UN TOMB PER L’ESTANY D’IVARS I VILA-SANA
(PLA D’URGELL)
Aquests darrers dies hem estat molt pendents del que deien els homes i dones del temps. Ja sabem que la primavera a la natura (i, sovint, en moltes persones) és temps de canvis: ara plou, ara fa sol... avui tinc un bon dia i, demà, un dia «espès»... Dimecres al vespre van dir, però, que l'endemà -el dia de la sortida-, potser no ens faria gaire sol, però que no ens plouria...
Homes i dones de bona fe, ens ho creierem. Deixem, el dijous doncs, els paraigües i les capelines i enfilem cap a les terres de Lleida (cal dir, en honor a la veritat, que dues parelles de la colla -algun avantatge hem de tenir els jubilats- ja hi varen anar el dia anterior fent l’«escapada» més complerta i còmoda).
Punt de trobada i esmorzar.- Pensant que potser a la sortida de Barcelona trobaríem trànsit, al voltant de les 8 del matí, hem anat sortint dels respectius domicilis i enfilant cap a les Terres de Ponent.
Com havíem convingut, poc abans de les 10 del matí -alguns fins i tot, a 2/4 de 10, ja hi eren- ens trobem a l’Àrea de Servei de Repsol que hi ha passat Jorba.
Ja coneixíem el lloc d’alguna anterior sortida. Hi ha un gran espai de menjador i, normalment, l’atenció i el servei és molt correcte. Alguns demanem entrepans, d’altres -que segurament ja han esmorzar abans de sortir de casa- repeteixen cafès o cafès amb llet. Però una aturada, a mig camí -sinó hi ha presa- va bé a tothom !!
A partir d’ara, més o menys, un cotxe darrera l’altre continuem la ruta, per la A-2, fins a la sortida que ens portarà cap a Ivars d’Urgell.
Ja som a l’Estany d’Ivars i Vila-sana.- Els rètols que ens menen cap a Ivars i, concretament, a «Cal Sinén» ens porten al Centre d’Acollida dels visitants al Estany. Cal Sinén és una emblemàtica masia -de l’any 1910- situada en un lloc privilegiat, lleugerament elevat. L’edifici s’ha restaurat i adaptat a les necessitats actuals, aplicant la tradicional tècnica de la «tàpia» (compactació de terra natural) en les parets exteriors, assegurant així una integració paisatgística perfecta.
 |
| Detall de Cal Sinén, amb les parets de "tàpia" |
Quan hi arribem, ja ens hi esperen la resta de companys que ens acompanyaran avui: Els i les que van pujar ahir i el company -que viu a la Ribagorça Aragonesa- i que a volgut compartir amb tota la colla, la sortida.
Després de les salutacions, abraçades i riures (com si fes anys que no ens veiéssim...) i una curta visita a les instal·lacions, petit museu, recepció i als «serveis» (car ser pulcres, endreçats i previnguts) de Cal Sinén, comencem la passejada.
La volta a l’Estany.- Ens havien recomanat fer la ruta que volta l’Estany seguint el sentit antihorari.
Així doncs, des de Cal Sinén i encarats a l’estany, agafem el camí que marxa per la dreta. Un panell, amb un gran mapa del recorregut, confirma que anem bé.
Aprofitem el «Recorregut pel voltant de l’Estany» que posàrem a la CRIDA complementant-lo, ara a la Crònica, amb algun comentari que destaquem amb un subratllat.
0,00 km.- Cal Sinén.
0,7 km.- Torre de l’Estany. Punt d’observació i visió panoràmica de l’estany. Ens hi entretenim pujant-hi fins dalt i fent, també, algunes fotografies.
 |
 |
| Panorames des de dalt la torre |
0,8 km.-Aguait de Vila-sana. Punt d’observació i aguait de fauna i fotogràfic. Hi entrem i, amb poca sort, esbrinem -en silenci, com diuen els rètols- si veiem algun ocell.
1,1 km.- Punt de pesca controlat i zona de descans amb bones vistes de l’estany.
1,4 km.- Punt d’observació.
Passem a tocar d’un espai amb bosc de ribera. Zona boscosa i propera a l'estany. Disposa de camins entrellaçats que porten a una bassa d'amfibis i a una zona de pícnic. Des que hem sortit de Cal Sinén, ens ha cridat l’atenció el gran nombre de grossos arbres que hi ha al costat del camí: Els qui, sembla, que hi entenen diuen que molts d’ells son àlbers «de fulla petita» (puntualitzen, segurament, per a quedar-se amb tots i totes nosaltres...). Resumint, uns grossos i segurament vells arbres.
1,8 km.- Mirador de Vallmajor. Punt d’observació i mirador elevat amb vistes a l’estany i al Montsec.
 |
| Observeu, al fons, el Pirineu carregat de neu... |
2,3 km.- Passarel·la Termenal. Bon punt per a la observació d'aus com ara gavines, fumarells i ànecs. Aquest punt, per això l'anomenen "termenal", és la «frontera» entre els termes municipals d’Ivars (a la dreta) i Vila-sana (a l’esquerra).
 |
| Tornant de la Passarel·la Termenal. Al fons de la foto, el Montsec |
2,7 km.- Mirador Saulons del Suat. Mirador de dos pisos, pensat per fer una parada enmig de l'itinerari, i un bon punt d'observació d'ocells, sobretot de la illa de les gavines. Aquí si que, de lluny, hi veiem -nedant- algun ànec i gavina.
 |
| Tenim bons "caçadors" (fotogràfics) a la colla: d'ocells i de conills !!! |
3,1 km.- Embarcador d’Ivars. Punt de pesca controlat i zona de descans amb bones vistes de l'estany. Gairebé per tot el recorregut, aprofitant els desnivells o marges de terra, hi hem pogut veure un munt de caus de conills (una veritable plaga per al pagesos). Fins i tot, n’hem pogut veure i retratar alguns...
3,2 km.- Aguait d’Ivars. Punt d'observació de fauna i fotogràfic.
 |
| Cal trobar, també, moments per a la conversa i el retrobament... |
3,3 km.- Cavalls de la Camarga (????). A la zona del canyissar de depuració, hi ha tres cavalls de la Camarga, el Jonc, el Xato i el Boira-Senill. Aquests tres equins s'encarreguen de gestionar, mitjançant la pastura, 5 ha de vegetació.... Això diuen però nosaltres, el dia de la visita, de cavall no en trobarem cap... (aquests dies, els deuen tenir estabulats... varem dir).
3,3 km.- Punt d’observació d’ocells. Zona molt bona per observar i/o escoltar espècies d'ocells d'ambients humits i de canyissar com ara la Mallerenga de bigotis, el Balquer, la Boscarla de canyar, les Orenetes, el Rascló, i ocasionalment el Bitó, entre d'altres. També hi ha una bona panoràmica de l'estany d'arran d'aigua. Si que hem passat per una zona on els canyissars ens han envoltat però d’ocells només n’hem pogut veure els qui hi havia retratats en un acolorit panell...
3,9 km.- Punt popular, amb un banc, des d’on es poden fer bones fotos de l’estany. Aquí si que hem fet cas de la recomanació i ens fem fotografies asseguts al banc. Una mica més enllà hi havia, dalt d’un arbre, un niu de cigonyes amb la parella fent toms per damunt nostre.
 |
5,04 km.- Cal Sinén. Final de la passejada. A algun dels companys que ha posat en marxa el seu equip de mesura personal, el nombre de kilòmetres recorreguts ha estat lleugerament superior: 7 km.
Amb tot, el recorregut ha estat planer i còmode... no hem tingut, però, molta sort -tot i que alguns i algunes de la colla han fet molt bones fotos- amb la observació d’ocells i d’altres animals.
Si que ens ha cridat l’atenció la gran varietat d’arbres -alguns d’ells de grans dimensions- que, a un costat i altre del camí, envolten l’estany: Àlbers, freixes, xops, tamarius, oms, verns, saücs, desmais, salses... i la gran extensió de canyissars. També, segurament com a conseqüència de les generoses i nombroses pluges d’aquesta primavera, la verdor i ufanositat en tots els camps ribes i vores dels camins de l’entorn.
Quan falta 1/4 per les dues, pugem als cotxes i ens dirigim cap a Linyola on, a les 2, hi tenim emparaulat el dinar.
Dinar.- Hem anat aparcant els cotxes, un cop a Linyola, prop del restaurant AMOCA. Quan hi entrem ens diuen que ja hi tenim la taula preparada. En un dels costats del menjador -on ja hi ha d’altra gent dinant- hi veiem una llarga taula, «Sembla preparada per a celebrar-hi un casament...», diu algú. Veritablement fa goig. Les parets del menjador, com si d’una sala d’exposicions es tractés, està decorada amb acolorits i bonics quadres; alguns d’ells molt macos i, segons els entesos de la colla, molt ben pintats.
Anem ocupant, a un costat i l’altre de la taula, els seients. Ens porten el pa, l’aigua i el vi -blanc i negre-. Avui, potser perquè no hem passat gaire calor i alguns ja ens hem anat servint aigua, no demanem les tradicionals cerveses.
Ens van servint -d’acord amb el menú que ja tenim triat per cadascú- els primers plats: Verduretes amb tempura i salsa de calçots, Ensaladilla (russa) de patata, ou dur i tonyina, Moussaka, Carpatxo de vedella amb formatge parmesà, Crema de marisc, Ous ferrats amb patates, sobrassada i mel,... i, després, els segons: Bacallà a la romana amb salsa tàrtara, Costelles de corder, Secret ibèric al rocafort, Salmó amb verdures saltejades, Peus de Porc, Mandonguilles amb samfaina,... Tots molt ben presentats, en la mesura justa i molt ben preparats. «Avui si que ho hem encertat» diem amb satisfacció.
 |
| Els ous ferrats... |
 |
| La Moussaka... |
Els postres també han estat molt be: Mel i mató, Sorbets de llimona o de mandarina, Flams, Crema catalana, Pastís, Gelats de nata i xocolata,...
I després, els cafès, tallats i cigalons... Amb els cafès sortegem la ampolla de vi de la Terra Alta amb l’etiqueta commemorativa de la sortida (en aquesta ocasió, fem el sorteig però per un problema logístic no hem pogut entregar la botella amb l’etiqueta -ho entregarem o farem arribar al agraciat/da en la propera Xino-Xano-.
En el mateix sorteig, gentilesa del germans i germanes Cots, rifem un lot format per un dibuix i poema, emmarcats, d’en Enric i un bonic detall artesanal de «La Cotsturera». El vi li ha tocat a en Joan S. (aquesta parella estan de sort, a la passada sortida li tocà a la Lydia... i avui a en Joan) i el lot dels germans Cots a la Isabel P. Enhorabona a tots dos !!!. Mireu que contents que estan:
 |
| El "rebut" per al vi... |
 |
| La afortunada amb el lot de regals... |
 |
| El poema i el dibuix de l'Enric |
Demanem el compte, fem números i anem recollint els calerons... Paguem i ens acomiadem dels qui ens han ates i servit, agraint-los la bona feina.
Un cop al carrer ens fem, a la porta del restaurant, la foto del grup de xino-xaners i xino-xaneres de la sortida d’avui. Mireu, mireu, que somrients/es i quina bona cara fem ...!!!
 |
| Al grup hi falten la Rosa i en Carles que també vingueren a la sortida però que, acabat el dinar, retornaren cap a casa seva al Vallès Oriental. En donem fe. |
D’ocells n’hem vist pocs, però no ens hem mullat, hem fet exercici i gana, hem dinat, xerrat, rigut i passat -entre companys/es i bons amics/gues- un molt bon dia. Així doncs, «que nos quiten lo bailao»
Ens acomiadem i retornem, els uns cap els respectius domicilis i d’altres cap a les segones residències.
Propera sortida.- La propera sortida, si Deu i la Mare Natura volen, la tenim programada per al dijous dia 8 de maig. Ja anirem anunciant al Blog i pels mitjans habituals on anirem i els detalls de l’excursió..
Fins llavors doncs, gràcies un cop més, per la vostra companyonia, amistat i participació.
Continuem en contacte.
Fotos.- Joan B., Enric C., Josep F., Elena S., Isabel B., Lydia F. i Pep
Text.- Pep.
