, un efecte dels molts anys que, per diferents cicumstàncies, no ho hem pogut fer: tota una teràpia-. Feta la foto, dons, reprenemel camí que, sense pràcticament cap desnivell, passa per la Plana del Mal Temps (415m.) desprès de la qual ens desviem cap a l'est vers un turó que destaca sobre el litoral amb una torre-mirador contra incendis: el Turó d'en Baldiri (426m.) o de la Salve Regina.
Des d'aquest lloc, una mena de balconada entre les valls de Premià i Teià (que alguns fan servir per enlairar-se fent parapente), la visió sobre la costa i la vessant assolellada de la Serralada Litoral és total. El nom de Turó de la Salve Regina que figura en molts mapes, diuen que li ve de quan la gent de Premià o de Teià que pujaven en romiatge a Sant Mateu, al arribar a aquest punt, es paraven i cantaven la Salve. Nosaltres, que ens ho creiem tot, ens hem limitat a comtemplar durant una bona estona les zones densament poblades i les, encara, relativament verges del Maresme.

S'acosta l'hora d'anar a dinar, per tant, baixem per una pista -molt malmesa per les aigües- que, tot i serpentejant, descendeix bruscament vers la riera i el poble de Premià de Dalt passant de nou per l'entrada del Parc de la Cadira del Bisbe.

Al arribar a la plaça de l'Ajuntament, desprès d'haver fet uns 6,5km d'excursió, veiem que hi ha l'autobús que temptadorament ens espera amb les portes obertes... fins al restaurant Can Martí on tenim previst anar a dinar hi ha encara 1,5km., per tant, gairebé sense consensuar-ho ens trobem tots dins l'autobús, que arrenca tot seguit...

Mal parits! No correu ,que és pitjor!!

A tres quarts de tres som ja a Can martí paladejant les cerveses de ritual. Dinem força be i, a les postres, en Carles ens convida a celebrar el seu aniversari de naixement amb unes ampolles de cava d'aquelles de categoria...


de debò i de tot cor: Gràcies i per molts anys!!!

Desprès de dinar (som els darrers comensals que queden al restaurant) amb l'estómac ple i les galtes ben rosades, per allò de redimir el "pecat" d'haver agafat l'autobús, decidim anar caminant fins a l'estació de Premià de Mar on la majoria agafem el tren cap a Barcelona i, els "afortunats" que viuen fora de la gran ciutat, el camí vers les seves respectives llars.
Petons i abraçades i fins la propera. Qui havia dit que avui faria fred!!!!!

Ep, tios!! que falten peles!!!