 |
| Cartell institucional 2024 |
ONZE DE SETEMBRE 2024
Celebrem la Diada Nacional de Catalunya per commemorar la fi de la Guerra de Successió del 1714. L’11 de setembre del 1714 es va produir la darrera defensa i la caiguda de Barcelona, després de 14 mesos de setge, davant el duc de Berwick. Catalunya i la Corona d’Aragó eren partidàries -durant l’anomenada Guerra de Successió (1702-1714)- de l’arxiduc Carles, mentre que la Corona de Castella defensava al Borbó, Felip V.
De fet, a la Diada, es commemora -i fem memòria d’- una derrota en la qual Catalunya no tan sols perdia la guerra, sinó també la derrota final de la nació catalana, amb l'abolició de les constitucions i institucions propies, la pèrdua del control legislatiu, militar, econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari. A més s'iniciava una persecució de la llengua i la cultura pròpies, amb l'imposició del Decret de Nova Planta. L'objectiu era aniquilar Catalunya i dissoldre el seu autogovern, llengua, cultura, etc. en un magma únic i centralitzador anomenat Espanya.
Aquesta festa nacional va començar a commemorar-se el 1886, amb un caire més cultural i no tan polític com ho és ara. La festa la va iniciar un sector del Centre Català i es va fer amb un acte a l’església de Santa Maria del Mar. Allà s’hi va celebrar un funeral per recordar els difunts barcelonins morts per les tropes borbòniques en aquell setge del 1714 i, molts d’ells, enterrats al proper Fossar de les Moreres.
La data es va convertir, des d’aleshores, en una jornada de reivindicació i defensa dels drets i les llibertats nacionals catalanes perdudes. Alhora, l’Onze de Setembre, s’ha convertit en un clam i reivindicació de la identitat pròpia de Catalunya.
El Parlament de Catalunya, per la Llei 1/1980 del 12 de juny, declarà festiva -a Catalunya- la jornada de l’Onze de Setembre. Son molts, també, els catalans escampats arreu del mon que, en aquesta data, recorden i commemoren la Diada.
 |
| Onze de Setembre 2024 a Guayaquil (Ecuador) |
 |
| Onze de Setembre 2024 a Madrid |
LA DIADA D’ENGUANY
La manifestació per la Diada aquest 11 de setembre, que enguany cau en dimecres, es farà de forma descentralitzada amb manifestacions a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa.
La de Barcelona serà a la tarda, a partir de les 16 h, i tindrà el punt àlgid i inici coincidint amb l’hora simbòlica de les 17.14 h. Anirà des de l’Estació de França fins a l’Arc de Triomf, a la part superior del passeig de Lluís Companys.
En canvi, el lema «Fem el camí més curt», present a la samarreta de l'ANC, se circumscriurà exclusivament a l'Assemblea.
Com cada any, Òmnium celebrarà, al voltant de l’Arc del Triomf, la seva Festa per la Llibertat. Allà, a partir de les 10.30 h, començarà el «MerCAT, fira de propostes de país», amb paradetes de prop d’un centenar d’entitats i comerços que treballen en el marc de la llengua, la cultura i el país. A les 12h es farà l’acte polític i al llarg de la resta de la jornada, concerts gratuïts.
Per un altre costat un bon nombre d’organitzacions de l’anomenada Esquerra Independentista, com cada any, convocaran a militants i simpatitzants a les seves pròpies manifestacions en aquells llocs -principalment grans ciutats, capitals de comarca o poblacions- on la seva força mobilitzadora així ho permetin.
 |
| Lema: "Fer-ho possible" i cartell de l'Esquerra Independentista |
Com ja es tradició, des de fa molts anys (fins i tot de forma discreta i clandestina al llarg del franquisme), el Fossar de les Moreres, serà també l'escenari de la Marxa de Torxes, parlaments i ofrenes florals d'algunes organitzacions independentistes.
I AQUEST ANY QUE ... ?
Desprès d’haver viscut -i molts i moltes de nosaltres participat-, fonamentalment entre els anys 2012 al 2022, en molts dels moments més àlgids del Procés independentista català, és evident i notori que les forces polítiques que encapçalaven o s'afegiren (cal dit que organitzacions -com l’ANC- amb una gran força arreu de Catalunya també, ara, han perdut força...) a aquest moviment passen, en aquests moments, per un mal moment.
 |
| Participació a la Via Catalana, Onze de Setembre 2013 |
Per un costat és evident la desmobilització de les seves bases socials i també, en certa manera, del conjunt de la nombrosa ciutadania que, fins ara, els ha donat suport. N’és un bon exemple el fet que, a les passades eleccions generals, els partits independentistes van ser castigats durament amb la pèrdua d’uns 700.000 vots que, principalment, es van traslladar a l’abstenció. La desunió, la lluita intestina entre ells i també, en forces casos, entre els seus propis dirigents, afegit a l'interès -d’alguns partit polítics- per mantenir i controlar el pastis que els suposa formar part de determinades institucions, càrrecs i cadires i el darrer argument (?) de que tot s’ha fet a canvi d’uns acords o pactes (amb gent que no n’ha complert gairebé mai cap...) que «beneficiaran» Catalunya... pensem que, fonamentalment, ha estat el motiu d’aquest desengany, cabreig i desmotivació d’una gran majoria de la població que, fins ara, els havia (els havíem) sigut fidels seguidors i votants.
Ara, gairebé tots (Junts, ERC, la CUP i, a nivell de l’estat, fins i tot el PSOE...), aquesta tardor, han convocat congressos per tal d’analitzar els possibles errors, debatre, «posar ordre» i preparar les diferents «estratègies» de les seves respectives organitzacions, per -diuen- esmenar, corregir i posar al dia -pensant en el futur- els respectius partits... Potser, ni ells mateixos s’ho creuen... Ja ho veurem, ho anirem seguint o ens ho trobarem...
Malgrat tot i amb el màxim respecte al que cadascú decideixi i faci... faltaria més !!, penso que cal participar o acudir -allà on cadascú es senti més còmode- a algun dels nombrosos actes commemoratius de l’Onze de Setembre.
Us en apunten (i segur que cadascú en te les seves) algunes raons:
Perquè hi he anat sempre.
Perquè molts dels organitzadors d’aquests actes, gairebé sempre, han estat capaços de mantenir-se ferms en la defensa de la independència.
Perquè de l’embolic on som (en certa manera hem tornat al 2012) només en sortirem amb la força de la gent.
Perquè tots tenim coses a dir o sentir i no podem deixar perdre espais on -individual i col·lectivament- això es possible.
Per a restar arguments i fotre a aquells que pensen, diuen i ja celebren que això del Procés ha mort.
Per a retrobar-vos, per a retrobar-nos.
Per a recordar, tossudament i un cop més, que pel que fa a les reivindicacions i drets de Catalunya, encara rés s’ha resolt.
Perquè no és el moment de quedar-se a casa. Cal mostrar arreu que la nostra lluita és ferma i continua.
I perquè ho vull !!!
MOLT BONA DIADA !!!
