dissabte, 22 de juny del 2024

NECROLÒGICA D' EN "CHUS" GASULLA

 



HA MORT EN «CHUS» GASULLA


Quan encara mantenim la tristor per la recent mort d’en «Tonio» Jaurrieta, aquesta mateixa tarda, la Montse ens ha donat la notícia de la mort d’en Jesús, «Chus», Gasulla.

Tot just ahir, en un missatge de veu, era el mateix «Chus» el qui ens comentava que «Estava molt trist...» davant la mort d’ en «Tonio», el vell company i amic i afegia, amb un fil de veu però amb un gran sentiment, que «Ens estimava a tots molt...», «Estic trist, però us estimo molt...» repetí.

En «Chus» era, també, un dels «històrics» del Clan com ho demostra la mítica fotografia d'alguns dels seus primers membres:


El primer Clan "Os Gris" 1963. En "Chus",
a la dreta de la foto, darrera de tot el grup

Tots recordarem la seva rialla tant espontània i personal -Camell simpàtic era el seu tòtem-, el seu franc somriure i la seva passió (i coneixements) pels rituals, cultura i indumentàries índies:


L'inconfunsible "Chus"

En «Chus» era, també, una gran persona, bon company i gran amic. També nosaltres l'estimàvem molt i el trobarem a faltar.

Portava forces anys vivint a Almuñécar, Andalusia, però tot i així mantenia (darrerament amb les dificultats que li provocava una greu malaltia) el contacte amb tots nosaltres.

Era un bon seguidor del nostre txat al WhatsApp, on gairebé no es perdia mai cap missatge i del nostre Blog on n’ha sigut protagonista, en algun post, explicant-nos alguna de les seves aficions, per exemple la construcció de maquetes de vaixells:

https://clanosgris.blogspot.com/2015/10/una-bonica-i-apassionant-aficio.html


L’abril del 2019, aprofitant un viatge que va fer a Barcelona, ens acompanyà a la 95ena Sortida Xino-Xano que vàrem fer per la Plana de Vic:

En "Chus", per als qui no el coneixieu, és el primer per l'esquerra.

Aquesta tarda, el nostre txat -en resposta al missatge de la Montse- ha estat ple de comentaris d'estima i enyor vers en «Chus», acompanyant en el sentiment -i no és, només, una expressió feta- a la Montse, les filles -la Laura i la Núria- i demès família.


Bon viatge «Chus», acompanyat d'en «Tonio», cap a l’etern campament !!!. 

"Final de ruta": Símbol o "pista" que, en la senyalització
d'un itinerari, camí, joc o ruta, indica que hem arribat al final.


Companys i amics, arribats al final de la vostra ruta, descanseu en pau. Com hem cantat moltes vegades, agafant-nos les mans en els nostres comiats: "El cercle refarem i, fins potser, serà més gran...".

Comiat a Barcelona: La Laura i la Núria, les filles d'en Chus i la Montse, ens han fet saber a aquells/aquelles que no ens hem pogut acomiadar, per la distència, d'en "Chus", que ho podrem fer: El diumenge 30 de juny, de les 10 a les 13 h, a la Sala 6 del Centre Cívic Pere IV, carrer Comandant Benitez 6 de Les Corts (Barcelona).  Gràcies. 


divendres, 21 de juny del 2024

NECROLÒGICA: JUAN ANTONIO JAURRIETA

 


EN "TONIO" JAURRIETA ENS HA DEIXAT


Un cop més, el WhatsApp ens ha estat missatger de males notícies. Ja ho sabem, aquestes «eines» estan per a be i per a mal...

Ahir, a la tarda, en Llorenç ens va fer saber que en Juan Antonio Jaurrieta, en «Tonio», havia mort. Tenia 77 anys. 

Malauradament feia força temps que estava malalt i, evidentment, no és cap consol, ni just, però molts hem pensat: «En «Tonio», ja ha deixat de patir...».

Tot i que és un camí inevitable que tots i totes, un dia o altre hem de fer, el moment de la mort sempre ens sorprèn... i més quan es tracta d’un familiar o un amic. Mai pensem que ha arribat l’hora... i, sempre, ens ve de nou.

En Juan Antonio era uns dels més antics membres del nostre agrupament scout, el Santíssim Redemptor. Creiem que hi va entrar -desprès ho faria el seu germà Eduard-  l’any 1961.

Formà part de la mítica patrulla "Panteras" participant en un munt de campaments i activitats. També és veritat que caminar i pujar muntanyes no era el seu fort... però sentia l’escoltisme i el deure de servir-hi com el que més. El recordem com el permanent Baloo dels llobatons de l’Agrupament. Seriós i responsable, sempre envoltat dels més petits.

També va ser un dels membres que, l’agost de 1965 -donant suport a en Sebastià Saperas-, va anar a la Peregrinació Scout a Santiago, que molts encara ara recorden.

En els moments més difícils del nostre Clan, en aquelles nombroses reunions que tant sovint fèiem «per a organitzar i dinamitzar (i, encara que no ho dèiem, «salvar») el Clan...», en "Tonio", davant el risc de que alguns dels seus membres deixessin l’escoltisme per anar a fer d’altres activitats: escalada, nàutica, espeleologia, accions socials,..., proposà crear l'«Equip d’especialistes» en moltes d’aquestes aficions i dedicar-los a la formació dels scouts més joves o d’altres agrupaments... Quina gran idea !! que, en bona mesura, portarem a la practica.

En «Tonio»  va compartir el servei en l’escoltisme amb els seus estudis. Un altre bon exemple per als qui veníem després. Així assumí la responsabilitat d’Ajudant del Comissari del Districte (llavors en Pedro Beltran) en la potenciació de les unitats de llobatons ens els diferents «grups» (agrupaments) del Districte de Barcelona. D’aquesta època (1966-1967) és la recordada i animada concentració de llobatons a Montserrat.

Quant, a mitjans del 1971, com a conseqüència d’una serie de factors externs i interns, el Clan deixà formalment de funcionar, en «Tonio» amb els membres més antics d'aquesta unitat, les seves parelles i, alguns, amb els fills -dins dels autoanomenats «Vells Ossos»- continuà les activitats (des del gener de 1973 i durant més de tretze anys... !!) en la masia-refugi «Pla de Borràs» que aquests tenien al cor del Montseny.

Després la vida i les circunstàncies ens han anat portant per diferents camins, tot i que, en "Tonio" ha mantingut sempre el contacte amb alguns dels seus vells companys i amics.

Quants records, «Tonio», amics i amigues !!!. Per sinó en tenim prou, afegim algunes velles fotografies:


1961: Plana Novella, pràctica de fer nusos
amb la patrulla "Ciervos
". En "Tonio" és el segon
per la dreta, al costat d'en Charlez

1961: Anant al campament de Setmana Santa de Cànoves.
En "Tonio" és el segon per la dreta.

1963: Campament d'estiu a Campins. En "Tonio" entre
en Sebastià Saperas i en Walter Cots

1965: Peregrinació Scout a Santiago. En "Tonio"
és el quart per l'esquerra de la segona
fila; el tercer és el seu germà Eduard.

1966: Trobada de llobatons a Montserrat. En "Tonio",
al mig de la foto, entre en Beltran i en Asensio.

1988: En una celebració amb d'altres membres del Clan.
En "Tonio" és el primer de l'esquerra a la segona fila.


La vetlla d’en Juan Antonio -per aquells que us en vulgueu acomiadar físicament- serà, avui dia 21, al Tanatori de Sant Gervasi (sala 5) de les 12h 30’ fins a les 20h 30’. Per exprés desig d’en «Tonio» i la família, no hi haurà cap Cerimonia de comiat.

El nostre més sentit condol a la família. 



dimecres, 19 de juny del 2024

CRIDA A LA 132ena SORTIDA XINO-XANO

 




PASSEJADA PER LA VILA DE PRADES I ALGUNS DELS SEUS

 ENTORNS


Data.- Dijous 4 de juliol 2024


Tipus d’itinerari.- Pel juliol, la calor ja comença a prémer. Per això hem buscat, per aquesta darrera sortida abans de les vacances d’estiu, un indret alt i fresc: les muntanyes de Prades.

La sortida la plantegem en dues parts (be, amb el dinar, en tres...):

- Una passejada, tant aviat com arribem a Prades, per algunes de les ermites i indrets naturals dels voltants (Sant Antoni, la Roca Foradada, Llac de la Roca Foradada, Ermita de Sant Roc, Mirador i Ermita de l’Abellera), retornant després fins a Prades.

- Abans de dinar, proposem fer un tomb per la vila: La Creu de Terme i el portal de la Creu, l'Església de Santa Maria, el Vell Castell, la porxada Plaça Major amb la seva font esfèrica renaixentista -una de les senyals d’identitat del poble-

- Per acabar, prenent les cerveses i dinant al Restaurant «La Font» de la mateixa Plaça Major.


Recorregut.- El recorregut de la passejada és d’uns 6,5 km en total, amb uns desnivells acumulats de +/- 141 m. El temps estimat, al nostre ritme xino-xano (afegint el temps emprat en l’esmorzar, les pauses i aturades), calculem que pot ser d’unes 4 hores.

0,00 km, 937 m alt..- Començarem la caminada des del Portal de la Creu.

0,10 km. 956 m alt.- Església de Santa Maria.

0,20 km. 941 m alt.- Informació turística (aquí podem demanar la clau de l’ermita de l’Abellera).

1,00 km. 918 m alt.- Col·legi públic Serra de Prades.

1,20 km. 926 m alt.- Ermita de Sant Antoni. Hi ha una font. Aquí hi podrem esmorzar.

Passarem per una bassa i un antic safareig. Seguirem pel camí de terra que gira cap a la dreta. Deixarem aquest camí, que va cap a uns camps, i ens enfilarem per un corriol que discorre per sobre d’unes roques vermelles (es possible que hi hagi marques blanques i grogues).

2,10 km. 960 m alt.- Barranc de les Comes. Hi ha un petit pas de fusta per travessar el torrent..

2,30 km. 978 m alt.- La Roca Foradada.




2,50 km. 983 m alt.- Espai de pícnic i Llac de la Roca Foradada.




3,00 km. 1020 m alt.- Pujada.

3,30 km. 1040 m alt.- Salt de les Comes, un petit salt que baixa fins al llac que acabem de passar.

3,50 km. 1026 m alt.- Abeuradors -de fet unes velles banyeres- per a bestiar.

3,70 km. 1029 m alt.- Coll de Sant Roc

3,80 Km. 1029 m alt.- Ermita de Sant Roc.




4,10 km. 1010 m alt.- Mirador de l’Abellera. Impressionant panorama sobre la vall del riu Brugent.




4,20 km. 1002 m alt.- Ermita de l’Abellera. Cal tenir present recollir la clau a l’Oficina de Turisme (et fan deixar un dipòsit que et retornen al tornar la clau).



6,00 km. 937 m alt.- Creu de terme i Portal.

6,50 km. 947 m alt.- Plaça Major.


Variant que escurça uns 2,5 km, el recorregut precedent, però no passa per la Roca Foradada.- Un cop siguem a l’ermita de Sant Antoni, voltarem l’ermita i seguirem pel camí fins que arribem al carrer d’Antoni Gaudí. En menys de 100 metres ens desviarem per un corriol que puja fins a un camí encimentat (el camí vell de l’Abellera) que, pel mig de boscos d’alzines i pins, porta al coll i l’ermita de Sant Roc i, ja des d’allà continua, en una mica més de 2 km., fins al Mirador i l’ermita de l’Abellera.

El recorregut total d’aquesta variant -des del poble fins a l’Abellera i tornar- és d’una mica més de 4 km. amb uns desnivells acumulats de +/-76 m.


Visita al nucli antic de la vila.- Val molt la pena donar un tom pel nucli antic de Prades, coneguda també per la vila vermella pel color vermellós de les pedres amb que s’han construït les muralles i moltes de les seves cases: La plaça Major, amb la Font esfèrica d’estil renaixentista amb quatre brocs d’aigua i l’església de Santa Maria; els arcs i portals de la vella muralla; les restes del castell i alguns vells carrers.



La plaça major a vol d'ocell


Esmorzar.- L’esmorzar, tenim previst fer-lo, al molt poc de començar la caminada, un cop siguem a l’ermita de Sant Antoni. És un lloc ombrejat, amb bancs i una font.



Detall de la font a l'ermita de Sant antoni.


Dinar.- El dinar el tindrem emparaulat, a les 14h 30', al restaurant La Font situat a la mateixa Plaça Major, 15 de PRADES, tel. 977 86 82 19.

https://es.restaurantguru.com/La-Font-Prades-Catalonia.

Tenen un menú diari amb vi, aigua i gasosa, amb l’IVA inclòs a 18,50 euros. Ens han dit que dimecres 3, ens faran arribar el menú d’aquell dia per a que en triem els plats i així -ells i nosaltres- tindrem un millor servei. Els plats triats, hem quedat que els hi faríem saber el mateix dia de la sortida, dijous al matí, quan arribem al poble.

A l'hora dels cafès sortejarem -com ja comença a ser tradició-, entre els assistents/es, una ampolla de bon vi de la DO Terra Alta, commemorativa de la sortida.


Detall del restaurant a la plaça porxada


Equip necessari.- Barrets i cremats protectora per al sol i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Roba i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons. Porteu aigua per a l’esmorzar i el recorregut i, qui ho desitgi, gel hidroalcohòlic.


Lloc i hora de trobada.- El desplaçament fins a Prades el farem amb cotxes. Les carreteres que hi porten, s’enfilen per la muntanya. L’itinerari més recomanable, des de Barcelona, ens han dit que és per la AP-7 i la AP-2 fins a la Sortida 9 on ens incorporarem a la carretera Lleida / 240 en direcció a l’Espluga de Francolí fins a Vimbodí, allà agafarem la TV-7004 fins a Vilanova de Prades i, un cop allà, per la TV-7005 i la T-700 fins a Prades. Son, des de Barcelona, uns 147 km i un temps estimat d’unes 2 hores.

Un cop a Prades hi ha un aparcament públic i gratuït, al entrar al poble per la carretera de L’Espluga, un cop passada l’ Àrea de Servei de Petronor-Repsol a la dreta, (relativament propera al centre i al restaurant on dinarem). Pels carrers i places del nucli antic, no és gaire fàcil i més si som forces cotxes, aparcar-hi.


Detall de l'aparcament, a l'entrada de Prades (carretra de l'Espluga)

Per això recomanem sortir de Barcelona a 2/4 de 8 del matí -la majoria de Travessera de Gràcia/Lepant- per procurar ser, a Prades, sobre les 10h o 10h 15’.

Si la caminada, amb l'esmorzar i les aturades, tenim previst que ens ocuparà unes 4 hores, el dinar el podríem fer a les 14 o 14h 30’.

Ja anirem concretant, abans del dia de la sortida, la logística i l’aprofitament (fins on això sigui possible) del transport en els cotxes.



Inscripcions.- Ens aniria be saber els qui vindreu, abans del vespre del dilluns 1 de juliol per a poder dir, el dimarts 2, als del restaurant el nombre de comensals que serem, el dijous 4, a dinar.

Ho podeu fer contestant "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, per qualsevol altre mitjà, a en Josep Mª, en Josep Fitó o en Pep.


Continuem en contacte.


Gràcies per la vostra col·laboració i, si és el cas i podeu, participació.