dijous, 16 de maig de 2013

CRIDA A LA 38ena SORTIDA XINO-XANO


Original emplaçament de Sant Pere de Casserres.


PER L’ESPAI NATURAL DE LES GUILLERIES:
SANT FELIUET DE SAVASSONA I SANT PERE DE CASSERRES

Data.- Dijous 6 de juny de 2013.
 
Tipus d'itinerari.- L’itinerari que us proposem en aquesta sortida  ens porta a visitar tres dels conjunts històrics més emblemàtics d’aquest espai natural: l’ermita de Sant Feliuet de Savassona, els grans blocs de pedres prehistòriques gegants –entre elles, la “dels Sacrificis” i “el Dau”- i el monestir de Sant Pere de Casserres. El recorregut passa pel costat d’un tram del riu Ter, poc abans que aquest desemboqui a l’embassament de Sau. És un paisatge caracteritzat per un seguit de meandres molt pronunciats, al mig dels quals arriben a formar-se petites illes i envoltats de verdor per tot arreu. Al darrer d’aquests meandres, la Serra de Casserres forma una mena de península a l’extrem de la qual hi ha l’antic monestir benedictí de Sant Pere de Casserres, punt final de la nostra excursió. Farem, també, una visita guiada (3 euros per persona) a aquest interessant monestir.
Sant Feliuet de Savassona

"La Pedra dels Sacrificis" del Pla de Savassona

Recorregut i dificultat.- Començarem la caminada al petit nucli de Savassona, on hi ha l’església romànica de Sant Pere i el castell de Savassona. Passarem per l’ermita preromànica de Sant Feliu (o Feliuet), voltada de tombes antropomorfes, i el pla on hi ha els sorprenents blocs de gres, anomenats “el Dau” i la “Pedra dels Sacrificis”, amb gravats que daten del neolític. Seguirem els senyals -groc i blanc- del PR 40 que ens portaran, primer a Fussimanya –un petit nucli de cases disperses situades a la vora del Ter-, i després, passant per uns miradors excepcionals, fins al Monestir de Sant Pere de Casserres http://www.santperedecasserres.com .

"El Dau" al Pla de Savassona

El recorregut total és d’ uns 9 quilòmetres i el temps estimat per a fer-lo, sense parades, d’ unes 2 h 30’. El desnivell acumulat és de +/- 140 m. La dificultat de la sortida és baixa.
Amb un cotxe que prèviament haurem deixat al final de la caminada (Sant Pere de Casserres), desprès de dinar, els xofers aniran a Savassona (el lloc on haurem començat l'excursió) a buscar els altres vehicles i així poder retornar tota la colla –cotxes i gent-, cap a Barcelona.
 
Claustre del Monestir de Sant Pere de Casserres.

Dinar.- El dinar el farem, un cop acabada l'excursió, al Restaurant que hi ha al Monestir de Sant Pere de Casserres http://guiacat.cat/restaurant/monestir-masies-roda . El preu del menú (4 primers + 4 segons  a escollir-ne un de cada + postre, pa, vi i aigua mineral) és de 12,50 euros (IVA inclòs).
Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Cal pensar, com ja és tradicional , que –si poden venir- en Llorenç i l’Antonio portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi, l'Elena les olives, en Josep Mª i la Montse la llet i el cafè,  en Carles les tasses de “disseny”, les culleretes i el sucre, la Montserrat el pastís artesà i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.
Roba, calçat adequat al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui). No oblideu, barrets i protecció solar i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.

Lloc i hora de trobada.-  Farem l’ “aproximació”, fins al lloc on iniciarem la caminada, en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per internet, en funció dels qui hi anem, el nombre de vehicles que necessitem i la distribució i “repartiment” dels xino-xaners/es en els mateixos. Per tant, sisplau, confirmeu el més aviat possible l’assistència i –si és el cas- la disponibilitat de vehicle per tal de que el coordinador organitzi la logística de transport.
L’hora de trobada-sortida des dels diferents “punts de concentració”, a Barcelona, serà les 7h 45’ del matí.  Tots els cotxes confluirem a les 8h 30’ a la Benzinera de “Les Quatre Carreteres” de Tona (C-17 km 58) per a seguir plegats fins a l’Eix Transversal (direcció Girona), que deixarem a la Sortida 183, que va a Roda de Ter, continuant per la C-153; abans d’arribar a Roda de Ter agafarem, a la dreta, la BV-5213 direcció Tavèrnoles i el Parador de Turisme Vic-Sau; passat Tavèrnoles, a 1km, s’arriba a Savassona.
Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins el matí del dimarts 4 de juny, trucant o escrivint un correu a en Josep Mª, el company que coordina aquesta sortida, més que rés per tal de  confirmar, al restaurant, el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar.
 
 

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA 38ena XXR

Us demano d'entrada disculpes per no haver preparat prou el pronòstic per aquest dijous. Se que encara que sembli mentida hi ha qui l'espera.
Us prego la vostra indulgència perquè el fet es deu a la preparació del viatge a vela de creuer a Almeria, circumstància que m'ocupa força temps.

Sense poder aportar-vos documentació gràfica, us resumiré que el proper dijous 6 a les rodalies del pantà de Sau el pronòstic és que el cel serà entrenyinat en general i que pot ser s'obrirà una mica cap a l'hora de dinar. La temperatura pujarà des dels 15º al matí fins els 20º a migdia. No s'esperen pluges i el vent serà de ponent, molt fluix.

Conclusió: Pot ser una jornada agradable per caminar. Però no se sap mai. 

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS
J.M.

dimarts, 14 de maig de 2013

CRÒNICA DE LA 37ena XXR




“Porta la bossa i emporta’t la brossa”

Un raid Xino - Xano per la serralada de Marina
...amb etiqueta ecològica.


Un altre cop em toca escriure la crònica d’una Xino – Xano essent el menys adient per fer-ho.

Soc l’individu (per dir quelcom) menys adient per haver estat l’organitzador de la sortida, que per tant no puc tenir una visió imparcial del esdeveniment, i perquè si dic que veritablement no he quedat satisfet ho atribuireu a la meva falsa modèstia. Mala peça tinc al teler.

Intentaré relatar-vos amb el rigor més gran de que jo sigui capaç com ha anat la passejada del dijous 9 de maig. El dia ha començat, pel que fa a nosaltres, a les vuit del matí a la plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet. Dic pel que fa a nosaltres, perquè el Xinoxanaires més matiners em diuen que a tres quarts de vuit del matí, els carrers ja eren posats. Es veu que com que es tracta de una vila molt treballadora els posen ben d’hora, ben d’hora.


Amb una precisió digne dels transports suïssos l’autobús B14 ha fet entrada a la parada a les 8:37, i amb una sincronització que només es dona en la gent que ha estat escolta l’Elena Iniesta i el Pedro eren a dintre perquè l’havien agafat a les 8:10 al origen de la línia.


Als voltants de les nou hem començat a caminar des del cap de munt de Can Franquesa, final de la línia que ens ha estalviat els carrers costeruts del barri de Singuerlin. Una pista de terra, de pendent considerable sense arribar al qualificatiu de penitencial, ens ha dut fins la torre de guaita dels bombers forestals de la cota 246 en escassos 20 minuts. 









Com que ja era l’hora d’esmorzar, una de les fites de les nostres XXR, ens hem lliurat al noble esport de la gimnàstica en les modalitats d’exercici de barres mandíbulars i aixecament de botes vinícoles. En acabar la gimnàstica ens hem pres els cafès rituals i les “gotes” tradicionals.
El primer fiasco de dia va ser que la humitat que us havia pronosticat i que si que va fer acte de presència, es va conxorxar amb una manca de vent que no us havia pronosticat donant com a resultat una mena de calitja que quasi impedia la visió de l’espectacle de la magnitud de l’àrea metropolitana. Si veure-ho era difícil, que us he de dir de fer fotos!


Un cop restaurades les forces, vàrem anar carenant fins al poblat ibèric de Puig Castellar. Lloc emblemàtic de Santa Coloma i que en rebre diàriament un número de visites considerable ens va fer possible collir la primera deixalla del dia i amb això començar la nostra èpica creuada contra la contaminació silvestre. 













En la visita del poblat, les explicacions van córrer a càrrec dels nostres historiadors vocacionals, en Pep Arisa i en Llorenç Cabrol, ajudats pels plafons informatius que el Museu Torre Valldovina de Santa coloma de Gramenet va instal·lar en el seu esforç per museitzar el paratge.













En el camí cap a l’ermita de Sant Climent ens hem endut el segon fiasco, us havia gairebé promès que no ens mullaríem, i ens han caigut unes gotes. No de licor, com cal en l’esmorzar, sinó de pluja. Poques, és cert, però prou per fer-nos posar la caçadora impermeable o obrir el paraigües. Superat el lloc concret on s’estava el núvol que ens “xafava la guitarra” i el pronòstic a mi en particular, vàrem arribar a una ermita que no té cap interès arquitectònic i que no es pot visitar el seu interior.

De camí a Sant Onofre haguéssim pogut introduir un pel d’aventura al recorregut de la 37ena XXR, seguint el viarany que carena a través del bosc des de Sant Climent a Sant Onofre, com ja havia fet jo en la preparació de l’excursió, però després de l’enquesta de tria de menú no vaig gosar de preguntar-vos si us venia de gust un tram de sender feréstec i perdedor. És per això que vàrem anar pels carrers de l’urbanització La Vallensana trepitjant asfalt i ciment. Recuperada la pista de terra, en pocs metres arribem a l’Ermita de Sant Onofre, lloc d’aplecs tradicionals de Santa Coloma, Badalona i crec que també de Montcada. Contràriament al que és costum, en Josep Maria no en tenia la clau, (tampoc tenia l’obligació) i ens vàrem quedar amb les ganes de visitar una ermita que possiblement sí tenia interès. És un altre dels motius pels que com us he dit a principi no n’estic satisfet de l’excursió, però ho sento no vaig poder saber qui tenia la clau.
La foto "oficial". Falten l'Enric i la Carme. 

Vàrem aprofitar l’ampli espai per fer una foto de grup, comptant que després a la Murtra amb l’Enric i la Carme, faríem la definitiva, però com que no menjo prou “cues de pansa” no em vaig recordar més. Tercer fiasco del dia, la foto va ser contra llum perquè la façana de l’ermita és orientada a ponent, i la difosa lluminositat proporcionada pel cel cobert no feia evident que el fons era més clar que el primer pla. No sé jo si el “Photoshop” ho podrà adobar.

Feta la foto que després es convertiria en “la oficial” i establertes les comunicacions amb el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra per avisar de la nostra arribada imminent i amb el restaurant per confirmar el número de comensals, vàrem iniciar el descens “a tomba oberta” per les dreceres relliscoses que ens portaren directes a la porta del Monestir. Aquí els bastons que vàrem recomanar en la convocatòria ens van salvar de més d’una i de dues caigudes (les dues que havia fet jo en la preparació). Una novetat d’aquesta Xino Xano, en Joan Simarro, que fent cas al suggeriment de l’assemblea portava la farmaciola, no es va haver d’estrenar.

Arribats doncs al Monestir sans i estalvis, ens estaven esperant l’Enric i la Carme que ja hi eren al claustre. 
Tot seguit na Joana Estradé, membre de l’Associació d’Amics de la Murtra ens va guiar acurada i intensivament al llarg i ample de tots els racons del Santuari. La visita, que havia de durar aproximadament una hora, com que ens vàrem “portar bé” i, cal dir-ho, va haver-hi sintonia, empatia, bona química, o com els agrada dir als més esnobs, molt “feeling”, es va allargar quasi mitja hora més perquè la Joana ens va voler mostrar el racó a on els mestres artistes treballen voluntàriament en la restauració de les peces de museu (recuperades en el lloc o procedents de donacions) que embelleixen el Monestir o s’incorporaran al patrimoni en un futur.






Aquesta interessantíssima visita no només va fer descobrir a la majoria un lloc insospitat tant a prop de Barcelona, sinó que a mi, que ja ho coneixia, em va salvar la logística de tota la sortida. Durant tot l’itinerari vàrem anar fent sense presses conscients que a part de fer honor a l’esperit xinoxanaire de les nostres excursions, no podíem arribar abans de les tres de la tarda al restaurant. Pels qui no estigui familiaritzat amb les cases de menjars els hi he de dir que aquests establiments no poden de cap manera dir al parroquià de cada dia que no el pot servir perquè una colla de "iaios" motxilers i desvagats els hi ha pres el lloc. I si a sobre son jubilats que cobren dels qui com el dit parroquià que encara cotitza, ni us ho explico!!

El cas és que en acabar la visita i després d’un últim passeig de poc més de tres quart d’hora vàrem arribar a Ca n’Armengol a les tres tocades, després de 10,34 quilòmetres i sis hores i quart (incloent aquí el temps d’esmorzar i les visites) i oh sorpresa! El senyor Armengol (no sé si el pare o el fill) ens ha preparat taula llarga per tota la colla en un menjador separat per a nosaltres sols, tal com ens havia recomanat amb el menú de diumenge.
Llavors, les cerveses tradicionals, els brindis de rigor, el gaudi de sentir-nos vius, les fotos per fer-ho palès i el dinar (de menú diari, això sí), és a dir, el veritable objectiu de totes les nostres trobades, de les que les XXR és només l’excusa.


Us he dit al començament que no havia quedat satisfet del resultat de la 37ena, i és que en l’ànsia de complaure a tothom vaig proposar-vos una enquesta sense parar compte que mai plou a gust de tots.
Va ser per això que veien el caire que anaven prenent les respostes vaig enviar-vos A QUATAR sense parar compte que algú s’ho podia prendre seriosament.
Elena i Pedro, ho sento, no era la meva intenció.

Text: Joan Miquel
Fotos:  Arisa, Bosc, Cortés, Escobedo, Simarro, i Terrones (Per ordre alfabètic i de quantitat)