PER LES VALLS DE GOLINONS I DE VALLALTA:
Caminada circular des de Sant Pol de Mar
Tipus d’itinerari.- No és el primer cop que, especialment a finals d'hivern o a la primavera, fem alguna caminada per les valls que baixant del Montnegre o el Corredor arriben fins al mar. I és que el recorregut que us proposem en aquesta ocasió, un itinerari circular que surt i retorna a Sant Pol de Mar, on hi arribarem i en marxarem en tren, pensem que val molt la pena.
Sortirem de Sant Pol vorejant els turons que tanquen i envolten la Vall de Golinons, formada pel Torrent del Morer. Gairebé al final de la vall, pujarem -fent unes quantes giragonses- la carena, passant a l’altre vessant pel coll de l’Era d’en Mora.
Retornarem cap a la costa per la Vallalta, una altra petita i tranquil·la vall d'una gran bellesa, on antigament hi havia hagut un llac -que en la seva zona central tenia una fondària de 25 metres- on hi desembocaven les rieres de Vallalta, de Vallfogona o Sallent i de Sant Andreu.
Entre els turons que acaronen el mar, la platja i la muntanya, es produeix en aquestes valls, un microclima que les ha convertit -des de fa segles 1- en un indret ideal per als cultius i, també, per a poder viure dels mateixos. Actualment encara hi podem veure diverses plantacions de maduixes, palmeres, bolets cultivats, plantes ornamentals i, també i encara, forces masies. Això i la bellesa i tranquil·litat del paisatge, ben segur, ens farà gaudir d’una agradable excursió.
Per als que no vulguin fer tot el itinerari, hi ha la possibilitat de fer un recorregut més curt, «a mida», -sortint i retornant per al dinar a Sant Pol- fent, només, un tros de la Vall de Golinons (mireu-ne més detalls al final del següent apartat).
Recorregut de la caminada.-
- Estació de Sant Pol de Mar (el tren de la línia R1, hi arriba -si tot va com ha d’anar- a les 8h 52’).
- Ermita de Sant Pau 2
- Sortim de Sant Pol per la plaça d'Anselm Clavé i el carrer dels Herois de la Fragata Numància.
- Passem, per sobre de l’Autopista i continuem seguint -aigües amunt- la vall que forma el Torrent de Morer.
- Cruïlla del Club Hípic Sant Pol (62 m d’alt). Seguim per la pista principal.
- Deixem, a la dreta, Can Calella.
- Veiem, a l’esquerra -enfilada en un petit vessant- Can Mascaró 3.
 |
| Can Mascaró |
- Passarem per diverses masies (Can Gasòfia, Can Giralt, Can Gassons) fins que arribem a Can Freixa un viver o plantació de palmeres anomenat, clar, «Les Palmeres».
 |
| "Les Palmeres" |
- Passem a tocar d’un planter de plàtans d’ombra i alguns camps, fins que arribem a l’anomenat Sot de Golinons, on hi ha Can Golinons 4 (119 m d’alt).
 |
| Can Golinons |
- El camí -fent giragonses- es va enfilant fins a dalt del serrat, fins que arribem al Coll de l’era d’en Mora (157 m d’alt).
 |
| La Vall de Golinons des del Coll de l'era d'en Mora |
- Baixant, pel mig d’alzines i sotabosc, passarem per les runes de Can Llort (97 m d’alt).
- Ja amb la vall més ample passem per Can Jan Llort.
- I una mica més endavant Can Matet.
 |
| Can Matet i, al fons, Can Jan Llort |
- Arribem a la gran vall que ha format la riera que baixa del Montnegre. Concretament la riera de Sant Andreu, que neix sota el turó d’aquest mateix nom i que, a partir d’on nosaltres som, s’anomena -en funció d’on passa- riera de Mates o més avall, superat Sant Cebrià, riera de Sant Pol.
- Quan la vall agafa més amplada hi trobem unes hípiques (una de gran i una altra de més menuda) i, enfilat dalt d’un petit turó, el gran casal de Can Mates 5 (58 m d’alt) -amb la seva capella-, la masia més important de la vall.
 |
| Can Mates |
- Passem a frec de Can Goita 6 (49 m d’alt).
- Trifurcació (51 m d’alçada). Venim pel camí del mig, deixem -a l’esquerra- una pista que puja i -a la dreta- una altra, asfaltada, que creua un petit pont (Carrer del Montseny).
- Sant Cebrià de Vallalta (79 m d’alt)
- Voregem el poble i agafem el camí de Can Patxoca fins que arribem al voltant del Camp de Golf.
- Entre camps i algunes industries, anem a parar ja prop de Sant Pol, a la carretera que uneix aquest poble amb Sant Cebrià de Vallalta.
- Restaurant Can Talamàs al carrer de Santa Clara de Sant Pol de Mar.
El recorregut és d’uns 11,3 km, amb uns desnivells acumulats de +/- 302 m. Estimem fer-lo en un temps total, al nostre ritme, d’unes 4h. La dificultat la podem catalogar com a mitjana-baixa. El recorregut proposat és circular (Sortir de Sant Pol – Vall de Golinons - Coll de l’Era d’en Mora – La Vallalta - Sant Cebrià i retornar a Sant Pol).
Per aquells que no vulguin fer aquest recorregut, hi ha la possibilitat de fer un tram «a mida»: Per exemple, sortint de Sant Pol i anar fins algun punt de la vall de Golinons (com pot ser: «Les Palmeres» -uns 2 km-, Can Golinons, al final de la vall -2,5 km- o el Coll de l’Era d’en Mora, des d’on tenim una bona vista de tota la vall -4,5 km-) i retornar a Sant Pol, -multiplicant per 2 el tros de recorregut triat-. Animeu-vos que veureu que val molt la pena !!!.
Esmorzar.- Com gairebé sempre que comencem la caminada a Sant Pol, pujarem a esmorzar a l’ermita de Sant Pau. En aquell llarg banc que ens permet contemplar bona part del poble i la Platja de les Barques.
 |
| Ermita de Sant Pau |
Dinar.- El dinar el tenim previst fer a Can Talamàs de SANT POL DE MAR, carrer de Santa Clara 3, tel 937 60 23 65, https://bar-restaurant-can-talamas.business.site/. Tenen un menú diari -primer i segon plats, pa, aigua i vi, IVA inclòs- a 15 euros. Mirarem d’emparaular el dinar a les 14h.
Entre els/les assistents sortejarem, com ja comença a ser tradició, una ampolla de bon vi XINO-XANO.
 |
| Can Talamàs |
 |
| Can Talamàs (detall de l'interior) |
Equip necessari.- Roba i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons. Barrets i crema protectora per al sol i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Porteu aigua per l’esmorzar i el recorregut i, qui ho desitgi, gel hidro-alcohòic.
No oblideu la mascareta protectora i la targeta de descompte de Renfe, per a les estacions i el tren.
Lloc i hora de trobada.- La majoria farem el recorregut d'aproximació fins a Sant Pol, d’anada i tornada, en tren. Els qui sortim amb aquest mitjà, des de Barcelona, ens trobarem a l’estació de Rodalies Renfe de la plaça de Catalunya, sota del rellotge que hi ha davant de les taquilles, a les 7h 40’ del matí (amb prou temps per a comprar el bitllet). Per agafar el tren, de la R1, que surt d’aquesta estació a les 7h 51’. Aquells a qui els vagi millor agafar aquest mateix tren en alguna altra estació per on passa -o prefereixin anar-hi en cotxe-, es prega que ho comuniqueu en el moment d’apuntar-vos a la sortida, per a tenir-ho en compte.
Inscripcions.- Ens aniria be saber, abans del vespre del dilluns 30 de gener, els qui vindreu per a dir, el dimarts 31 de gener als del restaurant, el nombre de comensals que serem el dijous 2 a dinar.
Ho podeu fer contestant "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, per qualsevol altre mitjà, a en Josep Mª o en Pep.
Gràcies per la vostra col·laboració i, confiem, participació.
Una abraçada.
NOTES.-
1 A les afores del terme urbà de Sant Pol de Mar, per sobre de l'autopista i entre la Platja del Morer i la Roca Grossa, hi ha les restes d’una vil·la romana destinada, fonamentalment, a la producció de vi i construïda en terrasses. A la part baixa de la vil·la, un gran pati central articulava els espais per a premsar el raïm i decantar el most i s’hi han trobat restes del que sembla una forja. Destaquen 4 terrasses superiors que eren les zones d’emmagatzematge del vi, en grans contenidors (dolia); separades i delimitades per murs de contenció formats per pedres grosses i irregulars. Cal destacar també l’existència d’una torre de guàrdia destinada a protegir el ramal local de la via Augusta. S'han documentat restes d'un forn d'obtenció de metall i del que sembla una forja, així com, també, de part d'un molí de gra. Entre les zones del Morer i la Roca Grossa s'han trobat nombrosos fragments d'àmfores, teules i ceràmica ibèrica. Tot i que el jaciment presenta una cronologia de poblament entre els s. I-VI, la factoria vinícola deixà de funcionar al s. II. A partir del segle VI van patir etapes d'abandonament i de nous assentaments, s'hi ha trobat material ceràmic del segle XVII. El jaciment, actualment, no està preparat per a ser visitat; només es pot veure a través d’una tanca enreixada.
2 La capella de Sant Pau conformava un dels elements de l'antic monestir de Sant Pol del Maresme, el qual va donar posteriorment origen i nom a la vila de Sant Pol de Mar. Sembla ser que el monestir ja existia des del segle X, ja que els primers documents que en fan referència daten del 955 dC i certifiquen la consolidació d'aquest complex religiós, del qual tan sols en conservem aquesta peculiar ermita, que fou construïda al segle XI. Al segle XIII el monestir fou cedit a l'orde dels cartoixes d'Escaladei, aquest orde comptava amb privilegis procedents dels vescomtes de Cabrera, fet que va comportar un gran creixement patrimonial i que es fusionés amb la cartoixa de Montalegre a Tiana. La cartoixa va arribar a comptar amb scriptorium i biblioteca, a més que el prior tingués potestat per decidir els llibres que comprava el rei. Però aquesta etapa d'esplendor s'acabà quan, degut a les pestes i les guerres civils, els frares van haver de marxar a mitjans del segle XV. Malgrat que a finals del segle XVI s'inicià la seva recuperació, d'aquella fructífera etapa en conservem ben poc
3 Es tracta d'una casa d'estiueig de principis del segle. XX,va ser aixecada per la família Bordas de Barcelona, sobre una antiga masia amb el mateix nom. Marià Bordas i Flaquer (Barcelona, 1879 – 1938) era un advocat barceloní i polític, així com vicepresident del Banc Català Hipotecari (conegut com “El Banc dels Carlistes”). Destacat dirigent carlista i va ser actiu en ajudar els simpatitzants d’aquesta causa. En acabar la primera Guerra Mundial, durant l'estiu de 1919, van acollir les filles dels arxiducs i van rebre visites d'aquests. Perseguits per les esquerres a l´inici de la guerra civil, Marià Bordas, va veure com assassinaven als seus fills Francesc Xavier Bordas i Piferrer (Barcelona 1915 -1936), religiós salesià i beat i en Jaume Bordas i Piferrer (Barcelona 1914 - Sant Pol de Mar 1936), sacerdot i estudiant de Filosofia a la Universitat de València. La persecució a la que fou sotmès i les morts, el juliol de 1936, d´en Francesc Xavier i d´en Jaume li ocasionà, ben segur, la seva mort. La casa tenia un oratori i anys més tard s'hi va annexar una capella, on el diumenges s’hi feia missa on hi acudia força gent del veïnat. La torratxa de quatre pisos es va fer aixecar pel simple fet que la mestressa pogués veure el mar des d'aquest punt de la vall de Golinons.
4 Projecte sobre la història i remodelació de la masia Can Golinons (març 2011) https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/12157/MEM%c3%92RIA.pdf?sequence=1&isAllowed=y
5 Es tracta d'una casa situada al costat nord de la riera de Mates; s'accedeix per un camí tot just arribats a Sant Cebrià, per la carretera, des de Sant Pol. Un cop passada la riera veurem primer Can Goitia i després Can Mates. Es troba dalt d'un turó d'on es veu la vall de la riera. A mitjans d'aquest segle fou molt reformada seguint un estil classicitzant. Segons sembla l'edifici original semblava un castell i se l'anomenava com a tal. Conserva una petita capella elevada sobre el camí. Per les llindes i motllures de les finestres, l'edifici originari podria ser del segle xviii, donat el seu estil barroc. La casa és propietat de la família dels marquesos de Montsolís, que tenen un mausoleu a l'església parroquial de Sant Cebrià Està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
6 Gran casal situat a la carretera de Can Mates a 0,5 Km de Sant Cebrià. Construït a finals del s. XIX, Can Goita sembla estar aixecada sobre una antiga masia. L'estil de la façana sembla de tipus historicista amb la reproducció dels carreus cantoners i les motllures de les finestres, tots falsejats per l'arrebossat. Al voltant de la casa hi ha les restes de l'activitat agrícola de la propietat, com per exemple la petita mina d'aigua o el graner. Està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL
El proper dijous farà mal
temps.
Farà mal temps perquè no
plourà i això és el que ens convindria com a país. Ens cal que plogui
insistentment, amb poca intensitat, i molt de temps. Tenim els embassaments sota
mínims i les des salinitzadores a ple rendiment. O sigui, un desastre.
Però pel que fa als nostres
interessos com a Clan la Xino Xano pot ser un èxit atmosfèric. Us ho raono.
La temperatura al arribar a
Sant Pol serà de 9º que anirà pujant fins als 12º a mig dia i llavors baixant a
partir de les tres de la tarda.
Conclusió: Roba d’abric i
barrets.
No s'admeten reclamacions.
JMC
