DEL NOSTRE FONS DOCUMENTAL (6): ELS JOCS

ELS JOCS

Diuen els estudiosos de l’escoltisme (1) que el seu fundador, en Baden-Powell, en el moment en que començava a donar forma al incipient moviment dels Boy-Scouts analitzà algunes de les organitzacions juvenils que, en aquell temps, s’ocupaven del temps lliure dels nois.
 

Hi havia a Anglaterra la Boys’ Brigades, fundada a Glasgow el 1883 per l’home de negocis William Alexander Smith, una organització adreçada als nois de classe obrera on es combinava la instrucció militar amb l’adoctrinament religiós dins un marc interconfessional protestant. Baden-Powell –recordem-ho el general més jove i un dels comandaments de l’exèrcit més popular d’Anglaterra- havia escrit el 1899, quan encara era militar, el llibre Aids to Scouting adreçat als soldats per tal de desenvolupar l’art del reconeixement i l’exploració del terreny, una destresa vital abans de l’aviació. El 1902, constatà l’èxit d’aquest llibre entre els nois que integraven les Boys’ Brigades. El 1904, convidat per W.A. Smith a revisar una formació de les Boys’ Brigades, Baden-Powell expressà la seva admiració per aquesta iniciativa al veure com els nois se sotmetien voluntàriament a un programa i a una disciplina si aquests els eren atractius.
 

Una major influència que la Boys’ Brigades, en l’organització que Baden-Powell pretenia crear, sembla que tingué la American Woodcraft for Boys, fundada a Connecticut el 1902 per Ernest Thompson Seton, un educador protoecologista que participava del nou i renovador corrent de l’escola activa o nova escola (2). Thompson Seton promovia la formació dels nois -organitzats en petits grups autogestionats- en activitats extraescolars en contacte amb la natura i per mitjà de jocs inspirats en les pràctiques dels indis pells-roges i en els seus ritus iniciàtics.
 

L’objectiu que perseguia Baden-Powell, amb el seu moviment, era arribar al nombre més gran possible de nois per convertir-los en bons ciutadans i per això descartà, per a la seva nova organització, la instrucció militar i l’adoctrinament religiós de les Boys’ Brigades tot i que d’elles agafà el sentit del patriotisme i l’exigència d’una necessària regeneració nacional. També, com a les Boys’ Brigades, els Boy Scouts d’en Baden-Powell portarien uniforme. Un uniforme inspirat en el que ell, com a general de l’exèrcit angles, havia decidit per a la policia mòbil sud-africana creada després de la guerra dels bòers: pantalons curts, fulard i barret d’ala ampla.
 

El joc com a element bàsic educatiu, el contacte amb la natura i l’organització dels nois en un petit grup dirigit per un d’ells (les “patrulles”), seguia en canvi el precedent dels “indis” de la American Woodcraft d’en Thompson Seton tot i que el model de brau indi era substituït pel del cavaller medieval i el naturalisme anava del braç d’un teisme de clara inspiració cristiana (3).

 

Thompson Seton amb alguns dels seus Woodcraft Indians l'any 1904.

 

D’aquesta original síntesi i amb la decisiva influència d’un tercer personatge, l’editor milionari i expert en relacions públiques C. Arthur Pearson, que animà, finançà i va promoure –el 1908- el llançament del llibre fundacional de Baden-Powell, Scouting for Boys  (4) i de la revista The Scout que tanta difusió donaria al nou moviment, naixeria l’escoltisme.

 

Primera edició, completa  en forma de llibre (anteriorment s'havia publicat en 6 fascicles quinzenals),

de Scouting for Boys. Editada per  C. Arthur Pearson Ltd l'any 1908. 

 

El moviment dels Boy Scouts o escoltisme arrelà ràpidament –fins i tot desbordant els seus propis promotors- a la  Gran Bretanya i, especialment després de la primera guerra mundial, s’estengué arreu del món.
 

Baden-Powell sempre va pensar que aprendre jugant no era incompatible amb el civisme o el servei a la comunitat, i així ho va posar a la pràctica. Desenvolupar el caràcter, la intel·ligència i la creativitat, enfortir la salut física i el desig de superació personal, inculcar la companyonia i l’esperit de servei als altres i a la societat eren –i creien que encara son- els objectius del joc escolta, de l’escoltisme.

Jocs Scouts editat, el 1910, per  C. Arthur Pearson Ltd. En aquesta obra

Baden-Powell recopilà  diversos jocs (alguns d’en Thompson Seton) per a nois.

 

Si heu arribat fins aquí, potser, us preguntareu que hi te a veure aquesta referència als orígens de l’escoltisme i la seva relació amb d’altres organitzacions coetànies, amb ELS JOCS de l’enunciat. Pensem que és interessant (i curiós) de conèixer l’influencia que rebé Baden-Powell i la naixent organització dels Boy Scouts d’altres moviments juvenils de l’època, especialment dels Woodcraft Indians, el grup d’en Thompson Seton inspirat en l’ètica i les habilitats dels pells-roges, i el seu pes –encara avui- en el moviment scout, els seus jocs i en les anomenades tradicions totèmiques.
 

"Dança ritual" dels Woodcraft Indians l'any 1905

 

El mateix Baden-Powell definí, en nombroses ocasions, l’escoltisme com un alegre i gran joc. Precisament acaba el seu llibre Escoltisme per a nois amb el següent paràgraf: "L’escoltisme és un joc agradable, si ens hi posem de valent i el juguem amb autèntic entusiasme. Com en altres jocs, trobarem que ens dona lleugeresa de cos, d’esperit i de pensament, pel fet de jugar-lo. Però –recordeu-ho- és un joc per a l’aire lliure: per tant, sempre que en tingueu l’oportunitat aneu a la natura i la bona sort i la serena acampada us hi acompanyaran !”.

Dins del nostre Fons Documental hi hem trobat algunes fotografies on hi podem veure alguns dels jocs concrets que nosaltres fèiem. Jocs d’observació i de memòria com el de Kim; d’atac i de defensa com el dels mocadors o les “bombes de guix”; d’habilitat; d’exploració i de descobriment; competitius; d’equip; de persecució, caça i captura; nocturns; grans jocs;...

 Dibuix d'en Pierre Joubert 



No varem fer fotos de tots, o no les tenim. Però, pensem, que amb les il·lustracions i les fotografies que segueixen us en podeu fer una bona idea.

Una abraçada.

Batalla de "bombes" de guix (I): l'atac.

 

Batalla de "bombes " de guix (II): el desenllaç.

 

Castells (I)

 

Castells (II)

 

Castells (III)

 

Pas tirolès (I)

 

Pas tirolès (II)

 

Pas tirolès (III)

 

Patrulla Aguiles (I)

 

Patrulla Aguiles (II)

 

 Lluita (I)

 

Lluita (II)

 

Lluita (III)

 

Qui agafarà la pinya ?

 

El bordó assassí (I)

 

El bordó assassí (II)

 

El bordó assassí (III)

 

Jocs de fira al local de les Guies.

 

Tallant troncs

 

 

NOTES.-

1.- Albert Balcells i Genís Samper. L’escoltisme català. Editorial Barcanova. Barcelona 1993.

Henri van Effenterre. Història de l’escoltisme. Edicions 62. Barcelona, 1967.

2.- Segurament en els inicis i arrelament de l’escoltisme i degué influir el vast moviment pedagògic que sota els noms de nova escola o escola activa pretenia repensar l’educació escolar, entenent-la no com un procés reglat d'instrucció sinó com un ambient de llibertat que afavorís l'aprenentatge dels infants. Només cal recordar, lligats amb aquest moviment, noms com els de Claparède a Suïssa, Montessori a Itàlia, Freinet a França, Decroly a Bèlgica, Thompson Seton als EEUU o, a Catalunya, Ferrer i Guardia, Joan Bardina, Pau Vila o Alexandre Galí.

3.- Tant W.A. Smith com Thompson Seton van pensar que Baden-Powell posava la seva obra al servei dels seus respectius moviments. La diferència però amb les Boys’ Brigades quedà clara quan, el fundador de l’escoltisme precisà que: “La finalitat (del moviment) hauria de ser la pau i no la guerra, ja que les qualitats de fermesa de caràcter, salut, virilitat, són tan necessàries al ciutadà com al soldat.” En el cas d’en Thompson Seton va ser diferent; la col·laboració d’aquest amb en Baden-Powell arribà al punt de ser nomenat, el 1910, Thompson Seton com a cap escolta d’Estats Units tot i que deixà el moviment el 1916 descontent perquè la figura venerada de Baden-Powell havia eclipsat la seva pròpia aportació i per la tendència que prenia l’escoltisme i el seu “fervor patriòtic” -pro-bèl·lic- en la primera guerra mundial que, entengué, s’allunyava del seu pacifisme.

4.- Hi ha qui diu que va ser en W.A. Smith qui, al comentar-li en Baden-Powell la seva sorpresa davant l’acceptació que entre els nois de les Boys’ Brigades tenia el seu llibre, dirigit als exploradors militars Aids to Scouting, li demanà que n’escriguis un altre però adreçat exclusivament als nois. La primera edició en català d’ Escoltisme per a nois l’edità Successors de Joan Gili de Barcelona, l’any 1968.