Un cop a Castellnou, després d'haver esmorzat a Santpedor -el poble de dos h
erois de la Pàtria: El Timbaler del Bruc i en Josep Guardiola...- la nostra guia, Cecilia Vila http://www.romanicor.com/ ens ha anat ensenyant el bo i millor del patrimoni històric i cultural del lloc:
- L'església romànica (segle XI) de Sant Andreu, un edifici de planta basilical amb tres naus coronades amb els seus respectius absis; un conjunt "brodat" -com ens ha dit la Cecilia- en tot el seu perímetre, amb arcuacions llombardes. L'interior, amb la nau central més alta que que les laterals i la visió nua dels absisde la capçalera, és un senzill i seré racó de pau.
- El Museu del Maquis, un modest museu local ubicat en una nau -amb una impresionant volta de canó de mig punt- situada als baixos de l'antiga rectoria. El seu contingut, exposat amb molta dignitat i amb uns pedagògics plafons, ens mostra la biografia i imatges d'en Ramon Vila, "Caracremada"; els escenaris dels maquis a la comarca i uns objectes ben interessants: les botes de muntanya que duia en Ramon Vila en el momenten que va ser abatut per la Guardia Civil. Així mateix hi podem veure documentació, maquetes i fotografies sobre el procés de restauració del temple, que es va iniciar l'any 1976, i el conjunt monumental que amb aquest formen les restes de la rectoria (antiga comunitat canonical) incendiada durant la passada guerra civil.
- El cementiri municipal està integrat dins del recinte del que havia sigut, des del segle X, cementiri parroquial i ampliat, amb perfecte harmonia, tot aprofitant l'espai i les actuals restes del que era l'antiga rectoria. La nostra guia, la Cecilia, com ja ha fet a l'interior del Museu, ens explica, amb una certa passió però procurant mantenir l'objectivitat, la vida d'en Ramon Vila i ens mostra el lloc -fora del cementiri- on aquest va ser enterrat de forma anònima, l'agost del 1963, després de la seva mort i la seva actual tomba dins del recinte on descansen la resta de difunts -on es treslldaren les restes dignament, l'any 2000, amb una placa conmemorativa-. Especialment emotiu és el moment, davant el lloc on reposa en "Caracremada", en el qual la Cecilia ens recita (la seva adaptació al català) d'uns versos que el mateix Ramon Vila havia escrit com una mena de "testament espiritual".
Tot seguit, amb els cotxes, ens dirigim vers llevant fins un serrat carener que domina les vall d'una i altra banda, per un costat Castellnou i Santpedor i per l'altra Sallent i bona part del terme de Balsareny. Ens aturem en un punt, gairebé a tocar de l'anomenada Torre dels Moros,
una massissa torre de l'antic castell de Castellnou, de forma cilindrica i d'uns 12 metres d'alçada, tot i que originàriament devia ser més alta dons ara està migpartida. Hi havia intenció de restaurar-la però la Cecilia ens comenta que, amb l'anomenada "crisi" i les retallades que se'n esperen, ho veu molt "negre".
El matí ens ha passat volant, continuem doncs fins un altre dels objectius de la sortida, el lloc conegut com La Creu de Perelló. Per arribar-hi, deixem els cotxes i tot carenejant, amb unes boniques vistes sobre els boscos i valls del Llobregat i amb els nevats Pirineus com a teló de fons, arribem davant les restes del que havia sigut una enlairada i solitària masia: el mas de la Creueta. La Cecilia ens dues dramàtiques històries ocorregudes, en el període de la resistència dels maquis contra el franquisme, en aquest lloc. El primer s'esdevigué, una nit del mes de febrer del 1945, quan la Guardia Civil envoltà aquesta casa -que era un punt de trobada dels maquis- i a la matinada anà matant, a mesura que anaven sortint, els masovers (Ramona Bessa i Domingo Rovira) i a tots els guerrillers que allà s'hi havien concentrat fins i tot, diuen, que -accidentalment- a dos dels seus companys de la Guardia Civil. El segon fet es produí, a la mitja nit del dia 7 d'agost de 1963, quan en aquest mateix lloc en una emboscada, també de la Guardia Civil, moria el darrer maqui català: en Ramon Vila "Caracremada".
Comentant les dramàtiques circumstancies, conseqüències i horrors que tota guerra provoca i la difícil situació en que es degueren trobar molts d'aquells isolats pagesos implicats, per força, en aquell "front" entre les forces de la Guardia Civil i els combatens antifranquistes -molts d'ells antics pastors o veïns coneguts-; prenem el camí de retorn a Castellnou on al restaurant de la Casa de Colònies Dom Bosco ens esperen per dinar.
El menú, escudella de galets i una bona "pilota", unes amanides, carn i botifarres -blanca i negra- a la brasa, seques, patates fregides i uns tomàquets confitats dels quals en demanarem, a la mestresa, la recepta... tot regat amb un bon vi de la comarca, completen les nostres expectatives gastronòmiques. Ben atesos i amb un tracte molt familiar. A les postres, cava per tal de celebrar l'aniversari de naixement (seixanta i pico...) d'en Pep.
Després dels cafès, la nostra guia ens sorprèn amb una nova atenció: El sorteig d'un llibre, del qual n'és l'autora, entre tots els assistents. La "ma innocent" ha fet que la guanyadora sigui l'Elena.
Fem, per a la posteritat, la foto del grup i, entre petons i abraçades, ens acomiadem fins la propera sortida reprenent, tot seguit, el camí cap a Barcelona.
Un cop més hem passat una jornada molt agradable tot combinant, esbarjo, cultura, emocions i, sobretot, companyonia. Gràcies Llorenç per la coordinació i a tots per la vostra amistat i participació. I gràcies, també, a la nostra guia: La senyora Cecília Vila, que ens ha ajudat a descobrir, veure i sentir la grandesa que sovint hi ha en els fets i les coses més senzilles.
Text: Pep Arisa
Fotos: Joan Simarro
Joan Miquel Cortés
