 |
| Detall del Gorg Negre de Querol |
EL
GORG NEGRE DEL RIU GAIÀ A QUEROL
(ALT CAMP)
Des
de feia temps, en Joan B. -que te casa per aquests indrets- ens
recomanava de fer una sortida seguint el curs del riu Gaià.
Finalment li hem fet cas i, resseguint un petit tram del corrent alt
d’aquest riu, ho hem fet. A fe de Déu que ha valgut la pena.
El
Gaià al llarg del seu recorregut, d’uns 60 km entre la Serra de
Brufaganya a Santa Coloma de Querat fins a la platja de Tamarit, on
desemboca a la Mediterrània, travessa la Serralada Prelitoral
Catalana i la Serralada Litoral. Passa aquestes serres per petits
congostos on ens depara boniques imatges i on podem trobar moltes
sorpreses en forma de gorgs. Un d’ells és el Gorg
Negre,
dins el terme de Querol, on hi hem anat en aquesta ocasió. Us ho
expliquem.
Ja
som a Querol.- Passa
1/4 de les 10 del matí, l’hora acordada per la colla per
trobar-nos al pàrquing que hi ha, a l’entrada de Querol venint del
Pont d’Argentera, a tocar de la carretera. Com sempre -tot i que a
la sortida o al travessar, Barcelona hi hem trobat força trànsit-
tots hem sigut molt puntuals. Una colla així, dona gust... !!!.
El
primer que ens ha cridat l’atenció, un cop a
Querol,
ha estat les encara imposants restes del seu castell,
enfilades al cim del turó on hi ha -com els pollets sota la lloca-
recollides les cases del poble.
El
castell és una obra del segle X, de quan aquestes terres eren
«frontera» amb els musulmans i els Cervelló n’eren els senyors.
Va ser reformat, ampliant-ne el perímetre, al segles XII, XIII i
XIV, senyal que el lloc s’ho mereixia i que a la bossa hi quedaven,
encara, diners. A començament del segle XIX, continuava habitat. Va
ser volat pels liberals -el 1835- en el decurs de la Primera Guerra
Carlina; les cases que tenia al voltant i als seus peus, degueren
quedar -amb tot el que els caigué a sobre després de l’explosió-,
com a mínim, sense teules...
Actualment
el castell està en procés de consolidació, excavació manual i
neteja de vegetació i espais enrunats, amb la intenció d’anar-lo descobrint tot fent accessibles els paviments i les restes originals. Des
de l’Ajuntament s’hi organitzen, també, visites guiades
(https://querol.cat/visites-guiades/).
L’esmorzar.-
Fa
un dia assolellat, fresc però agradable. La primera «feina» que
fem, un cop som al lloc on anem, és -sempre- l’esmorzar. Teníem
previst fer-ho a l’Àrea
de Lleure de la Font de Querol,
a l’entrada del poble, davant del pàrquing i una mica més enllà
del vell
abeurador i el safareig públic.
Un safareig que, segurament, era una mena de «diari local» on, fa
anys, les bugaderes es posaven al dia sobre tot allò -públic i
privat- que passava al poble... Avui, el safareig, només és
l’habitat per un bon nombre d’acolorits i simpàtics peixets que
fan la delícia de la Conxita -la nostra entusiasta amant dels
animals- tot cridant l’atenció, fent «petonets» i giravoltes...
«Els
hi tenen perquè, segurament, es mengen les larves de les mosques i
els mosquits... i, a més, fan molt bonic...»
afegeix, amb sentit pràctic, algun «savi» de la colla...
 |
| "Gràcies, per l'esmorzar...!" |
Però,
deixem els peixets i tornem a l’esmorzar.
Com
que ens fa por que a la Font, situada en un lloc ombrívol, no hi
toqui el sol i que, avui -a primers de febrer- sigui un indret, massa
fred i poc apropiat per a esmorzar-hi; decidim anar a veure-ho,
La
comissió que hem delegat, torna dient que no ens moguem del lloc on
som, el solejat pàrquing a tocar de la carretera, i que aprofitem el
banc que hi ha per a fer-hi la «paradeta» amb les olives i el
bombons... «Aquesta
Font, és només per a fer-hi berenades o festejar-hi, quan fa
calor...»,
sentencien.
 |
| La Font de Querol |
El
vi de la bota i les calories dels dolços bombons, amb els entrepans,
clar, ens predisposen per a la caminada. La Conxita ha esmicolant un
tros d’entrepà damunt dels peixos del safareig... «Pobrets
ells també volen esmorzar..., mireu, mireu, que contents estan
!!...»
diu, mentre la seva B.O.
(Bona Obra
diària que recomanen fem tots els escoltes...) fa
que tots els peixos entrin, entre ells, en una batalla campal
semblant a la dels carlins i els lliberals de fa anys...).
 |
| Detalls de l'esmorzar |
La
passejada.-
Comencem l’excursió, seguint carretera enllà fins davant del
Restaurant
Sant Jordi,
gairebé al final del poble. Hi entrem per a dir-los que som la colla
que hi tenim emparaulat, sobre les 14h, el dinar. «Mireu,
ja teniu la taula parada...»
ens diuen assenyalant-nos una llarga taula que ja tenen enllestida, a
tocar de les finestres de la façana, en un racó del menjador. «Molt
be, fins després, doncs...»,
els contestem amb un somriure d'agraïment.
«Abans de dinar, segurament, prendrem unes cerveses...» els
advertim per si, encara, han d’omplir la nevera...
Agafem
una pista cimentada que surt –a l’altre costat de la carretera-
de davant mateix del restaurant i baixa, pel mig d’un ombrívol
bosc, cap el Gaià. Ens crida l’atenció, a banda i banda de la
pista -que més endavant deixarà el ciment-, els coixins
i
alguna catifa
de verda i ufanosa molsa...
«Renoi, quina humitat... !!!. Aquí el sol no hi arriba...!!!».
 |
| Baixant cap el Gaià |
Deixem
diferents trencants -un d’ells, per la dreta, indica «Al Gorg
Negre per l’Hort de les Salamandres» (per on tornarem després),
mentre que un altre, que baixa per l’esquerra, assenyala «Al Gorg
Negre i al Moli de Querol», seguim per aquest.
Arribem
al fons de la vall, on hi ha el riu
Gaià.
No hi baixa gens d’aigua (els qui més hi entenen diuen que,
segurament, la poca que hi corre, ho deu fer amagada per sota del
pedregar i la sorra de la llera). El Gaià, per un altre costat, és
un riu amb un caràcter eminentment pluvial, sovint sec, però amb
forces revingudes quan les pluges, que afecten la seva conca, son
intenses. Una passera
de fusta, en facilita -quan el riu va ple- el pas. Nosaltres hi fem,
només, unes fotografies i travessem -sense cap problema, ni
mullar-nos- per damunt del pedregam de la llera o llit del riu.
 |
| Passera sobre el Gaià |
Un
cop a l’altre costat -on ja ens hi esperen els companys i la
companya més caminadors- surt, per l’esquerra, el camí que porta
fins l’enrunat Molí
de Querol,
nosaltres -avui- no hi anirem. Continuem, per la dreta cap el Gorg
Negre, seguint un sender que va paral·lel al Gaià que baixa -vall
avall- per la nostra dreta.
 |
"És el camí de la dreta, no ?..."
|
Més endavant deixem,
a la dreta, el camí que ens portaria al castell de Saborella. El
sender per on anem passa pel mig d’un bosc de ribera format per
àlbers, freixes, oms, salzes, algun pollancre o plataner introduït
i, aquí i allà, alzines, roures i pins. Ens crida l’atenció, al
sota bosc format per falgueres i mates baixes, el gran nombre de velles heures i lianes
enfiladisses que cerquen la llum tot entortolligant-se pels troncs
dels arbres... «en
algun
cas
els
arriben a
ofegar...mireu
aquesta que gruixuda que és, te aquest arbre ben envaït i
atrapat...»
comenta algú de la colla que, sembla, hi entén...
 |
Detalls del corriol, paral·lel al Gaià, que porta al Gorg Negre
amb els troncs de molts arbres abraçats per velles heures. |
Quan
som a la meitat de la nostra ruta (amb, aproximadament, 1,5 km
caminats) arribem a un gran cartell que ens anuncia el Gorg
Negre:
«Indret embruixat i llòbrec format per les aigües fosques del Gaià
i les altes parets calcàries del congost...»
hi posa, segurament per a espantar les criatures, nosaltres, però
-veient el Telenotícies-, ja estem curats d’espants....
Ens
explica, també el cartell, la intenció, per part dels «manaires
de torn»,
-l’any 1909 i, de nou, el 1931- de fer-hi un embassament per a
resoldre el, crònic, problema de la manca d’aigua a la ciutat de
Tarragona. Projecte que es començà, però que no s’arribà a
culminar mai.
Arribem
al Gorg, és un indret tranquil, un racó envoltat de cingles, d’una
certa bellesa. Hi podem veure, encara, algunes restes d’aquells
vells intents de fer-hi la resclosa per a retindre’n l’aigua. Ens
hi estem una estona tot contemplant -i comentant-ne- els detalls,
fent fotografies, explorant riu amunt fins on podem... i, asseguts en
una mena de «banc del sinó fos...» petant la xerrada.
 |
| Ep, quan ens porten el vermout...? |
"Que maco que és tot això, Llorenç...!"
Passem,
de nou, el Gaià per un gual fet de formigó (fins fa poc hi havia
una passera de fusta de diversos trams, que hem trobat desmuntada al
començament del camí que ara hem agafat i que ens portarà -de
retorn a Querol- a «L’Hort de les Salamandres»).
 |
Les dones del grup d'avui, assegudes prop del Gorg Negre.
Mireu-les que maques...!! |
Com
en el camí d’anada al Gorg passem, ara però per l’altra costat
del riu, seguint un corriol que es va enfilant, per la
Serra d’Ancosa,
entre
marges o terrasses d’antics camps -amb parets de pedra seca-,
espais de bosc i boixedes, en direcció a Querol.
Travessem
el
Torrent d’Esblada
-també sense aigua- i continuem pujant fins que arribem a la
Font de la Tous on
hi ha l’anomenat Hort
de les Salamandres (on
també hi ha la
Font de La Roseta),
una petita vall amb diversos marges o bancals on, fins fa poques
dècades, els veïns de Querol hi tenien els horts on hi cultivaven
les seves verdures i hortalisses. L’any 2018, l’Ajuntament de
Querol i l’Associació Mediambiental «la Sínia» van signar, amb
el propietari del lloc, un acord de custodia del territori per
afavorir, en aquest indret, els habitats on poguessin viure i
reproduir-se les salamandres i diversos amfibis més, com la granota
verda, el gripau comú, el tòtil i el gripau corredor. Per això
s’hi construïren més d’una desena de basses (una d’elles
natural i les altres artificials) i, especialment a l’estiu, s’hi
fan estades amb escolars i joves per a donar a conèixer i estimular
l’amor a la natura i la vida animal -ens explica la Isabel que una
de les seves netes hi va estar, en un Camp de Treball Juvenil, uns
dies treballant-hi-. El
passeig que fem per l'Hort
de les salamandres,
amb
les seves basses i camins, és ideal per fer un tomb tot observant la
natura en el seu ambient -tot i que, lògicament, avui quan
hi hem estat nosaltres (en ple hivern), d’animaló no n’hem vist
cap...-. Però ens en hem fet una molt bona idea. Felicitats per la
iniciativa !!!.
 |
Diferents detalls de L'Hort de les Salamandres
|
 |
| Font de la Tous |
Feta
la visita, retornem al camí i continuem fins a trobar la pista
encimentada, per on hem passat aquest matí, que ens portarà a la
carretera i al Restaurant Sant Jordi de Querol.
 |
| El nostre recorregut |
El
dinar.- Falta,
encara, un quart per les dues, però entrem al restaurant, anem
prenent lloc a la taula i demanem les cerveses que acompanyem amb
unes olives i patates fregides.
Els
plats del menú diari que vol cadascú -com venim fent sempre que els
del restaurant volen- ja els hem triat prèviament (d’aquesta
manera, en un grup nombrós, els restauradors i nosaltres, anem
millor orientats i servits).
Ens
porten el pa, l’aigua, el vi i les gasoses i, tot seguit els
primers plats: Cigrons amb bacallà, canelons, escudella o empedrat
de tonyina. Després, clar, vindran els segons: Variat de peixets
fregits, calamars a la romana, estofat de xai o botifarra a la planxa
i les postres: Mel i mató, crema catalana, flams -de torró, de cafè
o d’ou- o gelat de vainilla. Correcte.
 |
| Diferents detalls del dinar |
Amb
els cafès, tallats i cigalons, sortegem l’ampolla de bon vi de La
Terra Alta, amb l’etiqueta commemorativa de la sortida d’avui.
L’afortunat, en aquesta ocasió, ha sigut en Josep F. Enhorabona,
Josep !!!.
 |
| Enhorabona, Josep !!! |
 |
| L'etiqueta commemorativa d'aquesta sortida. |
Després
de dinar, demanem el compte, fem números i paguem agraint, als qui
ens han servit, la seva acollida i servei.
Comiat
i retorn a les respectives llars.- Ja
fora del restaurant, anem a buscar els respectius cotxes; ens
acomiadem emparaulant-nos per a la propera sortida i retornem, sols o
amb els companys/es amb els qui hem compartit el viatge, als
respectius llocs d’origen.
Propera
sortida.-
La
propera sortida, si Deu i la Mare Natura volen, la tenim programada
per al dijous
dia 6 de març.
Ja ho anirem anunciant al Blog i pels mitjans habituals.
Fins
llavors, doncs, gracies pel vostre seguiment, participació i
companyonia.
Text.-
Pep
Fotografies.-
Joan B., Enric, Josep F. i Pep.
Ruta
Wikiloc.- Joan P.
https://ca.wikiloc.com/rutes-tren/gorg-negre-i-font-de-la-tous-des-de-querol-200551689utm_medium=app&utm_campaign=share&utm_source=1996039
