LA VEU DELS PAISATGES ERMS
Homenatge a Labordeta
José Antonio Labordeta, conegut simplement com Labordeta en la seva faceta de cantautor (o, popularment, com «el Abuelo»), va morir -el passat 19 de setembre- a Saragossa (ciutat on havia nascut 75 anys abans).
Pocs cantants han evocat amb tanta força el seu país. Pols, boira, vent i sol... aquesta terra, tan propera i alhora tan llunyana, és Aragó.
Labordeta, cantautor, escriptor, periodista, viatger, actor, professor i polític ha estat, per damunt de tot, un activista cultural i un ferm ambaixador de la seva terra: l'Aragó. Amb la motxilla a les espatlles, amb la pluma o en la tribuna de les Corts ha estat el cronista i el defensor del món rural, de les terres i els pobles oblidats, d’aquells que no tenien veu...
Labordeta, cantautor, escriptor, periodista, viatger, actor, professor i polític ha estat, per damunt de tot, un activista cultural i un ferm ambaixador de la seva terra: l'Aragó. Amb la motxilla a les espatlles, amb la pluma o en la tribuna de les Corts ha estat el cronista i el defensor del món rural, de les terres i els pobles oblidats, d’aquells que no tenien veu...
Trobarem a faltar la seva mirada irònica, la seva consciència crítica, els seus plantejaments clars, la defensa de la llibertat i d’uns valors que molts altres polítics han anat abandonant...
Labordeta era una persona culta i educada, fins que un dia uns destinataris burletes que, trenta-cinc anys després encara enyoraven el franquisme, li van tocar massa els nassos i fart els hi va dedicar un sonor i clar: “¡ A la mierda !”. Així era aquest home.
Labordeta era una persona culta i educada, fins que un dia uns destinataris burletes que, trenta-cinc anys després encara enyoraven el franquisme, li van tocar massa els nassos i fart els hi va dedicar un sonor i clar: “¡ A la mierda !”. Així era aquest home.
Hem quedat una mica orfes al perdre una persona que donava sentir a mots com la senzillesa, l’honradesa, l’autenticitat, la saviesa, el sentit de lluita, la sensibilitat i l’amor a la vida. Totes aquestes paraules prenen cos en els vells arbres dels qual parla la seva cançó “SOMOS”.
En homenatge.
SOMOS
Somos
como esos viejos árboles
batidos por el viento
que azota desde el mar.
Hemos
perdido compañeros
paisajes y esperanzas
en nuestro caminar.
Vamos
hundiendo en las palabras
las huellas de los labios
para poder besar
tiempos
futuros y anhelados,
de manos contra manos
izando la igualdad.
Somos
como la humilde adoba
que cubre contra el tiempo
la sombra del hogar.
Hemos
perdido nuestra historia
canciones y caminos
en duro batallar.
Vamos
a echar nuevas raíces
por campos y veredas,
para poder andar tiempos
que traigan en su entraña
esa gran utopía
que es la fraternidad.
Somos
igual que nuestra tierra
suaves como la arcilla
duros del roquedal.
Hemos
atravesado el tiempo
dejando en los secanos
nuestra lucha total.
Vamos
a hacer con el futuro
un canto a la esperanza
y poder encontrar tiempos
cubiertos con las manos
los rostros y los labios
que sueñan libertad.
Somos
como esos viejos árboles.
José Antonio Labordeta (1984)
Si Dios pregunta por mi, decirle que no he nacido.
ResponEliminaJose Antonio Labordeta.
Imposible olvidarte
LIROLA
Per aquells que vulgueu un bon recopilatori de l’obra d’en Labordeta, hi ha un doble CD i consti que no es tracta d’oportunisme, doncs va sortir editat a mitjans d’agost, abans de la mort del cantautor.
ResponEliminaEn aquests CD’s hi ha 40 cançons que mostren clarament el tarannà, els sentiments i els valors d’en Labordeta: "Banderas rotas"; "Severino el sordo"; "Me dicen que no quieres"; "Que queda de ti, que queda de mí"; "Paisajes urbanos, días escolares"; "Zarajota Blues"; "Regresaré a la casa"; "Joven paloma"; "Albada";... i el mític "Canto a la libertad" un dels himnes que, a la transició democràtica, significà un cant d’esperança i de llibertat per a moltes generacions del país i una cançó que molts aragonesos senten com a un himne propi. En aquest recopilatori hi trobem dues versions d’aquest himne: la primera (del 1975) i la històrica interpretació (del 1986), en directe al teatre Salamanca de Madrid amb els seus amics Joaquín Sabina, Paco Ibáñez, Ovidi Montllor, Javier Ruibal, Imanol, Javier Maestre i Puturrú de Fuá.
Un doble CD, aviu ja -desgraciadament- un document irrepetible, del tot recomanable.
Recordeu:
“Canto a la libertad” d’en Labordeta. Doble CD i un llibret explicatiu.
Discogràfica: Warner Music Spain.
Preu: 21 euros.
Fa 4 anys -el 19 de setembre de 2010- que ens va deixar en Labordeta aquí teniu, en homenatge, una de les seves cançons: la que li cantaren en el seu comiat.
ResponEliminaALBADA
Adiós a los que se quedan,
y a los que se van también.
Adiós a Huesca y provincia
a Zaragoza y Teruel.
Ésta es la albada del viento,
la albada del que se fue,
que quiso volver un día
pero eso no pudo ser.
Las albadas de mi tierra
se entonan por la mañana,
para animar a las gentes
a comenzar la jornada.
Arriba los compañeros
que ya ha llegado la hora
de tener en nuestras manos
lo que nos quitan de fuera.
Esta albada que yo canto
es una albada guerrera,
que lucha porque regresen
los que dejaron su Tierra.