dissabte, 13 de novembre del 2021

ELS AVIS MAI MOREN

 


Fa un dia gris, ara no plou però tot sembla indicar que ho farà. Normal, som a la tardor i ens cal -diuen- força aigua... Dins de casa s’hi està be. M’entretinc mirant (i eliminant) vells arxius de l'ordinador... de tant en tant s’ha de fer. Sovint hi guardem esborranys d’escrits; itineraris a llocs on algun dia -o potser mai- anirem; articles, copiats d’aquí o d’allà, que -al llegir-los- ens han semblat interessants... i també moltes foteses, coses sense importància,... per això es bo, sovint, fer neteja...

Hi he trobat i he tornat a llegir, un article que vaig guarda-hi fa uns anys (es rar, perepunyetes com soc, que no hi poses d’on era i de quina data...) i que em va emocionar. L’he tornat a llegir i m’ha tornat a semblat molt tendre i maco. I força cert, penso, el que hi diu

Aquests dies de tardor i més a aquestes hores del matí (ara son 2/4 de 8 d’un dissabte) quan, a casa tothom encara dorm, ens fan estar emotius, sentimentals... un pel nostalgics. És per això que em permetreu (i disculpareu) que comparteixi amb vosaltres aquest escrit  que, no se quan, vaig guardar. Només vaig afegir al document Word: “Autor Enrique Orschanski, metge pediatra, publicat a un diari de Córdoba (Argentina).” 

No hi he tocat ni una coma. El nostre agraïment a l'autor.

 

LOS ABUELOS NUNCA MUEREN

En los últimos 50 años, nuestro estilo de vida familiar cambió drásticamente como consecuencia de un nuevo sistema de producción. La inclusión de la mujer en el circuito laboral llevó a que ambos padres se ausenten del hogar por largos períodos creando como consecuencia el llamado “síndrome de la casa vacía”.

El nuevo paradigma implicó que muchos niños quedaran a cargo de personas ajenas al hogar o en instituciones. Esta tercerización de la crianza se extendió y naturalizó en muchos hogares.

Algunos afortunados todavía pueden contar con sus abuelos para cubrir muchas tareas: la protección, los traslados, la alimentación, el descanso y hasta las consultas médicas. Estos privilegiados chicos tienen padres de padres y lo celebran eligiendo todos los apelativos posibles: abu, abuela/o nona/o bobe, zeide, tata, yaya/o opi, oma, baba, abue, lala, babi, o por su nombre, cuando la coquetería lo exige.

Los abuelos no sólo cuidan, son el tronco de la familia extendida, la que aporta algo que los padres no siempre vislumbran: pertenencia e identidad; factores indispensables en los nuevos brotes

La mayoría de los abuelos sienten adoración por sus nietos. Es fácil ver que las fotos de los hijos van siendo reemplazadas por las de éstos. Con esta señal, los padres descubren dos verdades: que no están solos en la tarea y que han entrado en su madurez.

El “abuelazgo” constituye una forma contundente de comprender el paso del tiempo, de aceptar la edad y la esperable vejez.

Lejos de apenarse, sienten al mismo tiempo otra certeza que supera a las anteriores: los nietos significan que es posible la inmortalidad. Porque al ampliar la familia, ellos prolongan los rasgos, los gestos: extienden la vida. La batalla contra la finitud no está perdida, se ilusionan.

Los abuelos miran diferente. Como suelen no ver bien, usan los ojos para otras cosas. Para opinar, por ejemplo, o para recordar.

Como siempre están pensando en algo, se les humedece la mirada; a veces tienen miedo de no poder decir todo lo que quieren.

La mayoría tiene las manos suaves y las mueven con cuidado. Aprendieron que un abrazo enseña más que toda una biblioteca.

Los abuelos tienen el tiempo que se les perdió a los padres; de alguna manera pudieron recuperarlo. Leen libros sin apuro o cuentan historias de cuando ellos eran chicos. Con cada palabra, las raíces se hacen más profundas; la identidad, más probable.

Los abuelos construyen infancias, en silencio y cada día. Son incomparables cómplices de secretos. Malcrían profesionalmente porque no tienen que dar cuenta a nadie de sus actos. Consideran, con autoridad, que la memoria es la capacidad de olvidar algunas cosas. Por eso no recuerdan que las mismas gracias de sus nietos las hicieron sus hijos. Pero entonces, no las veían, de tan preocupados que estaban por educarlos. Algunos todavía saben jugar a cosas que no se enchufan.

Son personas expertas en disolver angustias cuando, por una discusión de los padres, el niño siente que el mundo se derrumba. La comida que ellos sirven es la más rica; incluso la comprada. Los abuelos huelen siempre a abuelo. No es por el perfume que usan, ellos son así. ¿O no recordamos su aroma para siempre?

Los chicos que tienen abuelos están mucho más cerca de la felicidad. Los que los tienen lejos, deberían procurarse uno, siempre hay buena gente disponible.

Finalmente, para que sepan los descreídos:

Los abuelos nunca mueren, solo se hacen invisibles.

 

Que tingueu, companys i companyes, avis i avies, un molt bon dia !


diumenge, 7 de novembre del 2021

CRIDA A LA 107 SORTIDA XINO-XANO

 

Detall de l'Hostal de la Creu. (Imatge de L'Estat de Roques Blogger)


PUJEM DALT LA SERRA DEL CUL DE LA PORTADORA


El cul d’una portadora ?, que és i on és això ?. Per als que no som de zones vinícoles, es normal que no sapiguem que és una “portadora”.

“Recipient format per dogues de fusta, proveït de dos agafadors disposats als extrems del diàmetre gran de la boca, que serveix per a transportar raïm o vi” així ho defineix el Diccionari de la Llengua Catalana.

I que hi te que veure el cul d’aquest estri, amb el nom d’una serra ?.

Doncs que, tombada la portadora amb el cul enlaire, te la mateixa forma que aquesta muntanya, situada davant de Montserrat i que separa els termes municipals de Monistrol de Montserrat, a la comarca del Bages, del de Vacarisses, a la comarca del Vallès Occidental.


Serra del Cul de la Portadora o del Tossal Rodó

Muntatge i imatge del Blog Xiruquero-Kumbaià

Aclarit el nom, us proposem d’anar-hi. Si el dia ens hi acompanya, el panorama que des de dalt s’hi domina, val la pena.

Serà la segona Xino-Xano que fem després del parèntesi imposat per la pandèmia. Hi anirem, la majoria, en tren (potser alguns que venen de comarques, per facilitat i comoditat, ho faran en cotxe).

Com veureu tot seguit hi hem previst dos recorreguts: Un de més llarg i més “canyer” i un altre de més curt i “suau”.


Data.- Dijous 25 de novembre 2021.


Tipus d’itinerari.- L'excursió neix a l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Monistrol de Montserrat (161 m d'alt) -el tren que tenim previst agafar, surt de Barcelona a les 8h 16' i arriba a Monistrol a les 9h 20’-. Des de l'estació iniciarem la caminada, pel carrer de Salvador Espriu i el camí de l’Era, cap a la urbanització de la Batanera, seguirem pel carrer-camí de Sant Antolí i al final d'aquest, prendrem un corriol a l'esquerra que ens portarà a les runes de l’ermita de Sant Antolí (s. XIV). Aquí hi esmorzarem.

Runes de l'ermita de Sant Antolí

Seguirem per un caminet entre vinyes fins a l'Alzina Senyora. Passarem per sota d'aquest magnífic arbre monumental per cercar una pista que entomarem a l'esquerra, trencarem tot seguit a la dreta fins arribar a un petit clar. Deixarem la pista per entrar per la dreta a una pineda. Tot seguit enllacem amb una nova pista (GR5) que prendrem a la dreta i que ens portarà a les restes del medieval Hostal de La Creu (261 m d'alt), situat al camí Ral que anava des de la vila de Terrassa al Monestir de Montserrat i que rep el nom d'una desapareguda creu de terme que hi havia en aquest lloc i creuament de camins. En aquest punt, els qui fan el recorregut “curt” agafaran el camí que baixa cap a Monistrol (on al restaurant de la plaça de la Font Gran, on dinarem, donaran per acabada la seva excursió) mentre que els “canyers” continuaran la caminada cap a la Serra del Cul de la Portadora.

Alzina Senyora


Coll i Hostal de la Creu, amb Montserrat al fons.

Els "canyers" seguiran, en clara pujada, el recorregut serrat amunt. Superat el coll de Cabra (314 m d'alt) i després d'un fort repetjó arribaran al cim del Cul de La Portadora (461 m d'alt) amb impressionants vistes de Montserrat.

Panorama de Montserrat des del Coll de Cabra

Detall del cim del Cul de La Portadora

La ruta continua cap al coll de les Bruixes però ells retornaran, desfent el camí de pujada, cap a l'Hostal de la Creu i, un cop allà (com abans han fet la resta de la colla), agafaran el camí que baixa directament cap a Monistrol i, per dins del nucli urbà acabaran la caminada a la plaça de la Font Gran, on dinarem tots plegats.

El recorregut “llarg”, fins al Cim del Cul de la Portadora (461 m d’alt), és d’uns 9 km i +/- 300 m de desnivell. El temps aproximat per a fer-lo el calculem en 2h 45’.

L’itinerari “curt”, fins a l’Hostal de la Creu (261 m d’alt), és d’uns 5 km i +/- 132 m de desnivell. El temps aproximat  per a fer-lo l’estimem en 1h 30'.

El track d’aquesta excursió el podeu treure de https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/coll-de-les-bruixes-41380533 Teniu en compte, però, que nosaltres un cop al cim del Cul de la Portadora no continuem cap el Coll de les Bruixes i retornem, desfent el camí de pujada, cap a l’Hostal de la Creu.


Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. En Pep portarà la bota amb vi i, si poden venir, la Mª Rosa i en Jaume portaran el cafè; en Joan Miquel, les capsules de llet concentrada; en Carles, xocolata i en Zac, les “gotes”. L’esmorzar el farem, al poc de començar la caminada, probablement un cop arribem a l’ermita de Sant Antolí. 

Camí de Sant Antolí

Cal dur, així mateix,  roba i calçat adequats al temps i recorregut. Barrets i cremes protectores per al fred o el sol  i –si assenyala pluja- paraigües o capelina. Qui vulgui, els necessiti o en tingui, és molt recomanable dur els bastons lleugers de caminar. Recordeu, així mateix, que a les estacions i trens dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya és obligatori l'ús de mascaretes.


Dinar.- El dinar el farem a les 14h 30', un cop acabada l'excursió, al restaurant “Ca la Rosa”, Plaça de la Font Gran 8, tel 664542201 de Monistrol de Montserrat  www.calarosa.com. El preu del menú, amb aigua, vi, postres i IVA inclosos, serà d’uns 15 euros.

Per anar-hi, a peu, des de l'estació dels FGC de Monistrol o el pont gòtic sobre el Llobregat, entrarem al nucli urbà pel carrer del Pont que ens portarà a la plaça de Bo-bo, on agafarem el bonic carrer de Sant Joan fins arribar a la Plaça de la Font Gran.

Ca la Rosa. Detall del menjador.

Lloc i hora de trobada.- La majoria farem el recorregut d'aproximació fins a Monistrol de Montserrat, d’anada i tornada, en tren. Els qui sortim amb aquest mitjà, des de Barcelona, ens trobarem, el  dia de l’excursió, a l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de la plaça d’Espanya, al vestíbul on hi ha les maquines expenedores de bitllets, a les 8h del matí (amb prou temps per a comprar el bitllet). Per agafar el tren, de la R5, que surt d’aquesta estació a les 8h 16’.

Insistim en recordar que a les estacions i trens dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya és obligatori l'ús de mascaretes.


Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer abans del vespre del dilluns 22 de novembre, contestant -respondre a tots- el correu on anunciem l’excursió. Així podrem confirmar, el dimarts 23, al restaurant, el nombre de comensals que serem el dijous 25 a dinar.

Restem a la vostra disposició per a tot allò que us calgui.

  

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

Aquest dijous 25, no pinta lluït com en que ens va fer el dia de la re-trobada. Ho sento, però algú ho havia de dir.

 

Wheatheronline

Resulta que som a novembre i aquest és un mes sovint revoltós i enguany no podia ser una excepció. El cas és que aquest dia els mapes ens presenten un potent anticicló al Atlàntic Nord i un altre menys potent situat al Aquinoestàn , perdó, vull dir al Kazakhstàn. Entre els dos fan pinça a una llengua de baixes pressions que s’allarga des de Centre Europa i que a prop nostre te el seu centre al mar en front de Begur.

El problema per nosaltres és que aquesta pinça impedeix que la baixa circuli d’oest a est com seria el normal i la seva persistència temporal convinada amb temperatures de -26º en alçada fa que ens plogui tota l’aigua precipitable que hi havia a dalt. La bona notícia és que a les hores, ja quedarà poca humitat condensable i per tant no s’esperen patacs d’aigua.

Com a informació complementària us diré que en les 24 hores anteriors a la sortida Xino Xano i només en l’àrea de Montserrat, probablement s’hauran recollit 89 litres per metre quadrat de pluja acumulada. És a dir, que el dia es llevarà plujós però d’aquella pluja que va mullant però no esquitxa, per sort i fruit de la pinça que he mencionat, el vent en calma no aixecarà les caputxes ni regirarà paraigües.

Ah! Gairebé m’oblidava, el dijous farà fred.

Les temperatures oscil·laran entre els 7ºC a Barcelona i els 6ºC al Cul de la Portadora, i baixaran als 4ºC després de dinar. Tanmateix com que no bufarà el vent, la temperatura de sensació serà més suportable.

Conclusió: Roba d’abric, guants, capelines, barrets o gorres impermeables i/o paraigües. Recomanable, mitjons de recanvi per si un cas.

 

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.


ACTUALITZACIÓ DEL PRONÒSTIC:

Per demà em ratifico en el pronòstic. Poca cosa significativa ha canviat tret del fet que el centre de la borrasca estarà situat més al sud, concretament a sobre del mar a mig camí de Barcelona i les Illes i que la baixa és més profunda cosa que afavorirà la probabilitat de mànegues que si toquessin terra es convertirien en tornados.

Pel que fa a les pluges, res no canvia. Poca, però el terra estarà molt mullat, d’aquí que recomano portar recanvi de mitjons per si els bassals d’aigua.

Sembla ser que les temperatures seran un o dos graus més altes, però en definitiva farà fred.


JM. 24-11-2021