dissabte, 16 d’agost del 2025

CRIDA A LA 142ª SORTIDA XINO-XANO

 



Font de La Tosca


PASSEJADA PER ALGUNS DELS ENTORNS DE VALLFOGONA

 DEL RIPOLLÈS: EL PONT MEDIEVAL, LA FONT DE LA TOSCA I

 ELS GORGS I SALTS DEL TORRENT DE LA MASICA.



Data.- Dijous 4 de setembre del 2025


Tipus d’itinerari.- Vallfogona de Ripollès és una vila -de 234 habitants- situada a la capçalera de la vall que forma la riera de Vallfogona -que desemboca al Ter al límit amb el terme de Santa Maria de Besora-.

Aquesta vall, tancada i fonda, està encaixada entre les Serres de Puig Estela (1.359 m. d’alt), al nord i les Serres de Milany (1.533 m. d’alt) i de Santa Magdalena (1.547 m. d’alt), al sud. Més de la meitat del seu terme municipal forma part de l’ Espai Natural Protegit de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt.

Hi accedirem, des de Ripoll, per la carretera N-260a -que uneix Ripoll amb Olot-. Vallfogona està a uns 13 km, uns 20’ en cotxe, des de Ripoll. La major part del terme es boscós i cobert de pasturatge. Hi predominen els boscos de faigs, a les altures, i els de pins, roures i alzines, vers la vall.

El conjunt medieval del nucli urbà de Vallfogona del Ripollès, es caracteritza per una plaça central -la Plaça de la Vila- al voltant de la qual i de forma circular, s’hi construïren les cases, moltes de les quals encara conserven, majoritàriament dels segles XVII i XVIII, llindars i balcons centenaris. Antigament, aquest nucli estava emmurallat i el seu interior només era accessible mitjançant tres portals: el portal de la Muralla, el de Ponent i el de Migjorn. Els carrers i la plaça del nucli medieval estan enllosats.


La Plaça de la Vila de Vallfogona de Ripollès

A la part més alta del poble hi trobem el castell o casal fortificat, anomenat la Sala, actualment de propietat privada. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb tres pisos i una torre de set pisos d’alçada amb teulat d’un sol vessant. Construït, tot ell, amb carreus de pedra que formen alguns murs de 2 metres de gruix. Actualment és propietat de la família Budallés i tot hi tenir-hi una masoveria als baixos, te una part enrunada. 

El castell de La Sala al cor de la vila de Vallfogona del Ripollès

De la primitiva capella del castell (del Segle XII), sota l’advocació de la Mare de Déu del Pòpul o Pòpuli, tant sols ha arribat fins als nostres dies el Campanar del Pòpul. En aquesta capella s’hi venerava la imatge de la Mare de Déu del Pòpul, una talla romànica tardana (primera meitat del segle XIII). La imatge i l’altar van ser traslladats, l’any 1778, degut a l’estat ruïnós de l’edifici al santuari de la Salut, on van romandre fins la seva destrucció l’any 1936. El petit campanar fou restaurat per l’Ajuntament, que n’és l’actual propietari. Les obres de la primera fase de restauració van finalitzar l’octubre del 1989. Aquest campanar conté un rellotge que pot datar-se entre el final del segle XVII i començament del segle XVIII.


Detall del campanar de la capella del Pòpul

D’altres llocs d'interès a Vallfogona de Ripollès, a més del nucli antic, son el Pont medieval, construït el segle XIV pels senyors de Milany -que en aquella època havien traslladat la seva residència des del castell de Milany, dalt la muntanya d’aquest nom, al de La Sala al cor del nucli urbà- per poder travessar la riera de Vallfogona al camí que unia el poble amb el castell de Milany; la Font de La Tosca i els Gorgs i Salts del Torrent de La Masica que descrivim i visitarem en la nostra passejada.


Esmorzar.- Tenim previst esmorzar, un cop arribem -sobre les 10h del matí- a Vallfogona de Ripollès. Estacionarem els cotxes a l’espai d’aparcament que hi ha, a l’entrada del poble, a la zona esportiva (Carrer del Puig de Sant Miquel).

Un cop hi siguem tots, esmorzarem i tot seguit començarem la passejada.



Detalls del lloc d'aparcament


Recorregut de la passejada.- Just a tocar de l’aparcament comença la ruta, molt ben senyalitzada -amb tocs circulars de color blau- que mena cap el castell de Milany a 6,3 km (nosaltres, en aquesta ocasió, no hi anirem), el Pont medieval a 0,3 km, per on travessarem el Torrent de Vallfogona, i la Font de la Tosca a 1,8 km.


Indicador a l'inici de la ruta.


El pont medieval damunt la Riera de Vallfogona

Anirem seguint els senyals, primer a ran de riera i després per una pista, fins que ens sorprendrà, gairebé al mig del camí, una gran formació rocosa -amb unes escales- per on hi llisca l’aigua formant una mena de rajolins o cortines: la Font de la Tosca. És una formació rocallosa, de forces centímetres de gruix, que s'ha anat formant a partir de la lenta i contínua deposició, al llarg dels segles, del carbonat de calci dissolt en l'aigua que te l’origen a la font. Per mitjà d’unes escales i accessos, podrem introduir-nos -amb precaució doncs hi sol haver fangueig i degoteig d’aigua...- al seu interior. Si ensopeguem un dia de calor, fins hi tot l’exploració, pot ser gratificant... !!!




Detalls de la Font de la Tosca

Continuarem -uns deu minuts- per la pista, fins a trobar, a l’esquerra, un indicador de diferents rutes i un graonat. Una de les rutes és la que a nosaltres, avui, ens interessa: Torrent de la Masica. Ens anirem endinsant -seguint els punts blaus- per un bosc (que a la tardor deu ser molt bonic),.Al poc agafarem un desviament -també senyalitzat- a l’esquerra. Continuarem vorejant el torrent fins que arribem a una passera de fusta que tindrem de creuar. Això voldrà dir que som propers al primer gorg del Torrent de La Masica: El Gorg de baix, el més petit dels que veurem, un bassal d’aigua i un petit salt.


Passera per damunt del torrent de la Masica. Observeu, a l'esquerra,
els senyals -cercles blaus- que marquen el recorregut

El Gorg de Baix

Retornem al sender per on hem vingut. Una mica més amunt veurem un nou indicador, que a la dreta, mena al: Gorg de Dalt. A l’esquerra un altre retol diu: Bauma de Boer (desprès hi anirem).

El Gorg de dalt és molt més gran que l’anterior i en un espai molt més obert, cosa que en facilita la visió. En temps de calor, alguns l’aprofiten per a fer-hi un bany.


El Gorg de Dalt

Retornem de nou al camí fins al punt on hem vist l’indicador a la Bauma de Boer. Seguim el corriol que hi mena fins que el torrent ens talla el pas. El creuarem, sense gaire dificultat, per damunt d’unes pedres fins que arribem a un dels llocs més interessants del Torrent de la Masica: El Saltant. És un salt, si hi baixa força aigua, espectacular.


El Saltant del Torrent de la Masica

Desfent el camí per on hem vingut retornarem fins on hem deixat els cotxes i al poble. A partir d’aquí ens esperen, gaudir de la passejada i els espais que hi hem pogut gaudir, les cerveses i el dinar.

El recorregut total, d’anar i tornar, és de 8,5 km. Amb uns desnivells de +/- 247 m. El temps estimat, sense pauses ni aturades, el calculem en unes 3h.

Com que la caminada és lineal, tot i que recomanem fer-la sencera, hom pot «plantar-se» i retornar al punt d’inici en qualsevol punt del recorregut.


Dinar.- El dinar el tindrem emparaulat, a les 14h 15', al restaurant El Forn, carrer de Puig-Estela 2, 17862 VALLFOGONA DE RIPOLLÈS, tel. 972 70 35 68.

https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g11831936-d11829186-Reviews-Vallfogona_de_Ripolles-Vallfogona_de_Ripolles_Province_of_Girona_Catalonia.html

Tenen un menú diari amb vi, aigua i gasosa, amb l’IVA inclòs, a 14 euros. Uns dies abans, segurament, us farem saber el menú que tenen previst per al dijous 4 de setembre per a que en triem els plats que cadascú voldrà i els hi fem saber. D’aquesta manera, ells i nosaltres, confiem tindrem un millor servei.

A l'hora dels cafès sortejarem -com ja comença a ser tradició-, entre els assistents/es, una ampolla de bon vi de la DO Terra Alta, amb l'etiqueta commemorativa de la 141ª Sortida.




Com aquesta pot ser la nostra taula...


Equip necessari.- Roba, barrets/gorres i calçat adequats a l’època i recorregut i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. No oblideu de posar-vos (si fa bon dia) el protector solar. I qui ho desitgi o necessiti, que porti els bastons. Porteu aigua per a la caminada i, per higiene qui ho vulgui, gel hidroalcohòlic.


Lloc i hora de trobada.- Farem el viatge fins a Vallfogona del Ripollès en cotxes.

Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet o el WhatsApp del grup, els qui hi anem en el propi cotxe i/o els qui compartirem vehicle. També ens aniria be saber aquells que hi acudiran, directament, des dels seus domicilis o llocs de residència.

Calculem que de Barcelona a Ripoll i Vallfogona del Ripollès, per la C-17, hi ha 117 km, i hi podem trigar -segons Google Mapps- 1h 45’.

Com que al tradicional punt de trobada de Travessera de Gràcia / Lepant, hi ha dificultats d’estacionament per unes obres properes, proposem -com ja hem fet darrerament- que cada cotxe (i els seus ocupants) faci via directament -sense necessitat d’anar «en caravana»- fins al espai d’aparcament de Vallfogona de Ripollès. Calculem ser-hi sobre les 10h del matí.


Inscripcions.- Ens aniria be saber els qui vindreu, abans del vespre del dimecres 27 d’agost per a poder confirmar, tot seguit, als del restaurant el nombre de comensals que serem i els menús triats per al dinar del dijous 4 de setembre.

Ho podeu fer contestant "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, per qualsevol altre mitjà: e-mail o el WhatsApp de la colla.

Gràcies per la vostra atenció, col·laboració i, si podeu, participació.

Continuem en contacte.



dilluns, 21 de juliol del 2025

CRÓNICA DEL DINAR D'ESTIU 2025

 





CRÒNICA I APUNT NOSTÀLGIC DELS DINARS O PAELLES

D’ESTIU, DES DEL 2014 FINS ARA


Un any més ens hem aplegat la colla, un migdia d’estiu, per trobar-nos amb l'excusa de cruspir-nos una paella o, com ha estat en aquesta ocasió, un dinar a la vora del mar.


No és la primera vegada -de trobades per a fer tiberis, calçotades, clotxes o celebracions, n’hem fet un munt- i, d'històrics «sopars d’estiu» i «paelles» -qui no recorda les dels ja desapareguts «Banys Lluís», també, a Sant Pol de Mar-...


Mireu, sense buscar gaire -el nostre Blog és una veritable joia per als vells records- les cròniques d’algunes d’aquestes trobades estiuenques (fins que «la pandèmia» ens ho impedí):


2014.-

https://clanosgris.blogspot.com/2014/07/ressenya-del-sopar-destiu-2014.html


2015.-

https://clanosgris.blogspot.com/2015/11/cronica-de-la-paella.html


2016.-

https://clanosgris.blogspot.com/2016/06/cronica-de-la-paella-2016.html


2017.-

https://clanosgris.blogspot.com/2017/06/cronica-de-la-paella-2017.html


2018.-

https://clanosgris.blogspot.com/2018/06/cronica-de-la-paella-2018.html


2019.-

https://clanosgris.blogspot.com/2019/06/cronica-de-la-paella-destiu-2019.html


Tornem, però, al present. Som conscients que -tot i que la majoria- som feliços jubilats, no a tothom un dijous entre setmana del mes de juliol, li va bé quedar per a un dinar: Petites escapades turístiques, l’estada en alguna de les segones residències, kangurs de nets, alguna imprescindible revisió -de xapa o pintura- com les que cal fer als nostres vells cotxes... o, no ens enganyem -faltaria més-, perquè a alguns no els ha vingut de gust, no podien o teníem d’altres prioritats o compromís ...


El fet -i aquí comença la crònica- és que el passat dijous, dia 17, puntuals a l’hora acordada, els uns amb el tren i la majoria amb cotxes, hem fet cap a l’espai d’aparcament del restaurant «L’ERMITA» de Sant Pol de Mar.

Després de les preceptives salutacions. Sense entretenir-nos gaire -passaven uns minuts de 2/4 de dues- entrem al local amb la intenció d’ entaular-nos i «anar per feina»...


Ens atén, el que -pensem- és el responsable del nostre grup. «L’Ermita» és una Escola Universitària d'Hostaleria i Turisme on, un entusiasta grup d’estudiants -molts d’ells hostatjats al mateix hotel- aprenen els diferents oficis i graus formatius d’aquest sector: Direcció hotelera, direcció de restauració i esdeveniments, gastronomia i direcció de cuina,...

Aquest responsable, ens acompanya fins a un menjador -encarat al mar- on ja hi tenim una gran taula preparada. Ens pregunta si el lloc i parament el trobem bé i ens convida a anar-hi prenent seient. Els d’un costat amb vistes al mar... i els de l’altre a les boniques i rialleres cares dels companys i companyes que tenim davant... Tots i totes amb molt bones vistes... diem.




Tot seguit, quan tothom confia que comenci l’esperat «ritual» del dinar, ens ofereixen uns còctels de benvinguda -amb alcohol o sense, segons els gustos- acompanyats de diversos assortits d’olives.

Al poc, ens serveixen l’aigua i qui en vulgui cerveses. Demanem algunes ampolles de vi, de la DO Penedès que, un dels nois que ens atent, ens va servint amb atenció i molta cura.

Després ens aniran servint els primers plats, «entrants» en diuen, que prèviament hem demanat: «Timbal fred d'albergínia a la brasa, préssec, espatlla de pernil ibèric i emulsió de salsa de miso»; «Lingot de síndria osmotitzada, sardina fumada, tomàquets xerri semi-secs, vinagreta de fruita de la passió i alfàbrega»; «Brioix amb tàrtar de vedella, rovella i rovell d’ou texturitzat»; «Canyuts del Delta de l’Ebre a la carbonara, daus de moniato a la brasa i caviar d’arengada».; La versió de «L’Ermita» de «Vitello Tonnato».


I, quan ja ens han retirat els plats i coberts del primer plat, ens comencen a servir els segons, els «plats principals» com els anomenen aquí: «Arròs caldós de llamàntol»; «Calamars a la brasa, patates forneres, salsa Donostiarra i tinta»; «Magret d’ànec, terrina de patata i formatge, puré de moniato i cítrics i salsa Marsala»; «Costella de porc, parmentier de carbassa rostida, salsa hoisin casolana d’albercoc».





Tot i que el llamàntol deu ser mort, déu n'hi do com es resisteix....


Rematem l’àpat, amb un assortit de pastisseria artesana i gelats que ens van oferint i presentant damunt d’una safata el responsable de la sala i el noi que ens ha anat servint molts dels plats. Mireu, a les fotografies, el goig que fan:













Diferents instantànies i moments del dinar d'estiu


Donem per tancat el dinar amb els cafès, tallats i, algun "didalet" de whisky.


Demanem el compte, fem números, paguem i ens acomiadem dels qui ens han ates tot agraint-los el bon servei.


Abans de marxar, però, ens fem -per a la crònica i la història- la foto del grup. Desitjant-nos, als presents i als i les que no han pogut venir, un molt bon estiu i un feliç retorn al nou curs que reprendrem, si Deu i la Mare Natura volen, amb la sortida Xino-Xano que tenim prevista pel proper dijous 4 de setembre.





Fins llavors, doncs, cuideu-vos molt i una forta abraçada.



Text.- Pep

Fotografies.- Enric C., Josep F. I Pep.