CRIDA A LA 145ª SORTIDA XINO-XANO

Senderisme pel "Paratge Natural de Les Planasses-Salpatx"

DES DEL PORT DE L’ESCALA A CALA MONTGÓ. PASSEJADA

 PEL «PARATGE NATURAL DE LES PLANASSES-SALPATX»

(ALT EMPORDÀ)

Data.- Dijous 15 de gener de 2026

Tipus d’itinerari.- Gràcies a l’ocupació militar, que durant anys, va patir la línia de la costa situada entre l’Escala i cala Montgó, actualment, podem gaudir d’un tram de Costa Brava gairebé verge. Aquelles antigues instal·lacions, avui desmantellades, han salvat aquests espais del litoral de l’afany constructor i especulatiu.

Passarem doncs, entre algun búnquer, per un itinerari singular, amb nombrosos penya-segats, camins envoltats de pins -tombats per la força de la tramuntana- i panorames sobre la costa, amb el teló de fons de la badia de Roses.

Al final, arribats a Cala Montgó, podem retornar al punt d’origen -superant un petit collet- per un espai més urbanitzat, fins a Riells de Dalt i el port de l’Escala.

El recorregut transcorre al llarg del «Paratge Natural de Les Planasses-Salpatx»: https://www.visitlescala.com/download/escala_page/45/674/86128922/1147215/cms/planasses_cat.pdf/

Esmorzar.- Un cop a l’Escala, seguirem la indicació al «Port». Una vegada a la zona portuària, anirem fins al «MARAM» -el Centre d’interpretació del Peix- situat al carrer del Port de la Clota i estacionarem els cotxes en l’espai d’aparcament que te al davant. Podem esmorzar en algun lloc discret de l’aparcament o al poc d’iniciar la caminada, on hi ha les restes de la Bateria L6.

Espai d'aparcament al Port de la Clota davant del MARAM

Recorregut de la caminada.-

0,00 km. 0,00 h.- Sortirem de l’aparcament. Davant nostre veurem el «Maram» i algun establiment de restauració. Si girem cap a la nostra dreta, veurem una nau, el «Varador de l’Escala», on es guarden i reparen embarcacions. A la part del darrera d’aquests coberts trobarem un camí de terra amb unes tanques de fusta. Pujarem per aquest camí i ben aviat trobarem els senyals de diferents rutes: Els senders locals 4, 6 i 7, el del GR-92 (colors blanc i vermell) així com el que porta a la Bateria de costa L6.

En aquest trencant, pel carreró de la dreta, iniciarem la caminada
(Foto, Josep F.)

Retols cap a les diferents rutes...
(Foto Josep F.)

Nosaltres seguirem les del GR-92 que ens acompanyaran en bona part del recorregut.

0,50 km. 0h 10’.- El sender s’enfila cap a una zona erma on veurem, a la nostra dreta, una antiga instal·lació militar (una mena de búnquer) son les restes de la Bateria L6. El govern franquista, en el context de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) va construir aquesta bateria -que formava part amb algunes més situades al nord i al sud de la badia de Roses- d'un sistema defensiu davant d'un hipotètic atac aliat o desembarcament amb lanxes i vehicles amfibis. Dins el contesxt polític aquestes van ser unes construccions molt tardanes i de vida efímera. Als anys cinquanta, en plena Guerra Freda, van quedar completament obsoletes i es van anar abandonant.

Detall d'un dels bunquers de la batería L6

El sender, un cop superats els bunquers
(Foto Josep F.)

1,00 km. 0h 20’.- En aquest primer tram, el sender ressegueix la línia de la costa per damunt de l’anomenada Cala del Bol Roig, estreta, poc fonda, amb el terra de còdols grans i roques; es troba dins del Paratge Natural de les Planasses-Salpatx.

Cala del Bol Roig. Per sobre del penya-segat, el camí.

1,40 km. 0h 30’.- Superem El baixador, una cinglera que s’endinsa al mar i la Punta del Salpatx

1,80 km. 0h 35’.- Cala del Salpatx, passem per una zona de penya-segats que ens obligaran a ser prudents i no acostar-nos massa a la timba.

Cala del Salpatx, des del camí.

La Roca de Salpatx des del bosquet de dalt del penya-segat

2,30 km. 0h 45’.- Passem per damunt de la Cala i la Punta dels Cinc Sous i ens endinsem per un petit bosquet de pi blanc.

2,40 km. 0h 50’.- Al sortir de la pineda, acostant-nos a la costa, veurem -al sud- les cases de la urbanització Montgó cap on ens dirigim.

2,50 km. 1h 00’.- Passem per la Cala Mateua, petita, amb penya-segats, estreta i amb nombrosos còdols. Davant hi veurem la illa Mateua, un gros penyal al mig de l’aigua.

Illa i cala Mateua, al fons i a la dreta l'urbanització de la Punta de Montgó.
Dalt del turo, a la dreta de la imatge, s'hi endivina la Torre de Montgó.

Un dels nombrosos cartells d'advertiment del risc de caiguda als penya-segats

A partir d’aquí comencen les cases de la urbanització de la Punta de Montgó o Punta Grossa. Quan superem una torre amb una gran piscina, girarem a la dreta, sortint a un carrer on, també, trencarem a la dreta fins a la

2,70 km. 1h 25’.- Plaça Punta Montgó, és una gran rotonda situada en un petit collet. Des d’aquest punt continuem pel carrer Port del Rei que va en direcció sud. Sempre recte, enmig de segones residències, anem davallant fins trobar -a la dreta- el carrer Trenca-braços que desemboca a l’avinguda Montgó on girem a l’esquerra fins que arribem en

3,10 km. 1h 40’.- a la bonica platja, de sorra fina, de Cala Montgó. Situada just als límits entre l’Escala i Torroella de Montgrí i, per tant, entre l’Alt i el Baix Empordà, cala Montgó queda -dins el terme municipal de Torroella de Montgrí-. Les aigües són transparents i tranquil·les, car es troba a recer dels temporals i la tramuntana.

Dues imatges de Cala Montgó amb la petita platja de fina sorra.

Retornarem al Port de l’Escala, el punt on hem començat la caminada -per no passar de nou per la costa- per dins del nucli residencial de Montgó: Anirem -en un recorregut d’uns 2,7 km i uns 50’- per l’Avinguda Montgó, passarem a tocar del Càmping Cala Montgó, seguirem per l’ Av. Montgó fins ha trobar -a la dreta- la Avinguda Riells que no deixarem fins que -també, a la dreta- agafarem el carrer Folch de Cardona que ens portarà fins a l’Aparcament de la Clota -davant del MARAM on hi tenim els cotxes.

Recorregut total de la caminada, uns 5,80 km. i un temps estimat -sense pauses, ni aturades- de 2h 30’. El grau de dificultat, l’estimem en fàcil-moderat.

Dinar.- El dinar el tindrem emparaulat, a les 14 h. al restaurant La Masia del Cabrit (o Masia de Domeny) de la Carretera Antiga d'Amer nº 58, 17007 GIRONA, telèfon 972 20 24 24. Està situat a la zona industrial a tocar de la fàbrica Nestlè.

Web: https://lamasiadedomeny.cat/

Tenen un menú diari amb vi i aigua, amb IVA inclòs, a 19 euros. 

En el decurs de la mateixa setmana de la sortida (fins llavors poden fer algun canvi a la proposta de menú), us farem saber els diferents plats del menú que tenen previst per al dijous 15 de gener. Ja ens fareu saber -per WhataApp- els plats que cadascú de vosaltres vol i, així, ho poguem comunicar amb anterioritat als del restaurant. D'aquesta manera, ells i nosaltres, tindrem un millor servei.

A l'hora dels cafès sortejarem -com ja tenim per costum- entre els assistents/es, una ampolla de bon vi de la DO Terra Alta amb l'etiqueta commemorativa de la sortida.

Per anar des de l'Escala al restaurant, situat ja al camí de retorn cap a Barcelona, per la GI-623 i l'AP-7 -segons Google Mapps- hi ha uns 45 km i uns 45'. Per anar bé, tindrem de sortir de l'Escala, al final de l'excursió, una mica abans de les 13 h del mig dia.

Detall de l'exterior del restaurant

Detall d'un dels menjadors

Equip necessari.- Roba, barrets/gorres i calçat adequats a l’època i recorregut i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Qui ho desitgi o necessiti, que porti els bastons. Porteu aigua per a la caminada i per higiene, qui ho vulgui, gel hidroalcohòlic.

Punt i hora de trobada.- 

Farem el viatge fins a l'Escala en cotxes.

Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant -per internet, el telèfon o WhatsApp, els qui hi anem en el propi cotxe i/o els qui compartirem vehicle.També ens aniria be saber aquells que hi acudiran directament des dels seus domicilis o llocs de residència.

Segons Google Mapps, des de Barcelona a l'Escala, per la AP-7 i la C-31, hi ha uns 145 km i hi podem emprar unes 2 h. Si sortim de Barcelona sobre les 7h 30' estimem arribar al parking del MARAM del Port de l'Escala sobre les 9h 30'. 

Com que al tradicional punt de trobada de Travessera de Gràcia/Lepant, hi ha dificultats d'estacionament per unes obres properes, proposem -com venint fent darrerament- que cada cotxe (i els seus ocupants) faci via directament -sense necessitat d'anar junts, "en caravana" fins el punt d'inici de la caminada -sobre les 9h 30'- al parking del MARAM de l'Escala.

Inscripcions.- 

Ens aniria be saber els qui vindreu, abans del vespre del dissabte 10 de gener del 2026, per tal de poder confirmar al restaurant els qui serem, el dijous 15, a dinar. Ho podeu fer contestant "respondre a tots" al correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, si us és més còmode, pel WhatsApp del grup.

Gràcies per la vostra atenció, col·laboració i, si us és possible, participació.

Continuem en contacte.

PS.- Agraïm a en Josep F. el desplaçament fins a l'Escala -uns dies abans de la sortida- per a confitmar el lloc d'aparcament dels vehicles i el punt d'inici de la caminada. Així com la cerca d'un lloc on dinar -de menú- a l'Escala o en algun altre lloc que ens vingués, al retorn cap a Barcelona, de pas.

Gràcies, Josep. El bon esperit de servei i la generositat, continuen sent unes de les teves permanents virtuts !!!. 

FELICITACIÓ NADAL I ANY NOU

 

MOLT BON NADAL I UN SALUDABLE I FELIÇ 2026

US (I ENS) DESITGEM, DE TOT COR, 

LA COLLA "XINO-XANO"

Incopora la Nadala que la Mª Rosa i en Jaume han fet per a la colla. 

El nostre "himne" hem dit...

UN REGAL ESPECIAL

El regal que jo desitjo

tenir per aquest nadal

no portarà llaç de vellut,

ni vermell, ni groc, ni blanc,

no durà ni embolcall de seda,

ni transparent, ni brillant,

ni anirà dintre una capsa

ni petita, ni mitjana, ni gran.

No portarà cap etiqueta

ni nom, ni cap detall

a l’estil dels bons desitjos

tot de llum vindrà folrat,

una llum brillant i intensa

que el món anirà il·luminat

aturant-se allí on la misèria ,

injustícia, guerra i fam

fueteja la canalla

sense escoltar el seu reclam

I amb aquest regal màgic

a la fi potser arribaran

rialles, alegria i esperança,

pau i felicitat.

                      Francesca Aubanell

HIMNE NADALENC DE LA COLLA "XINO-XANO"

Xino-xano pel camí,

amb la motxilla i bon vi,

pujant cims, baixant contents,

rient forts a cada moment.

Xino-xano, fum, fum, fum,

bon Nadal a tothom, fum, fum, fum,

que no ens falti mai la salut,

ni l'amor, ni l'amistat en comú.

Hem caminat amb sol i fred,

pluja, vent i algun barret,

si el pas es feia una mica lent,

una mà amiga hi era sempre present.

Xino-xano, fum, fum , fum,

any nou ple de bons moments, fum, fum, fum,

amb la família i els amics,

seguirem fent camí tots junts i units.

Xino-xano, pas a pas.

any rere any i sense presses mai,

mentre hi hagi salut i estimar,

el camí sempre valdrà la pena caminar.

CALENDARI DE SORTIDES XINO-XANO PER AL 2026

 

CALENDARI DE SORTIDES XINO-XANO PER AL 2026

Benvolguts i benvolgudes:

Acostant-se el final d'any, com tenim per costum, us anunciem el calendari de les sortides XINO-XANO que tenim previstes per al any vinent.

Pensem que es bo saber, amb temps, els dies que tenim previst fer les excursions XINO-XANO. Anotar-ho a la nostra agenda i, si pot ser, tenir-ho en compte davant els normalment habituals i obligatoris compromisos mèdics -cada cop més importants de respectar per allò de les llargues esperes en les cites- i d'altres obligacions familiars, socials o de lleure que, segur, tots tenim.

Veureu que hem procurat respectar -excepte el mes de gener, que deixem passar Reis-, com a dia de la sortida, el primer dijous de cada mes. Recordem-ho, si voleu participar en les excursions o passejades, davant qualsevol programació o cita en la nostra agenda: El primer dijous de cada mes, tenim la sortida Xino-Xano !!!.

També hem deixat sense programar sortida els mesos d`agost i desembre que per ser uns mesos, normalment, de vacances (agost) o amb nombrosos festius ("aqueducte" de la Puríssima/Constitució i festes nadalenques, el desembre); amb, normalment, nombrosos compromissos personals o familiars, no farem l'excursió. 

Aquest any que ara acaba, no ho hem fet, però -si algú de la colla, fent de "locomotora", ho organitza- podem fer (com així ha sigut en alguna altra ocasió), també, d'altres sortides, visites, activitats o trobades: "La clotxa", "L'arròs o dinar d'estiu", alguna "passejada matinal" per algún barri, exposició o lloc d'interès o, també, -sense oblidar-nos de pendre les pastilles- un "esmorzar de forquilla" en alguna típica, vella taverna o berenador... Ara amb el grup de WhatsApp del telèfon mòbil, ho tenim més fàcil: només cal proposar-ho i que la gent s'hi vagi apuntant..!!!

Està molt i molt be anar complint, amb salut, anys... Però ens hem d'acostumar i procurar, també, a continuar gaudint dels nostres amics/gues, aficions, illusions i somnis... !!!

En la mesura que poguem doncs, companys i companyes -benvolguts i benvolgudes amics i amigues-, mantenir el contacte, fer una mica d'activitat i el anar retrobant-nos periodicament, sempre ens anirà be. "La millor de les pastilles...", com sempre ens recorda un de la colla...

Que ho poguem continuar fent, aquest i molts anys més !!!

Una forta abraçada. 

CRÒNICA DE LA 144ª SORTIDA XINO-XANO I EL DINAR DE NADAL 2025

 

El conjunt monumental de La pedra-sobre-altra

PASSEJADA, A MIDA, PEL MASSÍS DE CADIRETES

I DINAR DE NADAL 2025

A la fi.- Finalment hem pogut fer aquesta passejada xino-xano. La teníem prevista per al passat 6 de novembre però, la nit anterior, un avís-alarma de Protecció Civil, recomanà -davant la previsió de mal temps i forts aiguats- no fer desplaçaments innecessaris i romandre atents, davant de futures activitats, als nous avisos i situacions que podien originar les adverses condicions meteorològiques....

Disciplinats, obedients, assenyats i «gent d’ordre», com som, acordàrem ajornar la sortida. Certament, a primera hora del dia de l’excursió -a Barcelona- un fort aiguat confirmava els pronostics, però després sortí el sol i un cel radiant il·luminà la jornada (només en alguns llocs puntuals i concrets l’aigua i el vent crearen una certa incomoditat i perill). «Tampoc n’hi havia per tant...» diguérem... Però, certament, «val mes prevenir que curar..., ja tindrem més ocasions per a fer aquesta sortida", afegirem.

Ho hem fet ara -un mes després-, fent-la coincidir -per la proximitat de les Festes nadalenques- amb la possibilitat de celebrar, també, el Dinar de Nadal de la colla.

Tots a l’hora, al punt de trobada.- Des dels diferents orígens -Barcelona, L’Hospitalet, Mollet del Vallès...- tots hem anat arribant puntuals.

A les 9h 30’ ja hi érem tots i totes, alguns compartint vehicle, al lloc de trobada del Massís de Cadiretes; en l'entrada d'un camí carreter a tocar del punt quilomètric 9 de la carretera GIP-6821, un petit espai on es pot deixar els vehicles.

Hi aparquem els 7 cotxes i després de les salutacions -tot bromejant (tot i que la cosa, sembla, és seriosa...) sobre el tema del moment: la pesta porcina que s’ha localitzat en un indret del Collserola; introduïda, diuen, pels senglars...-. Precisament les vores d'aquest indret estan "llaurades" i plenes de forats fets per aquests animals, que n'hi ha més que mosquits a l'estiu... "Ara estan dormint..." diu algú. Així doncs ens disposem a esmorzar.

L’esmorzar.- Avui, com que no hem trobat al lloc cap banc, pedrís o taula de pícnic,... en Josep F. ens ha sorprès traient del maleter del seu cotxe HONDA CR-V, una taula plegable que el vehicle ja porta -de serie- incorporada... «És el primer cop, en vint anys, que la faig servir...» ens diu tot rient. Damunt hi posem les olives i la bota amb el vi. Al voltant, ja amb gana, alguns comencen a prestar atenció als entrepans que porten preparats... La Mª Rosa i en Jaume, han portat un gran termo ple de, bon i encara ben calent, cafè; advertits, també hem portat les tasses, les culleretes i els sucres....

Avui, en un matí fred, prendre quelcom calent, s’agraeix; en Zacaries, treu la petaca amb bon Whisky i alguns n’afegeixen «gotes» al cafè... i en Carles, que sap que a la colla hi ha forces llaminers (i llamineres...!!!) escampa, damunt la taula, un bon assortit de bons bombons de xocolata.... Una festassa.... !!!.

Detalls de l'esmorçar

La caminada.- Desprès d’aquest conjunt de «coses bones»...., amb les piles recarregades, comencem la caminada... 

Passen uns minuts de les 10h, n’hem fet via de l’esmorzar, sota un cel força net de núvols i sense notar gaire el fred, seguim als «guies» -en Josep F. i en Josep Mª- per un camí carreter que, amb una lleugera pendent, es va enfilant cap el Puig de Cadiretes que, amb 518 m d’alt, és el punt culminant de la serra i de l’excursió d’avui.

El camí és agradable i de bon fer... envoltats de boscos de sureres

Una parelleta al sender cap el Puig de Cadiretes.

Uns 600 m. més amunt, quan som aproximadament a uns 470 m d’alçada, veiem -a la nostra dreta i a tocar del camí- el Menhir d’en Llach (el nom li ve d'estar situat en la propietat forestal d'aquest nom), un bloc de granit rosat-negrós de forma fal·liforme de, actualment,1,50 m d’alçada exterior i 0,76 m de gruix. Força bufó... Els entesos diuen que és del neolític -del 3.500 al 1.800 aC-. De fa dos dies... pensem.

Menhir d'en Llach

En tots els recorreguts hi han estat presents

 les alzines sureres, els suros

Continuem, aproximadament 1,5 km més amunt -passant pel Pla de ses Pinyaques, on després hi tornarem- fins que arribem, al nostre principal objectiu d'avui, el doble cim del puig; un primer, on fa uns anys, hi havia una escala i una torre de vigilància contra incendis, del que gairebé ja no en queda res i, desviant-nos una mica a la dreta, el Puig de Cadiretes, pròpiament dit, amb el vèrtex geodèsic, restes d’una creu i un vell pessebre que degueren instal·lar-hi pels vols d’un Nadal de fa uns anys. 

Els més valents i una de les valentes de la colla, s’hi enfilen per a veure el panorama de valls i muntanyes, la plana de La Selva, Llagostera i, a la dreta, fins el mar. En Josep F., previsor, ha portat una corda per si la teníem de fer servir, però la majoria ens ho hem mirat i hem fet les fotos sense enfilar-nos, des de baix.

Al mig del doble cim del Puig de Cadiretes... amb algunes pedretes

Vèrtex geodèsic i panorama des del Puig de Cadiretes

Panorama des de dalt del Puig de Cadiretes.
La població que s'endevina al pla és Llagostera.

Un valent i una valenta dalt del Puig de Cadiretes, contemplant el panorama.
En Josep F. amb la corda, bon scout, amatent donant-los suport...
(a la seva esquena el Pessebre)

"Escalador, avui la corda -està molt be- pero no cal... gràcies !!"
(a la dreta el Pessebre)

Els valents dalt i, a baix, els supporters animant
i aixecant l'acta fotogràfica del moment...

Com que s'acosta Nadal... aquí teniu el pesebre del Puig de Cadiretes... 
Bones Festes !!!!

Desfem el camí seguint, en forces trams, els senyals blanc i roig del sender de gran recorregut GR-92, fins que arribats de nou al Pla de ses Pinyaques ens desviem, a la dreta, cap el Mirador de Montllor que hi ha encimbellat a les en-vistes de Tossa de Mar.

Al poc, també a la dreta del camí, hi ha un petit corriol que, en pocs metres, porta al Para-dolmen d’en Garcia. Un «para-dolmen» a diferència del «dolmen» no és, pròpiament, una construcció prehistòrica feta directament pels humans, normalment n’han aprofitat elements ja existents com cavitats naturals, blocs erràtics o la morfologia del terreny per a construir-hi o adaptar-hi cambres mortuòries tot i que, en alguns casos, la intervenció humana n'ha modificat l'estructura i aspecte final. En concret, el Para-dolmen d’en Garcia, és una cambra sepulcral que aprofita un bloc erràtic i una penya natural. La coberta, anivellada artificialment, està falcada posteriorment amb petits blocs i una paret considerable de pedra seca. L’entrada deuria ser un curt corredor, una petita galeria o túnel de la que en queden algunes restes. Porta el nom de qui, l'any 1974, el va identificar, en Agustí Garcia. Els experts ho daten, al neolític final, entre el 2.500 i el 2.200 aC.

Para-dolmen d'en Garcia

A partir d’aquest punt, el grup es divideix. Alguns -els més canyers- continuen fins al mirador de Montllor que domina el panorama sobre Tossa i la costa. La resta de la colla, també es parteix, uns comencen el retorn, xino-xano, fins on tenim els cotxes; mentre que un altre grup -de semi-canyers, que també volien anar fins el mirador de Montllor- veient que el pendent que baixa cap aquest lloc es va accentuant (que desprès, de retorn, serà de pujada...) i que el recorregut és més llarg del que es pensaven, decideixen retornar i esperar -tot petant la xerrada-, als canyers, al Pla de ses Pinyaques.

Panorama des del Mirador de Montllor. Al fons, Tossa de Mar.

Aproximació de Tossa de Mar des del Mirador de Montllor

Un cop tots -canyers i semi-canyers- al Pla de ses Pinyaques, agafem el camí que ens portarà on tenim la resta de companys i companyes i els cotxes. Abans, però, agafarem un trencant que, en uns 600 m., ens du a un indret màgic: La pedra-sobre-altra.

Algunes de les capritxoses roques d'aquest massís

En tota l'excursió, pel mig de boscos de sureres i pins, hem pogut gaudir, també, d’un gran nombre de roques granítiques, que l’erosió i el pas dels anys ha dotat de formes curioses i capritxoses. En aquest aspecte destaquen, per sobre de la resta, la pedra-sobre-altra, potser un dels conjunts més interessants dels monuments megalítics del massís (l’indret ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Local del municipi de Tossa de Mar). És un sepulcre para-dolmènic (que vol dir, com ja hem explicat, en part natural i en part artificial) construït aprofitant la gran pedra natural que avui cobreix la cripta. Consta de cripta-cova, passadís i túmul. Els constructors van ampliar la balma, que ja devia existir o la van crear, en observar les possibilitats que el lloc oferia (enterrar, també llavors, donava feina i sortia car...). A pocs metres, i dins del mateix conjunt megalític, s’eleva una gran i curiosa formació rocosa natural -amb unes pedres damunt les altres- que caracteritza i han donat el nom al monument. Cronològicament ho podríem situar a finals del neolític, del 2.500 al 2.200 aC.

Diferents detalls del conjunt monumental de la-Pedra-sobre-altra.
La darrera foto és la cripta-cova amb restes del passadís d'accès

Feta aquesta darrera i interessant visita, per una drecera, retornem al lloc on hem aparcat els cotxes i on ja ens estan esperant la resta de companys i companyes de la colla.

Ja hem dit a l'enunciat que aquesta passejada ha sugut una mica "a mida" intentant satisfer els desitjos i possibilitats de cadascún de la colla. 

En Joan P. és un dels "canyers" que ha fet tots els recorreguts, per tant -amb el seu equip de mesura- ens pot donar fe del recorregut total: Uns 7,5 km amb uns desnivells acumulats de +/- 145 metres.

El dinar.- Passen una mica de la 1 del migdia, el dia s’ha anat encapotant i, tot i que no ens plou, comencem a notar la manca de sol i la fresca es fa sentir. "Avui, més que les cerveses tindrem de demanar Cacao-lats calents...", diem.

Puntuals, a 2/4 de 2, arribem a Campllong, on al «Local Social» ja ens tenen a punt la llarga taula per als 18 comensals.

Ja tenim la taula a punt...

Detall del dinar

El plat preferit per molts i moltes de la colla. Especialitat de la casa.

Reconfortats, demanem les cerveses -amb o sense alcohol- i triem els plats del menú. Els «caragolers» avui estaran molt contents/contentes, doncs el que aquí fan son «de categoria».

En general, en aquest lloc, sempre ens hi hem sentit i ens han ates molt be.

Poc abans de les postres, els qui fa poc han complert anys, en Carles B., en Zacaries i en Jaume, ens conviden a cava. Brindem, per ells, per tots nosaltres i pels companys i companyes que avui no han pogut venir.

Salut !!!. Per molts i molts, anys !!!!

En Carles, per a celebrar els anys, ens ofereix una
capça ben plena de bones i acolorides "catanies"

I, com que ja tenim practicament damunt les Festes de Nadal, aprofitem la trobada per a celebrar-les amb els millors desitjos de felicitat per a l' Any Nou !!!

Amb els cafès sortegem el vi de la Terra Alta, amb l’etiqueta commemorativa de la sortida d’avui. Dins d’una gorra, ben barrejats, repartim els paperets -on només n’hi ha un amb el mot PREMI I FELICITATS !!!. En aquesta ocasió, la afortunada ha estat la Margarita. Enhorabona !!!.

Mireu-la... que contenta està !!!

Demanem el compte, fem números, paguem, ens acomiadem dels qui tant be ens han ates i sortim a fora per a fer-nos la fotografia del grup d’avui.

"Que no...", que dos i dos fan cinc..."

Passant comptes. Com gairebé sempre,
dos treballant i un munt de jubilats mirant...

La foto del grup d'avui davant el Casal fortificat de Torre Llupiana. A la foto hi falten la Isabel i en Llorenç que tingueren de marxar tot just després de dinar.

Comiat i propera sortida.- Ens acomiadem, tot emparaulant-nos per a la propera sortida que serà -la número 145-, si Deu i la Mare Natura volen, passat Reis, el dijous dia 15 de gener del 2026. Ja us anirem donant més informació.

Fins llavors doncs, gracies per la vostra amistat, companyia i participació.

Text.- Pep.

Fotografies.- Joan B., Jaume, Josep F., Josep Mª, Mª Rosa E., Conxita, Pep.

Ruta Wikiloc.- Joan P:

https://Ioc.wiki/t/242522187?h=5m6xd69omn&wa=5m6xd69omn&wa=sd&Ia=ca

Video-fotogràfic-sonor.- Jaume:

https://www.youtube.com/watch?v=A0JePQI8yuM