diumenge, 19 de febrer del 2023

CRÒNICA DE LA 118ena SORTIDA XINO-XANO


CAMINADA PER LES VALLS DE GOLINONS I DE VALLALTA

"Tornar per rutes per on ja hi hem estat amb anterioritat és una oportunitat per descobrir coses i vivències noves, aprofundint amb la riquesa del paisatge" 

Anteriorment aquesta sortida ja s’havia efectuat amb alguna variació en el itinerari:

03-12-2009.-  2na sortida Xino-Xano

18-12-2012.- 30tena sortida Xino-Xano

14-03-2019.- 94tena sortida Xino-Xano  

En un dia esplèndid a on el bon solet va lluir tota la jornada.

Amb un dia tant net i clar va resultar un plaer veure les platges del Maresme, de bon matí, a través de les finestres del tren; un encant veure el sol reflectit en la mar calmada.

En aquesta ocasió el gruix de la colla ens vam desplaçar amb el tren de Rodalies Renfe que sortia a les 7:51h de la Plaça Catalunya, fins a Sant Pol de Mar. Allà ens trobaríem amb en Carles i la Rosa que s'hi van desplaçar, des de Mollet, amb el seu cotxe. En Josep Lluís Lirola va arribar amb la seva moto fins l’estació. L’Isabel i en Llorenç es van adreçar directament al restaurant per dinar amb tots plegats.

També en aquesta ocasió es va apuntar en la caminada en Josep Surdé, que recentment havia estat operat d’un genoll i tenia ganes de caminar. En Surdé va arribar a Sant Pol amb el seu cotxe, i no va poder aparcar a prop de l’estació de tren, va trobar aparcament per la riera. Ja lluny d’on nosaltres estàvem esmorzant a l’Ermita de Sant Pau. En Surdé no disposava de geolocalitzador, en conseqüència va ser dificultós que ell vingués cap a on nosaltres estàvem i nosaltres, en no disposar de cotxe, també resultava difícil el anar a la seva recerca. Finalment en Surdé va avisar que tornava cap a casa seva. Esperem que en una altre sortida es pugui coordinar millor aquests tipus d’imprevistos i que en Surdé pugui arribar sense problemes al lloc de trobada.

Com en totes les altres ocasions, vam esmorzar a l’Ermita de Sant Pau els entrepans, degustar el bon vinet de la bota d’en Pep i d’altres llaminadures que van portar d’altres companys.



Detalls de l'esmorzar als peus de l'ermita de Sant Pau

Amb forces renovades i amb una temperatura bastant agradable per caminar, vam iniciar la ruta.

"La natura se'ns mostra en una soledat acompanyada, on els colors vibren en els silencis dels dies i de les nits".

En els temps més presents, en que ja tots tenim una certa edat, normalment en les sortides Xino-Xano es planifica una ruta més llarga, per els que poden caminar més estona, i una altra de més curta per als companys i companyes que potser en aquella sortida concreta no estan en les condicions físiques de poder aguantar tot el trajecte.

Comento tot això perquè en aquesta ocasió van sorgir, espontàniament, quatre rutes i grups independents (no dues rutes, "la curta" i "la llarga", com fem habitualment).

Tota la colla, desprès de l'esmorzar, vam començar la caminada junts i pel mateix camí. Sortim del nucli urbà de Sant Pol passant -pujant exactament- l’anomenat serrat d’en Mas. A partir d’aquí la pista baixa per a passar per damunt del torrent del Morer. Deixem Can Calella a la dreta i seguim vall amunt.

Les "diferències" en l'estat físic, en els "ritmes" i en la intenció de fer, més llarg o més curt, el recorregut va fer que, el grup es fragmentes i que en realitat en fessim quatre, de rutes:


Ruta llarga

En Josep Mª, l’organitzador d’aquesta sortida i coneixedor d’aquests paratges, empren la iniciativa i a pas dinàmic els perdérem de vista. Amb ell hi van anar en Ricard, l'Enric Serra, en Joan Puiggermanal, la Rosa i en Zac.

Van fer una ruta circular per la Vall de Golinons, continuant més enllà del Mas Golinons (o Burinons com ens va dir, el qui actualment hi viu que, veritablement, s'ha d'anomenar). Per un corriol, que aviat perderen, van saltant la carena; vorejaren Sant Cebrià i des d'allà, per la Vallalta, fins a Sant Pol.

Van caminar 11.3 kms.

Ja ho diuen: "Si vols fer dreçera, no deixis la carretera..."

Ruta curta

Pep, Elena, Conxita, Enric Cots, Josep Lluis Lirola, Carles P. i Joan Miquel.

Caminada -d'anada i tornada- per la Vall de Golinons arribant fins al fons de la vall, on hi ha Can Bolinons, on -acompanyats d'en "Gurri"- hi tingueren una  agradable conversa, visitar-ne els horts i el "zoo" d'animalons. 

Van caminar 7.6 kms.


Ruta mitjana.

Joan Simarro, Carles Bach i Margarita.

Van anar, per la Vall de Golinons, fins una mica més amunt de Can Bolinons, retornant de nou cap a Sant Pol.

Van caminar uns 8,5 kms.


Ruta molt llarga

En Joan Blanc se’n va desmarcar del grup de "canyers" i, tot sol, va passar pel Turó de Golinons, va pujar fins la carena, va arribar al Turó de l’Home Mort i fins el Turó de Can Tiril -la anomenada "Ruta dels Tres Turons"-. Retornant a Sant Pol pel camí de Les Torretes.

No va mesurar els quilòmetres caminats, pero és uns ruta -ens va dir- amb forts desnivells i, segurament, de prop de 15 kms.


Ruta molt llarga: Observeu els pendents...

“Des dels boscos per on passejo escolto les teves melodies, els pins que jo pinto m’obren els ulls, i cada vers que sorgeix és una alenada d’aire fresc i pur que m’arriba a l’ànima”.

En el trajecte, a la nostre dreta, en un tancat ens trobem en Manelic, un ruc simpàtic que possiblement ja vam veure en la sortida de l’any 2019.


Alimentant a en "Manelic"

Caminar entre els turons que acaronen el mar, la platja i la muntanya, facilita que hi hagi un microclima en aquestes valls ideal per als cultius. Actualment podem apreciar plantacions de palmeres, maduixes, bolets cultivats, plantes ornamentals. Pel camí ens trobem algunes masies. A la nostra esquerra observem Can Mascaró.

Can Mascaró

En Pep explicant-nos la història i
 vicissituts de Can Mascaró

Impressiona veure, al passar pel viver "Les Palmeres", la gran alçada d'aquests "arbres" conjunts i diverses especies de palmeres, esveltes i de gran bellesa. Passejar per sota d’aquestes majestuoses palmeres, alçar la mirada cap amunt que sembla que no parin de créixer fins el cel, suposa una vivència encisadora.





Continuant per la pista, arribem a l’anomenat Sot de Golinons, on hi ha Can Golinons o, millor dit, Burinons.

Can Burinons 



Entrem dins la finca i ens trobem a l’amic apodat “Gurri”, que molt gentilment ens va atendre, explicar i mostrar les activitats productives del mas, diversos tipus de conreus i cria de bestiar.





Les boniques llimones ens cridaren l’atenció, i l’amic “Gurri” ens va permetre que agaféssim les que volguéssim directament del llimoner. 

Com el tronc i les arrels a la terra, com les branques lliures que volen i dansen al vent amunt amb llibertat, respiro i alguna cosa m’arriba de tu”.

Progressivament hem anat fent cap, després de les respectives caminades, cap el restaurant Can Talamàs, on també s'incorporen la Isabel i en Llorenç.

La sala on ja hi teniem la taula parada i hem menjat ha estat molt còmode i  lluminosa, el tiberi francament apetitós i el servei i l'atenció impecables.




I a l’hora del cafetó s’ha procedit a fer la rifa del bon vinet Xino-Xano, que en aquesta ocasió li ha tornat a tocar -hi ha gent amb molta i merescuda sort... !!!-  a en Joan Simarro.

N'hi ha que tenen molta (i merescuda) sort... !

Aquest cop ha estat l'Elena Soler qui s'ha encarregat d'aconseguir la botella de vi.

Després de dinar, ja a la porta del restaurant, encetem el "ritual" per fer-nos la foto de grup. Cerimònia que tant be orquesta i dirigeix el "mestre retratista", Joan Miquel.

El mestre de cerimonies i acreditat retratista.


Foto del grup (hi falta en Joan Miquel que n'és el fotograf) i en Pep no calla...


Finalment, els qui han vingut en cotxes o "amoto" marxen en aquests vehicles i la resta de la colla fem cap a l'estació per agafar el tren de tornada a Barcelona. 

A la plaça de l'estació hi ha un mural amb un mapa dels entorns de Sant Pol i algunes de les seves rutes senderistes. En Joan Blanc, de forma gràfica, ens explica -damunt del mapa- la seva experiència excursionista gairebé en solitari. Enhorabona, Joan, ets un valent !!!. 

"Per aquí, per aqui dalt, he passat...!!!, diu en Joan
 "...i nosaltres per aquí" afegeix l'Enric.

Fins la propera !!.


La sortida a inspirat al nostre poeta-artista i, ara,
excel·lent cronista, Enric aquest dibuix fet amb la
tecnica "Sumi-e" originària de la Xina. 
Felicitats, Enric !!!  


Text: Enric Cots.

Fotografies: Joan Miquel, Enric C., Joan B., Ricard, Conxita, Carles P., Josep Lluís, Elena S. i Pep.


 “


dilluns, 30 de gener del 2023

CRÒNICA DE LA 117ena SORTIDA XINO-XANO


CRÒNICA POÈTICA I SELECCIÓ FOTOGRÀFICA 

DE LA 117ena SORTIDA XINO-XANO: 

"Ruta de la bruixa Napa a Prats de Lluçanès"


En el segle XVIII vivia a Prats de Lluçanès Maria Pujol

una dona vella, menuda i amb la cara plena d’arrugues,

era coneguda com la Napa, doncs era filla de Can Nap,

última bruixa que va ser executada a Catalunya el 8 de gener de 1767.



Un matí gèlid del mes de gener

la ruta de les bruixes del Lluçanès ens esperava

en les emocions d’una jornada especial.



La boira ens va acompanyar gairebé tot el matí...
Una excel·lent "companya" per a una ruta tant especial...

Dels diversos indrets de la província partíem

i a Prats de Lluçanès ens trobàvem

tots els Xino-Xinaires de la colla que participàvem de la sortida.


Foto del grup d'aquesta sortida

Amb ganes d’escalfar i alimentar el nostre cos

al bar «Canya &Teca» anàvem que gentilment ens revérem.

Els nostres entrepans menjàvem i tot acompanyat

amb bon vinet, bombonets de deliciosa xocolata,

cafetonets ben calentets, i algun que altre xupito.




Ben entaulats, calentets i molt ben atesos al "Canya & Teca".
Vi, cafè amb llet, tallats, cafè amb "gotes" i -alguns- la pastilla... !!!

Reconfortats i amb bones energies la ruta començàvem.

El dia era ple de boira, fet que li donava el seu encant en aquesta

Ruta de les bruixes.

Vam començar a caminar pel carrer de Sant Pere

I en el seu final trobarem el camí cap a l’església

de "Sant Pere del Grau".


En aquest indret ens aturàvem i en Pep ens va explicar una ressenya

d’aquesta petita església ubicada en el bell mig de la natura.



La boira densa continuava i el matí era força fresc encara.

Atenent a les prediccions climatològiques d’en Joan Miquel

ben abrigats i equipats estàvem.



Seguint la ruta establerta, a l’esquerra del camí

«la cadira d’en Galceran» trobàvem i una estoneta reposàvem.


 


Tots hem volgut seure, una estoneta, a la "Cadira d'en Galceran" i
és que, en el fons, tots i totes portem dins un petit general...

A uns dos-cents metres per un altre camí de la dreta prenguérem

i ens endinsàvem envoltats d’un frondós bosc.




Desprès d’una forta baixada vam arribar al lloc conegut

pel «Roc Foradat» o «de la Bruixa Napa».



Impressionant l'indret del "Roc Foradat" i la balma de la bruixa Napa,
lloc on -diuen- hi feia els seus beuratges i encanteris.

La presència majestuosa d’aquest gran roc a modus de monument

en la seva cavitat rectangular un pessebre hi estava instal·lat.





Continuàvem per aquest camí i a l’ «ermita de Sant Sebastià» arribàvem

i una bonica panoràmica de Prats de Lluçanès contemplàvem.




Aquesta zona forma part de l’ «Espai de la Memòria», un itinerari

commemoratiu dels fets ocorreguts el 3 de febrer de 1939 quan,

després d’un cruent combat, les tropes franquistes van entrar a la

població de Prats de Lluçanès i van ajusticiar a 250 soldats

republicans.



Després de tot el matí amb molta boira

el bon solet ens va voler acompanyar

i tanmateix cap al final de la ruta vam caminar.

A les 12 sortirà el sol, ens havia pronosticat en Joan Miquel... doncs bé,
el Sol -al mig de la boira- intentà sortir una hora més tard: a les 13 h...
Donem, però, com a bo el pronostic del nostre meteoròleg de capçalera.

Serà un senyal obra de la bruixa Napa... ??

Continuàvem pel camí fins la carretera de Navàs

i entràvem a la població de Prats de Lluçanès per «les Tres Fonts».

Als nostres cotxes ens adreçàvem i cap el Restaurant «Cal Quico»

ens desplaçàvem per gaudir tots junts d’un apetitós dinar.


Qui ha demanat pesols ?... 


A l’hora dels postres la ja tradicional rifa del vinet Xino-Xano

al nostre amic Zacaries li va tocar.


Enhorabona, Zacaries... !!!


En acabar el dinar cap a les nostres ciutats vàrem retornar

i un bon record també en aquesta ocasió ens vam emportar.

Tot amanit pels encertats i documentats comentaris que en Pep

ens va explicar al llarg d’aquest agradable caminar

i aguantant estoicament la immensa boira que vam suportar.


La ruta ha sigut de 7' 50 km. amb uns desnivells acumulats de +/- 80 metres.


Text poètic: Enric Cots.

Fotografies: Joan Miquel, Joan B., Carles P., Enric C., Josep F., Elena S. i Pep.

Ruta Wikiloc,Joan Puiggermanal: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-bruixes-del-llucanes-123235743


Una forta abraçada a tots i totes i fins la propera.