dilluns, 4 d’octubre del 2010

UN NOU LLIBRE SOBRE ESCOLTISME


“L’ESCOLTISME MUNDIAL”, d’Eduard Vallory




El 28 de setembre passat es presentà a Barcelona aquest llibre que considero força interessant. L’obra és el resultat de la primera recerca mundial sobre el moviment escolta que Eduard Vallory va dut a terme, principalment al Regne Unit, els Estats Units i a molts altres llocs des de l’any 2004 fins a mitjans del 2007, per a elaborar la seva tesi L'educació en la ciutadania global. Aquesta tesi ha estat la base del llibre que ara s’ha presentat.
Eduard Vallory i Subirà (Barcelona 1971), escolta des dels vuit anys, és director general de la Barcelona Graduate School of Economics. Entre 2004 i 2006 va ser Research Fellow del Fitzwilliam College (Universitat de Cambridge). És doctor en Ciències Polítiques (UPF), màster en Ciències Socials (universitat de Chicago), llicenciat en Filosofia (UB) i en Periodisme (UPF), molt compromès amb l’escoltisme, a nivell català, europeu i internacional. Ha estat president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, comissari Internacional de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, cap de Relacions Exteriors d’Escoltes Catalans i president de la Fundació Escolta Josep Carol. També va ser cap del Gabinet del Conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat i columnista del diari Avui. A nivell més personal ha estat també, durant uns anys, cap de les meves filles a l’Agrupament escolta “Pere Rosselló” del Club Excursionista de Gràcia. Tot un docte i actiu intel·lectual, això si, de tracte molt afable, cordial i planer.
“L’ESCOLTISME MUNDIAL” recull els principals elements que caracteritzen el moviment escolta arreu del món, i en permet conèixer-ne l’origen, l’evolució, el funcionament i la solidesa dels seus valors. La recerca que conté és única perquè, com hem dit, és el primer estudi acadèmic mai escrit sobre l’escoltisme mundial en conjunt, un moviment educatiu no governamental, present a 165 països dels cinc continents i que aplega prop de 30 milions d’infants i joves i que es present al 83,3 % dels Estats independents del món. Tots els estudis precedents s’havien centrat en casos nacionals, però mai abans s’havia analitzat l’escoltisme mundial en conjunt: la seva consistència històrica i ideològica, la quantificació de la seva dimensió mundial des de 1920, la coherència de les seves pràctiques i la capacitat de la seva acció generadora d’un canvi social.
L’objectiu de l’escoltisme és contribuir al desenvolupament de la gent jove per assolir els seus potencials com a individus, ciutadans responsables i membres de les seves comunitats local, nacional i internacional. Ho porta a terme a través d'una xarxa internacional d'agrupaments escoltes estructurada en associacions nacionals i en dues organitzacions mundials, la WOSM (World Organization of the Scout Movement o Organització Mundial del Moviment Scout) i la WAGGGS (World Association of Girl Guides and Girl Scouts o Associació Mundial de Guies Scouts). "L'ESCOLTISME MUNDIAL" ens ofereix, doncs, una síntesi excel·lent sobre l’origen, els fonaments, els objectius i la vigència de l’escoltisme.
Constatar, ressaltar i difondre tots aquests aspectes (educatius, ideològics, històrics, organitzatius, etc.) i, també, molts dels tòpics de l’escoltisme des d’una perspectiva mundial ja justifica l’obra però jo, a més, destacaria l’interès del llibre per l’anàlisi d’un altre fet important. Tradicionalment, s’ha assumit que nacionalisme i cosmopolitisme eren tendències contraposades, i que el reforç de la identitat nacional debilita el sentit de pertinença global, i a la inversa.
Vallory, en “L’ESCOLTISME MUNDIAL” contradiu -amb sòlids arguments- aquesta assumpció: l’escoltisme es un moviment no-governamental que té com a objectiu l’educació en la ciutadania i des que es va formalitzar com a organització mundial el 1920, ha mantingut la seva acció educativa combinant l’arrelament local, la identitat nacional i el sentit de pertinença global a partir de la convivència en la diversitat.
La fi de la II Guerra Mundial donaria un nou impuls a l’escoltisme, que Vallory ens explica com un moviment educatiu institucionalment organitzat, autogovernat, independent i no partidista per a gent jove, de base voluntària i obert a tothom. Vallory n’assenyala també els ideals: l’esforç, l’honestedat, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte als altres i a la natura... I conclou que l’escoltisme promou, d’una banda, la ciutadania activa, democràtica i inclusiva, i, de l’altra, alhora l’arrelament a les comunitats nacionals i la consciència de pertinença global.
Per aquells qui, com molts de nosaltres, hem tingut informació, conegut i -fins i tot- conviscut amb intents –especialment en tot el ventall dels règims totalitaris- d’enquadrar i adoctrinar a la joventut en organitzacions pseudo-patrioticas, de “partit-únic” i eminentment “nacionalistes” (“balillas” a l’ Itàlia fascista; “joventuts hitlerianes” a l’Alemanya nazi; les “Àguiles Croates” a la Croàcia feixista ; “Flechas y Pelayos”, Frente de Juventudes i O.J.E. a l’Espanya franquista; “Mocidades portuguesas” al Portugal de Salazar; tot el ventall de “Pioners” comunistes des dels “José Martí” a Cuba; de “Vladimir Lenin” a la antiga URSS; de “Ernst Thälmann” a l’Alemanya de l’Est; fins els de la República Popular Xina, de Veneçuela o del Vietnam,... entre molts d’altres) es bo de constatar que l’escoltisme, desprès de més de 100 anys de vida, continua sent una magnifica escola de civisme i de confraternitat mundial. I això, crec, ens tindria d’omplir de goig i d’esperança.

“L’ESCOLTISME MUNDIAL”
Autor: Eduard Vallory.
Editorial: PROA.
Pàgines 240.
Preu: 19,50 euros.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

MÚSICA I CANTANTS (3)


LA VEU DELS PAISATGES ERMS
Homenatge a Labordeta


José Antonio Labordeta, conegut simplement com Labordeta en la seva faceta de cantautor (o, popularment, com «el Abuelo»), va morir -el passat 19 de setembre- a Saragossa (ciutat on havia nascut 75 anys abans).

Pocs cantants han evocat amb tanta força el seu país. Pols, boira, vent i sol... aquesta terra, tan propera i alhora tan llunyana, és Aragó.
Labordeta, cantautor, escriptor, periodista, viatger, actor, professor i polític ha estat, per damunt de tot, un activista cultural i un ferm ambaixador de la seva terra: l'Aragó. Amb la motxilla a les espatlles, amb la pluma o en la tribuna de les Corts ha estat el cronista i el defensor del món rural, de les terres i els pobles oblidats, d’aquells que no tenien veu...

Trobarem a faltar la seva mirada irònica, la seva consciència crítica, els seus plantejaments clars, la defensa de la llibertat i d’uns valors que molts altres polítics han anat abandonant...
Labordeta era una persona culta i educada, fins que un dia uns destinataris burletes que, trenta-cinc anys després encara enyoraven el franquisme, li van tocar massa els nassos i fart els hi va dedicar un sonor i clar: “¡ A la mierda !”. Així era aquest home.

Hem quedat una mica orfes al perdre una persona que donava sentir a mots com la senzillesa, l’honradesa, l’autenticitat, la saviesa, el sentit de lluita, la sensibilitat i l’amor a la vida. Totes aquestes paraules prenen cos en els vells arbres dels qual parla la seva cançó “SOMOS”.

En homenatge.

SOMOS


Somos
como esos viejos árboles
batidos por el viento
que azota desde el mar.

Hemos
perdido compañeros
paisajes y esperanzas
en nuestro caminar.

Vamos
hundiendo en las palabras
las huellas de los labios
para poder besar
tiempos
futuros y anhelados,
de manos contra manos
izando la igualdad.

Somos
como la humilde adoba
que cubre contra el tiempo
la sombra del hogar.

Hemos
perdido nuestra historia
canciones y caminos
en duro batallar.

Vamos
a echar nuevas raíces
por campos y veredas,
para poder andar tiempos
que traigan en su entraña
esa gran utopía
que es la fraternidad.

Somos
igual que nuestra tierra
suaves como la arcilla
duros del roquedal.
Hemos
atravesado el tiempo
dejando en los secanos
nuestra lucha total.

Vamos
a hacer con el futuro
un canto a la esperanza
y poder encontrar tiempos
cubiertos con las manos
los rostros y los labios
que sueñan libertad.

Somos
como esos viejos árboles.

José Antonio Labordeta (1984)