 |
| En Pep Bermejo és, en aquesta vella fotografia, el primer de la dreta -amb els mitjons blancs- |
EN PEP BERMEJO
(actualitzat amb fotografies i un comentari l'agost del 2017)
En Pep Blanc, en Carles Pérez Pastor, en Llorenç Cabrol, en Andreu Iniesta, en Joan Miquel Cortés, en Josep Lluís Lirola, en Carles Pérez Vilaplana, en Joan Simarro, en Josep Fitó,... i, segurament, molts d’altres han sentit la crida del mar, el seu clam de risc i de llibertat i, alguns hi ha deixat -com a la muntanya-, fins i tot, la vida.
M’ha vingut això a la memòria en descobrir, entre els meus apunts, una ressenya sobre un treball d’en Josep Bermejo: Guia nàutica dels Països Catalans (de Guardamar a Salses i Maó) a escala 1:1.000.000. Editorial Pinya de Rosa. Barcelona 1981 (volum I) i 1982 (Volum II: Les Illes a escala 1:500.000). La primera i, potser única, carta nàutica dels PPCC.
 |
| En Pep Bermejo, amb gorra de plat, quan era el Cap del Grup "Gilabert de Centelles". Imatge gentilesa de "Homenatge a Pedro Beltran" |
En Josep Bermejo, molts de vosaltres el recordareu, va ser un dels primers caps del grup “Santíssim Redemptor”, el primer grup dels Scouts d’Espanya (ASDE) que es formà, l’any 1953, a Barcelona desprès de la guerra civil en ple franquisme. El primer de Barcelona i el segon d’Espanya, el primer –“Santiago el Mayor”- es creà, l’any 1950, a Madrid. En Bermejo, com deia, era cap de la Tropa del nostre grup fins que decidí, segurament seguint el cant d’alguna sirena i portat pel seu gran amor al mar, crear el primer grup d’scouts marins de l’estat espanyol, també desprès de la guerra civil: el “Gilabert de Centelles”. El nom d’un destacat noble català que, al segle XIII, participà en nombroses expedicions marítimes d’aquelles que van originar que, fins i tot, els peixos de la Mediterrània portessin les quatre barres... deu ni do, quina feinada !
 |
| Una imatge més d'en Pep Bermejo quan era cap del "Gilabert de Centelles", precisament gairebé tots els scouts que te al costat eren del "Santíssim Redemptor": en Joan Blanc amb vestit i corbata, en "Joanet" Garcia, en Ramón Robira, en Enric Cots, en Conrad Homs,... Fotografia gentilesa d'en Eduard Candami. |
En Josep Bermejo, a més de dirigent scout, s’ha dedicat durant molts anys a l’ensenyament de la nàutica formant a un bon nombre de patrons i patrones de barco. Suposo que, ara ja retirat, deu contemplar “los lunes al sol” i la mar en calma des d’alguna barca...
Tenim entre nosaltres alguns navegants en actiu, concretament en Joan Miquel, en Joan, en Llorenç, en Josep Fitó, en Carles i en Pepe Luí, especialment per a ells (i alguns que, potser, ignoro) va dedicat aquest “Avís”.
En Josep Bermejo, a més de tot això que s’ha dit i moltes coses més que segurament no sabem... és, també, un bon escriptor sobre temes nàutics. Només buscant pel Google, a més de la guia nàutica dels PPCC citada, ha publicat:
- Patrón de embarcaciones de recreo (manual). Editorial Juventud. Barcelona 2001.
- La cocina a bordo y otros fogones. Editorial Juventud. Barcelona 2005.
- Patró d'embarcacions d'esbarjo (manual). En català. Editorial Juventud. Barcelona 2007.
- Patrón de navegación básica. Manual de navegación local. Editorial Juventud. Barcelona 2009.
Ja ho sabeu.
Una abraçada a tots i totes.
 |
| En Pep Bermejo, avui -2016-. No ha canviat tant... |
Es veu que avui és dia de retrobaments. Fa només un hora que en "Quique" Cots ha vingut a casa a dur-me les seves fotos veteranes, aquelles que algúns ja varem veure al sopar del Tradicionarius, i d'altres contingudes a sengles albums de'n Pedro Beltrán. I ara apareixes tu al blog parlant de'n Bermejo, i em sembla que el manual seu "Patrón de embarcaciones de recreo" el tinc. No ho puc confirmar perquè el llibres de nàutica els tinc a Llançà, però no s'em havia acudit relacionar-lo.
ResponEliminaEl mon és petit i el nostre Clan molt gran!!
J.M.
ResponEliminaHem anat esbrinant, des que vàrem publicar –el desembre de 2009- aquesta entrada, noves dades sobre en Pep Bermejo, el nostre vell company scout.
Nascut a Barcelona el 10 de desembre de 1942, la seva “Cartilla de navegación” és de l’any 1960 tot i que, nosaltres ja ho sabíem, abans ja havia navegat –especialment per les costes del Garraf, on els “scouts marins” hi tenien una “base”- en barques de pesca, a rem, de vela llatina i en les primeres que es van motoritzar amb els antics motors semi-diesel d’un cilindre.
Capità de la Marina Mercant, arquitecte i llicenciat en sociologia, l’any 1978 fundà, a Barcelona, l’ Escola de Navegació Pinya de Rosa (1) on, fins a la seva jubilació i clausura de l’escola, hi ha donat classes teòriques i pràctiques a nombrosos futurs navegants.
A més de les cartes nàutiques –de tots els PPCC però també d’ Andalusia Oriental-, els nombrosos llibres tècnics i manuals sobre navegació i gastronomia que hem esmentat, en Pep Bermejo, a escrit un bon nombre d’articles en revistes com Skipper, Náutica y Turismo, Yate, Náutica, o Exocetus Volitans.
El nostre prolífic company és, també, autor de diversos contes i poesies. Ha il·lustrat, així mateix, llibres i articles, efectuat nombroses exposicions d’aquarel·les i dibuixos i concorregudes conferències –a Girona, Sabadell i d’altres poblacions- sobre els temes nàutics, gastronòmics o històrics que l’apassionen i domina.
Membre de diverses entitats, és el Germà Major de la Confraria dels Germans de la Costa (2). Viu al port de Barcelona en un veler, Akdeniz (3), de 14 m d’eslora.
Podeu, per a saber encara una mica més sobre el nostre company, clicar sobre aquest enllaç: http://www.diaridesabadell.com/pep-bermejo-cuina-medieval-la-primera-paella-documentada-la-va-menjar-jaume-i-a-valencia/
Notes.-
(1).- Pinya de rosa o puny del mico és un tipus de nus mariner, anomenat d'aquesta manera pel fet que s'assembla a una rosa tancada o a puny petit.
(2).- http://germansdelacosta.org/
(3).- Nom turc de la ciutat de Mersin, important port a la costa sud mediterrània de Turquia. Anomenada, localment, La Perla de la Mediterrània.