DEL NOSTRE FONS DOCUMENTAL (2): EL NOSTRE CANÇONER

Aquelles cançons...

…que cantàvem fa més de cinquanta anys. Cantàvem al local, al caminar; al tren; a l’autocar i, sobretot, els vespres -davant les tendes o dins del refugi- al voltant del foc.

 

Cantant fèiem sentir la nostra alegria, la nostra amistat i la força de tot allò que ens unia. El cant, diuen, calma els excitats, desperta els adormits, fa caminar els qui quasi ja no poden, agermana i omple de felicitat els qui canten.

 

Certament, cantar ens agradava i ens feia sentir be. Diuen que les cançons, igual que la cultura i la llengua, són imprescindibles per a comunicar-nos. Molts pobles les han utilitzat (i ho segueixen fent) per a expressar els sentiments, les pors, les alegries, les penes o les esperances,... Tots coneixem cançons que, en el que podríem considerar la màxima expressió de la generositat, han deixar de ser patrimoni del seu autor per a passar a ser-ho de la gent, del poble.

 

Teníem cançons per a totes les ocasions i moments: per a les cerimònies, per a les caminades, per a riure i fer gresca, per a les estones “tendres” al costat del foc, per als comiats…

Amb l’ajuda d’uns vells cançoners (“Cançons a flor de llavi”, “Espirituals negres” i “Uel-lé”) que encara conservàvem i la bona memòria de alguns i algunes de nosaltres, hem aconseguit aplegar, en aquest treball, prop de cent-quaranta cançons. Segur que mai havíeu pensat que, en el nostre repertori, en tinguéssim tantes  i  això que és molt probable que ens en hàgim oblidat d’alguna…

Tampoc és la nostra intenció fer un “cançoner” exhaustiu ni “tancat”; ho hem centrat –més o menys- en el període de més “activitat” del nostre Clan,  és a dir, des dels primers anys seixanta als primers setanta del passat segle (1960 -1970).  Després vindrien els anys de “La Trica” i el Canet Rock; els recitals i les cançons de la Transició amb en Lluís Llach, l’Ovidi Montllor, en Sisa, Al Tall, Esquirols, Sau,... uns anys també amb cançons ben emblemàtiques i destacades però, per a tot això, caldria una nova recopilació.

Aquí teniu, doncs, un bon recull de cançons per a rememorar –amb records i emocions- els vells temps (o, al menys, el d’un bon període d’anys) i, també, per a refrescar la memòria en el moment en que, ara de nou, les vulgueu tornar a cantar. Us hi atreviu ?

Diuen que recordar, escoltar o cantar cançons col·lectivament o en solitari – fins i tot sota la dutxa- és una de les teràpies més antigues i efectives que existeixen per a treure’ns tota mena d’angoixes, preocupacions o “mals de cap”... ja ho diu el vell refrany: “Qui canta el seu mal espanta”.

 

Endavant, doncs. Podeu veure les "nostres" cançons clicant sobre el mot CANÇONER a l'apartat UN PASSEIG NOSTÀLGIC PER LES NOSTRES CANÇONS situat a l'angle inferior dret de la pàgina principal d'aquest mateix Bloc.

COMECLOG, setembre del 2012.