 |
| Foto Enric Escobedo |
DE COLLFORMIC AL PLA DE LA BARRACA O AL MATAGALLS
RETORNANT A COLLFORMIC PER DIFERENTS INDRETS...
 |
| El restaurant i el cotxe d'en Lirola |
Aparquem els cotxes i, aprofitant l’escalfor del sol matiner (el termòmetre marca 2º), ens disposem a esmorzar. Avui, potser, la bota corre una mica més entre tots nosaltres que d’altres dies... arribem ràpids al moment del cafè calent, amb les “gotes” generoses, que s’hi van afegint.
 |
| El Pastís de la Montserrat |
Plantats davant el panell informatiu on hi ha el mapa de
la zona, cadascú de la colla -valorant les seves possibilitats- tria el
recorregut de l’excursió d’avui que més li plau. Els més decidits i “en forma” tenen clar que
l’objectiu és el cim del Matagalls retornant després pel Coll de Saprunera –a
les envistes de Sant Segimont- i per la pista que mena des d'aquest santuari fins a
Collformic.
D’altres, ja des del moment d’apuntar-se a la sortida, tenen decidit que pujaran fins el Pla de la Barraca i baixant per la fageda del Sot de la Fagetona fins el Faig Gros des d’on -tot voltant el Turó d’en Besa- retornaran al punt de sortida.
N’hi ha que, en principi, tenen l’ intenció de fer el cim del Matagalls però que decidiran, finalment -tenint en compte que cal tornar “sencers” a Collformic- el recorregut en funció del seu “estat físic”. La zona, certament, permet totes aquestes -i més- variants.
D’altres, ja des del moment d’apuntar-se a la sortida, tenen decidit que pujaran fins el Pla de la Barraca i baixant per la fageda del Sot de la Fagetona fins el Faig Gros des d’on -tot voltant el Turó d’en Besa- retornaran al punt de sortida.
N’hi ha que, en principi, tenen l’ intenció de fer el cim del Matagalls però que decidiran, finalment -tenint en compte que cal tornar “sencers” a Collformic- el recorregut en funció del seu “estat físic”. La zona, certament, permet totes aquestes -i més- variants.
 |
| La Creu de Collformic |
Decidits pugem per unes escales fins a un petit replà on hi ha l’anomenada Creu de Collformic (1). Hi fem unes fotografies amb el fons de la boira que, com un mantell, cobreix les planes que hi ha al peu de la muntanya. Creuem la pista que porta fins a la masia de Santandreu de la Castanya, el mas habitat més alt del Montseny, i ens enfilem per un costerut i pedregós corriol que puja, amb fort pendent, per la Carena dels Roures.
 |
| Santandreu de la Castanya (al fons, a l'esquerra, el Pla de la Calma) |
A partir d’aquí la colla es divideix en tres grups –de quatre, tres i cinc persones respectivament- que farem la caminada matinal de forma autònoma i no ens retrobarem de nou, fins l’hora de dinar, a Collformic:
Els “canyeros” que, fent via –el recorregut que tenen previst és llarg-, pujaran al cim del Matagalls (2); baixaran –desprès de fer la foto que en dona fe- per la carena que, pel Pla dels Ginebres, porta al Coll Saprunera -gairebé damunt del santuari de Sant Segimon- per descendir, per un fort i pedregós pendent, fins a la pista que comunica Sant Segimon amb Collformic.
- Els “mig-canyeros” que, seguint-los, arribaran fins al final del Pla de la Barraca; gaudiran del seu paisatge ondulat i herbós “decorat” amb la presencia bucòlica d’un grapat de vaques i els seus vedells i retornaran, tranquil·lament -desfent el mateix camí de pujada-, fins a Collformic.
I els darrers, els “xino-xano i anem fent (el que podem...)” que un cop al Pla de la Barraca aniran fins la Font dels Garriguencs (construïda l’any 1967 per un grup de persones de La Garriga) i la de Mossèn Cinto (la segona de les moltes fonts alçades en ocasió dels Aplecs del Matagalls que va ser contruïda el 1959 per la Penya Excursionista Guimerà) retornaran tot baixant pel torrent i la fageda del Sot de la Fagetona, tot voltant el Turó d’en Besa, fins arribar –on hi ha el monumental Faig Gros- a la pista que va de Sant Segimon fins a Collformic.
Tots plegats hem gaudit –tot assolint els reptes
escollits en cadascun dels recorreguts-, a més de la companyia dels companys i
companyes, d’un dia esplèndid: net, clar, solejat, amb unes vistes, paisatges
de tardor i panoràmiques espectaculars.
Al final del matí, tal i com teníem previst, hem anat
fent cap fins el restaurant que hi ha a Collformic on ja ens hi esperen els
companys que només han vingut a dinar (detall que els honora i agraïm).
Asseguts al sol, “los jueves al sol”... ha dit algú rememorant
la pel·lícula Los lunes al sol
(dirigida per en Fernando León de Aranoa i interpretada, entre d’altres, per en
Javier Bardem) tot recordant la seqüència d’aquells aturats, desvagats, prenent el
sol els dilluns... Tot i respectar la denuncia social i el drama dels protagonistes
de la pel·lícula, veritablement, poder prendre el sol en un dia feiner –mentre
la majoria de la gent treballa- és un pecaminós plaer...
A les dues, quan la mestressa de l’hostal ens diu que ja te la nostra taula parada, entrem al menjador i, com que ja fa una estona que xerrem i hem agafat set, prenem una primera ronda de cerveses.
Puntuals, a 2/4 de tres, arriben els qui han fet el recorregut més llarg i dur: els herois i la heroïna que han pujat al Matagalls. Els més bevedors els acompanyem, de nou, amb una segona ronda de cerveses i tot seguit “anem per feina” amb el dinar. El menú ha estat molt correcte i a un preu ajustat.
Després de fer el cafè i la sobretaula, com que el dia és més curt i abans de que la caiguda del sol faci rebrotar el fred, decidim pujar als cotxes i retornar als respectius llocs d’origen.
Ens acomiadem tot agraint a en Llorenç l’organització de
la sortida i a tots i totes l'assistència i participació.
Recordeu que la propera Xino-Xano serà el dijous dia 4 de
desembre. Ja ho anunciarem, uns dies abans, al Blog.
Una abraçada
NOTES.-
NOTES.-
1.
La Tercera Guerra Carlina (1872-1876), va ser la que més va
afectar al Montseny. Els fets de Collformic van ser un dels més sagnants de la
història del massís. Després de la presa de Vic per part de les tropes carlines
dirigides per en Rafael Tristany, el 8 de gener de 1874, més d'un centenar de
soldats i voluntaris nacionals van haver de fugir. El seu objectiu era arribar
a Sant Celoni, però un escamot de carlins, dirigits per Ramon Vila de Viladrau,
va interceptar un dels grups prop del Pla de la Calma i els va dur cap a la
masia de Santandreu de la Castanya, a Collformic, on van ser afusellats (sembla
que tenia ordres de no fer presoners). Durant la nit, a més, els carlins van
perseguir la resta dels grups amenaçant també als habitants dels masos dels
voltants. En total, foren 110 homes els que van ser assassinats. La majoria
d'aquells cossos, van ser sepultats a l'antic pou de glaç de Collformic, encara
avui visible, situat a pocs metres del restaurant actual. El 1879, un cop
acabada la guerra, els cadàvers dels homes enterrats al pou del glaç (juntament
amb 9 que hi havia al cementiri de La Castanya i 3 al del Brull) van ser
traslladats al cementiri de Seva, fins que el 1883, per pressió popular,
l'Ajuntament de Vic va crear una comissió que aconseguiria, finalment,
traslladar totes les restes al cementiri de la capital d'Osona. Quaranta anys
més tard, el 1912, el diari de Vic La gazeta montanyesa va impulsar una campanya per
homenatjar aquells soldats que havien mort a Collformic. Aquella iniciativa va
culminar amb la instal·lació de la Creu que avui hi ha al principi del camí del
Matagalls.
2.
És, amb 1697 m d’alçada, el tercer cim més alt del Massís del
Montseny (el primer és el Turó de l’Home, amb 1705,8 m, i el segon Les Agudes,
amb 1705,4 m) es troba entre els municipis de El Brull i Viladrau a Osona, i
del Montseny al Vallès Oriental. El Matagalls ha estat de sempre un lloc de
pelegrinatge excursionista, també és la fita d'un aplec que, des de 1950, es fa
anualment cada segon diumenge de Juliol. Al cim hi trobem una creu de
dimensions considerables que el corona, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer, els
orígens de la qual es remunten al segle XVI o XVII. En aquesta creu, entre
altres plaques, n'hi ha una en honor al també mossèn Jaume Oliveras i Brossa,
excursionista, en memòria del qual el Club Excursionista de Gràcia creà la
Travessa Matagalls-Montserrat. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment,
sortia des d'aquest punt, però d'uns anys cap ençà comença al Collformic.
L'actual creu de ferro del Matagalls, tal i com la podem veure ara, fou
inaugurada l'any 1931, tot i que al 1920 se'n havia aixecat una de pedra a
l'actual basament, que substituïa la creu de fusta que existia des de
l'aixecada pel pare Claret al 1840.
Text.- Pep Arisa
Fotografies.- Enric Escobedo, Joan Simarro, Pep Arisa i Joan Miquel Cortés
Fotografies.- Enric Escobedo, Joan Simarro, Pep Arisa i Joan Miquel Cortés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada