CRIDA A LA 117ena SORTIDA XINO-XANO

 

La bruixa Napa... 

BRUIXES I ERMITES DEL LLUÇANÈS: PASSEJADA SEGUINT LA RUTA DE LA BRUIXA NAPA.

Tipus d’itinerari.- Durant el segle XVIII vivia a Prats de Lluçanès Maria Pujol. Una dona vella, menuda i amb la cara plena d’arrugues. La gent del poble coneixia a Maria Pujol com la Napa, ja que era filla de Cal Nap (una casa, on també hi va viure, que hi havia -avui ja no existeix- al carrer de Sant Pere, per on començarem la passejada).

Era una dona soltera sense descendència que, tot i no tenir cap feina coneguda, no havia passat mai gana (diuen que, sovint, robava gallines de les altres cases). A més a la Napa no li agradava relacionar-se amb la gent de Prats de Lluçanès, encara que li agradava molt jugar amb la canalla del poble. Sempre donava llavors de carbassa als més menuts per a què es deixessin pentinar.

La conducta de la Napa va aixecar molts recels entre la gent del poble. Molts creien que la Napa era una bruixa i per això la gent del poble l’anomenava la Bruixa Napa. Ningú es fiava d’aquesta dona i es van crear un gran nombre de rumors sobre la Bruixa Napa.

La gent creia que, cada nit, la Bruixa Napa anava volant fins a Cal Costes, una casa de Sagàs. Un cop allà, filava llana amb la dona de la casa. Altres també creien que al cistell hi portava un llangardaix que li donava gran agilitat per a poder-se moure. Fins i tot, algunes persones afirmaven que quan pentinava el cabell de la mainada, els matava clavant-los agulles de cap al crani. Va ser acusada de matar una nena de quatre anys, Anna Rimbau, que l’estiu de 1766 havia desaparegut. El seu cos esquarterat va ser trobat en un abocador. D’aquesta pobre nena, a casa la Napa, se’n va trobar el braç esquerre a la pastera i el fetge cuit amb sang. Aquella descoberta va traumatitzar a tot el municipi que va buscar, desesperadament, la que asseguraven n’era la responsable d’aquell atroç assassinat. Segons la gent del poble, aquella terrible mort, només podia ser obra de la Bruixa Napa.

Els veïns, davant les sospites i aquestes evidències, anaren a detenir-la a casa seva. En un primer moment, l'anciana es va resistir a l'arrest amenaçant als veïns amb un gran ganivet de carnisser. Al final, la van reduir entrant a la casa per la porta del darrera.

Pocs dies desprès, la van jutjar i executar. Aquesta llegenda compleix el tòpic que amaga una mica de realitat, ja que està basada en un fet real que va succeir el 8 de gener de 1767. Aquell dia, desprès d’un improvisat judici a Prats de Lluçanès, l'anciana Maria Pujol va ser penjada de la forca, segon diu la tradició, al Serrat de les Forques de Sant Feliu Sasserra on s’acostumava a executar els condemnats de la zona (i no a Barcelona, com diu la llegenda). Es diu que va ser la darrera persona, acusada de bruixeria, penjada a Catalunya.

Tot i això, no és fins al segle XVII (1612 -1622) que hi ha, a Catalunya, la gran Cacera de Bruixes. Degut a una crisis econòmica, política i religiosa arreu del Principat, es van crear diferents tribunals civils autoproclamats capaços de jutjar el delicte de bruixeria. Des d’ aquell moment, un gran nombre de persones -moltes d’elles dones que només feien de remeieres- van ser detingudes, torturades, jutjades i executades per bruixes¹.La bruixeria va ser considerada per l'Església catòlica, des de l’any 1326, un delicte d’heretgia. Deia l'Església que, la bruixeria era una desviació o aberració de la fe i que estava presidida pel mateix diable.

La ruta que us proposem, en mig de racons naturals i indrets històrics, passa per molts dels escenaris d’aquesta inquietant història. Us animeu a acompanyar-nos i fer-la ?.

Recorregut de la caminada.-

- Mirarem d’aparcar els cotxes, al centre de la localitat, pels voltants de la plaça de l’Onze de Setembre lloc on te l’inici el carrer de Sant Pere.

- Agafarem aquest carrer que, al seu final, ens portarà al camí que mena a l’església de Sant Pere del Grau ² i a la masia del Grau de Torroella, a uns 726 m d’alçada i coronada per una torre, que hi ha al seu costat.

Sant Pere del Grau de Torroella

- Passem pel camí que hi ha entre l’església i la masia que, en uns pocs metres, ens portarà a un encreuament de camins. Agafem el de l’esquerra seguint el PR C-44. Al cap d’uns 500 m i a 746 m d’alçada, trobarem la Cadira d’en Galceran ³.

La cadira d'en Galceran

- A uns 200 m d’aquest lloc ens desviem a mà dreta deixant el camí i ens endinsarem -seguint la senyalització- al bosc. A uns 500 m agafem un camí ample amb forta baixada. A uns 200 m i a 720 m d’alçada, haurem arribat al lloc conegut pel Roc Foradat o roc de la Bruixa Napa ⁴.

Roc Foradat o de la bruixa Napa

- Continuant per aquest camí -com a referència tindrem el dipòsit de les aigües de la població- arribarem a l’ermita de Sant Sebastià ⁵, a 721 m d’alçada, indret des del qual es pot contemplar una bonica panoràmica del poble.

Ermita de Sant Sebastià i Espai de Memòria

- Aquí agafarem el PR C- 44 esquerre en direcció a les Tres Fonts. Baixant per aquest camí arribarem, en uns 300 m. a la caseta de Sant Sebastià ⁶, que deixarem a l’esquerra del camí. Des d’aquí i sense deixar el camí arribarem a la carretera de Navàs i entrarem a la població de Prats de Lluçanès per les Tres Fonts ⁷, carrer Josep Cirera, plaça Vella, carrer Major i plaça Nova.

Les Tres Fonts

El recorregut, circular amb la sortida i el retorn a Prats de Lluçanès, és d’uns 6 km amb uns desnivells acumulats de +/- 130 m. El temps -sense pauses ni aturades- que estimem per a fer tota la ruta, és d’unes 2h. La dificultat és baixa.

En color verd, podeu seguir el recorregut de la ruta que farem.  Cap a la dreta de la imatge hi podeu veure el Santuari de Lurdes, relativament a prop d'aquest lloc, hi ha el restaurant Cal Quico, on dinarem.

Esmorzar.- L’esmorzar el podem fer, un cop haguem sortit del nucli urbà del poble, segurament, a Sant Pere del Grau.

Dinar.- Hem contactat amb el restaurant Cal Quico de la ctra. de Sant Quirze (BP-4653) s/n, 08513 PRATS DE LLUÇANÈS, http://restaurantcalquico.com/, tel. 938 50 81 25 (el restaurant és a les afores del poble, proper al Santuari de Lurdes). Tenen un menú diari -primer i segon plats, postre, vi, aigua i pa-, amb l’IVA inclòs a 14’ 50 euros. El dinar mirarem d’emparaular-lo per a les 14h.

A les postres, segurament, es sortejarà entre els assistents a la sortida, la tradicional ampolla de bon vi del Penedès de la marca XINO-XANO.

El Santuari de Lurdes (a l'esquerra) des de la porta de Cal Quico.

Equip necessari.- Roba i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons. Barrets i crema protectora per al sol i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Porteu aigua per l’esmorzar i el recorregut i, qui ho desitgi, gel hidro-alcohòlic i mascareta protectora.

Lloc i hora de trobada.- Farem l’ “aproximació”, fins a les proximitats del carrer de Sant Pere de Prats de Lluçanès, en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, els qui hi anem en el propi cotxe i els qui compartirem vehicle.

També ens aniria be saber aquells que acudiran a l’excursió, directament, des dels seus domicilis.

El lloc i hora de trobada,per als qui sortim de Barcelona, serà el tradicional de la Travessera de Gràcia/Lepant, a les 7h 30’ del matí del dia de la sortida.

Estimem que, sobre les 9h podem estar ja, els qui hem sortit de Barcelona, al carrer de Sant Pere de Prats de Lluçanès (ja ens anirem trucant, si és que tenim d’aparcar en llocs diferents, pel telèfon mòbil).

Inscripcions.- Ens aniria be saber, abans del vespre del dilluns 9 de gener -per a dir-ho el dimarts 10 als del restaurant- el nombre de comensals que serem el dijous 12 a dinar.

Ho podeu fer contestant "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, per qualsevol altre mitjà, a en Pep.

Gràcies per la vostra atenció i, confiem, participació.

Una abraçada.

1 L’historiador Joan Reglà va avançar, en aquest període -de 10 anys:-, la xifra de 400 víctimes (una mitjana de 40 morts per any !), especialment als comptats de Rosselló, la Cerdanya i les comarques centrals i occidentals del Principat.

2 Situada dalt d’un petit turó, consta d’una nau coberta amb volta d’aresta i té l’absis quadrat. L’interior està arrebossat i pintat. La façana principal es troba a ponent i té una porta d’arc de mig punt adovellat, una petita rosassa i a la part superior hi ha uns arquets cecs que es van afegir a principis del segle XX. La façana està coronada per un campanar d’espadanya d’un sol ull i la teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Les primeres notícies que es tenen d’aquesta església són de l’any 905, moment en què es vincula a Santa Maria de Lluçà. En una data anterior al 1154, Sant Pere va deixar de ser sufragània de Santa Maria per passar a ser església parroquial. Després, segurament a causa del despoblament produït per la Pesta Negra, va tornar a ser sufragània de Santa Maria. En un document del 1878 ja apareix com a capella rural. A principis del segle XX va ser restaurada i li van afegir els arquets cecs de la façana principal.

3 És una gran roca en forma de cadira -o, potser millor dit, de tron- des de la qual podem contemplar una magnífica vista de la vall de Merlès. Hom diu que, des d’aquest lloc estratègic, el general carlí Galceran podia observar el moviment de les seves tropes i les de l’enemic al llarg de la vall i on, el 1840, va ser ferit. La primera guerra carlina va començar a Prats de Lluçanès, justament quan la vila estava ocupada pels liberals. El 5 d’octubre de 1833 va ser quan el pradenc Josep Galceran i Escrigas, després conegut pel «general Galceran», va llançar el primer crit a Catalunya a favor d’en Carles V dels carlins, origen de la Primera Guerra Carlista..

4 El Roc Foradat o roc de la bruixa Napa, és on la tradició assenyala que la bruixa Napa preparava els seus beuratges. Aquesta bruixa, de nom Maria Pujol i dita Napa perquè vivia a can Nap, fou la darrera persona executada a Catalunya com a bruixa, ja que va ser acusada de matar una nena de quatre anys. D’aquesta pobre nena de nom Anna Rimbau, a casa la Napa se’n va trobar el braç esquerre a la pastera i el fetge cuit amb sang.

5 La primitiva capella era una edificació de la primera meitat del segle XII, al costat del mas que rep el mateix nom. L’any 1777 el rector Antoni Vinyes construí de nou el temple, que va quedar destruït per les guerres de començaments de segle. Les obres finalitzen a principis del segle XIX i mossèn Mirambell hi diu la primera missa el dia 27 d’octubre de 1804. Des d’aquest indret a 744 metres d’alçada es pot contemplar una magnífica vista de tot el poble de Prats de Lluçanès. Així mateix la zona de Sant Sebastià forma part d’un dels punts de l’Espai de Memòria, un itinerari commemoratiu dels fets ocorreguts el 3 de febrer de 1939 quan, després d’un cruent combat, les tropes franquistes van entrar a la població de Prats de Lluçanès i van ajusticiar 250 soldats republicans.

6 És una masia feta de carreus de pedra de grans dimensions i sense desbastar, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està composta de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són a dues aigües amb teula àrab. A la façana principal hi ha una porta rectangular amb cantoneres de pedra treballada, a sobre d'aquesta hi ha una finestra feta també amb pedres treballades i la resta són de maó vist. A un costat de la masia hi ha una llissa coberta a dues aigües amb teula àrab i amb una porta de pedra treballada. També trobem diferents coberts de construcció recent al voltant de la casa.

7 És una edificació de l’any 1746, uns antics safareigs. Molt popular. És un lloc tradicional de pas en la cercavila de les festes dels Elois. Les fonts són, d’esquerra a dreta, el «cel», «el purgatori» i «l’infern». La gent sempre agafava aigua de la primera font, la del cel. Encara que hi hagués gent esperant, s’esperaven per no agafar ni la del purgatori ni la de l’infern.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

Abans de res, disculpeu-me que amb la bogeria dels reis per els nets, no he pogut estudiar els mapes del temps amb prou cura.

Bé de fet tant se val, perquè els meus pronòstics no tenen el rigor científic que haurien de tenir els que venen avalats per doctors en física. O sigui, que els meus serveixen per ben poc. Al igual que el professionals, perquè el “món està ben girat”.

Remolins baromètrics.

Per la propera xino-xano del dia 12, aquests mapes que he estudiat ben poc, ens diuen que tindrem un batibull de pressions en superfície encara en situació anticiclònica.

La península Ibèrica és en groc per destacar en aquest mapa.

Estarem entre dos fronts, un de fred que ja haurà passat i un de “oclús”, que com el seu nom indica (tapat, que no se sap, que no es veu) pot portar qualsevol cosa.

En aquesta tessitura només us puc dir que probablement no plourà, que el vent serà molt fluix, si n’hi hagués, però que farà fred. Tres graus positius a l’hora d’arribar, i encara sort, perquè dues hores abans les temperatures hauran estat sota zero. A l’hora de dinar s’arribarà als 8º i després ja baixarà un altre cop.

Observeu que Prats de Lluçanès és al límit de la formació de núvols

Si la circulació atmosfèrica no s’avança ni es retarda, cap a migdia lluirà el sol a estones, perquè les capes de núvols mitgencs i alts oferiran una cobertura del 31%   

Conclusió: No us oblideu de la roba d’abric. Mitjons de recanvi per algú fica la pota en un basal i sobretot guants i gorres o millor, barretines. I per si falla el pronòstic, capelina.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

 

IMPROVISADA PASSEJADA MATINAL PEL POBLENOU

 

CRONIQUETA D’UNA IMPROVISADA PASSEJADA MATINAL PER AJUDAR A PAIR ELS ÀPATS DE NADAL...

No sempre anunciem les nostres trobades i -petites o grans- activitats al nostre Blog-Mural.

Podeu estar segurs que no ho fem amb cap mala intenció..., de debó.

Actualment el telèfon mòbil és una bona eina per a que, els «desvagats» (com ens anomena, sense cap malicia, la Maribel...) que vivim relativament a prop, ens fem -de tant en tant- alguna trucada. Normalment per a xerrar una estona, saber com estem -especialment si hem tingut o ens hem assabentat d’alguna «posta a punt» recent- o, també -de tant en tant- per a fer un (o dos) vermuts, amb unes olives, unes llesques de pa amb tomàquet i unes bones anxoves en algunes de les tavernes properes o equidistants dels nostres domicilis: La bodega «Quimet» o la «Bodega Pàdua»... per exemple.

Així ho varem fer, un parell de dies abans de Nadal, en Josep Fitó (que viu a tocar de «Can Quimet»), en Josep Mª, que caminador com és, fa quatre passes per la Travessera de Gràcia i arriba en un no rés a "Can Quimet" i en Pep que, Via Augusta avall, s’hi planta en uns deu minuts...

Varem fer un parell de rondes de vermut, en aquesta ocasió, només amb anxoves i pa amb tomàquet ("les olives porten molta sal... i aquests dies ja em prendrem prou..." va dir algú). Això si, com a bon catalans, per tal d’allargar la conversa (i la beguda) i que els gots no quedessin buits, demanarem «sifó»... afegint-ne, sense que el vermut no perdes gaire el color..., de tant en tant, un raig als respectius gots.

Alguns -des de la sortida de mitjans de novembre- feia dies que no ens veiem i ens hem anat posant al corrent sobre alguns dels temes, de tota mena (darrerament, un pel desenganyats, ja no parlem de política...). Fins que s’ha acostat l’hora de retornar a les respectives cases. 

Ja al carrer, en Josep Mª -que inquiet i caminador com és, para poc a casa seva...- ha dit: «Voleu, el dia 28, fer una passejada pel Passeig Olímpic i per la Rambla del Poblenou, per ajudar a pair els àpats de Nadal i Sant Esteve ?... 

Ens quedarem amb la proposta però, en aquell moment, no ens «mullàrem», ja ho aniríem pensant i parlant...

Així va anar fins que, en alguna de les trucades que ens varem anant fent per a desitjar-nos el «Bon Nadal», algun dels interlocutors, ens va dir que algú més s’havia afegit a la proposta de la matinal pel Passeig Olimpic, però «només per a fer una caminada curta».

Al final hem sigut vuit els improvisats i espontanis «passejadors»: En Josep Mª que, amb la Mª Rosa i en Jaume han baixat a peu, des de la Sagrada Família fins al Port Olímpic; en Carles i l’Elena que hi han arribat, des del seu barri, en bus i la Conxita, la Maribel i en Pep que -guiats per la Conxita -en un parell d’autobusos- han fet, des de la plaça de Lesseps, el mateix.

A les 10 en punt ja érem tots a la vorera d’accés al Port Olímpic, al final del carrer de la Marina, una mica més enllà de la Torre Mapfre.

Xerrant, xerrant, en mig de rialles i tot comentant les anècdotes, menús i àpats familiars d’aquests passats dies, enfilem pel Passeig Marítim -formalment, en aquest tros, anomenat Avinguda del Litoral- passant per la Platja de La Nova Icària, l’Espigó i la Platja del Bogatell –aquí ens asseiem una estona per a, tot prenent el sol matinal, contemplar com el "Astre Rei" es reflecteix d’amunt l’aigua i, amb el seu «caloret», ens va traspassant i omplint d’energia i vitamina D ...

Reprenem el passeig i abans d’arribar a la Platja de la Mar Bella, girem a l’esquerra per agafar la Rambla del Poblenou.

Un cop passat el Passeig de Callvell, en Josep Mª ens fa endinsar, girant per la dreta de la Rambla del Poblenou, per un bonic entramat de carrerons: El carrer de Fernando Poo, el carrer de Topete, la plaça Prim... Aquesta plaça i els carrers que l’envolten tenen tot l’aire de un «poble de la costa» de «barri mariner»... i això no es casual ni un decorat, doncs hem de recordar que el Poblenou va tenir la seva vida i tradició marinera fins i tot abans de que es convertís en una zona industrial. Per això algunes de les últimes cases de pescadors del barri les podem trobar per aquests carrers. Típics edificis de planta baixa o amb un pis, construïts al llarg del segle XIX, amb les parets emblanquinades amb calç.

Cases del carrer de Fernando Poo 

La recollida plaça de Prim està dedicada al general Prim, pel desig dels federalistes i republicans que el van voler honorar així per haver acabat amb l’absolutisme monàrquic de la corrupta i insaciable (en forces sentits) Isabel II. Ferit en un atemptat a Madrid i, pel que ara s’ha sabut, rematat fins acabar amb la seva vida, posteriorment. La plaça te una elegant font i tres espectaculars bellaombres, segurament portades per algun «indià», des de les Pampes argentina o uruguaiana, per al pati de la seva torre o fabrica.

Plaça Prim

A la plaça Prim, en Josep Mª -que va treballar al barri forces anys i que de llocs on menjar bé, en sap un munt...- ens indica que hi ha un restaurant que el nom no enganya: «Els Pescadors». És un dels llocs on es pot menjar bons plats de peix. Antigament el local havia sigut un bar o taverna on es reunien els pescadors de la zona (d’aquí el nom) i, encara avui manté l’essència, al barri, d’un lloc amb ambient i característiques marineres. Els seus plats forts son, naturalment -segons llegim a la carta que hi ha a la porta-, el peix i el marisc però també n’hi ha d’altres com el pernil, l’arròs i la carn.

Sortim de nou a la Rambla del Poblenou i anem pujant, entre les nombroses terrasses on la gent hi està esmorzant o prenent alguna beguda. tallats o cafès amb llet..., en direcció muntanya, cap a la Diagonal.

Quan som a l’alçada del Casino «L’Aliança del Poble Nou», entitat recreativa, cultural i social fundada el 1869, en Jaume i Mª Rosa deixen el grup perquè, al mig dia, tenen un compromís. Els demès, decidim entrar a «L’Aliança» per a seure una mica i descansar tot prenent unes cerveses. A fe de Déu que ho hem encertat. Ben asseguts en una de les taules de dins -molt millor i, segurament, més ben atesos que en les de fora, al mig de la rambla...- demanem, per acompanyar el beure, patates «braves», olives farcides i uns plats de calamars «a l’andalusa». Tot molt bo.

Detall de la Rambla del Poblenou; Monument a el Dr. Josep Trueta

Continuem Rambla amunt. Son quarts d’una i decidim, quan som a l’alçada de la Diagonal , donar per acabada la passejada. Aquí tenim la parada del bus número 7 que, Diagonal enllà ens permet, fent diferents parades i transbords, arribar fins a les respectives cases.

Ha estat un matí molt agradable i ben aprofitat.

Que passeu tots i totes plegades, una bona sortida d’Any Vell i una bona i profitosa entrada del Nou Any.

Petons, abraçades i continuem en contacte.

Text.- Pep

Fotografies.- Carles, Maribel i Internet.

FELICITACIÓ NADAL 2022

BENVOLGUTS COMPANYS/ES I AMICS/GUES,

UN ANY MÉS US DESITGEM UNES BONES FESTES DE NADAL, UN ANY 2023 PLE DE SALUT -MOLTA SALUT-, EL RETORN DE LA PAU I LA FELICITAT ARREU... I LA CONTINUITAT I COMPANYONIA EN LES RENOVADES TROBADES, EXCURSIONS I ACTIVITATS DE LA NOSTRA COLLA !!!

MOLT BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU !!!

EL TIÓ DE NADAL

(Poema)

La nit de Nadal

el bosc s’engalana;

els avets s’estiren

per fer la sardana

entorn del Nadó.

Una soca vella

no pot afegir-s’hi

i diu amb tristor:

—Jo ja no sóc bona

per res; no tinc branques.

Mes, pel cel ressonen

les veuetes blanques

dels àngels que diuen:

—Sí, que vals! no ploris!

seràs el tió !

                                                               Joana Raspall