 |
PASSEJADA DES DE COLLSUSPINA A SANTA
COLOMA SASSERRA
Tornem-hi !!.- Un cop passades les vacances d’estiu, a pocs dies d’entrar formalment a la tardor, reprenem les nostres caminades xino-xano. Alguns, francament, ja les trobàvem a faltar i en començàvem a tenir ganes.
La caminada.- L’ excursió que hem fet avui ha sigut una passejada –des del punt de vista de llargada i desnivells- molt light.
Suau i fàcil, però amb un cert interès i encant. El poblet d’origen, Collsuspina, el recorregut i el punt final de l’excursió, Santa Coloma Sasserra, son uns indrets molt bonics i dignes de conèixer.
 |
| Collsuspina, al centre de la imatge, Can Xarina |
La ruta, per una pista, baixa fins al torrent –que travessem per un gual d’obra- i s’enfila suaument cap l’anomena’t coll d’Espina. Al poc, per la dreta a l’altre costat de la riera, veiem la silueta del Roc Colomer un bloc rocós que, des d’una perspectiva concreta, suggereix un gran colom.
 |
| El Roc Colomer, al camí de Collsuspina cap a Santa Coloma Sasserra |
Continuem pista enllà. Quan tant sols hem recorregut 1 km, passat el mas de l’Espina (1), decidim –en comença a ser l’hora- fer una parada per a esmorzar. Damunt d’unes pedres, a la vora del camí, muntem la paradeta: els entrepans, la bota amb vi, les olives, el cafè calentó i “les gotes”. I fem la primera i llarga xerrada col·lectiva del matí: la situació del país i el referèndum de l’1 d’ octubre.
 |
| El mas de l'Espina |
 |
| L'esmorzar, tots fem cara d'haver-ho fet... |
Quan son prop d' ¼ d’ 11, reprenem la caminada. El recorregut, amb suaus pujades i baixades, continua carenejant per dalt de la Serra de Santa Coloma. Passem pel mig de boscos de roures amb sotabosc de boix i, més avall, d’alzines i algun bosquet de pi roig. Per la seva altitud –entre els 850 i 950 m- i pluviositat, superior a la resta del Moianès, és aquesta una zona rica en aigua, amb torrents i forces plans per a conreus i pastures que expliquen l’existència d’antiquíssims -i rics- masos, com el que hem vist de l’Espina, i petits nuclis rurals. Els núvols baixos que hi ha a les muntanyes de l’horitzó no ens permeten veure, amb claredat, les siluetes de la Mola de Sant Llorenç de Munt ni, més al fons, el massís de Montserrat que des d’aquí dalt, diuen, es veuen perfectament.
Baixem, quan ja portem recorreguts quasi 4 km, fins el Pla del Forn, el pla on hi havia hagut l'antic forn de calç del veïnat de Santa Coloma Sasserra. Poc abans d’arribar-hi veiem a la nostra esquerra, en mig d’antigues feixes de conreu –ara, prats amb l’herba força seca després de la manca de pluges d’aquest estiu- i algun camp llaurat, la casa del Bonifet. Hi ha uns cavalls pasturant que, de tant secs que estan, diuen ben poc de l’estima o cura que el seu propietari en te. Lamentable, pobres besties...
 |
| Els pobres i esquelètics cavalls que hem vist pasturant pels voltants de la casa del Bonifet |
Per un petit i ombrejat corriol, envoltat de velles alzines, arribem a Santa Coloma Sasserra. El primer que ens crida l’atenció és el gran i molt ben restaurat casal que tenim a la dreta, la Rectoria, edificada al segle XIII però molt ampliada i modificada al XVI i sobretot al XVIII.
 |
| La Creu de terme, la Rectoria i, potser, la majordoma... |
Al mig d’un gran pla, entre la Rectoria i el nucli que formen l’església de Santa Coloma (2), el petit cementiri rural i la gran casa de El Giol (3) hi veiem el majestuós roure del Giol (4).
 |
| Creu de terme i roure del Giol. La Conxita, a la dreta de la porta, ens dona idea de la magnitud d'aquest arbre. |
Com que anem molt be de temps, ens estem una bona estona contemplant els detalls del gran roure, l’església, el cementiri i les dues grans cases d’aquests petit, bonic i tranquil nucli rural. Ens enfilem, també, dalt del mirador que hi ha prop del roure, on hi podem veure un panell indicador –força malmès- on hi estan assenyalats els principals indrets de l’entorn. La vegetació i l’alçada dels boscos dels turons dels voltants, desllueixen una mica el panorama i en dificulten la visió.
 |
| Detall exterior de la capçalera de l'esglesia. Observeu les restes de l'absis romànic amb el realçat posterior i, a l'esquerra, la nova sagristia. |
 |
 |
| "I, un cop tingueu la masa freda, podeu començar a formar les croquetes..." |
Ummm... arribem, doncs, a Collsuspina amb gana... Encara no és l’ 1 del migdia però decidim anar, amb els cotxes, fins al lloc on tenim emparaulat el dinar: El restaurant "El Toll" situat, a tocar de la carretera, en un dels veïnats del poble, el Raval Picanyol.
En la passejada d’avui hem recorregut, segons els equips de mesura d’en Jaume, 8,2 km i salvat uns desnivells acumulats de +/- 160 m.
El dinar.- Dels dos companys que només venen a dinar, un l’hem trobat a la nostra arribada a Collsuspina i l’altre ja està de camí i a punt d’arribar. Ja tenim la taula parada. Encomanem les cerveses i comencem a triar els plats que més ens agraden del menú. La noia que ens atén ens fa saber que, com cada dijous, avui fan arròs –paella mixta-; si en volem, ens en prepararan una per a tenir-la “al seu punt” per a dinar. La majoria triem, com a primer plat, aquesta opció. Als segons la cosa canvia: les galtes guisades i la botifarra a la brasa son, crec, els plats més sol·licitats.
Després vindran les postres –amb el mató amb mel com el més triat-, els cafès, tallats i cigalons. Entaulats ens fem la foto de grup.
 |
Ens han ates molt be i la pacient i gentil noia que a tingut cura de servir-nos ha estat molt eficient i amable.
La sobretaula, a la fresca.- Agraïm el servei i paguem. Ens hi trobem molt be i com que anem be de temps, decidim sortir a fora del menjador i, a l’ombra d’unes moreres de la zona enjardinada del restaurant, rematar l’àpat amb uns gintònics, els més valents/es, o un nou cafè o unes tòniques, els més lights.
Tips i satisfets, reprenem –o continuem- les converses. Torna a sorgir el tema de la mobilització de la gran majoria de catalans davant l’actuació del govern espanyol i la convocatòria del referèndum. Volem saber que en pensa la joventut i com ho veuen des d’un poble com Collsuspina; per això, aprofitant que ja ens ha portat el beure, ho plantegem a la noia que ens ha ates al llarg de tot el dinar... en resulta ser una independentista de les de pedra picada !!.
 |
| Els joves, fins i tot, ho tenen més clar que nosaltres... |
Com que tots, sembla, que hi estem d’acord i el que més ens agrada és el debat i la polèmica... canviem de tema. En Enric Escobedo, un dels nostres especialistes en ciència i tecnologies treu –per a il·lustrar als presents- el tema d’un dels nostres vells inventors: Narcís Monturiol i el seu submarí... En Llorenç s’hi afegeix complementant l' assumpte amb els seus coneixements històrics... Concloem que, un cop més, tingueren de fer la seva feina “a pesar dels governs espanyols”... Ja hi tornem a ser !!!.
Tot i que hi estem molt a gust, l’hora de marxar ens obliga a aixecar “el campament”, acomiadar-nos i retornar cadascú als seus llocs d’origen.
Així ho fem emparaulant-nos però –després de complir amb les nostres obligacions com a catalans en les properes dates-, per a trobar-nos de nou a la propera Xino-Xano del dijous 5 d’octubre.
Fins llavors doncs.
Una abraçada a tots/es.
Text.- Pep
Fotografies.- Enric Escobedo, Jaume i Pep
NOTES.-
1.- Situat en un dels vessants del Coll de l’Espina (que és l’origen etimològic del nom del poble: Coll s’Espina) és una de les masies més antigues i importants del terme; documentada l’any 923 quan es fa referència al lloc Spina, dins el terme del castell de Tona. El mas està format per un gran edifici que conforma l'habitatge i diverses construccions annexes, d'èpoques diverses. La façana principal compta amb dos portals adovellats, un d'ells ornat amb un interessant escut, dels segles XVI-XVII. En destaca, també, el finestral d'arc conopial de tradició gòtica, habitual al segle XVI, amb traceria calada i les impostes esculpides. Te una gran galeria i d’altres obres que van dels segles XVIII fins als nostres dies.
2.- L’edifici actual te els seus orígens en una capella romànica, documentada el 939 com a depenent de Santa Maria de Moià. Des del 1060 es consignada com una parròquia plenament independent. En un document del 1230 és anomenada com Santa Coloma de ipsa serra d’on ha derivat l’actual nom de Sasserra. No hi ha notícies documentals de la seva erecció, només consten algunes obres fetes el 1673 i el 1820 que van anar modificant la primitiva esglèsia romànica construint-hi capelles laterals, una gran sagristia, sobrealçant l’absis –del segle XII-, tot el temple i el campanar –del segle XI- i refent la façana -potser aprofitant algun element romànic com l’ull de bou motllurat, que podria ser del segle XII, la finestra que està al seu damunt o la porta adovellada-.
3.- És un gran mas unit a l’església, construït el segle XVI i modificat al llarg del XVII i XVIII. Te tres cossos: el central, el més antic, és rectangular i encarat a migdia; els altres dos, posteriors, formen un angle recte amb el central. Actualment l’hem vist envoltat de bastides i deduïm que està en procés de restauració.
4.- En alguns mapes l’hem vist denominat com a Roure de Santa Coloma Sasserra. És un roure de fulla gran o roure de fulla grossa (Quercus petraea), està situat davant mateix, al sud, de l'església parroquial de Santa Coloma, al sud-est de la Rectoria i al sud-oest del Giol, presidint l'esplanada on es trobaven el Camí de Santa Coloma Sasserra i el de Collsuspina i on hi havia la gran era comunal del poble. Mesura aproximadament uns 20 metres d'alçada, una capçana mitjana de 21 metres de diàmetre i 4,50 metres de corda (perímetre del tronc a una alçada d'1,50 metres). El 1987 va ser declarat oficialment Arbre Monumental de Catalunya. No hem sabut esbrinar la seva edat, però tractant-se d’una espècie d’arbre de creixement lent, per la seva dimensió i envergadura li estimem uns 400 o 500 anys. Presenta, per l’aparença, una salut de ferro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada